Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.

En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.

 

Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.

 

Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:

– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.

 

– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.

 

– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.

 

– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.

 

– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.

 

– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.

 

– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.

 

– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.

 

– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.

 

– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.

 

– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.

Font: spcsalut.org