índice.jpg

Aquí teniu les dues participacions radiofòniques que vaig realitzar el passat dissabte 29 de juliol de 2017.


Per una part, entre les 08:00 i les 09:00 del matí vaig participar al programa No venim amb manual de IB3 Radio de la mà de Regina Cortès parlant a sobre pors infantils i l’ús del contes com a eina d’intervenció. Clicau al següent enllaç per escolar el programa.

no-venim-amb-manual


Per altra part, entre les 12.00 i les 13.00 vaig participar al program Swing de la Radio de Radio Balear parlant a sobre la gestió dels pensaments negatius en la pràctica de l’esport. Podeu escoltar el programa en el següents enllaços.

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de la creativitat i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

 Creativitat

 


LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA CREATIVITAT:

 

Tanca els ullsTanca els ulls.

Autora: Victòria Pérez Escrivà.

Editorial: Thule Ediciones.

La disputa entre dos germans per la manera com interpreten el món és tema d’aquest conte. El germà gran té un pensament realista sobre les coses, el petit, en canvi, tot ho percep a partir de la imaginació. Qui té raó? La mare ho resoldrà de manera tendra i senzilla.

 


Un llibreUn llibre.

Autor: Hervé Tullet.

Editorial: Cruïlla.

Hervé Tullet és un pintor i il·lustador francès que fa llibres per a infants amb l’objectiu de treballar la imaginació i la creativitat. Tots els seus contes són una meravella. Aquest és el primer d’una sèrie de tres, on el segon es diu Colors i el tercer Juguem? En tots el punt central és el color i les seves pàgines esdevenen un joc divertit, creatiu i màgic. A mi em tenen completament enamorada!


 El puntEl punt.

Autor: Peter H. Reynolds.

Editorial: Serres.

El punt ens ensenya com n’és de bàsica la motivació per aconseguir els nostres objectius i millorar l’autoestima i com aquest acte es pot multiplicar en cadena. En aquesta ocasió serà una professora qui aconseguirà que el seu alumne es converteixi en tot un artista animant-lo a crear i explorar per ell mateix.


 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels germans i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

D’On venen els nins?
En funció de l’edat aprofundirem més o manco en l’explicació:

• Entre els 3 i 4 anys d’edat ja comencen a sorgir les preguntes. En aquests casos convé fer alguna analogia com la de la sembra de la llavor, a més d’explicar-li com ell pegava potadetes o es movia dins la panxa de la mare, li agradarà.
• Si el nin té entre 5 i 6 anys les preguntes solen ser més específiques, així que no tenguis por d’anomenar cada cosa pel seu nom. Alguns llibres o il•lustracions poden ser tremendament útils per explicar-li al teu fill d’on vénen els nens.
• Prop dels 7 i 8 anys ja tenen major consciència del seu cos i de les clares diferències entre un nin i una nina. Saben que els homes tenen un penis i les dones una vagina, per la qual cosa el llenguatge a usar ha de ser més clar.
• Als 9 i 10 anys ja tenen una idea sobre el sexe i se’ls hi ha d’explicar que els nins vénen al món quan els pares tenen un grau de maduresa i sobretot en un acte que es fa amb sentiments d’ambdues parts.

Hi ha un recurs ( http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/nens/ ) molt interessant que es pot utilitzar a partir dels 5-6 anys on s’explica de manera molt correcta, clara i amb imatges aquest procés vital.

Escolta al teu fill amb atenció, de vegades una simple resposta basta per buidar tots els seus dubtes. No intentis desviar la conversa o tallar-la, això solament ampliarà la seva inquietud. No t’estranyis si una vegada va rebre una resposta i no torna a esmentar el tema, l’important és que sempre estiguis en disposició per donar-li la informació correcta.

 

Preparació per rebre a un germanet.
L’arribada d’un germà, és una situació d’estrès (nova, que no comprèn, …), i hem d’aprendre a afrontar-la amb la major naturalitat del món, com ho facem influirà en com ho assumeixi ell. A continuació vos deix una sèrie de consells per afrontar aquesta situació:

1. Durant l’embaràs explica-li els canvis que vagis sentint perquè es senti inclòs, explica-li el procés tal com ocorre amb paraules senzilles i digues-li que així també és com es va formar ell.
2. Perquè comenci a comprendre que el seu germanet és un nin igual que ell, és aconsellable que senti les potades del bebè o que escolti els batecs del seu cor.
3. Implica al nen en la preparació de l’arribada del bebè. Pot col•laboració en triar el nom, i des d’aquest moment ens referirem al bebè sempre amb aquest nom, perquè entengui que es tracta d’una persona diferent a mamà encara que estigui en la seva panxa.
4. Explica-li que, quan el bebè hagi de sortir, hauràs d’anar a l’hospital perquè t’ajudin els metges, i que algú s’encarregarà de cuidar d’ell fins que torneu a casa tots junts.
5. Preparar amb temps l’habitació i les compres del bebè, perquè els canvis es produeixin a poc a poc.
6. Organitzar-se per passar una estona tot sol amb el nin, per exemple l’hora del bany, perquè sàpiga que pot seguir comptant amb la seva mamà, i que és una activitat només pels dos.
7. Assegura’t de tenir en compte els seus sentiments, pregunta-li si està feliç amb el seu germanet, si li agrada, i anima’l a participar en la seva cura canviant el bolquer, engronsar el bressol o fer el bany, perquè se senti més major i responsable.
8. Quan el bebè neixi, que el nin faci visites a l’hospital per comprovar que la mare està bé i que per conèixer a l seu germà. Es recomana tornar a casa el més aviat possible per tornar a la “normalitat”.
9. Explica-li que el seu germà és un bebè i requereix moltes cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer, i que ha de col•laborar en la seva cura.
10. Explica-li els avantatges que té tenir un germà petit, i que entengui el molt que va a gaudir jugant amb ell quan sigui major.

 

Estratègies per manejar la gelosia.
La gelosia infantil és un sentiment natural que sorgeix en el nin quan se sent desplaçat. Consisteix a sentir odi i rebuig cap a persones a les que estima molt. El fet que sigui un sentiment contradictori és el que més dificulta el seu maneig. Què podem fer?:

– En primer lloc, intentar entendre què és el que provoca la gelosia.
– Deixar que el nin expressi el que sent, d’una forma adequada, que no resulti nociva per a ell ni per a uns altres.
– Evitar realitzar compensacions de tipus material, ja que el que els nins troben a faltar en aquestes ocasions és la nostra companyia i atenció, no el fet de tenir una jugueta o un regal.
– Evitar realitzar comparacions entre fills.
– Cercar moments per dedicar-se únicament a cada fill per separat.
– Ensenyar a compartir.

Font: kidshealth.org

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR TEMES RELACIONATS AMB GERMANS:

 

La mamà va pondre un ou

La mamà va pondre un ou.

Autora: Babel Col.

Editorial: Destino.

A qui no han fet mai aquesta pregunta? Mamà, d’on venen els nins? Buff, el primer de tot és badar la boca, esbufegar i voler-se amagar davall d’una pedra. Aquest conte és una solució per aquest moment d’incertesa. La mamà va pondre un ou és un llibre divertit i senzill que ajuda a explicar als nins com es concep una criatura. El més interessant de la història és que després que els pares s’inventin mil explicacions recargolades per contar als fills d’on venen els nins, són aquests qui d’una manera natural corregeixen els adults i els expliquen la veritat de tot plegat.


Tu i jo. El conte més bonic del món

Tu i jo. El conte més bonic del món.

Autora: Elisenda Roca.

Editorial: Combel.

Sempre recoman aquest conte quan qualque mamà em diu que espera un infant i que vol un conte per preparar al qui serà el germà gran per a l’arribada del nou membre de la família. I és que és cert, no sé si Tu i jo és el conte més bonic del món, però segur que és un dels que més s’hi acosta. És una narració en vers, on la veu principal és la del germà gran i explica el procés des que li diuen que la mare té un nin dins la panxa fins que arriba a casa i hi conviuen. No amaga cap detall ni es deixa cap etapa, però ajuda a fer veure que un germà és el millor regal que et poden fer els teus pares i el paper cabdal que tenen els germans grans en la criança dels petits.


 Es ven germa petitEs ven germà petit.

Autors: Stefan Booner i Marja Meijer.

Editorial: Símbol edicions.

Tot i que ja hem dit abans que els germans són  el millor regal del món, la veritat és que de vegades en són un d’enverinat. Els germans grans han d’aguantar que els petits els treguin, el rompin o els amaguin les coses, que els segueixin allà on van, que plorin i remuguin i se surtin amb la seva perquè són més petits i, és clar, de vegades cansa. A la protagonista de la història li passa això mateix i per tant decideix posar un anunci que diu: Es ven germà petit. Un veïnat ho veu i decideix acceptar la proposta i se’n du el petit a ca seva. La nina tarda poc a enyorar l’infant; no té amb qui jugar, hi ha molt de silenci, es banya tota sola… El veïnat, d’altra banda, aviat n’està fart  d’aquell marrec cridaner i decideix tornar-l’hi. Quan ella el veu a la porta se n’adóna de com l’estima.


 

padres deporte golf.jpg


A continuación os presento el contenido de la partición de esta mañana de tresimes psicologia en el programa Swing de la Radio (101.4 FM) hablando sobre el rol de los padres en el desarrollo de la actividad deportiva de los hijos.

Desde estas líneas mi agradecimiento al equipo del Programa Swing de la Radio por confiar de nuevo en mi.


“Me siento triste cuando mi padre me regaña después del torneo. Me dice que no he jugado con intensidad, que así no nunca mejorará mi handycap, que fallo en los golpes más sencillos porque me falta concentración. Y mi madre le apoya. Dice que juego como si no me importara ganar. También me echan en cara que se gasten dinero en mí y que me dedican muchas horas llevándome y recogiéndome de los entrenos. A mí me gusta el golf, me gusta aprender cosas nuevas, dar un buen golpe, estar con amigos, ganar, pero tampoco me importa mucho perder, porque eso es lo que nos dice el entrenador. Pero últimamente ya no disfruto, voy a los torneos nervioso, pensando que si no le gusto a mi padre, luego tendremos una charla (ya me entendéis..). Vale la pena seguir viniendo cuando ya no disfruto? Pero si decido no jugar más, también les voy a decepcionar”.

(Texto adaptado de Patricia Ramírez).

TIPOS DE PADRES TÓXICOS
Sobreprotectores, resolviendo lo que haga falta en pos del mejor rendimiento.

El entrenador, excesivamente crítico y exigente.

El indeferente, también llamado padre taxista. Se trata de “colocar al niño” unas horas a la semana.

Los dos primeros tipos de padres generan presión innecesaria, exigiendo resultados y poniendo unas expectativas por encima de lo que el entrenador o el club esperan del niño; favoreciendo el abandono de la actividad.

RECOMENDACIONES PARA DESARROLLAR UN ROL POSITIVO COMO PADRES:

– Anteponer la felicidad y el bienestar del niño frente a la exigencia del rendimiento.

– Aceptar el papel del entrenador, sin realizar interferencias en sus instrucciones y planteamientos.

– Aceptar los éxitos y fracasos de los hijos, facilitando que centre su atención en la mejora y quitando importancia al resultado, todo ello en un ambiente de respeto al contrario y a los jueces.

– Mostrar una dedicación e interés adecuado, dando apoyo y ánimos tanto en los entrenamientos como en las competiciones.

 

 

Adolescente.jpg

Les relacions entre els adolescents i els seus pares solen ser molt conflictives. La majoria dels pares d’adolescents es queixen que aquests no els escolten, no els fan cas, canvien constantment d’humor, mai saben el que volen o no tenen cap disciplina.

En alguns casos la vida a la casa es converteix gairebé en una batalla campal diària i molts pares no saben què fer. I mentrestant la vida de tota la família es va convertint en un infern amb lleus centelleigs periòdics de normalitat.

Però els pares no volen només aquests oasis de tranquil·litat, volen que la seva vida torni a ser “normal”, com quan no hi havia un adolescent a la casa.

Hi ha solucions

La bona notícia és que l’adolescència no és eterna. Aquesta etapa dura uns anys i després d’ella, el fill o filla es converteix en un jove madur, molt més raonable i, gairebé sempre, una altra vegada proper als seus pares.

Però també és cert que els anys d’adolescència dels fills poden ser una prova molt dura per als seus pares si aquests no afronten adequadament aquesta etapa i no aconsegueixen mantenir la calma.

I una altra bona notícia és que això és possible i no massa complicat. Excepte en casos molt complexos d’adolescents amb greus problemes de comportament, els pares poden seguir una sèrie de passos que milloraran notablement la vida a la casa.

Sis passos per millorar la relació amb els fills adolescent.

1) Passa més temps amb ell o ella. Fins i tot quan les coses van malament o encara més en aquests moments, cerca la forma de dedicar-li més temps al teu fill. Ja el simple fet que ell o ella vegi que et preocupes per aconseguir moments per compartir acabarà aconseguint que aquests moments siguin cada vegada millors per a tots dos.

2) Ets la seva mare o el seu pare però no el seu amic. Alguns pares d’adolescents creuen que convertint-se en amic dels seus fills solucionaran els problemes de relació. La realitat és la contrària, a pesar que els adolescents ja no són nins encara necessiten, o potser encara més, la presència de la figura materna o paterna. Necessiten normes i necessiten disciplina, allò un amic no pot imposar. Per això és important que els pares mantenguin la seva posició. Encara que això no vol dir que siguin pares dictatorials o excessivament autoritaris. El diàleg sol donar molt millors resultats amb els adolescents que l’autoritarisme.

3) No prenguis tot el que faci com alguna cosa personal. Això els ocorr a molts pares d’adolescents, estan convençuts que tot el que aquests fan és per “molestar-los” a ells. Res més lluny de la realitat. Els joves no tenen com a objectiu molestar a ningú però estan vivint una etapa de les seves vides en la qual necessiten una dosi de rebel·lia i han de qüestionar l’autoritat, és una de les característiques naturals del procés de maduració. Si els pares aconsegueixen veure les reaccions dels seus fills amb aquest prisma és molt més senzill que sentin més tolerància cap a les accions dels seus fills.

4) Parla amb ell o ella sobre el que li interessa. Intenta saber tot el que puguis sobre el teu fill, i encarrega’t que ell o ella sàpiguen que estàs informat. Xerra amb ells de les seves aficions, els seus amics, l’escola. Manteniu converses sobre qüestions importants de la seva vida com el seu futur, la seva sexualitat, la seva salut o les seves amistats però també dedica-li un temps a les xerrades intranscendents que moltes vegades et diran més sobre el teu fill que les converses més profundes.

5) Xerra-li de tu. Has de tenir en compte que ell ha de saber com estàs tu. Els teus problemes o les teves preocupacions també li interessen. No has de carregar-li amb ells però sí pots informar-li perquè així aprengui a madurar.

6) Canvia el teu llenguatge. És important que entenguis que el teu fill adolescent ja no és un nen petit al que eduques amb ordres. Tampoc és un adult, això és cert, però si en algunes qüestions li tractes com si fos un adult això li ajudarà a començar a ser-ho. I una de les qüestions que pot marcar la diferència és el llenguatge que utilitzes amb ell o ella. Per exemple, en comptes de dir-li “vull que facis” és més productiu “m’agradaria que facis”. Procura utilitzar menys la paraula “no” i més altres alternatives, com “preferiria” o “estaria bé”. I recorda que és important que corregeixis al teu fill o filla quan en el teu entendre ha fet alguna cosa malament, però igual d’important és que busquis motius per felicitar-li perquè fa moltes coses bé.

Font: http://www.adolescentes.about.com

Avui a les 12.00 he tengut el plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Els jocs i els contes com a eina educativa“.

Ja vos ho podeu imaginar, ha estat una experiència molt interessant i enriquidora. Vos deix aquí unes fotos i el material que els hi he entregat als assistents.

Moltes gràcies a Lila i els Contes i a Neurona 2020 per la seva col·laboració tant amb material com amb contingut.


1


2


3


4.jpg


 

En resum, Jugau, jugau, jugau amb els vostres fills!!!!!!

 

En el post d’avui vos present un nou espai d’aquest blog, Entrevistes. Avui tractarem el tema de la conducta antisocial de la mà d’un referent autonòmic en aquesta matèria, el psicòleg Bernat Vidal.

 

Esper que vos agradi!!!

 


Bernat Vidal i frase


Entrevistador (E): ¿Nos podría describir brevemente su trayectoria profesional?
Bernat Vidal (BV): Entre a trabajar al CS Pinaret en Enero del 2001. El recorrido funcional en el centro es: 1 año (no completo) Educador de centro; 10 años de Subdirector; 4 años Psicólogo; De entonces hasta el presente, Director del centro.

 

E: ¿Por qué escogió esta temática?
BV: Desde que cursé la carrera de psicología, la rama de delictiva es el área de conocimiento que mas me interesaba. A falta de campo de ampliación de estudios en esa época a nivel de especialización o formación complementaria opté por la práctica laboral directa como fuente de conocimiento, haciendo de esto mi profesión.

 

E: ¿A que nos referimos cuando hablamos de conducta antisocial, psicopatía y delincuencia juvenil?
BV: A un patrón de comportamiento estable que correlaciona con actos contra norma con graves consecuencias para víctimas, estado e instituciones.
Es, evidentemente, una conducta y con los mismos mimbres que otras se puede orquestar tanto su análisis como intervención. Pero las particularidades de las variables que influyen y las graves consecuencias personales y sociales que provocan obligan a un estudio particular junto con una intervención diferenciada.
Este fenómeno conductual no es nuevo, lo que ocurre es que en los últimos 100 años se han producido espectaculares avances en su análisis y tratamiento al punto de especializar la disciplina con independencia de otras. ¿Por qué?: pues la ciencia avanza siempre desde la necesidad y esta la generan los estados, que en este mismo periodo temporal, han asumido de forma más tutelar la protección de las personas en su territorio junto con sus bienes lo que obliga a penalizar actos contra los protegidos pero a la vez el deber de tratar e intervenir con los agresores.

 

E: ¿Qué factores explican la aparición, la reincidencia y el abandono de este tipo de comportamientos?
BV: Evidentemente multivariable. En tres grandes áreas: Personal, Socio-familiar y Comunitaria. Con una buena mezcla de factores estáticos y dinámicos que provocan un resultado tremendamente ideográfico (particular, individual y único) en un momento temporal concreto.
De este modo podemos encontrar variables como el consumo de sustancias importantes en la evaluación no por sí mismas sino como peso en la combinación ideográfica en una persona, mezclándose con otras muchas variables, en un momento determinado de su etapa vital. La respuesta, conducta antisocial, genera otras respuestas en el ejecutor que aumentan o disminuyen (pero no es el caso) las probabilidades de repetición ante situaciones similares.
Existen listados de variables con mayor grado de presencia en análisis delictivos dentro de cada una de las áreas comentadas. Pero lo verdaderamente importante es la combinación espectacular entre ellas que pueden llegar a ejercer en una persona y no en otra para emerger una conducta violenta o contra norma.
Dentro de las variables analizadas y su peso ponderado en una persona X, debemos de comenzar a cambiar la visión absolutista de todo o nada. O es impulsivo o tiene buen autocontrol. No. Las líneas actuales marcan una visión más dimensional de las variables o factores a analizar donde la persona puede moverse en ese continúo acercándose a un Factor Protector o de Riesgo (polos del continuo) no de un modo absoluto sino relativo y gradual.
Con respecto al desistimiento delictivo ocurre algo similar. Es un proceso complejo y multifactorial con una dificultad añadida. Su inicio es tan difuso que genera confusión con una especie de generación espontanea. Parece que una persona se levante un primero de año y comienza a dejar de hacer actos anti-norma para abrazar la conducta pro-social. No es, evidentemente, nada parecido. El inicio del desistimiento es insidioso y poco estudiado. Una subárea de conocimiento que deberíamos explotar para poderla precipitar. Si un elevado porcentaje de personas que delinquen lo dejaran de hacer tarde o temprano, cuanto antes y mejor conozcamos las variables que influyen en ellas (y no en otras) antes podremos actuar acortando años carreras delictivas.

 

E: En líneas generales, ¿Cómo se puede intervenir sobre esta población?
BV: Diferenciamos claramente el abordaje desde una institución o desde medio abierto por los condicionantes que contrae pero también por el diferente perfil delictivo – personal del atendido.
En líneas generales, de la exhaustiva evaluación desde la psicología de la delincuencia y la criminología se debe concluir un nivel de riesgo de conducta antisocial / delincuencial que es la base para establecer unos objetivos de tratamiento con el fin de reducir esos niveles. ¿Cómo? A través de los programas de contenido que tengamos al alcance para el caso (y el “para el caso” es importante ya que no todo vale por el compromiso de hacer algo llegando a ser contraproducente si no es adecuado para la persona atendida).
Es importante puntualizar que el proceso de Evaluación – Tratamiento – Evaluación continuo mientras dura la medida judicial, o se llega al suelo de riesgo de reincidencia, es sobre todas las áreas del caso y no únicamente la personal.

 

E: Con los recursos de que disponemos en nuestra comunidad, ¿Es viable la reinserción?
BV: Es muy complicada si seguimos la argumentación del punto anterior. Los programas de contenido para poder atacar los objetivos del caso que nos permiten reducir riesgo deben ser muy ajustados a la evaluación realizada. Esto nos lleva a la necesidad de contar con un abanico amplio de para poder personalizar y dejar el “pan para todos” para otras áreas (y no me refiero precisamente a la prevención donde también esta técnica genera más problemas que inocula conductas antisociales futuras).

 

E: Como sociedad, ¿Qué podríamos cambiar para favorecer la reinserción de los delincuentes juveniles y evitar la reincidencia?
BV: En el despacho de Dirección del CS Pinaret tenemos una frase impresa (entre muchas fotos de fútbol y música) de un tal Pitágoras de Samos: “Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres”. Es tan contundente como real.
Cuanto antes se eduque, mejor. Reclamar como grito al cielo las dos A de la educación parental / social: Autoridad / Afecto.

 

E: Desde las instituciones, ¿Qué habría que tener en cuenta para reducir la delincuencia juvenil?
BV: Mejorar la especialización de los profesionales que trabajan en ellas.
Mejorar y ampliar la coordinación cooperativa entre instituciones. Compartir conocimientos hará crecer el área X y redundará en una mejor intervención general.

 

E: ¿Por qué parece interesar más el agresor que la víctima en el estudio de este campo de conocimiento?
BV: Buena pregunta.
Es cierto. El foco está en el agresor porque puede causar víctimas o daños en plural.
Un área de conocimiento de la criminología es la victimología o la evaluación – tratamiento de la víctima tanto para una mejor atención como generar su estudio como área. Se entiende que desde el punto de vista de la víctima se puede actuar en los tres niveles de prevención.
Como en todo lo que empieza, se necesita tiempo, dinero y profesionales implicados en su avance.
Un hándicap importante en esta área es la visión social de víctima a gran escala como miembros de una asociación de damnificados. Esto se aleja de la necesidad comentada líneas atrás.

 

E: ¿Quiere añadir alguna cuestión más?
BV: Gracias por las preguntas. Alejadas de drama y cuestiones escatológicas. Y gracias por enfocar a un mundo poco conocido pero que genera gran opinión pública.

 

E: Muchas gracias por su colaboración.

 

Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de negociació; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten el joc Catan.

 PÍNDOLA INFORMATIVA:

Negociació.jpg

JOC RECOMANAT:

https://i0.wp.com/devir.es/wp-content/uploads/2016/11/Catan-basico-bodegon-web.jpg


Catan és un joc de gestió de recursos creat per Klaus Teuber. Es tracta d’un joc de taula on els jugadors han de desenvolupar les seves capacitats d’estratègia i negociació amb altres jugadors.

 

Al joc encarnem a uns colons que arriben a l’illa de Catan per a construir una civilització amb els recursos dels quals disposem i els que siguem capaços de negociar amb els nostres companys per construir poblats, ciutats i carreteres i establir rutes comercials.

 

Aquest joc té poc d’atzar. En canvi l’estratègia és bàsica per poder guanyar als oponents i cal conèixer la dels nostres oponents i tractar de frustrar-la per poder guanyar.

 

Una altra capacitat molt important en Catan, és la capacitat de negociació. A Catan, per al correcte desenvolupament de l’estratègia haurem d’aconseguir recursos. Aquests recursos són escassos. És molt important que tinguem la capacitat de negociar amb els nostres oponents per poder aconseguir-los i d’aquesta manera arribar a l’èxit.

 

La dinàmica del joc és senzilla, es tracta d’un tauler en forma hexagonal (que es munta a cada partida, de manera que sempre és diferent) que representa una superfície anomenada “Illa de Catan”, on tindrem caselles que representen cadascuna un tipus de matèria primera (fusta, pedra, palla i or). Llançarem els daus a l’aire i anirem rebent matèries primeres les quals seran necessàries per construir la nostra Ciutat dins de l’Illa.

 

La versió bàsica de Catan és per jugar màxim 4 jugadors però hi ha ampliacions per poder jugar més persones. Aquí pots veure un vídeo de la web oficial de Devir el fabricant oficial del Joc de taula Els Colons de Catan (https://www.youtube.com/watch?v=3t0BVFjhhCA). A més, perquè també puguin jugar els més petit, recentment s’ha publicat Catan Junior, amb el que es pot jugar a partir dels 6 anys i les partides són sensiblement més curtes.

 

Us adjuntem el reglament, per si li voleu donar un cop d’ull. I recordeu, que també existeix la versió de Catan de viatges, Catan en joc de cartes, i Catan en joc de daus, per dur-lo amb nosaltres aquests mesos d’estiu.

 

Reglament: http://wp.devir.es/wp-content/uploads/2014/04/Catan-ManualDeLosColonos-Reglas.pdf

 

Aquesta vegada vos contaré una història personal per introduir el tema que ens ocupa al post d’avui.

 

El cap de setmana passat vàrem anar 11 famílies (21 pares i mares i 21 nins i nines) a passar dos dies al Casal de Colònies de la Colònia de Sant Pere. És una activitat que ja fa dos anys que feim amb un grupet de s’escola i l’objectiu es passar-ho el millor possible en família.

 

En guany vaig decidir organitzar una gimcana per donar contingut al dissabte horabaixa i fer una activitat divertida on pares i fills compartien joc, espai i normes, perseguint el mateix objectiu, passar una estona divertida i si el cas guanyar el premi.

 

A les següents fotografies podeu veure com ens ho passarem de bé.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


I ara entrant en matèria voldria transmetre-vos la importància d’invertir temps jugant amb els nostres fills amb un conjunt d’efectes que es produeixen:

Conèixer millor als fills: A través del joc els nins ens expliquen els seus temors, les seves preocupacions i inquietuds, en lloc de fer interrogatoris que només bloquegen als nins provau a jugar més amb ell i que vos transmetin a través del joc allò que senten.

Transmetre’ls valors: El joc és una oportunitat on poden transmetre tots aquells valors que nosaltres tenim interioritzats i que de vegades no sabem com transmetre (justícia, cooperació, respecte, etc.), a més també els ajuda a regular i controlar les seves emocions i a reconèixer les emocions dels altres.

Aporta seguretat al nin: Jugar junts reforça el vincle i genera en el nin una sensació de tranquil·litat i benestar.

Afavorir un clima de confiança: En totes les casa en les quals es juga molt es genera un clima de confiança, al nin li agrada la companyia dels seus pares i passar moments al costat d’ells, a més la llar es torna un entorn veritablement positiu.

El vostre fill és més feliç: Com més t’impliquis en el seu joc més feliç serà el teu fill, la majoria de nens que juguen bastant amb els seus pares són més alegres i amb un estat d’ànim més elevat, està comprovat i sinó comprova-ho tu mateix.

 – Temps de qualitat junts: El temps que es passa jugant és temps de qualitat, no serveix de res estar al costat del nin sinó li dedicam atenció (exemple mirant el mòbil o l’ordinador), l’important és estar al costat d’ell però fent activitats junts. Podem utilitzar aquests moments de joc per apartar-nos de l’estrès i els problemes diaris, és un moment únic, màgic i irrepetible.

Font: ommicrono.elespanol.com

Des de d’aquestes línies no em cansaré de convidar-vos a jugar amb els vostres fills i filles per tastar de primera mà tots aquests beneficis.

Finalment per tancar aquest post el meu agraïment més sentit al grup de famílies de l’escola que per segon any consecutiu hem compartit aquest dies inoblidables a la Colònia de Sant Pere. L’any qui ve més i si és possible millor!!!

 

Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.

TICCs Adolescència.jpg

En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.

 

Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.

 

Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:

– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.

 

– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.

 

– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.

 

– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.

 

– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.

 

– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.

 

– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.

 

– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.

 

– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.

 

– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.

 

– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.

Font: spcsalut.org