Títol: Una mente maravillosa.
Direcció: Ron Howard.
País: USA.
Any: 2001.
Duració: 134 min.
Interpretació: Russell Crowe (John Nash), Ed Harris (Parcher), Jennifer Connelly (Alicia Nash), Christopher Plummer (Dr. Rosen), Paul Bettany (Charles), Adam Goldberg (Sol), Josh Lucas (Hansen), Vivien Cardone (Marcee), Anthony Rapp (Bender), Jason Gray-Stanford (Aisnely), Judd Hirsch (Helinger), Austin Pendleton (Thomas King).
Guió: Akiva Goldsman; basado en el libro de Sylvia Nasar.

Sinopsis:

“Una mente maravillosa” és un drama intensament humà sobre un autèntic geni, està inspirat en la vida del matemàtic John Forbes Nash Jr. L’atractiu i altament excèntric Nash va fer un descobriment sorprenent al començament de la seva carrera i es va fer famós a tot el món. Però el seu fulgurant ascens a l’estratosfera intel·lectual va sofrir un dràstic canvi de curs quan la brillant ment de Nash es va veure atacada per l’esquizofrènia. Enfrontant-se a un repte que hagués destruït a qualsevol altre, Nash va lluitar per recuperar-se amb l’ajuda de la seva dona Alicia. Després de diverses dècades de penalitats va aconseguir superar la seva tragèdia i va rebre el premi Nobel l’any 1994. Avui dia Nash és un llegenda vivent que segueix dedicat al seu treball.

El hombre que confundió a su mujer con un sombrero.
OLIVER SACKS.
Editorial: Anagrama
ISBN: 978-84-339-7338-2

L’única cosa que es necessita per llegir aquest llibre és curiositat. És una obra que podria estar escrita per a metges o professionals de la salut i sense cap atractiu per els qui estiguessin fora d’aquest món. No obstant això, succeeix tot el contrari. “El hombre que confundió a su mujer con un sombrero” és un llibre captivador i apte para tot públic.
Al voltant de vint casos clínics són abordats des de la visió del metge anglès Oliver Sacks. Les històries tracten sobre persones que tenen problemes neurològics poc coneguts. Tots són persones que tenen una vida convencional, amb les seves professions i la seva història familiar, però que transcendeixen d’aquesta realitat a partir dels seus problemes de salut. L’escriptor aconsegueix mostrar les actituds dels seus pacients, de penetrar en la intimitat de les seves vides i comprendre quant va canviar la malaltia de cadascun el desenvolupament normal de les seves accions.
Oliver Sacks no intenta ridiculitzar o treure profit dels seus pacients. En cap de les històries es pretén donar llàstima. Lluny d’això, Sacks aconsegueix mostrar el costat positiu de les històries clíniques, a partir de la personalitat dels pacients o de veure el que cap altre metge va poder. No es queda en el neurodiagnòstic sinó que pretén arribar més enllà.Aquest llibre és una finestra al fascinant món de la ment humana. Malgrat creiem que el nostre cos té un límit, aquestes històries ens mostren que no hi ha barreres per al nostre cervell.

L’escriptor és metge neuròleg i, a més, un gran escriptor. Els casos són narrats amb un talent literari que permeten entendre la psicologia de l’afectat. Si bé existeix vocabulari mèdic, és molt poc el que pot arribar a confondre doncs s’entén en el context del relat.