Teoria del vincle afectiu.
En motiu de la realització d’una sessió formativa sobre la teoria del vincle afectiu al grup de mares de postpart del C.S. S’Escorxador, a continuació vos present el material que els hi he entregat:
TEORIA DEL VINCLE AFECTIU.
• Introducció.
Com a persones que som, estam contínuament començant noves relacions, les quals ens condueixen a experiències personals i interpersonals que influeixen en com pensam i sentim sobre aquestes relacions i com ens comportam en elles.
La teoria del vincle afectiu s’utilitza per explicar aquests processos, bàsicament la forma i el motiu pel qual establim les nostres primeres relacions amb persones significatives.
El primer a desenvolupar una teoria del vincle afectiu va ser John Bowlby, l’any 1969, posteriorment Mary Ainsworth, Mary Main i altres autors han anat realitzant importants aportacionsfins arribar al contingut de la teoria del vincle afectiu que tenim actualment.
Aquesta teoria ha contribuït a millorar l’enteniment dels processos de la personalitat i les diferències individuals dels adults, ja que la divisió de les formes de vincle en els nins/es té una determinada relació amb les característiques de personalitat, la forma en què establim relacions amb altres persones i en la forma que tenim de pensar i sentir les emocions.
• Que és el vincle? i Com es forma?
La teoria del vincle parteix del supòsit que els éssers humans tendeixen a formar forts llaços afectius amb persones determinades. Per vincle s’entén el llaç afectiu que es forma entre el bebè i la seva mare/pare. Aquest vincle un cop establert té una tendència estable al llarg del temps; produeix seguretat, consol i plaer; i la pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona determinada, provoca una intensa ansietat.
Segons el tipus d’interacció que s’estableixi entre el bebè i la mare/pare, s’estableix un patró del que pot esperar el bebè de la mare/pare. Mentre la mare/pare se segueixi comportant de la mateixa manera, el bebè mantindrà aquest patró. Per contra, si la mare/pare canvia el seu comportament de manera consistent (no només una o dues vegades), el bebè pot modificar el seu patró i el vincle afectiu que s’estava creant pot canviar (per exemple, pot tornar-se més insegur).
El vincle afectiu segur s’estableix a partir de la confiança. El bebè confia que la mare/pare sempre hi serà per cobrir les seves necessitats i la considerarà com una base segura a la qual tornar sempre que ho necessiti. Quan el bebè sap que compta amb aquesta base segura, és més capaç d’allunyar-se d’ella per explorar el món que l’envolta.
• Tipus de vincle.
Si ens basam en el patró de relació del bebè amb la mare/pare en situacions estranyes (SE) es poden diferenciar 4 tipus de vincle afectiu:
Descripció |
Resposta a SE |
|
Segur |
El bebè té cuidadors sensibles a les seves necessitats i té confiança en què rebrà suport en SE. Aquest tipus de vincle afavoreix l’exploració de l’entorn, permetent el desenvolupament del joc i les activitats socials, sense presentar-se la necessitat de proximitat contínua. |
Explora amb la mare/pare; s’altera amb la separació; s’alegra quan torna; cerca el contacte físic i consol quan es retroben. |
Evasiu |
El bebè sent falta de confiança per part de la mare/pare per rebre suport i cura. Són nins/es que han sofert moltes experiències en les quals no se’ls ha calmat. Els pares ofereixen poc contacte físic. |
Ignora a la mare quan està present; mostra poca angoixa per la separació; es separa d’ella activament quan es retroben. |
Resistent |
S’observa una ambigüitat del comportament de la mare/pare. En ocasions es troba accessible i col·laboradora i en altres distant i el rebutja. |
Explora poc quan la mare/pare està present, i es manté prop d’ella; molt angoixat amb la separació; es resisteix al contacte físic amb la mare en retrobar-se i es mostra ambivalent. |
Desorganitzat |
Es relaciona amb una severa desatenció i/o maltractament per part de la mare/pare. |
Confusió sobre si apropar-se o evadir a la mare/pare alhora d’explorar l’entorn; summament angoixat amb la separació; en retrobar-se actua confós i no sap si apropar-se o allunyar-se. |
• Pautes per afavorir un vincle segur.
Les investigacions mostren que el desenvolupament físic, emocional i neurològic d’un bebè és major quan les seves necessitats de protecció, seguretat i proximitat són satisfetes. Així que aquí teniu vuit principis per fomentar un vincle segur:
1) Preparar-se per a l’embaràs, el part i la criança. El bebè no sols tendrà necessitats materials també necessitarà un ambient tranquil i segur on pugui créixer.
2) Alimentar amb amor i respectant el procés individual de cada bebè.
3) Respondre amb sensibilitat a les necessitats físiques i emocionals genera confiança.
4) Fomentar el contacte físic, ja que satisfà les necessitats de proximitat, seguretat i afecte del bebè. La lactància, els banys i els massatges són formes de contacte pell a pell.
5) Participar activament en les rutines per anar a dormir.
6) Proporcionar amor i cura constant. La cura diària i el joc són excel·lents oportunitats per construir llaços sòlids.
7) Usar disciplina positiva, basada en l’empatia, l’amor i el respecte. L’objectiu és el desenvolupament de l’autocontrol, l’autodisciplina i l’establiment d’una connexió afectiva entre pares i fills.
8) Procurar un equilibri entre la vida personal i la vida familiar. Encara que les necessitats del nin/a han de ser una prioritat, també és important que els pares, com a persones individuals i com parella, cerquin un equilibri per satisfer les seves necessitats tant com sigui possible.
Font: Lda. Ana Belen Tejero Martín.
A més per complementar l’explicació i el material entregat hem visionat el següent vídeo: