Per una societat lliure de violència de gènere.
Bussejant per la darrera entrega de l’INFOCOP ONLINE (publicació periòdica de Consell General de la Psicologia d’Espanya) vaig trobar aquest recurs del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat on s’ofereix informació i material educatiu a diferents nivells de profunditat per treballar “Per una societat lliure de violència de gènere“.
Vos deix dos enllaços:
1) L’article de l’INFOCOP ONLINE on teniu un resum del que trobareu a l’enllaç del ministeri:
www.infocop.es/view_article.asp?id=6878
2) El portal web del ministeri amb tota la informació:
www.violenciagenero.msssi.gob.es/ca/home.htm
RECOMANACIONS D’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES EN L’ADOLESCÈNCIA
Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.
En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.
Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.
Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:
– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.
– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.
– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.
– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.
– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.
– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.
– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.
– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.
– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.
– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.
– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.
Font: spcsalut.org
NUESTRO CUERPO NOS HABLA – SOMATIZACIONES
En el post d’avui el col·laborador de tresimes psicologia Enrique Soler Benito de Apunto Fascioterapia ens explicarà que són les somatitzacions. Vos anim a llegir l’article de manera reflexiva i honesta.
NUESTRO CUERPO NOS HABLA – SOMATIZACIONES
Día sí, día también, me encuentro en la consulta con alteraciones en el cuerpo de las personas que atiendo, hasta aquí no es nada extraño. Pero cuando las personas te dicen que les duele algo y no saben cuál puede ser el origen y además te dicen que no han hecho nada y le ha aparecido la dolencia así de golpe. Si descartamos factores externos físicos, alimentarios o medioambientales, seguramente estamos ante una Somatización.
Me gusta hacer un símil de nuestro cuerpo con los coches, si nuestro cuerpo tuviera un panel con chivatos en que indicara lo que nos falta o nos sobra, todo sería más fácil. Realmente nuestro cuerpo nos habla, lo que pasa es que no sabemos o no queremos escucharlo.
Hay estudios que localizan corporalmente las somatizaciones marcando el cuerpo humano como si fuera una diana, repercutiendo a nivel musculo-esquelético, mental, visceral, dérmico, etc. El factor diferencial reside en que las pautas generales son parecidas entre nuestros congéneres, pero cada individuo es único y puede manifestarse de diferente manera o no manifestarse, para cada circunstancia.
La ventaja como fascioterapeuta, es que tengo herramientas para poder reconocer si las alteraciones que presentan la persona son reflejas, por somatizaciones o son mecánicas, por exceso o por un mal uso del cuerpo. El reto como terapeuta viene cuando le explicas lo que le está pasando a la persona por causa de una somatización. Si la persona es receptiva, se muestra dispuesta a dejarse ayudar y trabajarse ella misma se producirán mejorías, gracias a su estímulo mental y a la ayuda del terapeuta, por el contrario, si es escéptica y quiere autoengañarse seguirá buscando el remedio mágico luchado contra su propio cuerpo.
Enrique Soler Benito
Fascioterapeuta y osteópata
www.apuntofascioterapia.com
Presentació col·laborador. Apunto Fascioterapia – Enrique Soler Benito.
Aquesta entrada d’avui la dedicaré a presentar-vos un dels meus col·laboradors del cercle de confiança de tresimes psicologia. El seu nom és Enrique Soler Benito, és Osteòpata i Fascioterapeuta a Apunto Fascioterapia.
Ens ha preparat un article molt interessant a sobre la seva disciplina. Esper que vos agradi…
¿CUÁL ES EL MEJOR TERAPEUTA
PARA TUS DOLENCIAS CORPORALES?
En el mercado tenemos un abanico muy grande de terapeutas que nos pueden ayudar. Podemos encontrar fisioterapeutas, quiroprácticos, osteópatas, fascioterapeutas y un largo etcétera.
La pregunta del millón es: ¿Este terapeuta me podrá ayudar en mi dolencia?. La gran mayoría de veces las personas no saben lo que puede llegar a tratar cada terapeuta. Y dentro del mismo tipo de terapeuta se especializan en alteraciones concretas con una terminología muy técnica y difícil de entender.
Hoy en día, gracias a internet podemos investigar para saber que puede trabajar cada terapeuta, pero uno de los mejores métodos para elegir tu terapeuta es que te dejes recomendar por alguien de total confianza para que te asesore por su experiencia en el sector , de algún allegado que ha tenido la oportunidad de ser tratado por algún terapeuta o por asesoramiento médico.
Como fascioterapeuta y osteópata si puedo hablar de la terapia que realizo en mi consulta de “Apunto fascioterapia” y os la puedo transmitir, pero si conocéis a alguien que le han realizado algún tratamiento de fascioterapia, mejor le consultáis para que os de su opinión.
¿Qué es la fascioterapia?.
De manera sencilla me gusta decir que la fascioterapia es una evolución 3,0 de la osteopatía.
¿Diferencias entre fascioterapia y osteopatía?
La diferencia entre la fascioterapia y la osteopatía reside en que la osteopatía en su amplio abanico de técnicas, realiza un tipo de maniobras a nivel de liberación articular mediante un movimiento corto y rápido (los crujidos) que a mucha gente no le gusta. La fascioterapia elimina esas maniobras bruscas provocando un movimiento armónico ayudado de la respiración evitando esos chasquidos. Por consiguiente la fascioterapia consigue mediante su forma de trabajar, que el cuerpo no se sienta violentado, que la respuesta al tratamiento sea más agradable y que los resultados sean más duraderos en el tiempo.
¿A qué personas puede tratar un fascioterapeuta o un osteópata?
La fascioterapia y la osteopatía trata desde recién nacidos hasta personas de edad avanzada. Trabajamos con personas con mayor o menor actividad física y también ayudamos a deportista ya sea de alto nivel o nivel amateur.
¿En lineas generales que puede tratar un fascioterapeuta o un osteópata?
• En primer lugar intervenimos en las alteraciones del aparato locomotor: músculos, ligamentos, tendones, articulaciones, etc..
• En segundo lugar trabajamos a nivel visceral. Cada víscera tiene su función y su movimiento determinado, teniendo en cuenta que se sustentan mediante ligamentos y membranas al aparato locomotor y estructuras cercanas. Se realizan técnicas específicas para cada víscera ayudando a que tengan un mejor funcionamiento.
• En tercer lugar trabajamos la técnica sacro-craneal, que es una técnica de regulación del sistema nervios central, indicada en bebés, personas hospitalizadas con poca movilidad, personas muy estresadas, etc.
• Realizamos asesoramientos y recomendaciones para que después de los tratamientos, si se siguen las pautas recomendadas la mejoría se acelerará y se mejore la calidad de vida. En el caso de no poder actuar con nuestra técnica se procede a derivar al técnico más adecuado.
• Tenemos capacidades para poder distinguir entre las alteraciones que se manifiestan en el cuerpo producidas por el uso inadecuado o repetitivo de nuestro cuerpo, a diferencia de las alteraciones producidas por las famosas somatizaciones. Entendiendo este concepto se podrá trabajar en la linea del crecimiento personal, generando unos mejores resultados.
Si tenéis alguna duda podéis contactar conmigo por teléfono – 619 58 19 89 – o en mi página de facebook @apuntofascioterapia.
Enrique Soler Benito
Fascioterapeuta
Osteópata
Alimenta bé el teu cervell.
Deia Virginia Woolf que un no podia pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no havia sopat bé.
El cervell és un intricat embull de neurones o cèl·lules nervioses i cables elèctrics interconnectats mitjançant unes substàncies químiques molt simples, la missió de les quals és transmetre missatges d’una cèl·lula nerviosa a un altra. El cervell representa només el 2% del nostre pes: no obstant això, necessita al voltant del 20% de l’energia que ingerim. Si nosaltres “som el que mengem”, llavors el nostre cervell també dependrà del que mengem.
Podem millorar la salut i les funcions del cervell a través de l’alimentació. La principal energia que necessita el cervell para funcionar és la glucosa que prové de menjar aliments rics en carbohidrats, com a cereals, llegums, fruites i vegetals, així com productes làctics. Però, a més, necessita altres nutrients essencials: vitamines, minerals, àcids grassos, proteïnes… Un excés o un defecte del nutrient necessari pot afectar al sistema nerviós. Una alimentació desequilibrada pot produir manques específiques d’alguns dels nutrients, que es manifesten mitjançant símptomes o sensacions com a apatia, desgana, irritabilitat, nerviosisme, cansament, falta d’atenció, fallades de memòria, de concentració i fins i tot depressió.
Sabem que la nutrició és important, però encara ho és més per a la funció cerebral. El nostre cervell, com qualsevol part del nostre cos, necessita alimentar-se. En funció dels nutrients que rebi, la seva activitat serà diferent. És a dir, la composició de cada menjar té un efecte directe en la producció dels senyals químics del cervell. Aquestes substàncies, responsables de la transmissió d’informació al llarg del sistema nerviós, són els anomenats neurotransmissors, i poden modular-se en part per la nostra alimentació. Per mitjà de l’alimentació podríem influir sobre el nostre humor i comportament, ajudar a alleujar la depressió, l’ansietat i els trastorns del son.
Cadascun de els neurotransmissors existents —existeixen uns 50 diferents— té una missió específica. Per formar-los, es requereixen determinats nutrients que proporcionen els diferents aliments. Per exemple, els làctics (formatges, llet), ous, peixos, carns, llegums, fruits secs i fruites (plàtan, pinya, alvocat) aporten una substància denominada triptòfan, imprescindible per sintetitzar un neurotransmissor denominat serotonina, que està relacionada amb les emocions, la depressió, el control de la temperatura, de la gana i del son. Així, un dèficit de serotonina implica una fallada en els circuits que requereixen aquesta substància. Si menjam correctament, millorarà el nostre estat d’ànim, pensarem més ràpid, tindrem més memòria, ens podrem concentrar millor.
Aquests són només uns petits exemples del que els aliments poden fer pel nostre cervell. Quan pensem en alimentació, no hem de pensar només en diabetis, malalties cardiovasculars, obesitat, etc.., sinó també en l’òrgan més important, el cervell.
Com dur a terme una alimentació intel·ligent?
Cal intentar menjar més aliments rics en carbohidrats amb una mica de proteïna a la nit; ajudaran a relaxar-se i a dormir millor. Han de consumir-se àcids grassos essencials (Ex. peix blau). És desitjable incloure aliments rics en proteïnes en la dieta. Les proteïnes són essencials per fabricar els neurotransmissors que són vitals pel bon funcionament del cervell. S’ha d’intentar que el menjar del migdia sigui més ric en proteïnes, per optimitzar els processos cerebrals i mantenir-se més despert a l’horabaixa. Cal menjar aliments rics en vitamines i minerals; posseeixen la clau perquè moltes reaccions puguin dur-se a terme. Beure 1,5 o 2 litres d’aigua al dia ajuda a mantenir el cervell ben hidratat. Per oxigenar el cervell, són convenients l’exercici i els menjars lleugers i freqüents.
Font: Dra. MARTA CASTELL
tresimespsicologia.com 