Equipo.png


A lo largo de esta semana, del 11 al 14 de diciembre, he tenido la oportunidad de imparti un curso sobre la Gestión de un equipo de trabajo a un grupo de responsables de los restaurantes Sumaq, Piruw y Sumaq Portals.


Quiero agradecer a Irene y Roberto la confianza depositada en mí para impartir este curso, con el objetivo de mejorar las relaciones y las dinámicas de trabajo de estos fabulosos restaurantes.


¡Ha sido un verdadero placer compartir estas sesiones con vosotros!


 

Aquest post comença de manera atípica…

Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt  interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.

Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria)  i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb  ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.

Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.

I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.

ÀNIM!!!


Write here...MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.

Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional

Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.

Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.

Què és el que està passant i què estem fent malament?

Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:

• Pares emocionalment disponibles.
• Limitis clarament definits.
• Responsabilitats.
• Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat.
• Moviment en general però especialment a l’aire lliure.
• Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.

En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de:
• Pares distrets digitalment.
• Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles.
• Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho.
• Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada.
• Un estil de vida sedentari.
• Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:

• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó.
• Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten.
• Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats.
• Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes.
• Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.
• Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc
• Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.).
• Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar.
• Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida.
• No carregui la motxilla dels seus fills,  no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar.
• Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació.
• Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts.
• No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat.
• Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment”
• Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits.
• Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials.
• Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital.
• Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira.
• Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca.
• Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.


 

Avui vos vull presentar un llibre que malgrat ja té els seus anys  ens ajuda a reflexionar a sobre la comunicació amb els nostres fills i els aspecte que podem millorar.


https://i1.wp.com/www.libros-mas-vendidos.com/wp-content/uploads/2011/10/libro-como-hablar-para-que-sus-hijos-le-escuchen-201x300.jpg

Títol: Como hablar para que sus hijos le escuchen y escuchar para que sus hijos le hablen.

Autores: Adele Faber i Elaine Mazlish.

Editorial: Medici.

Sinòpsi: Aquest és un llibre molt pràctic i directe, que ens ofereix idees per millorar la comunicació amb els nostres fills, des que comencen a parlar (o abans). Les autores han escrit aquest llibre amb molt sentit comú, i és per aquesta raó es fa molt fàcil acceptar les seves propostes: en el fons ho sabíem! Ens donen exemples de conflictes freqüents, ajudant-nos a entendre el punt de vista dels nins i permetent-nos alhora mantenir-nos dins dels nostres paràmetres de conducta. Tot això sense deixar de respectar-los i de mostrar afecte per ells. El llibre és molt senzill de llegir, fins i tot pels qui fugen dels llibres sobre criança. N’hi ha prou amb donar un ullada a les tires còmiques presents al llarg de tot el llibre per captar el missatge i començar a parlar perquè els nostres nins ens escoltin.

Índex:

· Una carta a los lectores.

· Cómo leer y usar este libro.

· Cómo ayudar a los niños a enfrentarse a sus sentimientos.

· Cómo obtener cooperación.

· Alternativas para el castigo.

· Cómo fomentar la autonomía.

· Las alabanzas.

· Cómo liberar a los niños de la representación de papeles.

· Cómo reunir todos estos conocimientos.

· En resumen, ¿de qué trata este libro?

· Algunos libros que pueden encontrar interesantes.

· Para un estudio adicional.


LES NOVES TECNOLOGIES NO PRODUEIXEN NECESSÀRIAMENT RELACIONS PERJUDICIALS, PERÒ TENDEIXEN A CONVERTIR-SE EN PROBLEMA SI SÓN L’ÚNIC INSTRUMENT DE RELACIÓ.

Sòcrates va afirmar: “Vaig a parlar amb el cap tapat, perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final, i no em freni, de vergonya, en mirar-te”. Escoltat això, el seu deixeble Plató, en un dels seus diàlegs escrits, va demostrar que és més fàcil entaular una relació, i mantenir-la durant un cert temps, amb una persona a la qual no veus, a la qual no has vist mai i a la qual probablement mai veuràs, que amb una persona a la qual veus, sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos. Encara que aquests filòsofs de l’Antiga Grècia no coneixien les tecnologies de comunicació del segle XXI, les seves paraules ajuden a entendre el fenomen de les relacions personals remotes que es valen de la paraula escrita per comunicar-se.

Bo o dolent, segons l’ús.

Entaular relacions a través d’un xat (“sala” virtual en la qual diferents persones connectades a Internet mitjançant el seu propi ordinador intercanvien missatges en temps real), per mitjà de SMS (missatges escrits enviats pel telèfon mòbil) o recorrent a els populars correus electrònics (missatges escrits enviats a l’adreça electrònica, és a dir, a l’ordinador connectat a Internet, d’una altra persona), messenger, fòrums, etc. és més senzill que fer-ho en persona.

Per començar, en l’inici de la “conversa” o relació virtual es pot mentir fins i tot en allò que és més difícil fer-ho cara a cara: sexe, aspecte físic i edat. A més, s’eviten els condicionants més convencionals del nostre entorn humà habitual, com la distància física, la situació econòmica i social, etc. Freqüentment, en aquestes relacions a través de la Xarxa, s’oculten facetes que quan es parla cara a cara no agrada que quedin en evidència. La vergonya, la timidesa i la por al ridícul queden superats en el mitjà virtual perquè parlem amb el “cap tapat”. I malgrat el llenguatge escrit pot ser inferior en alguns matisos, té l’avantatge d’eludir les barreres que esdevenen dels rols que cadascú exerceix en la societat. Això ofereix avantatges i inconvenients. Gràcies a les noves tecnologies s’estableixen fèrtils relacions entre persones amb gustos i inquietuds semblants, i fins i tot poden lliurar a una persona de l’aïllament, però també li poden sumir en mentides i confusions que causen frustració.

Nova via per relacionar-se.

Què es busca en les relacions per Internet? Es pretén substituir les relacions cara a cara per les relacions virtuals per considerar-les més gratificants? Es busca una manera d’ampliar el cercle de relacions que mantenim en el nostre entorn proper?

En la majoria dels casos, la Xarxa és la via de contacte amb persones i grups que d’una altra manera ens serien inaccessibles. Se superen distàncies físiques i se sadolla la curiositat de conèixer gent, amb els qui, en general, es comparteixen aficions i interessos. Fins a aquí, tot és positiu. Bona part del problema apareix quan aquestes relacions substitueixen a les mantingudes al món físic, el dels nostres amics i familiars “reals”. Però no es pot convertir a Internet en eina maligna. Les patologies que la Xarxa evidencia són preexistents: Internet no és causa de les relacions anòmales, sinó una oportunitat que s’obre a persones amb problemes emocionals i de relació que, pretenent resoldre’ls, poden quedar atrapats a la Xarxa fins al punt que es transformi en la seva única forma de comunicació amb els altres.

La sensació de llibertat.

Les persones que es relacionen a través d’Internet experimenten una sensació de llibertat que no obtenen en les relacions ordinàries. Si bé s’han de seguir unes regles i unes normes pròpies del mitjà, les xerrades es produeixen de manera que permeten actuar des del convenciment que s’eludiran possibles conseqüències no buscades. Els internautes creuen controlar la situació i usen fórmules d’expressió impensables en altres entorns. A més, l’escriptura els descobreix interioritats que en la vida ordinària romanen ocultes i aquesta activitat li permet practicar una vella afició de la humanitat: el simulacre, la possibilitat de jugar a ser altres persones, de viure altres vides, encara que sigui de forma passatgera. Però, sobretot, qui comparteix amb altres persones el seu temps gràcies a Internet entén que pot trencar el compromís amb els seus interlocutors de manera unilateral i sense explicacions.

L’eina, Internet, és bona, però cal donar-li l’ús adequat.

Tot l’apuntat, excepte la incapacitat d’assumir compromisos, no és bo ni dolent. Jugar a ser un altre és una pràctica unida a l’home i la dona. De fet, hi ha persones que fan d’això la seva professió, aquí estan els actors; descobrir matisos d’un mateix gràcies a la seva plasmació per escrit pot ser positiu; sentir-se lliure i segur amb el que es fa, també. Els qui troben en Internet una fórmula més que sumar a les seves altres formes de relacionar-se, faran de la Xarxa un lloc on s’expressaran feliços i sociables, on conversar, on aprendre coses noves i compartir sentiments i coneixements. Faran del seu ordinador i d’Internet un instrument més per al seu desenvolupament personal i enriquiran la seva vida social.

Però Internet pot convertir-se en un refugi i despertar patologies ocultes o aguditzar-les. Ofereix la possibilitat de viure una irrealitat sense connexions coherents, la qual cosa potser molt atractiva per qui no se sent feliç amb si mateix. També possibilita fer mal i exposa a sofrir-ho. L’alerta es dispara quan aquesta eina, que dóna llibertat, o almenys ofereix la sensació de donar-la, es converteix en una nova forma d’esclavitud de la qual la víctima, a més, no és conscient.

Hi ha massa dependència si…

  • Les hores lliures es dediquen de forma gairebé exclusiva a relacionar-se amb altres persones a través d’Internet.
  • Es desatenen els llaços anteriors d’amistat, o fins i tot es trenquen.
  • Es vam mostrar agressius o irritables si no aconseguim establir connexió.
  • La persona afectada nega la seva dependència perquè no li agrada escoltar que s’està “enganxant” al xat, al messenger o als fòrums.
  • Oculta informació sobre els amics “virtuals”. Si en alguna ocasió va parlar d’ells, deixa de fer-ho.
  • Dedica moltes més hores a una conversa virtual del que és capaç de dedicar-li-ho a una relació personal, fins i tot robant hores de somni, treball o altres obligacions.

Font: revista.consumer.es

a
a
a
Tú ganas / Yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones.
CORNELIUS, HELENA; FAIRE, SHOSHANA
Ed. Gaia ediciones, Madrid, 1995.
I.S.B.N. 84-88242-27-1
Col. Libros de ayuda y creatividad, núm. 1.
Págs. 214.
Amb aquest llibre ens arriba un material d’una altra zona del món, geogràficament parlant. Les autores formen part del que en el llibre han traduït per Organització de Resolució de Conflictes d’Austràlia, lloc on exerceixen la seva feina, assessorant i desenvolupant seminaris de resolució de conflictes, negociació i mediació, a diverses organitzacions socials i col·lectius. També han dissenyat programes de mediació per a escoles i universitats.
a
A diferència d’altres materials no està centrat en l’aplicació en l’educació formal, el que no és un impediment perquè es pugui aplicar en ella. Es presenta com una veritable caixa d’eines, aquelles de les quals s’ha de dotar tant un nin com un diplomàtic, per aprendre a fer front a les diferents situacions de conflicte amb les quals ens trobem. Es tracta d’un programa d’aprenentatge.
a
Els primers capítols ens presenten el model “Tu guanyes/jo guany” que és la base del programa. Els capítols següents aborden el desenvolupament d’algunes actituds fonamentals: la creativitat, l’empatia, l’assertivitat, el poder cooperatiu, el maneig de les emocions. Posteriorment s’entra ja més de ple en eines que ens permetin analitzar i intervenir en els conflictes. Entre aquestes últimes trobarem: l’habilitat d’aprendre a crear opcions, la negociació i la mediació.
El disseny del llibre resulta molt amè i pràctic, amb gran quantitat d’experiències, anècdotes, dinàmiques, exercicis i esquemes que resultaran realment suggeridors. Una obra de fàcil lectura i amb idees clares i ben presentades i organitzades.
a
Índex:
Agraïments.
Pròleg.
Introducció.
1.- “Tu guanyes/Jo guany”.
2.- Resposta creativa.
3.- Empatia.
4.- Assertivitat adequada.
5.- El poder cooperatiu.
6.- Manejar les emocions.
7.- El desig de resoldre.
8.- Traçar el mapa del conflicte.
9.- Crear opcions.
10.- Negociació.
11.- Mediació.
12. Ampliar les perspectives.
apèndix: Guia de preguntes.