Ahir vaig veure en família la pel·lícula UN MOSNTRUO EN PARÍS i mereix una ressenya per compartir. Aquest llargmetratge d’animació, d’origen francòfon, presenta una història d’amor i aventura amb un punt de ciència ficció al París de principis del S.XX.

Destacar que la pel·lícula treballa el tema de l’autoestima, l’expressió de sentiments i la superació personal. No dubteu en veure-la amb els vostre fillets, dóna molt de joc per després parlar amb ells. Vos deix la fitxa resum.


Un monstruo en paris.jpgTítol: UN MOSNTRUO EN PARÍS.

Any: 2011.

Duració: 82 min.

País: França.

Direcció: Bibo Bergeron .

Guió: Bibo Bergeron i Stéphane Kazandjian.

Música: Mathieu Chedid.

Productora: PBibo Films, Europa Corporation, Walking The Dog.

Sinopsi: Cap a 1910, a París, una estranya criatura té terroritzada a la població. Emilio i Raül, dos homes que no tenen res en comú i no gaire predisposats a l’aventura, emprenen la caça del monstre. Gràcies a aquesta missió aconseguiran trobar-se a si mateixos, descobrir l’amor i rompre amb molts de prejudicis, la qual cosa els farà dubtar sobre la veritable naturalesa d’aquest estrany ésser.


Ahir vaig anar en família a veure la pel·lícula COCO i mereix una ressenya per compartir. Aquest llargmetratge presenta una història de lluita i superació d’un nin que li agrada la música. Es presenten les dues cares de la moneda en temes de família, el control i la manipulació vs. l’ajuda mútua i el sentiment de pertinència. Destacar que la pel·lícula també treballa el tema de la mort i el record de les persones que han mort com eina de connexió emocional amb ells. No dubteu anar a veure-la, dóna molt de joc per després parlar amb els nins. Vos deix la fitxa resum.


Coco.jpgTítol: Coco.

Any: 2017.

Duració: 109 min.

País: Estats Units.

Direcció: Lee Unkrich, Adrián Molina.

Guió: Adrián Molina, Matthew Aldrich (Història original: Lee Unkrich, Jason Katz, Matthew Aldrich, Adrián Molina).

Música: Michael Giacchino.

Fotografia: Animation, Matt Aspbury, Danielle Feinberg.

Productora: Pixar Animation Studios / Walt Disney Pictures.

Sinopsi: Miguel és un jove amb el somni de convertir-se en llegenda de la música malgrat la prohibició de la seva família. La seva passió el durà a endinsar-se a la “Tierra de los Muertos” per conèixer el seu veritable llegat familiar.


 

Amb aquest suggerent titular vos present el post d’avui. Introduiré el post amb una píndola informativa a sobre la importància de l’ordre en el nostre equilibri emocional i a continuació vos presentaré un llibre per treballar aquest tema.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Existeix una connexió molt potent entre l’ordre i el benestar emocional.

A) Ordenar ajuda a prioritzar i a pensar en necessitats immediates i futures.

B) Ordenar el nostre espai ens ajuda a ordenar el nostres pensaments i serveix per donar més sentit a la vida, ajudant a viure al moment present, a deixar partir l’innecessari i a quedar-se amb l’essencial, mirant el futur amb nous ulls.

C) Ordenar equilibra les emocions afavorint una disminució de l’estrès.

RESSENYA LLIBRE:

La màgia de l'ordre.jpgTitol: La màgia de l’ordre. Eines per odenar casa teva… I la teva vida!

Autora: Marie Kondo.

Editorial: Ara Llibres.

Sinopsi: El mètode KonMari de Marie Kondo ha revolucionat les llars de mig món. Aquí trobaràs les pautes per ordenar cadascuna de les habitacions de ca teva o del teu lloc de feina, des dels prestatges fins als calaixos, armaris, escriptoris… Un mètode molt senzill amb el qual aprendràs a triar quins objectes has de guardar i com ordenar-los de manera òptima. No només transformarà el teu espai, sinó que també et canviarà a tu.

Actualitació: Clicant a la imatge podeu escoltar el programa.


Bon dia a tothom!!!

Ara mateix i fins a les 9.00 s’està emetent a IB3 Radio el programa No venim amb manual – Primers capítols, on estic parlant a sobre l’ús del curtmetratge com a eina educativa. En aquest cas treballarem les emocions.

Per acompanyar l’emisió del programa aquí teniu els enllaços per poder visionar els curtsmetratges que anam compartint.

no-venim-amb-manual


ELS CURTSMETRATGE COM A EINA EDUCATIVA.

Un curtmetratge reuneix diverses característiques que als infants i adolescents els hi atreu: és veu a una pantalla, té una duració reduïda, és molt directe i gràficament cridaner. Tota això fa que es capti l’atenció i que el missatge tengui més probabilitat d’arribar.

A continuació vos present una selcció de curtsmetratges per treballar emcions. El criteri de l’agrupació  és en relació a la necessitat del maneig del llenguatge i de la capacitat d’abstracció per poder entendre el missatge que ens transmeten.

PER A TOTES LES EDATS:
DIA I NIT. Els protagonistes d’aquest curt són dos fantasmes molt simpàtics. El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.

PARCIALMENTE NUBLADO. És un curtmetatge que tracta l’amistat incondiccional.


A PARTIR DELS 4-5 ANYS:

FOR THE BIRDS. Curtmetratge d’animació. La trama es desenvolupa en un cable telefònic, on 15 ocells petits comencen a burlar-se d’un ocell de major grandària.

EL PONT. En aquest divertit curt animat els seus personatges solament es preocupen de les seves pròpies necessitats, oblidant la importància d’entendre i respectar els drets dels altres.

TAN SOLS RESPIRA. Recull testimonis de nens davant la càmera que expliquen com se senten davant determinades situacions amb un valor emocional negatiu per als mateixos.


A PARTIR DELS 6-10 ANYS:
CUERDAS. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials, però també és una obra que parla de valors i il·lusions.

EL REGAL. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio Coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi…Reflexió sobre la diversitat funcional i l’actitud a la vida…

EL PODER DE LA EMPATÍA. És un curtmetratge de la Doctora en Treball Social Brené Brown, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a estudiar el coratge, la vulnerabilitat o la vergonya com algunes de les dificultats que impedeixen que les persones connectin i es comuniquin entre si.


A PARTIR D’11 ANYS I MÉS:
EL CIRCO DE LA MARIPOSA. En aquest curt, que ja no és d’animació, es treballa la capacitat de superació.

DOLL FACE. Aquest curtmetratge està més enfocat per a adolescents ja que mostra la pressió que sofreixen les dones per complir amb els estereotips femenins que es veuen en els mitjans de comunicació.

EL VENDEDOR DE HUMO. Aquest curt ens explica la història d’un venedor ambulant que arriba fins a un petit llogaret per vendre’ls una nova experiència en les seves vides. Al principi els habitants no estan emocionats amb la nova visita, però a poc a poc, aconseguirà atreure tota la seva atenció. Amb aquest recurs es pot treballar que “no es oro todo lo que reluce”.


 

Aquest post comença de manera atípica…

Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt  interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.

Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria)  i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb  ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.

Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.

I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.

ÀNIM!!!


Write here...MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.

Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional

Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.

Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.

Què és el que està passant i què estem fent malament?

Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:

• Pares emocionalment disponibles.
• Limitis clarament definits.
• Responsabilitats.
• Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat.
• Moviment en general però especialment a l’aire lliure.
• Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.

En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de:
• Pares distrets digitalment.
• Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles.
• Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho.
• Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada.
• Un estil de vida sedentari.
• Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:

• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó.
• Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten.
• Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats.
• Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes.
• Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.
• Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc
• Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.).
• Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar.
• Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida.
• No carregui la motxilla dels seus fills,  no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar.
• Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació.
• Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts.
• No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat.
• Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment”
• Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits.
• Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials.
• Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital.
• Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira.
• Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca.
• Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.


 

Avui vos vull presentar un llibre que malgrat ja té els seus anys  ens ajuda a reflexionar a sobre la comunicació amb els nostres fills i els aspecte que podem millorar.


https://i1.wp.com/www.libros-mas-vendidos.com/wp-content/uploads/2011/10/libro-como-hablar-para-que-sus-hijos-le-escuchen-201x300.jpg

Títol: Como hablar para que sus hijos le escuchen y escuchar para que sus hijos le hablen.

Autores: Adele Faber i Elaine Mazlish.

Editorial: Medici.

Sinòpsi: Aquest és un llibre molt pràctic i directe, que ens ofereix idees per millorar la comunicació amb els nostres fills, des que comencen a parlar (o abans). Les autores han escrit aquest llibre amb molt sentit comú, i és per aquesta raó es fa molt fàcil acceptar les seves propostes: en el fons ho sabíem! Ens donen exemples de conflictes freqüents, ajudant-nos a entendre el punt de vista dels nins i permetent-nos alhora mantenir-nos dins dels nostres paràmetres de conducta. Tot això sense deixar de respectar-los i de mostrar afecte per ells. El llibre és molt senzill de llegir, fins i tot pels qui fugen dels llibres sobre criança. N’hi ha prou amb donar un ullada a les tires còmiques presents al llarg de tot el llibre per captar el missatge i començar a parlar perquè els nostres nins ens escoltin.

Índex:

· Una carta a los lectores.

· Cómo leer y usar este libro.

· Cómo ayudar a los niños a enfrentarse a sus sentimientos.

· Cómo obtener cooperación.

· Alternativas para el castigo.

· Cómo fomentar la autonomía.

· Las alabanzas.

· Cómo liberar a los niños de la representación de papeles.

· Cómo reunir todos estos conocimientos.

· En resumen, ¿de qué trata este libro?

· Algunos libros que pueden encontrar interesantes.

· Para un estudio adicional.


Portada curs Conflicte.png


Al llarg de la primera quinzena del mes de setembre he tengut la oportunitat de realitzar un curs a sobre “Maneig de situacions de conflicte” a un grup de funcionaris de l’Ajuntament d’Inca.

Vull agrair la confiança dipositada en mi per impartir aquest curs i tractar de millorar les estratègies d’afrontament a les situacions de conflicte que sorgeixen al nostre entorn.

Ha estat un plaer compartir aquestes sessions amb vosaltres!


 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de l’inici de l’escola i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 09/09/17 parlant a sobre pautes i recomanacions per a l’inici de l’escola (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).

 no-venim-amb-manual

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’INICI DE L’ESCOLA:

https://images-na.ssl-images-amazon.com/images/I/41id8mYDTFL._SX258_BO1,204,203,200_.jpgBibi va a l’escola.
Autor: Alejandro Rosas.
Editorial: Tandem edicions.

Aquest conte forma part d’una col·lecció de diferents títols en què el seu protagonista, en Bibi, aprèn a fer allò que es propi de les diferents etapes de maduració: deixar el xumet, anar al bany, i, com no, començar l’escola. Un dels canvis més importants en la vida de qualsevol persona.

L’inici a l’escola preocupa tant els nins com els pares i anar-los preparant sobre què hi trobaran allà a través dels contes els fa perdre un poc la por d’allò que per a ells i elles, de moment, és un misteri.


https://tresimes.files.wordpress.com/2017/09/ca74e-elprimerdia.jpg?w=248&h=213El primer dia.
Autores: Meritxell Martí i Mercè Galí.
Editorial: Parramon.

El primer dia ve acompanyat d’una guia per a pares per ajudar-nos en les pors que poden aparèixer entre els infants durant l’adaptació a l’escola. Té unes il·lustracions molt acolorides i originals.

 


https://tresimes.files.wordpress.com/2017/09/78475-img_0005.jpg?w=248&h=276

La súper Sara a la súper escola.
Autores: Cressida Cowel i Russell Ayo..
Editorial: Beascoa.

A través del text de la Cressida Cowel i de les l il·lustracions de Rusell Ayto descobrim el primer dia d’escola de la Super Sara: resulta ser una experiència ben divertida.

 

 

 


https://i0.wp.com/ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Imagenes/Original/160340_170560.jpgEn Pep va a l’escola.
Autors: Denchfield, Nick.
Il·lustracions: An Parker.
Editorial: Cruïlla.

Per als que han de començar a l’escoleta els recomanam aquest conte. També forma part d’una col·lecció, el primer llibre del quals es titula En Pep hi ha estat tot un èxit de vendes. Són llibres molt senzills en pop-up que captiven els més menuts i els treuen una rialla.

 


no-venim-amb-manual

Al post d’avui vos present sa col·laboració que vaig fer a IB3 Radio el dissabte 19 d’Agost al programa “No venim amb manual” parlant sobre pèrdua i recomanant un conjunt de contes per treballar aquest tema.

Clicau a la imatge per escoltar-ho.

no-venim-amb-manual

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels germans i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

D’On venen els nins?
En funció de l’edat aprofundirem més o manco en l’explicació:

• Entre els 3 i 4 anys d’edat ja comencen a sorgir les preguntes. En aquests casos convé fer alguna analogia com la de la sembra de la llavor, a més d’explicar-li com ell pegava potadetes o es movia dins la panxa de la mare, li agradarà.
• Si el nin té entre 5 i 6 anys les preguntes solen ser més específiques, així que no tenguis por d’anomenar cada cosa pel seu nom. Alguns llibres o il•lustracions poden ser tremendament útils per explicar-li al teu fill d’on vénen els nens.
• Prop dels 7 i 8 anys ja tenen major consciència del seu cos i de les clares diferències entre un nin i una nina. Saben que els homes tenen un penis i les dones una vagina, per la qual cosa el llenguatge a usar ha de ser més clar.
• Als 9 i 10 anys ja tenen una idea sobre el sexe i se’ls hi ha d’explicar que els nins vénen al món quan els pares tenen un grau de maduresa i sobretot en un acte que es fa amb sentiments d’ambdues parts.

Hi ha un recurs ( http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/nens/ ) molt interessant que es pot utilitzar a partir dels 5-6 anys on s’explica de manera molt correcta, clara i amb imatges aquest procés vital.

Escolta al teu fill amb atenció, de vegades una simple resposta basta per buidar tots els seus dubtes. No intentis desviar la conversa o tallar-la, això solament ampliarà la seva inquietud. No t’estranyis si una vegada va rebre una resposta i no torna a esmentar el tema, l’important és que sempre estiguis en disposició per donar-li la informació correcta.

 

Preparació per rebre a un germanet.
L’arribada d’un germà, és una situació d’estrès (nova, que no comprèn, …), i hem d’aprendre a afrontar-la amb la major naturalitat del món, com ho facem influirà en com ho assumeixi ell. A continuació vos deix una sèrie de consells per afrontar aquesta situació:

1. Durant l’embaràs explica-li els canvis que vagis sentint perquè es senti inclòs, explica-li el procés tal com ocorre amb paraules senzilles i digues-li que així també és com es va formar ell.
2. Perquè comenci a comprendre que el seu germanet és un nin igual que ell, és aconsellable que senti les potades del bebè o que escolti els batecs del seu cor.
3. Implica al nen en la preparació de l’arribada del bebè. Pot col•laboració en triar el nom, i des d’aquest moment ens referirem al bebè sempre amb aquest nom, perquè entengui que es tracta d’una persona diferent a mamà encara que estigui en la seva panxa.
4. Explica-li que, quan el bebè hagi de sortir, hauràs d’anar a l’hospital perquè t’ajudin els metges, i que algú s’encarregarà de cuidar d’ell fins que torneu a casa tots junts.
5. Preparar amb temps l’habitació i les compres del bebè, perquè els canvis es produeixin a poc a poc.
6. Organitzar-se per passar una estona tot sol amb el nin, per exemple l’hora del bany, perquè sàpiga que pot seguir comptant amb la seva mamà, i que és una activitat només pels dos.
7. Assegura’t de tenir en compte els seus sentiments, pregunta-li si està feliç amb el seu germanet, si li agrada, i anima’l a participar en la seva cura canviant el bolquer, engronsar el bressol o fer el bany, perquè se senti més major i responsable.
8. Quan el bebè neixi, que el nin faci visites a l’hospital per comprovar que la mare està bé i que per conèixer a l seu germà. Es recomana tornar a casa el més aviat possible per tornar a la “normalitat”.
9. Explica-li que el seu germà és un bebè i requereix moltes cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer, i que ha de col•laborar en la seva cura.
10. Explica-li els avantatges que té tenir un germà petit, i que entengui el molt que va a gaudir jugant amb ell quan sigui major.

 

Estratègies per manejar la gelosia.
La gelosia infantil és un sentiment natural que sorgeix en el nin quan se sent desplaçat. Consisteix a sentir odi i rebuig cap a persones a les que estima molt. El fet que sigui un sentiment contradictori és el que més dificulta el seu maneig. Què podem fer?:

– En primer lloc, intentar entendre què és el que provoca la gelosia.
– Deixar que el nin expressi el que sent, d’una forma adequada, que no resulti nociva per a ell ni per a uns altres.
– Evitar realitzar compensacions de tipus material, ja que el que els nins troben a faltar en aquestes ocasions és la nostra companyia i atenció, no el fet de tenir una jugueta o un regal.
– Evitar realitzar comparacions entre fills.
– Cercar moments per dedicar-se únicament a cada fill per separat.
– Ensenyar a compartir.

Font: kidshealth.org

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR TEMES RELACIONATS AMB GERMANS:

 

La mamà va pondre un ou

La mamà va pondre un ou.

Autora: Babel Col.

Editorial: Destino.

A qui no han fet mai aquesta pregunta? Mamà, d’on venen els nins? Buff, el primer de tot és badar la boca, esbufegar i voler-se amagar davall d’una pedra. Aquest conte és una solució per aquest moment d’incertesa. La mamà va pondre un ou és un llibre divertit i senzill que ajuda a explicar als nins com es concep una criatura. El més interessant de la història és que després que els pares s’inventin mil explicacions recargolades per contar als fills d’on venen els nins, són aquests qui d’una manera natural corregeixen els adults i els expliquen la veritat de tot plegat.


Tu i jo. El conte més bonic del món

Tu i jo. El conte més bonic del món.

Autora: Elisenda Roca.

Editorial: Combel.

Sempre recoman aquest conte quan qualque mamà em diu que espera un infant i que vol un conte per preparar al qui serà el germà gran per a l’arribada del nou membre de la família. I és que és cert, no sé si Tu i jo és el conte més bonic del món, però segur que és un dels que més s’hi acosta. És una narració en vers, on la veu principal és la del germà gran i explica el procés des que li diuen que la mare té un nin dins la panxa fins que arriba a casa i hi conviuen. No amaga cap detall ni es deixa cap etapa, però ajuda a fer veure que un germà és el millor regal que et poden fer els teus pares i el paper cabdal que tenen els germans grans en la criança dels petits.


 Es ven germa petitEs ven germà petit.

Autors: Stefan Booner i Marja Meijer.

Editorial: Símbol edicions.

Tot i que ja hem dit abans que els germans són  el millor regal del món, la veritat és que de vegades en són un d’enverinat. Els germans grans han d’aguantar que els petits els treguin, el rompin o els amaguin les coses, que els segueixin allà on van, que plorin i remuguin i se surtin amb la seva perquè són més petits i, és clar, de vegades cansa. A la protagonista de la història li passa això mateix i per tant decideix posar un anunci que diu: Es ven germà petit. Un veïnat ho veu i decideix acceptar la proposta i se’n du el petit a ca seva. La nina tarda poc a enyorar l’infant; no té amb qui jugar, hi ha molt de silenci, es banya tota sola… El veïnat, d’altra banda, aviat n’està fart  d’aquell marrec cridaner i decideix tornar-l’hi. Quan ella el veu a la porta se n’adóna de com l’estima.