No venim amb manual i tresimes


En aquest post vos present sa col·laboració que vaig fer dissabte 15/09/2018 al programa “No venim amb manual” a IB3 Radio parlant sobre l’Amistat a la primera infància i proposant uns contes per treballar aquest tema.

a

Clicau aquí per escoltar el programa.

No venim amb manual i tresimes


En aquest post vos present sa col·laboració que vaig fer dissabte 08/09/2018 al programa “No venim amb manual” a IB3 Radio parlant sobre la Tornada a l’escola i proposant uns contes per treballar aquest tema.

a

Clicau aquí per escoltar el programa.

Aquesta vegada vos tornaré a contar una història personal, que és el tercer any que es repetix, per introduir el tema que ens ocupa al post d’avui.

a

El cap de setmana passat vàrem anar un grup de famílies a passar dos dies al Casal de Colònies de la Colònia de Sant Pere. És una activitat que ja fa tres anys que feim amb un grupet de s’escola i l’objectiu es passar-ho el millor possible en família.

a

En guany vaig tornar organitzar una gimcana per donar contingut al dissabte horabaixa i fer una activitat divertida on pares i fills compartíem joc, espai i normes, perseguint el mateix objectiu, passar una estona divertida i si el cas guanyar el premi.

a

A les següents fotografies podeu veure com ens ho passarem de bé.


 


I ara entrant en matèria voldria transmetre-vos la importància d’invertir temps jugant amb els nostres fills amb un conjunt d’efectes que es produeixen:

Conèixer millor als fills: A través del joc els nins ens expliquen els seus temors, les seves preocupacions i inquietuds, en lloc de fer interrogatoris que només bloquegen als nins provau a jugar més amb ell i que vos transmetin a través del joc allò que senten.

Transmetre’ls valors: El joc és una oportunitat on poden transmetre tots aquells valors que nosaltres tenim interioritzats i que de vegades no sabem com transmetre (justícia, cooperació, respecte, etc.), a més també els ajuda a regular i controlar les seves emocions i a reconèixer les emocions dels altres.

Aportar seguretat al nin: Jugar junts reforça el vincle i genera en el nin una sensació de tranquil·litat i benestar.

Afavorir un clima de confiança: En totes les casa en les quals es juga molt es genera un clima de confiança, al nin li agrada la companyia dels seus pares i passar moments al costat d’ells, a més la llar es torna un entorn veritablement positiu.

El vostre fill és més feliç: Com més t’impliquis en el seu joc més feliç serà el teu fill, la majoria de nens que juguen bastant amb els seus pares són més alegres i amb un estat d’ànim més elevat, està comprovat i sinó comprova-ho tu mateix.

 – Temps de qualitat junts: El temps que es passa jugant és temps de qualitat, no serveix de res estar al costat del nin sinó li dedicam atenció (exemple mirant el mòbil o l’ordinador), l’important és estar al costat d’ell però fent activitats junts. Podem utilitzar aquests moments de joc per apartar-nos de l’estrès i els problemes diaris, és un moment únic, màgic i irrepetible.

Font: ommicrono.elespanol.com

Des de d’aquestes línies no em cansaré de convidar-vos a jugar amb els vostres fills i filles per tastar de primera mà tots aquests beneficis.

Finalment per tancar aquest post el meu agraïment més sentit al grup de famílies de l’escola que per tercer any consecutiu hem compartit aquests dies inoblidables a la Colònia de Sant Pere. L’any qui ve més i si és possible millor!!!


En el post d’avui vull compartir un document que ha publicat l’Associació de Psicòlegs Educatius d’EUA (National Association of School Psychologists. NASP) on es realitzen una sèrie de recomanacions per als pares i professors, a tenir en compte si es vol fomentar la salut mental a la infància i a l’adolescència en l’àmbit educatiu. En qualsevol cas aquestes recomanacions són extensives a altres àmbits de la seva vida.


Crear un sentit de pertinença.

Crear relacions sòlides i positives entre els estudiants, els professors i els pares és important per promoure el benestar. Sentir-se acceptat pels altres i confiar en els companys i en ells mateixos, és fonamental per a una bona adaptació.


Promoure la resiliència.

Les adversitats formen part de la vida i ser resilient és important per superar els desafiaments i tenir una bona salut mental. Sentir-se que formen part de l’escola, ajudar als altres i enfrontar amb èxit situacions difícils poden contribuir a fomentar la resiliència.


Desenvolupar competències.

Els nins necessiten saber que poden superar els reptes i aconseguir els objectius a través de les seves accions. Aconseguir un bon rendiment acadèmic, així com desenvolupar talents i interessos individuals, els ajuda a sentir-se competents i més capaços de manejar l’estrès positivament. La competència social, és a dir tenir amics i relacions properes, pot ajudar a millorar el benestar mental.


Assegurar un ambient escolar positiu i segur.

Sentir-se segur a l’escola és fonamental per a l’aprenentatge i per a la salut mental dels estudiants. Hem de promoure conductes positives com el respecte i la responsabilitat, així com prevenir conductes negatives com la intimidació i l’assetjament. Per a això hem de proporcionar regles de conducta comprensibles i pràctiques de disciplina justes. Hem d’ensenyar als nins a treballar junts per enfrontar-se a les dificultats, animant-los a acostar-se als nins més solitaris.


Ensenyar i fomentar la presa de decisions.

Convé treballar les habilitats socials, la resolució de problemes i la resolució de conflictes per tenir una bona salut mental. Si s’aconsegueix que tenguin experiències d’èxit, s’aconsegueix reforçar els comportaments positius i tendiran a repetir-los.


Animar a ajudar als altres.

Les conductes prosocials desenvolupen l’autoestima, fomenten la connexió i reforcen la responsabilitat personal. Ajudar als altres fa que se sentin part de l’entorn.


Fomentar la bona salut física.

Una bona salut física recolza una bona salut mental. Hàbits alimentaris saludables, exercici regular i pautes de descans adequades, protegeixen als nins contra l’estrès de les situacions difícils. L’exercici també ajuda a reduir les emocions negatives, com l’ansietat, la ira o la depressió.


Educar als professors, pares i estudiants sobre els símptomes més habituals dels problemes de salut mental.

La informació ajuda a rompre l’estigma que hi ha entorn de la salut mental i permet reconèixer quan han de demanar ajuda. Els professionals de la salut mental infantil poden proporcionar informació útil sobre els símptomes de problemes com la depressió o el risc de suïcidi (com per exemple: canvi d’hàbits, retraïment, disminució del rendiment acadèmic o augment de queixes físiques).


Assegurar l’accés a serveis de salut mental a l’escola.

Proporcionar serveis de salut mental per a estudiants que van des de la promoció del benestar, fins a l’avaluació i intervenció primerenca, intervenció en crisi, assessorament o derivació a altres serveis.


Proporcionar serveis de salut mental.

Els serveis de salut mental escolar haurien de ser part d’un continu d’atenció a la salut dels nens i els adolescents.


Establir un equip de resposta en crisi.

Estar preparat per respondre a una crisi és important per salvaguardar l’estat mental i físic dels estudiants. A més de la seguretat, s’ha de proporcionar serveis de prevenció, intervenció i post-intervenció en salut mental.


Font:https://www.nasponline.org/resources-and-publications/resources/mental-health/prevention-and-wellness-promotion/supporting-childrens-mental-health-tips-for-parents-and-educators-x38466

En aquest post vos present sa col·laboració que he fet avui dematí a IB3 Radio (dissabte 11/11/2017) al programa “No venim amb manual” parlant sobre els deures i l’escola.

Clicau a la imatge per escoltar-ho.

no-venim-amb-manual


Per acabar vos convit a llegir l’article de premsa que tenc publicat a Diario de Mallorca que dóna contingut en aquesta participació (Clica aquí per llegir l’article).

 

Aquesta vegada les ones radiofòniques m’han duit fins a Formentera a parlar sobre els deures escolars al prograna “De far a far” de Ràdio Illa, 107.9 FM. Clicau a la imatge per escoltar el programa.

Ràdio Illa.jpg

Podeu llegir en el següent enllaç l’article que es va publicar dia 23/10/2017 al Diario de Mallorca que dóna contingut  a la participació d’avui a Ràdio Illa – clica aquí per llegir l’article –


 

Avui surt publicat al Diario de Mallorca un article de tresimes psicologia parlant dels deures. És un tema que no deixa indiferent, així que esper els vostre comentaris. Clicau a la imatge per llegir l’article sencer.


Deures.png

Aquest post comença de manera atípica…

Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt  interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.

Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria)  i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb  ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.

Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.

I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.

ÀNIM!!!


Write here...MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.

Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional

Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.

Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.

Què és el que està passant i què estem fent malament?

Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:

• Pares emocionalment disponibles.
• Limitis clarament definits.
• Responsabilitats.
• Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat.
• Moviment en general però especialment a l’aire lliure.
• Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.

En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de:
• Pares distrets digitalment.
• Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles.
• Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho.
• Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada.
• Un estil de vida sedentari.
• Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:

• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó.
• Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten.
• Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats.
• Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes.
• Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.
• Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc
• Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.).
• Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar.
• Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida.
• No carregui la motxilla dels seus fills,  no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar.
• Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació.
• Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts.
• No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat.
• Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment”
• Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits.
• Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials.
• Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital.
• Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira.
• Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca.
• Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.