CONVIVÈNCIA
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de convivència i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En totes les llars s’han de tenir normes que apuntin a la bona convivència, el respecte i al suport en família, aquestes normes han de ser respectades per tots, des dels més petits, fins als pares, que són els que han de donar l’EXEMPLE.
La violència no és un bon mètode perquè els nins respectin les normes a casa, però si el diàleg, per tal de fer entendre la raó de les regles.
Mitjantçant les normes, cadascun dels membres de la família serà respectat, creant-se llaços d’afecte, sense agredir l’espai personal de ningú. En tots els llocs existeixen normes, per la qual cosa els nins s’han d’acostumar a complir les mateixes, per arribar a tenir una intervenció adequada en la societat.
6 RECOMANACIONS PER FER QUE ELS NINS RESPECTIN LES NORMES A CASA:
1) Crear normes que ajudin a la convivència. Amb la finalitat de que es respectin les normes a casa, aquestes han de tenir un propòsit clar i encertat, com és el tenir una bona convivència, per mitjà del respecte i l’ajuda mútua.
2) L’EXEMPLE dels pares és indispensable. Els pares han de ser els primers a complir les normes, com a exemple i referent per als nins. Els pares són els primer mestres i el que els nins més admiren per seguir el seu exemple.
3) Diàlegs per socialitzar les normes. Aquest diàleg no es refereix a demanar-li permís als nins per establir les regles, sinó a socialitzar-les amb ells, perquè així els nins puguin entendre perquè són acordades i aprenguin a respectar les normes a la casa. És apropiat que els nins en aquesta classe de trobades expressin els que pensen, perquè aprenguin a comunicar-se i vegin respectada la seva opinió.
4) Les normes han de proporcionar beneficis a tots. Les normes establertes en la llar han de ser equitatives, això vol dir que tots els membres de la llar s’han de beneficiar de les mateixes i s’ha de sancionar per igual els incompliments de les mateixes.
5) Normes d’ajuda per viure millor. S’ha de treballar la comprensió que una norma és per ajudar-nos a millorar la convivència. Ex. respecte a la privadesa, no agafar una pertinença d’un altre persona sense permís, etc.
6) Conseqüències dels actes. Quan els nins es comporten d’una forma apropiada han de ser recompensats, mitjançant alguna cosa que ells desitgin o simplement amb una felicitació; però quan es rompen les normes s’han d’aplicar conseqüències negatives, com no tenir accés a privilegis o activitats que els hi agradi, com per exemple jugar videojocs.
Font: http://www.educapeques.com
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA CONVIVÈNCIA:
La gran fàbrica de les paraules
Autora: Anges de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Do Campo
Editorial: Tramuntana
Sens dubte aquest és un dels contes més bells i millor il·lustrats. És una petita història d’amor entre dos nins, però de fons hi ha molt més. La narració transcorr en un país on els seus ciutadans han de comprar paraules per poder parlar. Els pobres, com és natural, en tenen poques i els rics, en canvi, poden dir tot allò que volen. El protagonista només té tres paraules: “cadira, pols i cirera”, però la manera de pronunciar-les i la dolçor que transmet farà que arribin al cor de la seva enamorada.
La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Editorial: Takatuka
Aquest conte parteix d’una cançó de Josep Maria Carandell que es va fer famosa gràcies a n’Ovidi Montllor. A l’autora del conte, veïna, del Pla de na Tesa, li cantava sa mare quan era petita.
El conte ens parla de la justícia social i dels governants injustos i opressors.
Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només li importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent. Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessitaven un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.
D’aquí no passa ningú!
Il·lustracions: Bernardo P. Carvalho
Editorial: Takatuka
Il·lustrat com si fossin dibuixos de nins i nines fets amb retoladors escolars, aquest conte enginyós ens endinsa en conceptes com repressió, prohibició, revolta, desobediència. I ens mostra què fa el poble quan els seus governants volen dur a terme ordres absurdes.
tresimespsicologia.com 