Regals.png


Avui dematí, divendres 22/12/2017, a les 12.00 he tengut el plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Regals”, per tal de donar una sèrie de recomanacions en relació a la selecció i gestió d’aquest tema.

Ja vos ho podeu imaginar, ha estat una experiència molt interessant i enriquidora.

Vos deix l’enllaç de l’article que vaig publicar al Diario de Mallorca l’any passat en relació en aquest tema i que dóna contingut a la xerrda d’avui (clicau a la imatge per llegir l’article).

Regals article.png

Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de la memòria; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten un joc per estimular aquesta funció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Infografia Memòria.png

JOC RECOMENAT:

El frutalito.jpg

NOM: El Frutalito
MARCA: HABA
EDAT: 3-8 anys
JUGADORS: 1-4
JOC COOPERATIU:
RITME DE JOC: Per torns
DURADA DE LA PARTIDA: 15 minuts aproximadament.
CAPACITATS COGNITIVES: Atenció, memòria, i raonament deductiu.
Intel·ligències: lingüística, interpersonal.

Què en destaquem?

Es tracta d’un joc de dinàmica senzilla, que permet que puguin jugar infants ben petits, i sense la presència d’un adult.
És un joc cooperatiu, tots juguen en contra del corb. Els infants han de compartir la informació que retenen i les deduccions que fan amb la resta de jugadors si volen guanyar.
Encara que el component de la sort està present en aquest joc, guanyar al corb dependrà també en gran mesura de les deduccions i de la memòria dels jugadors que facin els jugadors, i dels acords que arribin en cada jugada.
Funciona d’una manera semblant als clàssic “memo”, però afegint altres variants que milloren el joc substancialment.
Hi ha diferents versions d’aquests jocs que s’adapten a diferents edats (Mi primer frutal, El Frutal…)

Dinàmica del joc

Es planta l’arbre, es col·loquen damunt les cireres, es col·loca al corb sobre el tauler en la posició inicial i es barregen les fitxes amb els dibuixos de les flors i es col·loquen totes en diferents files ordenades (tipus joc «memory»), quedant de cada carta, el dibuix de la flor a la vista.

Hi ha cinc tipus diferents de flors, cadascuna d’elles amb tres fitxes. Sota una de les tres hi ha un dibuix d’una cirera, en una altra hi ha un animal dormint i en la tercera hi ha un corb.

Llavors comença el joc: un dels infants tira un dau. Si apareix el dibuix d’una de les flors, l’infant ha de girar una de les flors que corresponguin amb la imatge, però si surt un sol, pot girar la que vulgui. Que pots passar en girar la carta:

– Hi ha UNA CIRERA Enhorabona! Retires la fitxa del joc i reculls una cirera de l’arbre i a la saca.
– Hi ha UN ANIMAL ADORMIT: Es torna a deixar la fitxa en el seu lloc sense fer soroll per no despertar-ho.
– Hi ha UN CORB: ups! El corb avança una posició cap a l’arbre i la fitxa es torna a deixar en la seva posició.

Òbviament, el joc acaba quan tenim totes les cireres o quan el corb arriba a l’última casella de l’arbre.


Ahir vaig anar en família a veure la pel·lícula COCO i mereix una ressenya per compartir. Aquest llargmetratge presenta una història de lluita i superació d’un nin que li agrada la música. Es presenten les dues cares de la moneda en temes de família, el control i la manipulació vs. l’ajuda mútua i el sentiment de pertinència. Destacar que la pel·lícula també treballa el tema de la mort i el record de les persones que han mort com eina de connexió emocional amb ells. No dubteu anar a veure-la, dóna molt de joc per després parlar amb els nins. Vos deix la fitxa resum.


Coco.jpgTítol: Coco.

Any: 2017.

Duració: 109 min.

País: Estats Units.

Direcció: Lee Unkrich, Adrián Molina.

Guió: Adrián Molina, Matthew Aldrich (Història original: Lee Unkrich, Jason Katz, Matthew Aldrich, Adrián Molina).

Música: Michael Giacchino.

Fotografia: Animation, Matt Aspbury, Danielle Feinberg.

Productora: Pixar Animation Studios / Walt Disney Pictures.

Sinopsi: Miguel és un jove amb el somni de convertir-se en llegenda de la música malgrat la prohibició de la seva família. La seva passió el durà a endinsar-se a la “Tierra de los Muertos” per conèixer el seu veritable llegat familiar.


 

En aquest post vos present sa col·laboració que he fet avui dematí a IB3 Radio (dissabte 11/11/2017) al programa “No venim amb manual” parlant sobre els deures i l’escola.

Clicau a la imatge per escoltar-ho.

no-venim-amb-manual


Per acabar vos convit a llegir l’article de premsa que tenc publicat a Diario de Mallorca que dóna contingut en aquesta participació (Clica aquí per llegir l’article).

 

Germà.png

Ahir divendres 03/11/2017 a les 12.00 vaig tenir plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Com gestionar l’arribada d’un germà?”.

Ja vos ho podeu imaginar, va ser una experiència molt interessant i enriquidora. Vos deix aquí el material que els hi vaig entregar als assistents.

Moltes gràcies a Lila i els Contes per la seva col·laboració tant amb material com amb contingut.


 germà 1.pnggermà 2.png


copib canal 4 tresimes.jpg


Divendres dia 03/11/17 vaig tenir l’oportunitat de participar al programa Salut i Força de Canal 4 Radio parlant a sobre la Síndrome de l’emperador.

El meu agraïment al Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears per confiar en mi per participar a l’espai de difusió que quinzenalment té en aquest programa.

Als següents enllaços podeu escoltar la meva participació al programa.

PRIMERA PART     –      SEGONA PART

Per acabar vos convit a llegir l’article de premsa que tenc publicat a Diario de Mallorca que dóna contingut en aquesta participació (Clica aquí per llegir l’article).


Aquesta vegada les ones radiofòniques m’han duit fins a Formentera a parlar sobre els deures escolars al prograna “De far a far” de Ràdio Illa, 107.9 FM. Clicau a la imatge per escoltar el programa.

Ràdio Illa.jpg

Podeu llegir en el següent enllaç l’article que es va publicar dia 23/10/2017 al Diario de Mallorca que dóna contingut  a la participació d’avui a Ràdio Illa – clica aquí per llegir l’article –


 

Família2.png

1

Entender que los vínculos afectivos que creamos con nuestros hijos no son inalterables. En las relaciones humanas, estos vínculos, pueden ir cambiando según el contexto social, la familia, el momento de vida y la persona con la que surja la relación (mamá, papá, abuelos o otros cuidadores habituales).

2

Ajustar las expectativas a la edad y al nivel de maduración del niño, para no frustrarnos al esperar lo que no debemos. Debemos adaptarnos al ritmo del niño, no el niño debe adaptarse al ritmo del adulto. Destacar especialmente en este apartado que debemos entender el comportamiento de nuestro hijo desde un nivel más instintivo/emocional, que no racional.

3

Estar disponible para ofrecer seguridad y cuidado satisfaciendo las necesidades en todo momento, ya que con la personas que se vinculará será con aquella que esté presente para realizar los cuidados necesarios.

4

Generar confianza a través de una coherencia en el comportamiento de los padres como modelo de conducta y cumpliendo las promesas realizadas.

5

Invertir tiempo de calidad (no necesariamente cantidad) en jugar, ver dibujos/película, comer/cenar juntos sin distracciones, leer un cuento, etc.

6

Marcar un rol claro padre/madre (autoridad y afecto). Un padre o madre jamás será un amigo.

7

Estar dispuesto a escuchar atentamente lo que nos cuentan, por muy banal que nos parezca, porque para ellos es muy importante.

8

Expresar nuestro afecto abiertamente, con gestos, palabras, besos y abrazos.

9

Marcar límites y normas, ya que ofrece una línea que seguir dando seguridad.


Avui surt publicat al Diario de Mallorca un article de tresimes psicologia parlant dels deures. És un tema que no deixa indiferent, així que esper els vostre comentaris. Clicau a la imatge per llegir l’article sencer.


Deures.png

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de diversitat i inclusió i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 21/09/17 parlant a sobre diversitat i inclusió (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).

no-venim-amb-manual

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ:

totssomwonder

TOTS SOM WONDER

Autora: R.J. Palacio

Traducció: Imma Falcó
Sé que jo no puc canviar la meva cara. PERÒ potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’AUGGIE SAP QUE NO ÉS UN NEN NORMAL I CORRENT. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.


COM UN PEIX A L’AIGUA

Autor: Daniel Nesquens

Il·lustrador: Riki Blanco

“Com un peix a l’aigua” és un d’aquells àlbums on es nota que autor i il·lustrador han treballat junts per crear el personatge del Sebastià (que a mig llibre canvia de nom i es fa dir “Oceà”) i la seva falera per tot el tingui a veure amb l’aigua: la pluja, els mars, la natació… El Sebastià va amb cadira de rodes, cosa que no llegim, però sí veiem, i aquest llibre ens l’explica un amic (o amiga?) seu que li diu que qualsevol dia d’aquests li sortiran escates, un parell d’aletes, i sortirà nedant cap a una nova vida.
“Com un peix a l’aigua” és un àlbum poètic. Poètic en les seves il·lustracions, amb un punt d’oníriques i de simbòliques (els fulls del llibre es converteixen en onades quan el Sebastià és a classe), imprescindibles per entendre del tot el que el text ens està dient; i poètic en la narració, és clar, sense renunciar a la senzillesa d’un narrador infantil que parla sobre el seu amic.


Orelles de papallona.jpg

ORELLES DE PAPALLONA

Autora: Luisa Aguilar

Il·lustració: André Neves

Traducció: Joan Barahona
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet… El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d’aprendre a fer-se forta per ella mateixa.


el cazo de lorenzo.jpg

EL CAZO DE LORENZO

Autora: Isabelle Carrier

La seva autora, Isabelle Carrier, intenta transmetre’ns, amb tendresa, afecte i d’una forma propera, la història d’un nen, anomenat Lorenzo, que ha d’arrossegar un perol vermell, sempre al costat d’ell. De vegades, el perol li posa certes dificultats i reptes en la vida que, gràcies a l’ajuda d’algunes amables persones, aprèn a superar a poc a poc. Tenint, d’aquesta forma, que trobar on abans solament veia aspectes negatius, els aspectes positius de la vida.Potser, la principal moralitat que s’amaga entre les seves lletres, és que les persones amb discapacitat, que en aquest cas simula el perol vermell, no tenen per què voler desfer-se d’ella, és a dir no tenen per què veure-la com una molèstia o una molèstia. És cert que, de vegades, impedeix realitzar una vida normal però és molt millor, sobretot per a ells mateixos i les seves famílies, que intentin portar-ho de forma creativa en comptes de crear una contínua lluita, encara que no sempre resulti tan senzill, així com Lorenzo acaba portant el seu perol vermell ficat en una bossa, el quin li permet superar els obstacles que abans trobava d’una forma menys complicada. Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com alguna cosa intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar als qui conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió al món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, portar una vida plena i feliç.