Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels germans i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

D’On venen els nins?
En funció de l’edat aprofundirem més o manco en l’explicació:

• Entre els 3 i 4 anys d’edat ja comencen a sorgir les preguntes. En aquests casos convé fer alguna analogia com la de la sembra de la llavor, a més d’explicar-li com ell pegava potadetes o es movia dins la panxa de la mare, li agradarà.
• Si el nin té entre 5 i 6 anys les preguntes solen ser més específiques, així que no tenguis por d’anomenar cada cosa pel seu nom. Alguns llibres o il•lustracions poden ser tremendament útils per explicar-li al teu fill d’on vénen els nens.
• Prop dels 7 i 8 anys ja tenen major consciència del seu cos i de les clares diferències entre un nin i una nina. Saben que els homes tenen un penis i les dones una vagina, per la qual cosa el llenguatge a usar ha de ser més clar.
• Als 9 i 10 anys ja tenen una idea sobre el sexe i se’ls hi ha d’explicar que els nins vénen al món quan els pares tenen un grau de maduresa i sobretot en un acte que es fa amb sentiments d’ambdues parts.

Hi ha un recurs ( http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/nens/ ) molt interessant que es pot utilitzar a partir dels 5-6 anys on s’explica de manera molt correcta, clara i amb imatges aquest procés vital.

Escolta al teu fill amb atenció, de vegades una simple resposta basta per buidar tots els seus dubtes. No intentis desviar la conversa o tallar-la, això solament ampliarà la seva inquietud. No t’estranyis si una vegada va rebre una resposta i no torna a esmentar el tema, l’important és que sempre estiguis en disposició per donar-li la informació correcta.

 

Preparació per rebre a un germanet.
L’arribada d’un germà, és una situació d’estrès (nova, que no comprèn, …), i hem d’aprendre a afrontar-la amb la major naturalitat del món, com ho facem influirà en com ho assumeixi ell. A continuació vos deix una sèrie de consells per afrontar aquesta situació:

1. Durant l’embaràs explica-li els canvis que vagis sentint perquè es senti inclòs, explica-li el procés tal com ocorre amb paraules senzilles i digues-li que així també és com es va formar ell.
2. Perquè comenci a comprendre que el seu germanet és un nin igual que ell, és aconsellable que senti les potades del bebè o que escolti els batecs del seu cor.
3. Implica al nen en la preparació de l’arribada del bebè. Pot col•laboració en triar el nom, i des d’aquest moment ens referirem al bebè sempre amb aquest nom, perquè entengui que es tracta d’una persona diferent a mamà encara que estigui en la seva panxa.
4. Explica-li que, quan el bebè hagi de sortir, hauràs d’anar a l’hospital perquè t’ajudin els metges, i que algú s’encarregarà de cuidar d’ell fins que torneu a casa tots junts.
5. Preparar amb temps l’habitació i les compres del bebè, perquè els canvis es produeixin a poc a poc.
6. Organitzar-se per passar una estona tot sol amb el nin, per exemple l’hora del bany, perquè sàpiga que pot seguir comptant amb la seva mamà, i que és una activitat només pels dos.
7. Assegura’t de tenir en compte els seus sentiments, pregunta-li si està feliç amb el seu germanet, si li agrada, i anima’l a participar en la seva cura canviant el bolquer, engronsar el bressol o fer el bany, perquè se senti més major i responsable.
8. Quan el bebè neixi, que el nin faci visites a l’hospital per comprovar que la mare està bé i que per conèixer a l seu germà. Es recomana tornar a casa el més aviat possible per tornar a la “normalitat”.
9. Explica-li que el seu germà és un bebè i requereix moltes cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer, i que ha de col•laborar en la seva cura.
10. Explica-li els avantatges que té tenir un germà petit, i que entengui el molt que va a gaudir jugant amb ell quan sigui major.

 

Estratègies per manejar la gelosia.
La gelosia infantil és un sentiment natural que sorgeix en el nin quan se sent desplaçat. Consisteix a sentir odi i rebuig cap a persones a les que estima molt. El fet que sigui un sentiment contradictori és el que més dificulta el seu maneig. Què podem fer?:

– En primer lloc, intentar entendre què és el que provoca la gelosia.
– Deixar que el nin expressi el que sent, d’una forma adequada, que no resulti nociva per a ell ni per a uns altres.
– Evitar realitzar compensacions de tipus material, ja que el que els nins troben a faltar en aquestes ocasions és la nostra companyia i atenció, no el fet de tenir una jugueta o un regal.
– Evitar realitzar comparacions entre fills.
– Cercar moments per dedicar-se únicament a cada fill per separat.
– Ensenyar a compartir.

Font: kidshealth.org

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR TEMES RELACIONATS AMB GERMANS:

 

La mamà va pondre un ou

La mamà va pondre un ou.

Autora: Babel Col.

Editorial: Destino.

A qui no han fet mai aquesta pregunta? Mamà, d’on venen els nins? Buff, el primer de tot és badar la boca, esbufegar i voler-se amagar davall d’una pedra. Aquest conte és una solució per aquest moment d’incertesa. La mamà va pondre un ou és un llibre divertit i senzill que ajuda a explicar als nins com es concep una criatura. El més interessant de la història és que després que els pares s’inventin mil explicacions recargolades per contar als fills d’on venen els nins, són aquests qui d’una manera natural corregeixen els adults i els expliquen la veritat de tot plegat.


Tu i jo. El conte més bonic del món

Tu i jo. El conte més bonic del món.

Autora: Elisenda Roca.

Editorial: Combel.

Sempre recoman aquest conte quan qualque mamà em diu que espera un infant i que vol un conte per preparar al qui serà el germà gran per a l’arribada del nou membre de la família. I és que és cert, no sé si Tu i jo és el conte més bonic del món, però segur que és un dels que més s’hi acosta. És una narració en vers, on la veu principal és la del germà gran i explica el procés des que li diuen que la mare té un nin dins la panxa fins que arriba a casa i hi conviuen. No amaga cap detall ni es deixa cap etapa, però ajuda a fer veure que un germà és el millor regal que et poden fer els teus pares i el paper cabdal que tenen els germans grans en la criança dels petits.


 Es ven germa petitEs ven germà petit.

Autors: Stefan Booner i Marja Meijer.

Editorial: Símbol edicions.

Tot i que ja hem dit abans que els germans són  el millor regal del món, la veritat és que de vegades en són un d’enverinat. Els germans grans han d’aguantar que els petits els treguin, el rompin o els amaguin les coses, que els segueixin allà on van, que plorin i remuguin i se surtin amb la seva perquè són més petits i, és clar, de vegades cansa. A la protagonista de la història li passa això mateix i per tant decideix posar un anunci que diu: Es ven germà petit. Un veïnat ho veu i decideix acceptar la proposta i se’n du el petit a ca seva. La nina tarda poc a enyorar l’infant; no té amb qui jugar, hi ha molt de silenci, es banya tota sola… El veïnat, d’altra banda, aviat n’està fart  d’aquell marrec cridaner i decideix tornar-l’hi. Quan ella el veu a la porta se n’adóna de com l’estima.


 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’enrabiades i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Què són les enrabiades?

– Part del desenvolupament, apareixen entre els 1,5 i 4 anys.

– El més habitual és plorar, cridar, potadetes, tirar-se al terra, rompre objectes i s‘observa un oposicionisme extrem a qualsevol indicació que els hi donam. Duren entre 5 i 10 minuts.

– Són una forma descontrolada d’expressar  un desig o necessitat no s’ha satisfet.

– El comportament que s’observa durant una enrabiada està relacionat amb la falta de maduresa del llenguatge com a mitjà d’expressió.

– L’objectiu d’una enrabiada no és molestar als pares/mares, sinó aconseguir satisfer els seus desitjos/necessitats.

– Les causes més comuns són: frustració, cansament, sobreexcitació, procés evolutiu d’individualització i autoafirmació…

Estratègies de prevenció.

Quan està tranquil…

– Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes: gana, son, fred/calor, atenció, relació afectiva…

– Reconèixer i lloar efusivament  al llarg del dia els comportaments adequats.

– Oferir opcions a l’hora de donar indicacions. Aquesta estratègia afavoreix el control percebut per part del nin/a a l’hora de triar. Ex. De postres pots triar entre: flam, iogurt o plàtan.

– Retirar de la vista, en la mesura del possible, el que sabem que pot provocar una enrabiada. Ex. Un objecte que no pot tocar, un aliment que no pot menjar…

– Evitar un to impositiu a l’hora de donar indicacions. S’ha de parlar d’una manera agradable i alegre.

Quan ja hi ha indicis…

– Observació dels indicis d’aparició d’una enrabiada. Ex. Evitar contacte ocular, no escoltar, bufar, tensió muscular…

– Utilitzar estratègies per despistar. Ex. Hem de fer un trajecte amb bus i el nin no vol. Acabam pujant al bus i observam que està nerviós. En aquest moment se li proposa que anem contant tots els cotxes vermells que vegem pel carrer.

– Canviar d’entorn. Ex. Estam a una festa familiar i la nina ens demana menjar un aliment que ha vist sobre la taula però que ella no pot menjar. Davant la negativa comença a posar-se nerviosa. En aquest moment ens anam amb la nina a un altra habitació per parlar amb ella i tractar de reconduir la situació.

Com manejam les enrabiades?

Les següents indicacions s’han d’aplicar durant els 5-10’ que dura una enrabiada. Perquè l’estratègia funcioni tots els cuidadors han d’actuar de la mateixa manera en totes les enrabiades.

– Hi ha que mantenir-se ferm amb la indicació que s’ha donat. Així evitarem la relació enrabiada → aconsegueix el que vull.

– Hem de mantenir el control de la situació i de les nostres emocions per no generar inseguretat i perquè som un model de conducta.

– En la mesura del possible, canviarem d’entorn. Ens anirem a un altra habitació o a un lloc més apartat.

– És essencial restar importància a les enrabiades quan aquestes s’estan produint, mostrar certa indiferència i no concedir al nin/a una especial atenció quan manifesta aquestes conductes.

– Tot canvia si ha risc de lesionar-se, lesionar als altres o rompre objectes. En aquest cas amb una actitud ferma es realitzarà una contenció i un canvi d’entorn fins que es pugui assegurar la seguretat del nin/a.

– En cas d’haver de parlar amb el nin/a serà si no crida, ni plora i utilitzarem frases curtes assegurant-nos que ens mira i ens atén.

– Quan ja no hi hagi risc de fer-se mal se li ha donar el temps i l’espai necessari perquè es tranquil·litzi.

– Quan comencem a aplicar aquestes indicacions s’observarà un lleuger augmenten de les enrabiades que després gradualment aniran disminuint.

Que hem de fer després?

– Un cop ha acabat l’enrabiada sense que el nin/a hagi aconseguit el que volia amb aquest comportament. La forma d’actuar es la següent:

     · Els cuidadors contendran les seves emocions davant el nin/a.

     · Es pot reforçar el control emocional que està tenint un cop està tranquil.

     · Es tracta de normalitzar la situació continuant amb les rutines habituals i aplicant les recomanacions de prevenció.

Quan hem de demanar ajuda?

– Quan les enrabiades apareixen més enllà dels 4 anys.

– Si el comportament és molt agressiu, arribant a causar lesions als cuidadors o a si mateix/a o sistemàticament romp objectes.

– Si durant l’enrabiada contén la respiració fins a l’acubament.

– Si s’observa un retrocés evolutiu (control d’esfínters, autonomia, etc…), mal de cap o mal de panxa relacionats amb les enrabiades, es nega a menjar/dormir o malsons freqüents.

– Quan els cuidadors sentin impotència per falta d’estratègies d’afrontament a les enrabiades.

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES ENRABIADES:

Quina rebequeria

Quina rebequeria
Autora: Mireille Allance
Editorial: Corimbo

Tots els nines i nines fan qualque vegada una rebequeria. En aquest conte, a través del seu protagonista, en Robert, veurem com la ràbia es materialitza en forma de monstre que puja per la gola de l’infant. Aquest és un conte perfecte per treballar la ira tant a casa com a l’escola per a infants de 3 a 6 anys.


El pot de les enrabiades

El pot de les enrabiades
Autora:M.Àngels Juanmiquel
Il·lustradora:Màriam Ben-Arab
Editorial: Barcanova

Aquest llibre és per a nins i nines a partir de 7 anys. En aquest cas la protagonista és na Paula que quan s’enfada, i això li passa sovint, diu paraules molt gruixudes. Els seus pares un dia van al mercat i li compren un regal molt especial, un pot. La nina decidirà fer-lo servir per amollar-hi totes aquelles paraules malsonants per les quals la castiguen dia sí dia també. L’autora, a més d’oferir-nos una dinàmica per treballar la ràbia, ens proposa un joc lingüístic, ja que na Paula anirà perdent una consonat cada vegada que expulsi les paraules gruixudes dins el pot i per recuperar-les haurà de treballar amb les consonats oclusives i amb paraules compostes.


La nena que sempre deia no

La nena que sempre deia NO.
Autora: Swann Meralli i Carole Cróuzet
Editorial: Picarona

Aquest és un conte amb un text molt senzill, però amb unes il•lustracions molt expressives i divertides. Com el títol indica la història parla d’una nina que li demanis allò que li demanis sempre respon amb un enorme NO!. Però un dia aprendrà que si sempre diu no s’arrisca a no sentir mai un SÍ!

 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’autoestima i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Que és l’autoestima?

L’autoestima és el resultat de la valoració per comparació (estat ideal vs. interpretació de l’estat actual) que una persona fa de si mateixa, en relació als seus pensaments, les seves emocions i el seu comportament,  en diferents àrees personals com són:

– L’escola.

– La família.

– L’entorn social (Ex. Amistats).

– L’aspecte físic.

– Altres característiques personals (estat emocional, acceptació d’un mateix, confiança en si mateix)

Que destrueix l’autoestima en els infants?

– Pautes educatives familiars massa permissives o massa autoritàries.

– Que el mestre/professor tengui una autoestima baixa.

– Que a l’escola no s’utilitzi correctament el premi com a mitjà de canvi.

– Pensament excessivament autocrític.

– Un sistema de creences i valors molt rígid i absolut.

Pautes per afavorir una autoestima positiva.

– Elogiar els infants quan fan quelcom bé.

– Tractar els infants amb respecte i afecte.

– No demanar la perfecció.

– Escoltar i respondre els infants.

– Estimular els infants a prendre decisions per si mateixos.

– Donar responsabilitats.

– Fomentar els interessos i les habilitats dels infants.

– Evitar fer comparacions entre fills, amb altres familiars o amics.

– Afavorir un entorn ordenat, amb límits i estructura.

– Com a mare i pare treballau la vostra autoestima per ser un model positiu.

(Font: Bermúdez Sánchez, María Paz, (2004), “Manual de psicología clínica infantil”, Ed. Biblioteca Nueva, Madrid).

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA:

Yo voy conmigoYo voy conmigo.
Raquel Díaz Requera
Editorial Thule

Sens dubte és un dels contes que he recomanat més darrerament. No el puc explicar sense que se’m posi la carn de gallina.
La història és molt senzilla: a la protagonista li agrada un nin de la classe que nom Martín, però aquest nin no la mira. Ella demana consell a diferents companys de com pot aconseguir que en Martín sàpiga que existeix. Cada un d’ells li diu que s’ha de desfer d’alguna cosa. S’ha de llevar les ulleres, amollar-se els cabells, deixar de dur ales, parlar menys, treure’s els ocells del cap… Una vegada queda desposseïda de tot allò que la identifica, en Martín la mira, però ella veu la seva imatge reflectida en el mirall i no s’hi reconeix. Li agraden les seves ales, els ocells, les seves ulleres… i diu .”Yo voy conmigo”. Un llibre fantàstic per valorar qui som  i com som.

D’aquí a poques setmanes sortirà la traducció al català.


NO VULL TENIR EL CABELL ARRISSAT_Cubierta.inddNo vull tenir els cabells arrissats
L.E. Anderson
Editorial Picarona

A qui no li ha passat? Qui té els cabells arrissats els vol llisos i qui té rinxols voldria tenir el cabell ben llis. La protagonista d’aquest conte fa de tot per estirar la seva mata de cabells. Utilitza raspalls, es posa llibres amb pes damunt del cap, s’hi aferra globus inflats…
Un conte divertit i imaginatiu que ens parla d’acceptar-nos.


WonderWonder o la lliçó de l’Agus
R.J Palacio
Editorial La Campana

L’Agus ha estudiat a casa fins els deu anys. Ara començarà a l’escola. L’Agus se sent un nin completament normal, tot i que va néixer amb una malformació que fa que la seva cara sigui bastant especial.

Aquest és un conte preciós, captivador, que parla la diferència, els prejudicis i la superació. També sobre l’amor, en aquest cas del de la germana de l’Agus, que fa que tot sigui un poc més fàcil.


VermellVermell, història d’una cera de colors
Hall Michael
Editorial Takatuka

Què passa quan ets una cera vermella, però a l’etiqueta hi diu que ets blava?
Aquest és un conte sobre la diferència i sobre les etiquetes que ens posen i posam als altres i que ens angoixen i limiten a l’hora de desenvolupar-nos.

 

 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Tenir emocions negatives o veure-les  en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.

Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se’l prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nins comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.

Font:www.lavanguardia.com/vida/20160330/40741925338/padres-deben-llorar-delante-hijos-aprendizaje-emocional.html

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES EMOCIONS NEGATIVES:

Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pes de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.

CATALAN interior:P02-31_UKMenjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka

En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba  que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorbir les pors i fer-les desaparèixer.

Aquest  és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.

El abrigo de pupaEl abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule

En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.

Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.

El buitEl buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore

Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil  d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…

Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?