Padre hijo bosque.jpg

“La paternitat és un treball dur i criar a un infant amb problemes de salut mental és exponencialment complicat”.

Amb aquesta afirmació, el Child Mind Institute presenta un article a través del qual ofereix una sèrie de recomanacions dirigides a pares d’infants que presenten problemes de salut mental.

Tal com assenyala l’Institut, evitar l’esgotament emocional dels pares requereix un esforç real que inclou, segons els experts, una cura personal constant, una sòlida xarxa de suport pels dos pares i comptar amb un equip terapèutic per als nens que sigui de confiança.

Apel·lant al vincle i l’estima incondicional com un motivador fonamental per ajudar als seus fills i filles, recull en el seu article una sèrie d’orientacions per acompanyar aquest camí:

  • Redacti una llista amb els punts forts del seu fill o filla. Escrigui les seves bones qualitats, fins i tot si “no han estat visibles” darrerament.
  • Parli d’això amb la seva parella, amics i el seu fill o filla. Utilitzi frases del tipus: “Avui dematí he trobat un dibuix que vas fer sobre ___, i em va recordar el creatiu que ets; sempre m’ha encantat això de tu”. (Si la resposta és negativa, manifestant, per exemple, que ja no és així, es pot respondre amb un somriure i una resposta com: “Clar que sí, segueixes sent creatiu. El que passa és que ara no et sents bé”.
  • Recordi moments divertits. Relatar un incident familiar graciós o una història sobre les seves pròpies febleses pot ajudar al fet que tota la família se senti connectada. Anècdotes gracioses de la infància, entremaliadures realitzades durant l’Escola, i/o records de circumstàncies ridícules, són una excel·lent manera de començar a riure i recordar que també existeixen bons moments. Recordar situacions felices i gratificants més recents temporalment també pot ser de gran ajuda.
  • Practiqui actes senzills d’atenció. Quan expressar sentiments amb paraules resulta complicat, es poden utilitzar gestos, accions i detalls amb freqüència per fer veure al seu fill o filla que és algú important. Pensi en aquelles coses que li tranquil·litzaven o calmaven quan era petit.
  • Somrigui quan entri a la mateixa habitació. L’expressió de sorpresa en la cara d’un nin amb problemes quan sent que és rebut amb alegria en lloc de preocupació, és un important recordatori de la transcendència d’expressar el nostre afecte amb paraules i gestos.
  • Fomenti la seva empatia. La paciència i la perseverança s’incrementen quan observem un paral·lelisme entre les nostres pròpies emocions i les dels nostres fills. Quan un pare se sent superat és revelador considerar que així és com se sent el seu fill o filla durant les 24 hores, diàriament. Un augment en la seva pròpia ansietat o els sentiments d’impotència poden oferir-li una visió clara de com es sent el seu fill o filla quan està espantat.
  • “Toqui base”, literalment. En ocasions, sense adonar-nos, ens retirem davant les adversitats. Si el seu fill o filla necessita el contacte físic, “toqui base” almenys tres vegades al dia per fomentar la connexió, per exemple, acariciat l’esquena quan està realitzant una tasca, o col·locant suaument la mà sobre la seva espatlla mentre se li fa una pregunta.
  • Consideri la seva frustració com un trencaclosques que hi ha que resoldre. Pot ser útil recordar-se a si mateix que no saber com millorar les coses no significa que sigui inadequat, simplement implica que encara no ha descobert la manera de fer-ho. Informi’s sobre el diagnòstic del seu fill i parli amb el seu terapeuta sobre la manera d’aprendre a manejar millor les conductes problemàtiques. Abordar això com un problema d’aprenentatge alleuja una gran quantitat d’inseguretat en els pares.
  • Permeti’s sentir el que sent. Dediqui un temps per enfrontar els seus sentiments sobre l’impacte del problema o trastorn del seu fill sobre vostè, com sobre ell mateix i la vida familiar. No s’és un mal pare per estar afectat o ressentir-se davant aquests problemes: la clau és trobar formes saludables de processar aquests sentiments.
  • Observi els punts positius. Prendre’s un breu espai de temps per anotar un fet positiu que hagi succeït tots els dies, per petit que aquest sigui, pot fer-li sentir millor. Un pas més enllà és mostrar al seu fill que l’ha estat observant, reconeixent el seu esforç.
  • Controli les seves pròpies reaccions al seu comportament. De vegades, les accions d’un nin desencadenen records o reaccions que crèiem haver superat. Hem de responsabilitzar-nos de les nostres pròpies respostes: quan reaccionem de forma exagerada a una situació, pot ser indicatiu que és hora de treballar en això pel nostre bé i pel bé dels nostres nins.
  • Connecti’s amb altres. El silenci que envolta els problemes de salut mental pot comportar una càrrega addicional. Parlar sobre el que està succeint pot augmentar significativament el seu ample de banda emocional, proporcionant-li una necessària injecció d’energia. Comptar amb una xarxa de suport -amb amistats de confiança i/o pares que enfronten desafiaments similars als seus- pot disminuir la seva sensació d’aïllament.
  • No es prengui d’una manera personal la conducta del seu fill. Els nins deprimits, ansiosos i impulsius diuen i fan moltes coses que poden ferir. Vostè ha de ser objectiu, comprendre que això és part del seu problema i respirar profundament, responent al seu fill o filla amb la major calma possible.

Font: Child Mind Institute


En el post d’avui vull compartir un document que ha publicat l’Associació de Psicòlegs Educatius d’EUA (National Association of School Psychologists. NASP) on es realitzen una sèrie de recomanacions per als pares i professors, a tenir en compte si es vol fomentar la salut mental a la infància i a l’adolescència en l’àmbit educatiu. En qualsevol cas aquestes recomanacions són extensives a altres àmbits de la seva vida.


Crear un sentit de pertinença.

Crear relacions sòlides i positives entre els estudiants, els professors i els pares és important per promoure el benestar. Sentir-se acceptat pels altres i confiar en els companys i en ells mateixos, és fonamental per a una bona adaptació.


Promoure la resiliència.

Les adversitats formen part de la vida i ser resilient és important per superar els desafiaments i tenir una bona salut mental. Sentir-se que formen part de l’escola, ajudar als altres i enfrontar amb èxit situacions difícils poden contribuir a fomentar la resiliència.


Desenvolupar competències.

Els nins necessiten saber que poden superar els reptes i aconseguir els objectius a través de les seves accions. Aconseguir un bon rendiment acadèmic, així com desenvolupar talents i interessos individuals, els ajuda a sentir-se competents i més capaços de manejar l’estrès positivament. La competència social, és a dir tenir amics i relacions properes, pot ajudar a millorar el benestar mental.


Assegurar un ambient escolar positiu i segur.

Sentir-se segur a l’escola és fonamental per a l’aprenentatge i per a la salut mental dels estudiants. Hem de promoure conductes positives com el respecte i la responsabilitat, així com prevenir conductes negatives com la intimidació i l’assetjament. Per a això hem de proporcionar regles de conducta comprensibles i pràctiques de disciplina justes. Hem d’ensenyar als nins a treballar junts per enfrontar-se a les dificultats, animant-los a acostar-se als nins més solitaris.


Ensenyar i fomentar la presa de decisions.

Convé treballar les habilitats socials, la resolució de problemes i la resolució de conflictes per tenir una bona salut mental. Si s’aconsegueix que tenguin experiències d’èxit, s’aconsegueix reforçar els comportaments positius i tendiran a repetir-los.


Animar a ajudar als altres.

Les conductes prosocials desenvolupen l’autoestima, fomenten la connexió i reforcen la responsabilitat personal. Ajudar als altres fa que se sentin part de l’entorn.


Fomentar la bona salut física.

Una bona salut física recolza una bona salut mental. Hàbits alimentaris saludables, exercici regular i pautes de descans adequades, protegeixen als nins contra l’estrès de les situacions difícils. L’exercici també ajuda a reduir les emocions negatives, com l’ansietat, la ira o la depressió.


Educar als professors, pares i estudiants sobre els símptomes més habituals dels problemes de salut mental.

La informació ajuda a rompre l’estigma que hi ha entorn de la salut mental i permet reconèixer quan han de demanar ajuda. Els professionals de la salut mental infantil poden proporcionar informació útil sobre els símptomes de problemes com la depressió o el risc de suïcidi (com per exemple: canvi d’hàbits, retraïment, disminució del rendiment acadèmic o augment de queixes físiques).


Assegurar l’accés a serveis de salut mental a l’escola.

Proporcionar serveis de salut mental per a estudiants que van des de la promoció del benestar, fins a l’avaluació i intervenció primerenca, intervenció en crisi, assessorament o derivació a altres serveis.


Proporcionar serveis de salut mental.

Els serveis de salut mental escolar haurien de ser part d’un continu d’atenció a la salut dels nens i els adolescents.


Establir un equip de resposta en crisi.

Estar preparat per respondre a una crisi és important per salvaguardar l’estat mental i físic dels estudiants. A més de la seguretat, s’ha de proporcionar serveis de prevenció, intervenció i post-intervenció en salut mental.


Font:https://www.nasponline.org/resources-and-publications/resources/mental-health/prevention-and-wellness-promotion/supporting-childrens-mental-health-tips-for-parents-and-educators-x38466