SIS PASSES PER ACOSTAR-NOS A UN ADOLESCENT…

Adolescente.jpg

Les relacions entre els adolescents i els seus pares solen ser molt conflictives. La majoria dels pares d’adolescents es queixen que aquests no els escolten, no els fan cas, canvien constantment d’humor, mai saben el que volen o no tenen cap disciplina.

En alguns casos la vida a la casa es converteix gairebé en una batalla campal diària i molts pares no saben què fer. I mentrestant la vida de tota la família es va convertint en un infern amb lleus centelleigs periòdics de normalitat.

Però els pares no volen només aquests oasis de tranquil·litat, volen que la seva vida torni a ser “normal”, com quan no hi havia un adolescent a la casa.

Hi ha solucions

La bona notícia és que l’adolescència no és eterna. Aquesta etapa dura uns anys i després d’ella, el fill o filla es converteix en un jove madur, molt més raonable i, gairebé sempre, una altra vegada proper als seus pares.

Però també és cert que els anys d’adolescència dels fills poden ser una prova molt dura per als seus pares si aquests no afronten adequadament aquesta etapa i no aconsegueixen mantenir la calma.

I una altra bona notícia és que això és possible i no massa complicat. Excepte en casos molt complexos d’adolescents amb greus problemes de comportament, els pares poden seguir una sèrie de passos que milloraran notablement la vida a la casa.

Sis passos per millorar la relació amb els fills adolescent.

1) Passa més temps amb ell o ella. Fins i tot quan les coses van malament o encara més en aquests moments, cerca la forma de dedicar-li més temps al teu fill. Ja el simple fet que ell o ella vegi que et preocupes per aconseguir moments per compartir acabarà aconseguint que aquests moments siguin cada vegada millors per a tots dos.

2) Ets la seva mare o el seu pare però no el seu amic. Alguns pares d’adolescents creuen que convertint-se en amic dels seus fills solucionaran els problemes de relació. La realitat és la contrària, a pesar que els adolescents ja no són nins encara necessiten, o potser encara més, la presència de la figura materna o paterna. Necessiten normes i necessiten disciplina, allò un amic no pot imposar. Per això és important que els pares mantenguin la seva posició. Encara que això no vol dir que siguin pares dictatorials o excessivament autoritaris. El diàleg sol donar molt millors resultats amb els adolescents que l’autoritarisme.

3) No prenguis tot el que faci com alguna cosa personal. Això els ocorr a molts pares d’adolescents, estan convençuts que tot el que aquests fan és per “molestar-los” a ells. Res més lluny de la realitat. Els joves no tenen com a objectiu molestar a ningú però estan vivint una etapa de les seves vides en la qual necessiten una dosi de rebel·lia i han de qüestionar l’autoritat, és una de les característiques naturals del procés de maduració. Si els pares aconsegueixen veure les reaccions dels seus fills amb aquest prisma és molt més senzill que sentin més tolerància cap a les accions dels seus fills.

4) Parla amb ell o ella sobre el que li interessa. Intenta saber tot el que puguis sobre el teu fill, i encarrega’t que ell o ella sàpiguen que estàs informat. Xerra amb ells de les seves aficions, els seus amics, l’escola. Manteniu converses sobre qüestions importants de la seva vida com el seu futur, la seva sexualitat, la seva salut o les seves amistats però també dedica-li un temps a les xerrades intranscendents que moltes vegades et diran més sobre el teu fill que les converses més profundes.

5) Xerra-li de tu. Has de tenir en compte que ell ha de saber com estàs tu. Els teus problemes o les teves preocupacions també li interessen. No has de carregar-li amb ells però sí pots informar-li perquè així aprengui a madurar.

6) Canvia el teu llenguatge. És important que entenguis que el teu fill adolescent ja no és un nen petit al que eduques amb ordres. Tampoc és un adult, això és cert, però si en algunes qüestions li tractes com si fos un adult això li ajudarà a començar a ser-ho. I una de les qüestions que pot marcar la diferència és el llenguatge que utilitzes amb ell o ella. Per exemple, en comptes de dir-li “vull que facis” és més productiu “m’agradaria que facis”. Procura utilitzar menys la paraula “no” i més altres alternatives, com “preferiria” o “estaria bé”. I recorda que és important que corregeixis al teu fill o filla quan en el teu entendre ha fet alguna cosa malament, però igual d’important és que busquis motius per felicitar-li perquè fa moltes coses bé.

Font: http://www.adolescentes.about.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s