Articles

Logo 1 - Color - Fons blanc

Fa dues setmanes li regalaren al meu fill major pel 8è aniversari (Guau quina aventura!!!!) un llibre molt interessant per jugar a ser detectius que em va donar que pensar.

a

Per introduir el post parlarem de Flexibilitat de pensament i com, aquest llibre, ens pot ajudar a treballar-ho.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

pensamientolateral.jpgQue és el pensament flexible?

És la capacitat de veure i comprendre la realitat des de diferents punts de vista permetent a les persones una adaptació més favorable al seu entorn.

Pensament flexible i resolució de problemes.

El pensament flexible afavoreix la creativitat i possibilita la generació de més quantitat de alternatives per resoldre un problema. Ens permet fer interpretacions més profundes per entendre el problema i plantejar estratègies d’afrontament més adaptatives.

Pensament flexible i emocions.

Les persones amb facilitat per flexibilitzar el seu pensament toleren millor l’error, s’adapten amb més facilitat al canvi i pateixen menys en situacions estressants.


LLIBRE RECOMANAT PER TREBALLAR EL PENSAMENT FLEXIBLE:

Enigmes.jpg

a

Títol: ENIGMES: Desafia la teva ment amb 25 històries de misteri.

Autor: Víctor Escandell.

Editorial: Zahorí books.

Llengua: Català, Castellà, Francès, Holandès i Polac.

Ressenya: Diverteix-te resolent aquesta recopilació de 25 enigmes de misteri en què practicaràs dues maneres diferents de pensar i d’analitzar les incògnites que se’t plantegen: alguns enigmes els resoldràs fent servir la lògica i d’altres, amb la imaginació.

Hi podràs jugar tot sol, per equips o en família. Com més persones s’hi apuntin, més divertit serà el joc, però si sou poca gent, també us divertireu d’allò més! Converteix-te en un autèntic detectiu, cerca pistes, utilitza la ment i resol l’enigma!


Padre hijo bosque.jpg

“La paternitat és un treball dur i criar a un infant amb problemes de salut mental és exponencialment complicat”.

Amb aquesta afirmació, el Child Mind Institute presenta un article a través del qual ofereix una sèrie de recomanacions dirigides a pares d’infants que presenten problemes de salut mental.

Tal com assenyala l’Institut, evitar l’esgotament emocional dels pares requereix un esforç real que inclou, segons els experts, una cura personal constant, una sòlida xarxa de suport pels dos pares i comptar amb un equip terapèutic per als nens que sigui de confiança.

Apel·lant al vincle i l’estima incondicional com un motivador fonamental per ajudar als seus fills i filles, recull en el seu article una sèrie d’orientacions per acompanyar aquest camí:

  • Redacti una llista amb els punts forts del seu fill o filla. Escrigui les seves bones qualitats, fins i tot si “no han estat visibles” darrerament.
  • Parli d’això amb la seva parella, amics i el seu fill o filla. Utilitzi frases del tipus: “Avui dematí he trobat un dibuix que vas fer sobre ___, i em va recordar el creatiu que ets; sempre m’ha encantat això de tu”. (Si la resposta és negativa, manifestant, per exemple, que ja no és així, es pot respondre amb un somriure i una resposta com: “Clar que sí, segueixes sent creatiu. El que passa és que ara no et sents bé”.
  • Recordi moments divertits. Relatar un incident familiar graciós o una història sobre les seves pròpies febleses pot ajudar al fet que tota la família se senti connectada. Anècdotes gracioses de la infància, entremaliadures realitzades durant l’Escola, i/o records de circumstàncies ridícules, són una excel·lent manera de començar a riure i recordar que també existeixen bons moments. Recordar situacions felices i gratificants més recents temporalment també pot ser de gran ajuda.
  • Practiqui actes senzills d’atenció. Quan expressar sentiments amb paraules resulta complicat, es poden utilitzar gestos, accions i detalls amb freqüència per fer veure al seu fill o filla que és algú important. Pensi en aquelles coses que li tranquil·litzaven o calmaven quan era petit.
  • Somrigui quan entri a la mateixa habitació. L’expressió de sorpresa en la cara d’un nin amb problemes quan sent que és rebut amb alegria en lloc de preocupació, és un important recordatori de la transcendència d’expressar el nostre afecte amb paraules i gestos.
  • Fomenti la seva empatia. La paciència i la perseverança s’incrementen quan observem un paral·lelisme entre les nostres pròpies emocions i les dels nostres fills. Quan un pare se sent superat és revelador considerar que així és com se sent el seu fill o filla durant les 24 hores, diàriament. Un augment en la seva pròpia ansietat o els sentiments d’impotència poden oferir-li una visió clara de com es sent el seu fill o filla quan està espantat.
  • “Toqui base”, literalment. En ocasions, sense adonar-nos, ens retirem davant les adversitats. Si el seu fill o filla necessita el contacte físic, “toqui base” almenys tres vegades al dia per fomentar la connexió, per exemple, acariciat l’esquena quan està realitzant una tasca, o col·locant suaument la mà sobre la seva espatlla mentre se li fa una pregunta.
  • Consideri la seva frustració com un trencaclosques que hi ha que resoldre. Pot ser útil recordar-se a si mateix que no saber com millorar les coses no significa que sigui inadequat, simplement implica que encara no ha descobert la manera de fer-ho. Informi’s sobre el diagnòstic del seu fill i parli amb el seu terapeuta sobre la manera d’aprendre a manejar millor les conductes problemàtiques. Abordar això com un problema d’aprenentatge alleuja una gran quantitat d’inseguretat en els pares.
  • Permeti’s sentir el que sent. Dediqui un temps per enfrontar els seus sentiments sobre l’impacte del problema o trastorn del seu fill sobre vostè, com sobre ell mateix i la vida familiar. No s’és un mal pare per estar afectat o ressentir-se davant aquests problemes: la clau és trobar formes saludables de processar aquests sentiments.
  • Observi els punts positius. Prendre’s un breu espai de temps per anotar un fet positiu que hagi succeït tots els dies, per petit que aquest sigui, pot fer-li sentir millor. Un pas més enllà és mostrar al seu fill que l’ha estat observant, reconeixent el seu esforç.
  • Controli les seves pròpies reaccions al seu comportament. De vegades, les accions d’un nin desencadenen records o reaccions que crèiem haver superat. Hem de responsabilitzar-nos de les nostres pròpies respostes: quan reaccionem de forma exagerada a una situació, pot ser indicatiu que és hora de treballar en això pel nostre bé i pel bé dels nostres nins.
  • Connecti’s amb altres. El silenci que envolta els problemes de salut mental pot comportar una càrrega addicional. Parlar sobre el que està succeint pot augmentar significativament el seu ample de banda emocional, proporcionant-li una necessària injecció d’energia. Comptar amb una xarxa de suport -amb amistats de confiança i/o pares que enfronten desafiaments similars als seus- pot disminuir la seva sensació d’aïllament.
  • No es prengui d’una manera personal la conducta del seu fill. Els nins deprimits, ansiosos i impulsius diuen i fan moltes coses que poden ferir. Vostè ha de ser objectiu, comprendre que això és part del seu problema i respirar profundament, responent al seu fill o filla amb la major calma possible.

Font: Child Mind Institute

Aquesta vegada vos tornaré a contar una història personal, que és el tercer any que es repetix, per introduir el tema que ens ocupa al post d’avui.

a

El cap de setmana passat vàrem anar un grup de famílies a passar dos dies al Casal de Colònies de la Colònia de Sant Pere. És una activitat que ja fa tres anys que feim amb un grupet de s’escola i l’objectiu es passar-ho el millor possible en família.

a

En guany vaig tornar organitzar una gimcana per donar contingut al dissabte horabaixa i fer una activitat divertida on pares i fills compartíem joc, espai i normes, perseguint el mateix objectiu, passar una estona divertida i si el cas guanyar el premi.

a

A les següents fotografies podeu veure com ens ho passarem de bé.


 


I ara entrant en matèria voldria transmetre-vos la importància d’invertir temps jugant amb els nostres fills amb un conjunt d’efectes que es produeixen:

Conèixer millor als fills: A través del joc els nins ens expliquen els seus temors, les seves preocupacions i inquietuds, en lloc de fer interrogatoris que només bloquegen als nins provau a jugar més amb ell i que vos transmetin a través del joc allò que senten.

Transmetre’ls valors: El joc és una oportunitat on poden transmetre tots aquells valors que nosaltres tenim interioritzats i que de vegades no sabem com transmetre (justícia, cooperació, respecte, etc.), a més també els ajuda a regular i controlar les seves emocions i a reconèixer les emocions dels altres.

Aportar seguretat al nin: Jugar junts reforça el vincle i genera en el nin una sensació de tranquil·litat i benestar.

Afavorir un clima de confiança: En totes les casa en les quals es juga molt es genera un clima de confiança, al nin li agrada la companyia dels seus pares i passar moments al costat d’ells, a més la llar es torna un entorn veritablement positiu.

El vostre fill és més feliç: Com més t’impliquis en el seu joc més feliç serà el teu fill, la majoria de nens que juguen bastant amb els seus pares són més alegres i amb un estat d’ànim més elevat, està comprovat i sinó comprova-ho tu mateix.

 – Temps de qualitat junts: El temps que es passa jugant és temps de qualitat, no serveix de res estar al costat del nin sinó li dedicam atenció (exemple mirant el mòbil o l’ordinador), l’important és estar al costat d’ell però fent activitats junts. Podem utilitzar aquests moments de joc per apartar-nos de l’estrès i els problemes diaris, és un moment únic, màgic i irrepetible.

Font: ommicrono.elespanol.com

Des de d’aquestes línies no em cansaré de convidar-vos a jugar amb els vostres fills i filles per tastar de primera mà tots aquests beneficis.

Finalment per tancar aquest post el meu agraïment més sentit al grup de famílies de l’escola que per tercer any consecutiu hem compartit aquests dies inoblidables a la Colònia de Sant Pere. L’any qui ve més i si és possible millor!!!


En el post d’avui vull compartir un document que ha publicat l’Associació de Psicòlegs Educatius d’EUA (National Association of School Psychologists. NASP) on es realitzen una sèrie de recomanacions per als pares i professors, a tenir en compte si es vol fomentar la salut mental a la infància i a l’adolescència en l’àmbit educatiu. En qualsevol cas aquestes recomanacions són extensives a altres àmbits de la seva vida.


Crear un sentit de pertinença.

Crear relacions sòlides i positives entre els estudiants, els professors i els pares és important per promoure el benestar. Sentir-se acceptat pels altres i confiar en els companys i en ells mateixos, és fonamental per a una bona adaptació.


Promoure la resiliència.

Les adversitats formen part de la vida i ser resilient és important per superar els desafiaments i tenir una bona salut mental. Sentir-se que formen part de l’escola, ajudar als altres i enfrontar amb èxit situacions difícils poden contribuir a fomentar la resiliència.


Desenvolupar competències.

Els nins necessiten saber que poden superar els reptes i aconseguir els objectius a través de les seves accions. Aconseguir un bon rendiment acadèmic, així com desenvolupar talents i interessos individuals, els ajuda a sentir-se competents i més capaços de manejar l’estrès positivament. La competència social, és a dir tenir amics i relacions properes, pot ajudar a millorar el benestar mental.


Assegurar un ambient escolar positiu i segur.

Sentir-se segur a l’escola és fonamental per a l’aprenentatge i per a la salut mental dels estudiants. Hem de promoure conductes positives com el respecte i la responsabilitat, així com prevenir conductes negatives com la intimidació i l’assetjament. Per a això hem de proporcionar regles de conducta comprensibles i pràctiques de disciplina justes. Hem d’ensenyar als nins a treballar junts per enfrontar-se a les dificultats, animant-los a acostar-se als nins més solitaris.


Ensenyar i fomentar la presa de decisions.

Convé treballar les habilitats socials, la resolució de problemes i la resolució de conflictes per tenir una bona salut mental. Si s’aconsegueix que tenguin experiències d’èxit, s’aconsegueix reforçar els comportaments positius i tendiran a repetir-los.


Animar a ajudar als altres.

Les conductes prosocials desenvolupen l’autoestima, fomenten la connexió i reforcen la responsabilitat personal. Ajudar als altres fa que se sentin part de l’entorn.


Fomentar la bona salut física.

Una bona salut física recolza una bona salut mental. Hàbits alimentaris saludables, exercici regular i pautes de descans adequades, protegeixen als nins contra l’estrès de les situacions difícils. L’exercici també ajuda a reduir les emocions negatives, com l’ansietat, la ira o la depressió.


Educar als professors, pares i estudiants sobre els símptomes més habituals dels problemes de salut mental.

La informació ajuda a rompre l’estigma que hi ha entorn de la salut mental i permet reconèixer quan han de demanar ajuda. Els professionals de la salut mental infantil poden proporcionar informació útil sobre els símptomes de problemes com la depressió o el risc de suïcidi (com per exemple: canvi d’hàbits, retraïment, disminució del rendiment acadèmic o augment de queixes físiques).


Assegurar l’accés a serveis de salut mental a l’escola.

Proporcionar serveis de salut mental per a estudiants que van des de la promoció del benestar, fins a l’avaluació i intervenció primerenca, intervenció en crisi, assessorament o derivació a altres serveis.


Proporcionar serveis de salut mental.

Els serveis de salut mental escolar haurien de ser part d’un continu d’atenció a la salut dels nens i els adolescents.


Establir un equip de resposta en crisi.

Estar preparat per respondre a una crisi és important per salvaguardar l’estat mental i físic dels estudiants. A més de la seguretat, s’ha de proporcionar serveis de prevenció, intervenció i post-intervenció en salut mental.


Font:https://www.nasponline.org/resources-and-publications/resources/mental-health/prevention-and-wellness-promotion/supporting-childrens-mental-health-tips-for-parents-and-educators-x38466

Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada recuperarem una píndola informativa de setembre de l’any passat que parla sobre l’atenció; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten un joc per estimular aquesta funció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

QUE ÉS L’ATENCIÓ?
L’atenció és l’acte de dirigir el pensament cap a un objecte (problema, tasca…) concret. L’atenció selecciona els estímuls percebuts de l’exterior de manera que a continuació es pugui fer un anàlisi on la memòria aportarà informació per fer significatiu allò percebut.
L’atenció pot ser voluntària, quan dirigeixes conscientment cap a una tasca o un estímuls; o involuntària quan per un acte reflex et dirigeixes cap a un estímul que ha captat la teva atenció.

a

FACTORS QUE CONDICIONEN L’ATENCIÓ:

Factors externs.

Potència de l’estímul (ex: un renou fort atreu l’atenció de forma més immediata que un de molt fluix).
Canvi (ex: una interferència a la ràdio atreu l’atenció perquè canvia l’estímul).
Repetició (ex: una tornada d’una cançó s’acaba fixant a la memòria).
Estructura (ex: és més senzill cercar una informació en un esquema que en una llista caòtica).

Factors interns.

Motivació (ex: es llegeix amb més atenció una novel·la que un fulletó comercial).
Emoció (ex: les emocions com la por, la vergonya, la pena, l’avorriment, la ràbia, la impotència o la desesperació, dispersen l’atenció).
Necessitats del moment (ex: la persona que té set, és més sensible als estímuls relacionats amb la beguda).
Connexió (ex: s’atén millor a allò que té a veure amb el que ja sabem).


JOC RECOMANAT:

 Fantasma Blitz 2-0.jpg


Joc de reflexos per a 2 a 8 jugadors i jugadores.

a

Un dels jugadors gira la carta superior de la baralla de tal manera que quedi visible per a tots. En aquest moment hi ha dues possibilitats:

1) jugadors han d’intentar agafar l’objecte que coincideixi, en tot fins i tot el color, amb el mostrat en la carta.

En cas que aquest requisit no es compleixi (no hi ha a la carta, cap objecte amb la mateixa forma i color) es passa a la segona possibilitat.

2) Els jugadors i jugadores han d’agafar la peça de fusta que no es mostri en la carta ni comparteixi color amb cap dels objectes que apareguin en ella.

a

El jugador que encerti, col·locarà la carta davant d’ell com recompensa i procedirà a revelar la següent carta. El joc acaba quan la pila de cartes s’acaba i el que té més cartes guanyades n’és el guanyador.

a

Fantasma Blitz és un joc que crea una atmosfera de tensió, emoció, nervis i moltes rialles, doncs sovint haurem d’aturar la mà que marxa sola, caldrà controlar la nostra impulsivitat o, no ho aconseguirem, i acabarem agafant la figura que no toca. Per tant, és un joc en el qual és bàsica la concentració, latenció i la presa de decisions.

a

Com tots els jocs de taula, Fantasma Blitz, reforçarà les habilitats socials dels jugadors i jugadores, així com l’acceptació de les normes, a més, és un escenari perfecte per desenvolupar estratègies contra la frustració.

a

En aquest post vos present sa col·laboració que he fet avui dissabte 03/02/2018 al programa “No venim amb manual” a IB3 Radio parlant sobre la retirada del bolquer i proposant uns contes per treballar aquest tema.

a

Clicau a la imatge per escoltar-ho.

a

no-venim-amb-manual

Guia desarrollo infantil (0-6 años).png


En el post d’avui vull compartir un document molt interessant que ens presenta Federació Estatal d’Associacions de Professionals d’Atenció Primerenca, sobre el desenvolupament infantil des del naixament fins als 6 anys.
a
La guia s’estructura en els següents períodes d’edat: entorn del naixement, fins als 3 mesos, dels 4 als 6 mesos, dels 7 als 9 mesos, dels 10 als 12 mesos, dels 12 als 18 mesos, dels 18 als 24 mesos, dels 25 als 36 mesos, dels 3 als 4 anys, dels 4 als 5 anys i dels 5 als 6 anys.
a
Cada període inclou tres apartats:

  • Com som?: descriu breument les principals característiques del nin en aquest període d’edat.

  • Què necessit?: ofereix una sèrie de pautes sobre com actuar per respondre a les característiques del nen

  • Què podem fer els pares?: inclou suggeriments sobre com actuar en els àmbits més significatius de la vida del nin: l’alimentació, el son, la higiene, la comunicació i el joc.

En el següent enllaç podeu consultar la guia completa:

Guia de desenvolupament infantil (0-6 anys)

Logo Neurona 2020 i tresimes psicologia.jpg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de la creativitat i Neurona 2020 ens proposarà una app per fomentar-la.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Creativitat


APP RECOMANADA PER TREBALLAR LA CREATIVITAT: TOONTASTIC.

Toontastic.png

És una aplicació per a tabletes que permet que els infants creïn històries animades utilitzant escenaris i personatges prèviament configurats o dibuixats per ells. En totes les històries es pot incorporar música o veu per enriquir l’obra. Amb Toontastic, podem passar d’espectador a director i ser directors de les nostres pròpies històries.

Toontastic és una app de Launchpap Toys, disponible en anglès (però molt intuïtiva) i per a infants a partir de 4/5 anys.

És una eina perfecta per a idear històries, per narrar-les, estructurar-les, amb el que és una aplicació que potencia especialment la creativitat.

Si voleu llegir l’article complet de Neurona 2020 podeu entrar al següent enllaç: http://atreyud.blogspot.com.es/2015/09/toontastic-la-creativitat-en-una-tableta.html?view=timeslide

En aquest post vos present sa col·laboració que vaig fer dissabte 20/01/2018 al programa “No venim amb manual” parlant sobre la por als metges.

Clicau a la imatge per escoltar-ho.

no-venim-amb-manual

question-mark-2492009_960_720.jpg


Ja gairebé encetam un nou any amb molts propòsits que complir, cert? Baixar de pes, deixar de fumar, anar al gimnàs, trobar feina, llegir més i estalviar més doblers, són alguns dels més comuns.

a

El problema no és voler totes aquestes coses bones per un mateix; el problema és que per al mes de Febrer, tota la motivació de Gener s’evapora, renúncies i tornes als teus vells hàbits de tota la vida.

a

Aquest any ho pots fer diferent! Aquí t’explicaré per què no aconsegueixes complir els teus propòsits i un enfocament diferent per aconseguir-los a partir d’ara.


Anam a parlar de dades per començar:

L’any 1986 un grup de 231 persones participaren d’un estudi on a principi d’any havien de comunicar quins eren els seus propòsits. A principis de 1987 es va fer un anàlisis del grau d’acompliment dels propòsits i les dades espanten.a

– El 25% no aconsegueixen els seus propòsits ni tan sols durant la primera setmana de Gener.
– El 77% renúncia després de la primera setmana.
– El 40% renúncia després de 6 mesos.
– Només el 8% compleix durant tot l’any.

a

Parlem d’un propòsit clàssic, anar al gimnàs. Durant el mes de Gener, els gimnasos a nivell mundial, registren fins a un 70% més d’inscripcions que en la resta de l’any. Però, el 60% d’aquests nous usuaris deserten durant el mes de Març. És a dir que, només el 10% compleix el propòsit de fer exercici i més de la meitat renuncia als pocs mesos. Un altre vegada el mateix patró…


Però perquè passa això?

Les persones renuncien als seus propòsits d’any nou a causa de la falta d’autocontrol, l’excés d’estrès i les emocions negatives. Encara que aquests motius són raons suficients per fracassar, des del meu punt de vista són les conseqüències i no les causes.

a

És a dir, els veritables motius de perquè la majoria renuncia als seus propòsits d’any nou, és molt més simple i comporta justament l’aparició d’alts nivells d’estrès, d’emocions negatives com a remordiment o culpa i a la falta d’autocontrol; són tres:

Primer motiu: els teus propòsits són moooolt grans i poc realistes.
És molt difícil mantenir metes tan ambicioses durant tot l’any. La motivació inicial disminueix conforme passa el temps i la teva força de voluntat no és suficient per continuar amb aquest gran propòsit. El que ocasiona que renunciïs poc temps després. En aquest moment apareixem un cúmul d’excuses que tracten d’explicar la situació (falta de temps, recursos, excés d’estrès, etc…). Quan s’acosta l’any nou, la teva il·lusió per canviar i reprendre el propòsit oblidat augmenta i el cicle es repeteix novament. Entrant en un cercle viciós de fracàs constant.

Segon motiu: Tens molts propòsits a la vegada.
A la societat actual impera el mantra de més és millor. Però en qüestió de propòsits menys és millor. Tenir molts propòsits que complir en el teu dia a dia, et genera estrès innecessari, la qual cosa contribueix al fet que fracassis amb totes les metes que et vas proposar. Quan la teva energia està esgotada, el teu autocontrol també disminueix.

Tercer motiu: No construeixes un Sistema que et recolzi.
Una meta només et diu “què fer” però no et diu “com aconseguir-ho“ que és el més important. Quan només t’enfoques en el que vols aconseguir o en el temps límit per aconseguir-ho, però no en el procés, és molt probable que no ho aconsegueixis. Per tant, és necessari un sistema per aconseguir els teus propòsits d’any nou, és una guia passo a pas, que et permeti continuar el teu procés (sense fallar) fins a veure els resultats que tu vols.


Que podem fer per aconseguir-ho?

A continuació vos proposaré unes passes per aconseguir amb èxit el vostres propòsits:

Pas 1: Comença amb un sol propòsit.
Això no vol dir que no puguis aconseguir més d’un propòsit per any, només significa que has de centrar-te en un alhora. Per arribar al darrer escaló, has de passar per tots els escalons.

Pas 2: Escriu-ho en un paper
Escriure fa que la teva meta deixi de ser una idea o pensament invisible, la qual cosa t’ajuda a visualitzar-ho concretament i a emprendre acció.

Pas 3: Hem de triar el moment més adient per afrontar el propòsit.
Recoman fugir de moments culturalment programats com any nou, inici del curs escolar, etc. que el cap i a la fi no hi tenim control sinó que venen imposades. Una opció interessant és la data del teu aniversari, aquesta data és interessant perquè és significativa per un mateix i pot afegir un plus motivador.

Pas 4: Convertir el propòsit en acció.
En aquest pas farem referència a la Teoria de l’Acció Raonada (Martin Fishbein i Icek Ajzen). Aquests autors plantegen que la intenció de realitzar o no realitzar un comportament és un balanç entre el que un creu que ha de fer (creences  i actituds) i la percepció que té del que els altres creuen que un hauria de fer (pressió de grup). Així que quan s’alineen aquests dos conceptes les probabilitats que es realitzi el comportament són més altes afavorint la consecució dels propòsits.

Pas 5: Constància i compromís.
En el moment que tenim el propòsit, el pla i el dia; només resta complir-ho amb constància i compromís, la qual hem d’alimentar amb la consecució dels petits objectius que es transporten al següent repte.