Família2.png

1

Entender que los vínculos afectivos que creamos con nuestros hijos no son inalterables. En las relaciones humanas, estos vínculos, pueden ir cambiando según el contexto social, la familia, el momento de vida y la persona con la que surja la relación (mamá, papá, abuelos o otros cuidadores habituales).

2

Ajustar las expectativas a la edad y al nivel de maduración del niño, para no frustrarnos al esperar lo que no debemos. Debemos adaptarnos al ritmo del niño, no el niño debe adaptarse al ritmo del adulto. Destacar especialmente en este apartado que debemos entender el comportamiento de nuestro hijo desde un nivel más instintivo/emocional, que no racional.

3

Estar disponible para ofrecer seguridad y cuidado satisfaciendo las necesidades en todo momento, ya que con la personas que se vinculará será con aquella que esté presente para realizar los cuidados necesarios.

4

Generar confianza a través de una coherencia en el comportamiento de los padres como modelo de conducta y cumpliendo las promesas realizadas.

5

Invertir tiempo de calidad (no necesariamente cantidad) en jugar, ver dibujos/película, comer/cenar juntos sin distracciones, leer un cuento, etc.

6

Marcar un rol claro padre/madre (autoridad y afecto). Un padre o madre jamás será un amigo.

7

Estar dispuesto a escuchar atentamente lo que nos cuentan, por muy banal que nos parezca, porque para ellos es muy importante.

8

Expresar nuestro afecto abiertamente, con gestos, palabras, besos y abrazos.

9

Marcar límites y normas, ya que ofrece una línea que seguir dando seguridad.


En motiu de la realització d’una sessió formativa sobre la teoria del vincle afectiu al grup de mares de postpart del C.S. S’Escorxador, a continuació vos present el material que els hi he entregat:

TEORIA DEL VINCLE AFECTIU.

Œ• Introducció.

       Com a persones que som, estam contínuament començant noves relacions, les quals ens condueixen a experiències personals i interpersonals que influeixen en com pensam i sentim sobre aquestes relacions i com ens comportam en elles.

        La teoria del vincle afectiu s’utilitza per explicar aquests processos, bàsicament la forma i el motiu pel qual establim les nostres primeres relacions amb persones significatives.

        El primer a desenvolupar una teoria del vincle afectiu va ser John Bowlby, l’any 1969, posteriorment Mary Ainsworth, Mary Main i altres autors han anat realitzant importants aportacionsfins arribar al contingut de la teoria del vincle afectiu que tenim actualment.

        Aquesta teoria ha contribuït a millorar l’enteniment dels processos de la personalitat i les diferències individuals dels adults, ja que la divisió de les formes de vincle en els nins/es té una determinada relació amb les característiques de personalitat, la forma en què establim relacions amb altres persones i en la forma que tenim de pensar i sentir les emocions.

Que és el vincle? i Com es forma?

       La teoria del vincle parteix del supòsit que els éssers humans tendeixen a formar forts llaços afectius amb persones determinades. Per vincle s’entén el llaç afectiu que es forma entre el bebè i la seva mare/pare. Aquest vincle un cop establert té una tendència estable al llarg del temps; produeix seguretat, consol i plaer; i la pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona determinada, provoca una intensa ansietat.

        Segons el tipus d’interacció que s’estableixi entre el bebè i la mare/pare, s’estableix un patró del que pot esperar el bebè de la mare/pare. Mentre la mare/pare se segueixi comportant de la mateixa manera, el bebè mantindrà aquest patró. Per contra, si la mare/pare canvia el seu comportament de manera consistent (no només una o dues vegades), el bebè pot modificar el seu patró i el vincle afectiu que s’estava creant pot canviar (per exemple, pot tornar-se més insegur).

        El vincle afectiu segur s’estableix a partir de la confiança. El bebè confia que la mare/pare sempre hi serà per cobrir les seves necessitats i la considerarà com una base segura a la qual tornar sempre que ho necessiti. Quan el bebè sap que compta amb aquesta base segura, és més capaç d’allunyar-se d’ella per explorar el món que l’envolta.

Tipus de vincle.

       Si ens basam en el patró de relació del bebè amb la mare/pare en situacions estranyes (SE) es poden diferenciar 4 tipus de vincle afectiu:

Descripció

Resposta a SE

Segur

El bebè té cuidadors sensibles a les seves necessitats i té confiança en què rebrà suport en SE. Aquest tipus de vincle afavoreix l’exploració de l’entorn, permetent el desenvolupament del joc i les activitats socials, sense presentar-se la necessitat de proximitat contínua.

Explora amb la mare/pare; s’altera amb la separació; s’alegra quan torna; cerca el contacte físic i consol quan es retroben.

Evasiu

El bebè sent falta de confiança per part de la mare/pare per rebre suport i cura. Són nins/es que han sofert moltes experiències en les quals no se’ls ha calmat. Els pares ofereixen poc contacte físic.

Ignora a la mare quan està present; mostra poca angoixa per la separació; es separa d’ella activament quan es retroben.

Resistent

S’observa una ambigüitat del comportament de la mare/pare. En ocasions es troba accessible i col·laboradora i en altres distant i el rebutja.

Explora poc quan la mare/pare està present, i es manté prop d’ella; molt angoixat amb la separació; es resisteix al contacte físic amb la mare en retrobar-se i es mostra ambivalent.

Desorganitzat

Es relaciona amb una severa desatenció i/o maltractament per part de la mare/pare.

Confusió sobre si apropar-se o evadir a la mare/pare alhora d’explorar l’entorn; summament angoixat amb la separació; en retrobar-se actua confós i no sap si apropar-se o allunyar-se.

Pautes per afavorir un vincle segur.

       Les investigacions mostren que el desenvolupament físic, emocional i neurològic d’un bebè és major quan les seves necessitats de protecció, seguretat i proximitat són satisfetes. Així que aquí teniu vuit principis per fomentar un vincle segur:

1) Preparar-se per a l’embaràs, el part i la criança. El bebè no sols tendrà necessitats materials també necessitarà un ambient tranquil i segur on pugui créixer.

2) Alimentar amb amor i respectant el procés individual de cada bebè.

3) Respondre amb sensibilitat a les necessitats físiques i emocionals genera confiança.

4) Fomentar el contacte físic, ja que satisfà les necessitats de proximitat, seguretat i afecte del bebè. La lactància, els banys i els massatges són formes de contacte pell a pell.

5) Participar activament en les rutines per anar a dormir.

6) Proporcionar amor i cura constant. La cura diària i el joc són excel·lents oportunitats per construir llaços sòlids.

7) Usar disciplina positiva, basada en l’empatia, l’amor i el respecte. L’objectiu és el desenvolupament de l’autocontrol, l’autodisciplina i l’establiment d’una connexió afectiva entre pares i fills.

8) Procurar un equilibri entre la vida personal i la vida familiar. Encara que les necessitats del nin/a han de ser una prioritat, també és important que els pares, com a persones individuals i com parella, cerquin un equilibri per satisfer les seves necessitats tant com sigui possible.

Font: Lda. Ana Belen Tejero Martín.

A més per complementar l’explicació i el material entregat hem visionat el següent vídeo: