Aquí teniu la darrera participació (dissabte 14/10/2017) de tresimes psicologia a Canal 4 Radio al programa Miraixo-Swing de la Radio parlant dels esportistes retirats i les claus per adaptar-se a la seva nova realitat. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
Actualitació: Clicant a la imatge podeu escoltar el programa.
Bon dia a tothom!!!
Ara mateix i fins a les 9.00 s’està emetent a IB3 Radio el programa No venim amb manual – Primers capítols, on estic parlant a sobre l’ús del curtmetratge com a eina educativa. En aquest cas treballarem les emocions.
Per acompanyar l’emisió del programa aquí teniu els enllaços per poder visionar els curtsmetratges que anam compartint.
ELS CURTSMETRATGE COM A EINA EDUCATIVA.
Un curtmetratge reuneix diverses característiques que als infants i adolescents els hi atreu: és veu a una pantalla, té una duració reduïda, és molt directe i gràficament cridaner. Tota això fa que es capti l’atenció i que el missatge tengui més probabilitat d’arribar.
A continuació vos present una selcció de curtsmetratges per treballar emcions. El criteri de l’agrupació és en relació a la necessitat del maneig del llenguatge i de la capacitat d’abstracció per poder entendre el missatge que ens transmeten.
PER A TOTES LES EDATS: DIA I NIT. Els protagonistes d’aquest curt són dos fantasmes molt simpàtics. El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.
PARCIALMENTE NUBLADO. És un curtmetatge que tracta l’amistat incondiccional.
A PARTIR DELS 4-5 ANYS:
FOR THE BIRDS. Curtmetratge d’animació. La trama es desenvolupa en un cable telefònic, on 15 ocells petits comencen a burlar-se d’un ocell de major grandària.
EL PONT. En aquest divertit curt animat els seus personatges solament es preocupen de les seves pròpies necessitats, oblidant la importància d’entendre i respectar els drets dels altres.
TAN SOLS RESPIRA. Recull testimonis de nens davant la càmera que expliquen com se senten davant determinades situacions amb un valor emocional negatiu per als mateixos.
A PARTIR DELS 6-10 ANYS: CUERDAS. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials, però també és una obra que parla de valors i il·lusions.
EL REGAL. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio Coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi…Reflexió sobre la diversitat funcional i l’actitud a la vida…
EL PODER DE LA EMPATÍA. És un curtmetratge de la Doctora en Treball Social Brené Brown, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a estudiar el coratge, la vulnerabilitat o la vergonya com algunes de les dificultats que impedeixen que les persones connectin i es comuniquin entre si.
A PARTIR D’11 ANYS I MÉS: EL CIRCO DE LA MARIPOSA. En aquest curt, que ja no és d’animació, es treballa la capacitat de superació.
DOLL FACE. Aquest curtmetratge està més enfocat per a adolescents ja que mostra la pressió que sofreixen les dones per complir amb els estereotips femenins que es veuen en els mitjans de comunicació.
EL VENDEDOR DE HUMO. Aquest curt ens explica la història d’un venedor ambulant que arriba fins a un petit llogaret per vendre’ls una nova experiència en les seves vides. Al principi els habitants no estan emocionats amb la nova visita, però a poc a poc, aconseguirà atreure tota la seva atenció. Amb aquest recurs es pot treballar que “no es oro todo lo que reluce”.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de convivència i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En totes les llars s’han de tenir normes que apuntin a la bona convivència, el respecte i al suport en família, aquestes normes han de ser respectades per tots, des dels més petits, fins als pares, que són els que han de donar l’EXEMPLE.
La violència no és un bon mètode perquè els nins respectin les normes a casa, però si el diàleg, per tal de fer entendre la raó de les regles.
Mitjantçant les normes, cadascun dels membres de la família serà respectat, creant-se llaços d’afecte, sense agredir l’espai personal de ningú. En tots els llocs existeixen normes, per la qual cosa els nins s’han d’acostumar a complir les mateixes, per arribar a tenir una intervenció adequada en la societat.
6 RECOMANACIONS PER FER QUE ELS NINS RESPECTIN LES NORMES A CASA:
1) Crear normes que ajudin a la convivència. Amb la finalitat de que es respectin les normes a casa, aquestes han de tenir un propòsit clar i encertat, com és el tenir una bona convivència, per mitjà del respecte i l’ajuda mútua.
2) L’EXEMPLE dels pares és indispensable. Els pares han de ser els primers a complir les normes, com a exemple i referent per als nins. Els pares són els primer mestres i el que els nins més admiren per seguir el seu exemple.
3) Diàlegs per socialitzar les normes. Aquest diàleg no es refereix a demanar-li permís als nins per establir les regles, sinó a socialitzar-les amb ells, perquè així els nins puguin entendre perquè són acordades i aprenguin a respectar les normes a la casa. És apropiat que els nins en aquesta classe de trobades expressin els que pensen, perquè aprenguin a comunicar-se i vegin respectada la seva opinió.
4) Les normes han de proporcionar beneficis a tots. Les normes establertes en la llar han de ser equitatives, això vol dir que tots els membres de la llar s’han de beneficiar de les mateixes i s’ha de sancionar per igual els incompliments de les mateixes.
5) Normes d’ajuda per viure millor. S’ha de treballar la comprensió que una norma és per ajudar-nos a millorar la convivència. Ex. respecte a la privadesa, no agafar una pertinença d’un altre persona sense permís, etc.
6) Conseqüències dels actes. Quan els nins es comporten d’una forma apropiada han de ser recompensats, mitjançant alguna cosa que ells desitgin o simplement amb una felicitació; però quan es rompen les normes s’han d’aplicar conseqüències negatives, com no tenir accés a privilegis o activitats que els hi agradi, com per exemple jugar videojocs.
Sens dubte aquest és un dels contes més bells i millor il·lustrats. És una petita història d’amor entre dos nins, però de fons hi ha molt més. La narració transcorr en un país on els seus ciutadans han de comprar paraules per poder parlar. Els pobres, com és natural, en tenen poques i els rics, en canvi, poden dir tot allò que volen. El protagonista només té tres paraules: “cadira, pols i cirera”, però la manera de pronunciar-les i la dolçor que transmet farà que arribin al cor de la seva enamorada.
La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Editorial: Takatuka
Aquest conte parteix d’una cançó de Josep Maria Carandell que es va fer famosa gràcies a n’Ovidi Montllor. A l’autora del conte, veïna, del Pla de na Tesa, li cantava sa mare quan era petita.
El conte ens parla de la justícia social i dels governants injustos i opressors.
Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només li importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent. Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessitaven un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.
D’aquí no passa ningú!
Il·lustracions: Bernardo P. Carvalho
Editorial: Takatuka
Il·lustrat com si fossin dibuixos de nins i nines fets amb retoladors escolars, aquest conte enginyós ens endinsa en conceptes com repressió, prohibició, revolta, desobediència. I ens mostra què fa el poble quan els seus governants volen dur a terme ordres absurdes.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de l’atenció; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten dos jocs per estimular aquesta funció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
QUE ÉS L’ATENCIÓ?
L’atenció és l’acte de dirigir el pensament cap a un objecte (problema, tasca…) concret. L’atenció selecciona els estímuls percebuts de l’exterior de manera que a continuació es pugui fer un anàlisi on la memòria aportarà informació per fer significatiu allò percebut.
L’atenció pot ser voluntària, quan dirigeixes conscientment cap a una tasca o un estímuls; o involuntària quan per un acte reflex et dirigeixes cap a un estímul que ha captat la teva atenció.
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ATENCIÓ:
Factors externs.
– Potència de l’estímul (ex: un renou fort atreu l’atenció de forma més immediata que un de molt fluix).
– Canvi (ex: una interferència a la ràdio atreu l’atenció perquè canvia l’estímul).
– Repetició (ex: una tornada d’una cançó s’acaba fixant a la memòria).
– Estructura (ex: és més senzill cercar una informació en un esquema que en una llista caòtica).
Factors interns.
– Motivació (ex: es llegeix amb més atenció una novel·la que un fulletó comercial).
– Emoció (ex: les emocions com la por, la vergonya, la pena, l’avorriment, la ràbia, la impotència o la desesperació, dispersen l’atenció).
– Necessitats del moment (ex: la persona que té set, és més sensible als estímuls relacionats amb la beguda).
– Connexió (ex: s’atén millor a allò que té a veure amb el que ja sabem).
JOCS RECOMANATS:
SHRIMP és un partygame en el qual podrem trobar gambes de 3 països, de 3 grandàries, 3 colors i en cada carta hi haurà 1, 2 o 3 gambes. Aquestes gambes les cuinarem en un wok, una torradora o en una paella.
L’objectiu del joc és fer-se amb el nombre més gran de gambes possibles.
Es tracta d’un joc molt interessant perquè:
– Treballem l’observació, l’atenció i la concentració.
– Té un disseny divertir i agradable que convida a jugar.
– Treballem la presa de decisions i el pensament amb velocitat.
– Per jugar-hi bé, cal controlar la impulsivitat.
– El format amb bossa de tela ens facilita la seva conservació.
– El polsador en forma de pot de maionesa és un gran encert.
El SET és un joc senzill, tal volta és més difícil d’explicar que jugar-hi. És un joc interessant per l’aula i a casa per diferents motius:
– Es treballen diferents capacitats cognitives.
– Ens dóna peu a treballar diferents conceptes matemàtics, com el reconeixement de patrons i la combinatòria.
– Permet jugar al mateix temps a un nombre considerable de jugadors.
– Encara que tots els jugadors juguen al mateix temps, no es tracta d’un joc de jugada ràpida. Per identificar els patrons requerim un cert temps, amb el que és un joc tranquil.
– Amb SET treballem la reflexió i la validació, quan cada jugador fa un SET ja de defensar davant de la resta la lògica que ha seguit, i la resta han de validar aquesta tria.
Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.
Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria) i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.
Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.
I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.
ÀNIM!!!
MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.
Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional
Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.
Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.
Què és el que està passant i què estem fent malament?
Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:
• Pares emocionalment disponibles. • Limitis clarament definits. • Responsabilitats. • Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat. • Moviment en general però especialment a l’aire lliure. • Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.
En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de: • Pares distrets digitalment. • Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles. • Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho. • Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada. • Un estil de vida sedentari. • Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.
Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:
• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó. • Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten. • Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats. • Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes. • Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui. • Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc • Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.). • Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar. • Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida. • No carregui la motxilla dels seus fills, no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar. • Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació. • Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts. • No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat. • Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment” • Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits. • Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials. • Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital. • Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira. • Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca. • Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de l’inici de l’escola i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 09/09/17 parlant a sobre pautes i recomanacions per a l’inici de l’escola (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’INICI DE L’ESCOLA:
Bibi va a l’escola. Autor: Alejandro Rosas. Editorial: Tandem edicions.
Aquest conte forma part d’una col·lecció de diferents títols en què el seu protagonista, en Bibi, aprèn a fer allò que es propi de les diferents etapes de maduració: deixar el xumet, anar al bany, i, com no, començar l’escola. Un dels canvis més importants en la vida de qualsevol persona.
L’inici a l’escola preocupa tant els nins com els pares i anar-los preparant sobre què hi trobaran allà a través dels contes els fa perdre un poc la por d’allò que per a ells i elles, de moment, és un misteri.
El primer dia. Autores: Meritxell Martí i Mercè Galí. Editorial: Parramon.
El primer dia ve acompanyat d’una guia per a pares per ajudar-nos en les pors que poden aparèixer entre els infants durant l’adaptació a l’escola. Té unes il·lustracions molt acolorides i originals.
La súper Sara a la súper escola. Autores: Cressida Cowel i Russell Ayo.. Editorial: Beascoa.
A través del text de la Cressida Cowel i de les l il·lustracions de Rusell Ayto descobrim el primer dia d’escola de la Super Sara: resulta ser una experiència ben divertida.
En Pep va a l’escola. Autors: Denchfield, Nick. Il·lustracions: An Parker. Editorial: Cruïlla.
Per als que han de començar a l’escoleta els recomanam aquest conte. També forma part d’una col·lecció, el primer llibre del quals es titula En Pep hi ha estat tot un èxit de vendes. Són llibres molt senzills en pop-up que captiven els més menuts i els treuen una rialla.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de llenguatge; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten tres jocs per estimular aquesta funció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
QUÈ ÉS?
És la capacitat dels éssers humans per comunicar-se a través de signes lingüístics, ja siguin sonors, gestos, senyals o signes gràfics.
PER A QUE SERVEIX?
La principal funció del llenguatge és la comunicativa (pensaments i emocions). Però també pot utilitzar-se per captar l’atenció del que escolta i pel plaer d’utilitzar-ho (ex. poesia).
COM ES DESENVOLUPA?
La capacitat del llenguatge és innata en les persones i es desenvolupa per contacte amb el llenguatge d’altres persones. En tot cas, per aconseguir una plena competència lingüística l’ésser humà ha d’estar ben alimentat almenys en el primer any de la seva vida (especialment amb proteïnes) i estimulat a través del diàleg per altres humans en els primers 4 anys de vida. Les fites més significatives del desenvolupament del llenguatge són els següents:
Fase prelingüística:
0-12 mesos: es caracteritza per l’expressió vocal de sons variats, inclòs el plor, que sol ser el so dominant. Durant aquesta etapa la comunicació que estableix el nin amb el seu entorn (família) és de tipus afectiu i gestual. Dins d’aquesta etapa tenim el prebalboteig (0-2 mesos) on predominen les vocalitzacions reflexes i cantadisses (cast. gorgojeos); el balboteig on, dels 3 a 6 mesos predomina el joc vocal i després (dels 6 als 12 mesos) la imitació.
Fase lingüística:
– 12-18 mesos: paraules soltes. Frases simples.
– 18-24 mesos: frases de 2-3 paraules.
– 2-3 anys: frases llargues de 3 elements. Vocabulari ampli.
– 3-4 anys: inicia regles de conversa social (guarda torn en la conversa).
– 4-5 anys: narra històries amb sentit. Conversa. Augmenta el seu vocabulari. Oracions complexes.
BENEFICIS DELS JOCS DE TAULA PER Al DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE.
No hi ha lloc a dubte, el joc és el llenguatge dels nens; i com a tal, és el millor escenari per al desenvolupament infantil.
El joc afavoreix el desenvolupament de la capacitat del llenguatge ja que és una oportunitat per practicar, imitar i aprendre l’ús del llenguatge, d’una forma lúdica i divertida.
JOCS RECOMANATS:
STORY CUBES
Si la vostra intenció és passar una bona estona, desenvolupar la vostra creativitat i imaginació, Story Cubes és una alternativa perfecta. Es tracta d’un petit joc de 9 daus de sis cares, en total sumen 54 imatges diferents. A partir del llançament comença l’aventura. L’objectiu del joc inicialment és senzill, es tracta d’inventar històries a partir del que ens suggereixin les imatges dels daus. És un joc amb poques normes, la veritat, és que per a cada situació pot haver una manera diferent de jugar. No té per què ser un joc competitiu, donat que l’objectiu final és construir històries noves. Jugant a crear històries, no només estimulem la creativitat, sinó que és treballem la competència lingüística. És un joc perfecte per jugar a casa, amb els amics o per treballar a l’escola. Si estàs interessada en conèixer més sobre aquest joc, fes aquí un clic.
COMIX
Un altre joc per entrenar les habilitats comunicatives és el joc de taula Comix. Sabeu en què està inspirat no? Si, ho heu endevinat, el nom del joc no ens enganya. Els components del joc estan inspirats en els còmics. L’objectiu és crear històries a partir de 6 o 9 targetes amb imatges (segons el nivell de dificultat amb el que volem jugar). El sistema de valoració de les històries és força interessant, donat que ens ajuda a crear criteris d’opinió segons diferents indicadors (la història més completa, la més original, etc). El material del joc és tant atractiu, que obrir la capsa ja convida a jugar. Si vols saber més, ja ho saps, fes un clic aquí.
¿Quién Soy?
Teniu tota la raó, si en acabar el breu escrit, considereu que en això podem jugar amb un paper aferrat en el front. De tota manera, deixeu-nos que us recomanem el joc ¿quien soy? de Haba. Es tracta d’un joc on per torns cada jugador es posarà una imatge aferrada en el front, i farà preguntes als altres jugadors per esbrinar quina imatge té en el cap. La gràcia del joc està en el fet que els jugadors només poden respondre a les preguntes amb un “sí” o un “no”. I ara us demanareu perquè hem triat la versió d’HABA d’aquest joc (perquè hi ha moltes altres) doncs perquè té unes imatges molt adequades pels més petits de la casa, va en una llauna i ocupa poc espai, i té una cinta de tela amb un imant per sostenir les cartes en el front.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de la creativitat i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA CREATIVITAT:
Tanca els ulls.
Autora: Victòria Pérez Escrivà.
Editorial: Thule Ediciones.
La disputa entre dos germans per la manera com interpreten el món és tema d’aquest conte. El germà gran té un pensament realista sobre les coses, el petit, en canvi, tot ho percep a partir de la imaginació. Qui té raó? La mare ho resoldrà de manera tendra i senzilla.
Un llibre.
Autor: Hervé Tullet.
Editorial: Cruïlla.
Hervé Tullet és un pintor i il·lustador francès que fa llibres per a infants amb l’objectiu de treballar la imaginació i la creativitat. Tots els seus contes són una meravella. Aquest és el primer d’una sèrie de tres, on el segon es diu Colors i el tercer Juguem? En tots el punt central és el color i les seves pàgines esdevenen un joc divertit, creatiu i màgic. A mi em tenen completament enamorada!
El punt.
Autor: Peter H. Reynolds.
Editorial: Serres.
El punt ens ensenya com n’és de bàsica la motivació per aconseguir els nostres objectius i millorar l’autoestima i com aquest acte es pot multiplicar en cadena. En aquesta ocasió serà una professora qui aconseguirà que el seu alumne es converteixi en tot un artista animant-lo a crear i explorar per ell mateix.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels germans i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
D’On venen els nins?
En funció de l’edat aprofundirem més o manco en l’explicació:
• Entre els 3 i 4 anys d’edat ja comencen a sorgir les preguntes. En aquests casos convé fer alguna analogia com la de la sembra de la llavor, a més d’explicar-li com ell pegava potadetes o es movia dins la panxa de la mare, li agradarà.
• Si el nin té entre 5 i 6 anys les preguntes solen ser més específiques, així que no tenguis por d’anomenar cada cosa pel seu nom. Alguns llibres o il•lustracions poden ser tremendament útils per explicar-li al teu fill d’on vénen els nens.
• Prop dels 7 i 8 anys ja tenen major consciència del seu cos i de les clares diferències entre un nin i una nina. Saben que els homes tenen un penis i les dones una vagina, per la qual cosa el llenguatge a usar ha de ser més clar.
• Als 9 i 10 anys ja tenen una idea sobre el sexe i se’ls hi ha d’explicar que els nins vénen al món quan els pares tenen un grau de maduresa i sobretot en un acte que es fa amb sentiments d’ambdues parts.
Hi ha un recurs ( http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/nens/ ) molt interessant que es pot utilitzar a partir dels 5-6 anys on s’explica de manera molt correcta, clara i amb imatges aquest procés vital.
Escolta al teu fill amb atenció, de vegades una simple resposta basta per buidar tots els seus dubtes. No intentis desviar la conversa o tallar-la, això solament ampliarà la seva inquietud. No t’estranyis si una vegada va rebre una resposta i no torna a esmentar el tema, l’important és que sempre estiguis en disposició per donar-li la informació correcta.
Preparació per rebre a un germanet.
L’arribada d’un germà, és una situació d’estrès (nova, que no comprèn, …), i hem d’aprendre a afrontar-la amb la major naturalitat del món, com ho facem influirà en com ho assumeixi ell. A continuació vos deix una sèrie de consells per afrontar aquesta situació:
1. Durant l’embaràs explica-li els canvis que vagis sentint perquè es senti inclòs, explica-li el procés tal com ocorre amb paraules senzilles i digues-li que així també és com es va formar ell. 2. Perquè comenci a comprendre que el seu germanet és un nin igual que ell, és aconsellable que senti les potades del bebè o que escolti els batecs del seu cor. 3. Implica al nen en la preparació de l’arribada del bebè. Pot col•laboració en triar el nom, i des d’aquest moment ens referirem al bebè sempre amb aquest nom, perquè entengui que es tracta d’una persona diferent a mamà encara que estigui en la seva panxa. 4. Explica-li que, quan el bebè hagi de sortir, hauràs d’anar a l’hospital perquè t’ajudin els metges, i que algú s’encarregarà de cuidar d’ell fins que torneu a casa tots junts. 5. Preparar amb temps l’habitació i les compres del bebè, perquè els canvis es produeixin a poc a poc. 6. Organitzar-se per passar una estona tot sol amb el nin, per exemple l’hora del bany, perquè sàpiga que pot seguir comptant amb la seva mamà, i que és una activitat només pels dos. 7. Assegura’t de tenir en compte els seus sentiments, pregunta-li si està feliç amb el seu germanet, si li agrada, i anima’l a participar en la seva cura canviant el bolquer, engronsar el bressol o fer el bany, perquè se senti més major i responsable. 8. Quan el bebè neixi, que el nin faci visites a l’hospital per comprovar que la mare està bé i que per conèixer a l seu germà. Es recomana tornar a casa el més aviat possible per tornar a la “normalitat”. 9. Explica-li que el seu germà és un bebè i requereix moltes cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer, i que ha de col•laborar en la seva cura. 10. Explica-li els avantatges que té tenir un germà petit, i que entengui el molt que va a gaudir jugant amb ell quan sigui major.
Estratègies per manejar la gelosia.
La gelosia infantil és un sentiment natural que sorgeix en el nin quan se sent desplaçat. Consisteix a sentir odi i rebuig cap a persones a les que estima molt. El fet que sigui un sentiment contradictori és el que més dificulta el seu maneig. Què podem fer?:
– En primer lloc, intentar entendre què és el que provoca la gelosia.
– Deixar que el nin expressi el que sent, d’una forma adequada, que no resulti nociva per a ell ni per a uns altres.
– Evitar realitzar compensacions de tipus material, ja que el que els nins troben a faltar en aquestes ocasions és la nostra companyia i atenció, no el fet de tenir una jugueta o un regal.
– Evitar realitzar comparacions entre fills.
– Cercar moments per dedicar-se únicament a cada fill per separat.
– Ensenyar a compartir.
Font: kidshealth.org
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR TEMES RELACIONATS AMB GERMANS:
La mamà va pondre un ou.
Autora: Babel Col.
Editorial: Destino.
A qui no han fet mai aquesta pregunta? Mamà, d’on venen els nins? Buff, el primer de tot és badar la boca, esbufegar i voler-se amagar davall d’una pedra. Aquest conte és una solució per aquest moment d’incertesa. La mamà va pondre un ou és un llibre divertit i senzill que ajuda a explicar als nins com es concep una criatura. El més interessant de la història és que després que els pares s’inventin mil explicacions recargolades per contar als fills d’on venen els nins, són aquests qui d’una manera natural corregeixen els adults i els expliquen la veritat de tot plegat.
Tu i jo. El conte més bonic del món.
Autora: Elisenda Roca.
Editorial: Combel.
Sempre recoman aquest conte quan qualque mamà em diu que espera un infant i que vol un conte per preparar al qui serà el germà gran per a l’arribada del nou membre de la família. I és que és cert, no sé si Tu i jo és el conte més bonic del món, però segur que és un dels que més s’hi acosta. És una narració en vers, on la veu principal és la del germà gran i explica el procés des que li diuen que la mare té un nin dins la panxa fins que arriba a casa i hi conviuen. No amaga cap detall ni es deixa cap etapa, però ajuda a fer veure que un germà és el millor regal que et poden fer els teus pares i el paper cabdal que tenen els germans grans en la criança dels petits.
Es ven germà petit.
Autors: Stefan Booner i Marja Meijer.
Editorial: Símbol edicions.
Tot i que ja hem dit abans que els germans són el millor regal del món, la veritat és que de vegades en són un d’enverinat. Els germans grans han d’aguantar que els petits els treguin, el rompin o els amaguin les coses, que els segueixin allà on van, que plorin i remuguin i se surtin amb la seva perquè són més petits i, és clar, de vegades cansa. A la protagonista de la història li passa això mateix i per tant decideix posar un anunci que diu: Es ven germà petit. Un veïnat ho veu i decideix acceptar la proposta i se’n du el petit a ca seva. La nina tarda poc a enyorar l’infant; no té amb qui jugar, hi ha molt de silenci, es banya tota sola… El veïnat, d’altra banda, aviat n’està fart d’aquell marrec cridaner i decideix tornar-l’hi. Quan ella el veu a la porta se n’adóna de com l’estima.
A continuación os presento el contenido de la partición de esta mañana de tresimes psicologia en el programa Swing de la Radio (101.4 FM) hablando sobre el rol de los padres en el desarrollo de la actividad deportiva de los hijos.
Desde estas líneas mi agradecimiento al equipo del Programa Swing de la Radio por confiar de nuevo en mi.
“Me siento triste cuando mi padre me regaña después del torneo. Me dice que no he jugado con intensidad, que así no nunca mejorará mi handycap, que fallo en los golpes más sencillos porque me falta concentración. Y mi madre le apoya. Dice que juego como si no me importara ganar. También me echan en cara que se gasten dinero en mí y que me dedican muchas horas llevándome y recogiéndome de los entrenos. A mí me gusta el golf, me gusta aprender cosas nuevas, dar un buen golpe, estar con amigos, ganar, pero tampoco me importa mucho perder, porque eso es lo que nos dice el entrenador. Pero últimamente ya no disfruto, voy a los torneos nervioso, pensando que si no le gusto a mi padre, luego tendremos una charla (ya me entendéis..). Vale la pena seguir viniendo cuando ya no disfruto? Pero si decido no jugar más, también les voy a decepcionar”.
(Texto adaptado de Patricia Ramírez).
TIPOS DE PADRES TÓXICOS
– Sobreprotectores, resolviendo lo que haga falta en pos del mejor rendimiento.
– El entrenador, excesivamente crítico y exigente.
– El indeferente, también llamado padre taxista. Se trata de “colocar al niño” unas horas a la semana.
Los dos primeros tipos de padres generan presión innecesaria, exigiendo resultados y poniendo unas expectativas por encima de lo que el entrenador o el club esperan del niño; favoreciendo el abandono de la actividad.
RECOMENDACIONES PARA DESARROLLAR UN ROL POSITIVO COMO PADRES:
– Anteponer la felicidad y el bienestar del niño frente a la exigencia del rendimiento.
– Aceptar el papel del entrenador, sin realizar interferencias en sus instrucciones y planteamientos.
– Aceptar los éxitos y fracasos de los hijos, facilitando que centre su atención en la mejora y quitando importancia al resultado, todo ello en un ambiente de respeto al contrario y a los jueces.
– Mostrar una dedicación e interés adecuado, dando apoyo y ánimos tanto en los entrenamientos como en las competiciones.
La gran fàbrica de les paraules
La cançó de les balances
D’aquí no passa ningú!
MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.
Bibi va a l’escola.
El primer dia.
En Pep va a l’escola.
STORY CUBES
COMIX
¿Quién Soy?
Tanca els ulls.
Un llibre.
El punt.
Es ven germà petit.
tresimespsicologia.com 