Aquesta entrada d’avui la dedicaré a presentar-vos un dels meus col·laboradors del cercle de confiança de tresimes psicologia. El seu nom és Enrique Soler Benito, és Osteòpata i Fascioterapeuta a Apunto Fascioterapia.

Ens ha preparat un article molt interessant a sobre la seva disciplina. Esper que vos agradi…


¿CUÁL ES EL MEJOR TERAPEUTA

PARA TUS DOLENCIAS CORPORALES?

Iker Apunto.jpg
En el mercado tenemos un abanico muy grande de terapeutas que nos pueden ayudar. Podemos encontrar fisioterapeutas, quiroprácticos, osteópatas, fascioterapeutas y un largo etcétera.

La pregunta del millón es: ¿Este terapeuta me podrá ayudar en mi dolencia?. La gran mayoría de veces las personas no saben lo que puede llegar a tratar cada terapeuta. Y dentro del mismo tipo de terapeuta se especializan en alteraciones concretas con una terminología muy técnica y difícil de entender.

Hoy en día, gracias a internet podemos investigar para saber que puede trabajar cada terapeuta, pero uno de los mejores métodos para elegir tu terapeuta es que te dejes recomendar por alguien de total confianza para que te asesore por su experiencia en el sector , de algún allegado que ha tenido la oportunidad de ser tratado por algún terapeuta o por asesoramiento médico.

Como fascioterapeuta y osteópata si puedo hablar de la terapia que realizo en mi consulta de “Apunto fascioterapia” y os la puedo transmitir, pero si conocéis a alguien que le han realizado algún tratamiento de fascioterapia, mejor le consultáis para que os de su opinión.

¿Qué es la fascioterapia?.
De manera sencilla me gusta decir que la  fascioterapia es una evolución 3,0 de la osteopatía.

¿Diferencias entre fascioterapia y osteopatía?
La diferencia entre la fascioterapia y la osteopatía reside en que la osteopatía en su amplio abanico de técnicas, realiza un tipo de maniobras a nivel de liberación articular mediante un movimiento corto y rápido (los crujidos) que a mucha gente no le gusta. La fascioterapia elimina esas maniobras bruscas provocando un movimiento armónico ayudado de la respiración evitando esos chasquidos. Por consiguiente la fascioterapia consigue mediante su forma de trabajar, que el cuerpo no se sienta violentado, que la respuesta al tratamiento sea más agradable y que los resultados sean más duraderos en el tiempo.

¿A qué personas puede tratar un fascioterapeuta o un osteópata?
La fascioterapia y la osteopatía trata desde recién nacidos hasta personas de edad avanzada. Trabajamos con personas con mayor o menor actividad física y también ayudamos a deportista ya sea de alto nivel o nivel amateur.

¿En lineas generales que puede tratar un fascioterapeuta o un osteópata?
• En primer lugar intervenimos en las alteraciones del aparato locomotor: músculos, ligamentos, tendones, articulaciones, etc..
• En segundo lugar trabajamos a nivel visceral. Cada víscera tiene su función y su movimiento determinado, teniendo en cuenta que se sustentan mediante ligamentos y membranas al aparato locomotor y estructuras cercanas. Se realizan técnicas específicas para cada víscera ayudando a que tengan un mejor funcionamiento.
• En tercer lugar trabajamos la técnica sacro-craneal, que es una técnica de regulación del sistema nervios central, indicada en bebés, personas hospitalizadas con poca movilidad, personas muy estresadas, etc.
• Realizamos asesoramientos y recomendaciones para que después de los tratamientos, si se siguen las pautas recomendadas la mejoría se acelerará y se mejore la calidad de vida. En el caso de no poder actuar con nuestra técnica se procede a derivar al técnico más adecuado.
• Tenemos capacidades para poder distinguir entre las alteraciones que se manifiestan en el cuerpo producidas por el uso inadecuado o repetitivo de nuestro cuerpo, a diferencia de las alteraciones producidas por las famosas somatizaciones. Entendiendo este concepto se podrá trabajar en la linea del crecimiento personal, generando unos mejores resultados.

Si tenéis alguna duda podéis contactar conmigo por teléfono – 619 58 19 89 – o en mi página de facebook @apuntofascioterapia.

Enrique Soler Benito
Fascioterapeuta
OsteópataBaner Apunto.jpg

Una magnífica forma de reactivar aquest blog és fent una entrada d’un article que es va publicar ahir al DM a sobre les noves tecnologies i l’expressió de l’amor, en el qual tresimes psicologia va participar.

capselera-article-dm-12-02-17
Clicau a s’imatge per llegir s’article.

 

Esper els vostres comentaris.

En motiu de la realització d’una sessió formativa sobre la teoria del vincle afectiu al grup de mares de postpart del C.S. S’Escorxador, a continuació vos present el material que els hi he entregat:

TEORIA DEL VINCLE AFECTIU.

Œ• Introducció.

       Com a persones que som, estam contínuament començant noves relacions, les quals ens condueixen a experiències personals i interpersonals que influeixen en com pensam i sentim sobre aquestes relacions i com ens comportam en elles.

        La teoria del vincle afectiu s’utilitza per explicar aquests processos, bàsicament la forma i el motiu pel qual establim les nostres primeres relacions amb persones significatives.

        El primer a desenvolupar una teoria del vincle afectiu va ser John Bowlby, l’any 1969, posteriorment Mary Ainsworth, Mary Main i altres autors han anat realitzant importants aportacionsfins arribar al contingut de la teoria del vincle afectiu que tenim actualment.

        Aquesta teoria ha contribuït a millorar l’enteniment dels processos de la personalitat i les diferències individuals dels adults, ja que la divisió de les formes de vincle en els nins/es té una determinada relació amb les característiques de personalitat, la forma en què establim relacions amb altres persones i en la forma que tenim de pensar i sentir les emocions.

Que és el vincle? i Com es forma?

       La teoria del vincle parteix del supòsit que els éssers humans tendeixen a formar forts llaços afectius amb persones determinades. Per vincle s’entén el llaç afectiu que es forma entre el bebè i la seva mare/pare. Aquest vincle un cop establert té una tendència estable al llarg del temps; produeix seguretat, consol i plaer; i la pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona determinada, provoca una intensa ansietat.

        Segons el tipus d’interacció que s’estableixi entre el bebè i la mare/pare, s’estableix un patró del que pot esperar el bebè de la mare/pare. Mentre la mare/pare se segueixi comportant de la mateixa manera, el bebè mantindrà aquest patró. Per contra, si la mare/pare canvia el seu comportament de manera consistent (no només una o dues vegades), el bebè pot modificar el seu patró i el vincle afectiu que s’estava creant pot canviar (per exemple, pot tornar-se més insegur).

        El vincle afectiu segur s’estableix a partir de la confiança. El bebè confia que la mare/pare sempre hi serà per cobrir les seves necessitats i la considerarà com una base segura a la qual tornar sempre que ho necessiti. Quan el bebè sap que compta amb aquesta base segura, és més capaç d’allunyar-se d’ella per explorar el món que l’envolta.

Tipus de vincle.

       Si ens basam en el patró de relació del bebè amb la mare/pare en situacions estranyes (SE) es poden diferenciar 4 tipus de vincle afectiu:

Descripció

Resposta a SE

Segur

El bebè té cuidadors sensibles a les seves necessitats i té confiança en què rebrà suport en SE. Aquest tipus de vincle afavoreix l’exploració de l’entorn, permetent el desenvolupament del joc i les activitats socials, sense presentar-se la necessitat de proximitat contínua.

Explora amb la mare/pare; s’altera amb la separació; s’alegra quan torna; cerca el contacte físic i consol quan es retroben.

Evasiu

El bebè sent falta de confiança per part de la mare/pare per rebre suport i cura. Són nins/es que han sofert moltes experiències en les quals no se’ls ha calmat. Els pares ofereixen poc contacte físic.

Ignora a la mare quan està present; mostra poca angoixa per la separació; es separa d’ella activament quan es retroben.

Resistent

S’observa una ambigüitat del comportament de la mare/pare. En ocasions es troba accessible i col·laboradora i en altres distant i el rebutja.

Explora poc quan la mare/pare està present, i es manté prop d’ella; molt angoixat amb la separació; es resisteix al contacte físic amb la mare en retrobar-se i es mostra ambivalent.

Desorganitzat

Es relaciona amb una severa desatenció i/o maltractament per part de la mare/pare.

Confusió sobre si apropar-se o evadir a la mare/pare alhora d’explorar l’entorn; summament angoixat amb la separació; en retrobar-se actua confós i no sap si apropar-se o allunyar-se.

Pautes per afavorir un vincle segur.

       Les investigacions mostren que el desenvolupament físic, emocional i neurològic d’un bebè és major quan les seves necessitats de protecció, seguretat i proximitat són satisfetes. Així que aquí teniu vuit principis per fomentar un vincle segur:

1) Preparar-se per a l’embaràs, el part i la criança. El bebè no sols tendrà necessitats materials també necessitarà un ambient tranquil i segur on pugui créixer.

2) Alimentar amb amor i respectant el procés individual de cada bebè.

3) Respondre amb sensibilitat a les necessitats físiques i emocionals genera confiança.

4) Fomentar el contacte físic, ja que satisfà les necessitats de proximitat, seguretat i afecte del bebè. La lactància, els banys i els massatges són formes de contacte pell a pell.

5) Participar activament en les rutines per anar a dormir.

6) Proporcionar amor i cura constant. La cura diària i el joc són excel·lents oportunitats per construir llaços sòlids.

7) Usar disciplina positiva, basada en l’empatia, l’amor i el respecte. L’objectiu és el desenvolupament de l’autocontrol, l’autodisciplina i l’establiment d’una connexió afectiva entre pares i fills.

8) Procurar un equilibri entre la vida personal i la vida familiar. Encara que les necessitats del nin/a han de ser una prioritat, també és important que els pares, com a persones individuals i com parella, cerquin un equilibri per satisfer les seves necessitats tant com sigui possible.

Font: Lda. Ana Belen Tejero Martín.

A més per complementar l’explicació i el material entregat hem visionat el següent vídeo:

 

Deia Virginia Woolf que un no podia pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no havia sopat bé.

El cervell és un intricat embull de neurones o cèl·lules nervioses i cables elèctrics interconnectats mitjançant unes substàncies químiques molt simples, la missió de les quals és transmetre missatges d’una cèl·lula nerviosa a un altra. El cervell representa només el 2% del nostre pes: no obstant això, necessita al voltant del 20% de l’energia que ingerim. Si nosaltres “som el que mengem”, llavors el nostre cervell també dependrà del que mengem.

Podem millorar la salut i les funcions del cervell a través de l’alimentació. La principal energia que necessita el cervell para funcionar és la glucosa que prové de menjar aliments rics en carbohidrats, com a cereals, llegums, fruites i vegetals, així com productes làctics. Però, a més, necessita altres nutrients essencials: vitamines, minerals, àcids grassos, proteïnes… Un excés o un defecte del nutrient necessari pot afectar al sistema nerviós. Una alimentació desequilibrada pot produir manques específiques d’alguns dels nutrients, que es manifesten mitjançant símptomes o sensacions com a apatia, desgana, irritabilitat, nerviosisme, cansament, falta d’atenció, fallades de memòria, de concentració i fins i tot depressió.

Sabem que la nutrició és important, però encara ho és més per a la funció cerebral. El nostre cervell, com qualsevol part del nostre cos, necessita alimentar-se. En funció dels nutrients que rebi, la seva activitat serà diferent. És a dir, la composició de cada menjar té un efecte directe en la producció dels senyals químics del cervell. Aquestes substàncies, responsables de la transmissió d’informació al llarg del sistema nerviós, són els anomenats neurotransmissors, i poden modular-se en part per la nostra alimentació. Per mitjà de l’alimentació podríem influir sobre el nostre humor i comportament, ajudar a alleujar la depressió, l’ansietat i els trastorns del son.

Cadascun de els neurotransmissors existents —existeixen uns 50 diferents— té una missió específica. Per formar-los, es requereixen determinats nutrients que proporcionen els diferents aliments. Per exemple, els làctics (formatges, llet), ous, peixos, carns, llegums, fruits secs i fruites (plàtan, pinya, alvocat) aporten una substància denominada triptòfan, imprescindible per sintetitzar un neurotransmissor denominat serotonina, que està relacionada amb les emocions, la depressió, el control de la temperatura, de la gana i del son. Així, un dèficit de serotonina implica una fallada en els circuits que requereixen aquesta substància. Si menjam correctament, millorarà el nostre estat d’ànim, pensarem més ràpid, tindrem més memòria, ens podrem concentrar millor.

Aquests són només uns petits exemples del que els aliments poden fer pel nostre cervell. Quan pensem en alimentació, no hem de pensar només en diabetis, malalties cardiovasculars, obesitat, etc.., sinó també en l’òrgan més important, el cervell.

Com dur a terme una alimentació intel·ligent?

Cal intentar menjar més aliments rics en carbohidrats amb una mica de proteïna a la nit; ajudaran a relaxar-se i a dormir millor. Han de consumir-se àcids grassos essencials (Ex. peix blau). És desitjable incloure aliments rics en proteïnes en la dieta. Les proteïnes són essencials per fabricar els neurotransmissors que són vitals pel bon funcionament del cervell. S’ha d’intentar que el menjar del migdia sigui més ric en proteïnes, per optimitzar els processos cerebrals i mantenir-se més despert a l’horabaixa. Cal menjar aliments rics en vitamines i minerals; posseeixen la clau perquè moltes reaccions puguin dur-se a terme. Beure 1,5 o 2 litres d’aigua al dia ajuda a mantenir el cervell ben hidratat. Per oxigenar el cervell, són convenients l’exercici i els menjars lleugers i freqüents.

Font: Dra. MARTA CASTELL

Del temps que estàs en el teu treball Quant temps estàs treballant? I d’aquest Quin temps estàs treballant en allò que fa que l’empresa tingui èxit? Després de respondre aquestes preguntes Quin percentatge del teu temps és productiu?

Una pregunta més Quantes vegades has acabat la teva jornada laboral i tens la sensació de que no has fet res?

Si tens aquesta sensació, en la majoria dels casos el problema és degut al temps dedicat en temes que no són importants i en els que ho són no has rendit durant el temps destinat a treballar a causa dels lladres de temps, és a dir, interrupcions (gent, correus electrònics, cridades, etc.), reunions absurdes, falta d’especificació del treball, etc.

Saps quin és el cost de cedir a aquests lladres de temps? El temps és irrecuperable i irreemplaçable i gestionar el temps és gestionar la vida. I això és clau, ja que els lladres del temps contribueixen significativament a no complir amb els nostres objectius professionals, personals, familiars i socials, és més, cedir a ells significa postergar o no aconseguir els nostres desitjos i aspiracions, a més de llevar temps de qualitat a les nostres famílies, amics i a nosaltres mateixos.

Per tant a causa de la importància d’aquest tema a continuació proposo una sèrie de consells para enfrontar-nos als lladres de temps:

  1. Aprendre a dir no. Moltes persones no saben dir no i acaben fent el que altres persones volen que facin, per que accepten ser interromputs per anar a una reunió, conversar o tractar temes que no contribueixen al seu treball. Per tant és important aprendre a dir no, però de forma amable, sense ferir susceptibilitats, per exemple: t’agraeixo molt la invitació però no puc anar, o en aquest moment justament no et puc atendre.
  2. Comunicar eficaçment. Si no transmetem missatges clars és molt possible que els altres realitzin malament el treball i hagin de tornar a repetir-ho, la qual cosa suposa una enorme pèrdua de temps. Hem de comunicar amb claredat i comprovar que l’altra persona ha comprès el que intentem transmetre-li. De la mateixa forma, cal escoltar amb atenció i preguntar si alguna cosa no ens queda clar.
  3. Aprendre a delegar. Moltes persones pensen que són les úniques que poden realitzar tots els treballs bé, subestimant als altres i carregant-se tot el treball, no podent complir amb els mateixos per falta de temps. És necessari aprendre a delegar, és a dir a preparar a les persones en coneixements i tècniques perquè puguin realitzar els treballs.
  4. Evitar distraccions. Cedir a aquestes sol·licituds és una temptació constant ja que d’elles deriva moltes vegades la nostra popularitat i acceptació personal enfront de les altres persones. És necessari aprendre a establir horaris en els quals pots rebre visites, ser interromput. Si t’interrompen en ple procés indica de forma assertiva i amable que en aquest moment no li pots atendre i si aplica emplaça-li a solucionar el tema en un altre moment o en l’horari que hagis destinat a aquest efecte.
  5. Realitzar un bon ús del correu electrònic. En la actualitat, el correu s’ha convertit en font de interrupcions i en ocasions d’estrès i ansietat. Si el teu treball de debò no precisa d’estar online amb el correu constantment, no tinguis por a no contestar en el moment, el correu no és una eina de missatgeria instantània. Planifica moments per revisar-los. Per exemple, una vegada al matí i un altre a la tarda. Revisar i respondre correus electrònics lleva molt temps, és necessari filtrar els correus. Revisa i atén aquells que són del treball, deixant aquells que no ho són si ho consideres per a un temps fora de l’horari de treball.
  6. Usar correctament el telèfon. Quantes converses realitzes que són llargues, intranscendents, vagues i sense un sentit clar? Moltes vegades contestem instintivament a qualsevol trucada, fins i tot en plena conversa amb una altra persona. Rep i fes cridades que siguin només de treball o estrictament de màxima importància personal, ajornant aquelles que no ho són per respondre en un horari fora del treball. Si és necessari apaga el telèfon, utilitza les notificacions de trucades per identificar i respondre a aquelles que tinguin sentit.
  7. Aprendre a utilitzar correctament Internet. Utilitzes aplicacions, entres en xarxes socials, xateges o veus vídeos o blogs de manera automàtica i sense pensar-ho?. Tingues cura amb la navegació inconscient. Pregunta’t, per què et serveixen i elimina o deixa de visitar allò que no t’aporti res significatiu.
  8. Ser ordenat. Si destinem uns pocs minuts cada dia a arxivar ens evitarem perdre hores cercant un arxiu en l’ordinador o un paper per la taula. Costa, però val la pena.
  9. Ser puntual i exigir puntualitat. Si no ets puntual, els teus companys de treball faran el mateix amb tu i et robaran temps. Sigues puntual, exigeix-ho i els altres respectaran el teu temps.
  10. Gestionar bé les reunions. Aprèn a filtrar reunions. Si pots prendre una decisió fes-ho i no convoquis a una reunió innecessària. Acudeix a una reunió si és veritablement necessari i si la convoques solament fes-ho amb les persones estrictament necessàries. Quan realitzis una reunió o participis en una d’elles exigeix tenir una agenda de temes a tractar amb un temps estimat per cada tema i per a tota la reunió, amb hora d’inici i de finalització per evitar divagacions que allarguin la reunió. Si alguns dels temes no t’incumbeixen demana permís para sortir de la reunió quan s’arribi a ells.
  11. Gestionar sentiments inútils. Aprèn a gestionar emocionalment les preocupacions, sentiments de culpa, odi, por, ansietat, etc. que et lleven temps i no et generen valor.
  12. Aprendre a utilitzar els temps morts per tornar-los productius. Per exemple un viatge de treball, pots portar alguna lectura, l’ordinador portàtil, etc. per aprofitar el trajecte.
  13. Gestionar conflictes. Es perd molt temps en conflictes innecessaris, dedicant gran part del temps a defensar-se o cobrir-se per una possible culpabilització. Encara que és un tema d’actitud personal i de la cultura de l’empresa, canvia l’enfocament, no personalitzis les discrepàncies amb els teus companys, soluciona els problemes buscant relacions de guanyar guanyar.
  14. Evitar caure en el perfeccionisme. Moltes persones per voler realitzar un treball perfecte, no acaben mai un treball, ajornant-ho permanentment.

Realitzem molts gestos instintivament que devem eliminar i que ens resten temps de treball. El procés de canvi ha d’esser gradual, però la tasca més difícil és conèixer-nos i conscienciar-nos. Moltes vegades els factors que contribueixen als lladres de temps estan arrelats en la cultura de l’organització i solem justificar-nos en això per no canviar, però hem de recordar el cost tan gran que això suposa, per la qual cosa et proposo que encara que suposi esforç, et centris en els indubtables beneficis que obtindràs i adoptis una actitud pro-activa (com va dir Gandhi, Sigues tu el canvi que vols pels altres), cerquis aliats (molts dels teus companys compartiran les teves idees ja que volen aconseguir els seus objectius i tenir una vida més profitosa) i conscienciïs al teu entorn per poder complir amb els objectius plantejats.

El que resulta veritablement urgent, és ocupar-se del que és important i la teva vida i el teu temps ho són.

Font: http://www.projectcoaching.es

LES NOVES TECNOLOGIES NO PRODUEIXEN NECESSÀRIAMENT RELACIONS PERJUDICIALS, PERÒ TENDEIXEN A CONVERTIR-SE EN PROBLEMA SI SÓN L’ÚNIC INSTRUMENT DE RELACIÓ.

Sòcrates va afirmar: “Vaig a parlar amb el cap tapat, perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final, i no em freni, de vergonya, en mirar-te”. Escoltat això, el seu deixeble Plató, en un dels seus diàlegs escrits, va demostrar que és més fàcil entaular una relació, i mantenir-la durant un cert temps, amb una persona a la qual no veus, a la qual no has vist mai i a la qual probablement mai veuràs, que amb una persona a la qual veus, sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos. Encara que aquests filòsofs de l’Antiga Grècia no coneixien les tecnologies de comunicació del segle XXI, les seves paraules ajuden a entendre el fenomen de les relacions personals remotes que es valen de la paraula escrita per comunicar-se.

Bo o dolent, segons l’ús.

Entaular relacions a través d’un xat (“sala” virtual en la qual diferents persones connectades a Internet mitjançant el seu propi ordinador intercanvien missatges en temps real), per mitjà de SMS (missatges escrits enviats pel telèfon mòbil) o recorrent a els populars correus electrònics (missatges escrits enviats a l’adreça electrònica, és a dir, a l’ordinador connectat a Internet, d’una altra persona), messenger, fòrums, etc. és més senzill que fer-ho en persona.

Per començar, en l’inici de la “conversa” o relació virtual es pot mentir fins i tot en allò que és més difícil fer-ho cara a cara: sexe, aspecte físic i edat. A més, s’eviten els condicionants més convencionals del nostre entorn humà habitual, com la distància física, la situació econòmica i social, etc. Freqüentment, en aquestes relacions a través de la Xarxa, s’oculten facetes que quan es parla cara a cara no agrada que quedin en evidència. La vergonya, la timidesa i la por al ridícul queden superats en el mitjà virtual perquè parlem amb el “cap tapat”. I malgrat el llenguatge escrit pot ser inferior en alguns matisos, té l’avantatge d’eludir les barreres que esdevenen dels rols que cadascú exerceix en la societat. Això ofereix avantatges i inconvenients. Gràcies a les noves tecnologies s’estableixen fèrtils relacions entre persones amb gustos i inquietuds semblants, i fins i tot poden lliurar a una persona de l’aïllament, però també li poden sumir en mentides i confusions que causen frustració.

Nova via per relacionar-se.

Què es busca en les relacions per Internet? Es pretén substituir les relacions cara a cara per les relacions virtuals per considerar-les més gratificants? Es busca una manera d’ampliar el cercle de relacions que mantenim en el nostre entorn proper?

En la majoria dels casos, la Xarxa és la via de contacte amb persones i grups que d’una altra manera ens serien inaccessibles. Se superen distàncies físiques i se sadolla la curiositat de conèixer gent, amb els qui, en general, es comparteixen aficions i interessos. Fins a aquí, tot és positiu. Bona part del problema apareix quan aquestes relacions substitueixen a les mantingudes al món físic, el dels nostres amics i familiars “reals”. Però no es pot convertir a Internet en eina maligna. Les patologies que la Xarxa evidencia són preexistents: Internet no és causa de les relacions anòmales, sinó una oportunitat que s’obre a persones amb problemes emocionals i de relació que, pretenent resoldre’ls, poden quedar atrapats a la Xarxa fins al punt que es transformi en la seva única forma de comunicació amb els altres.

La sensació de llibertat.

Les persones que es relacionen a través d’Internet experimenten una sensació de llibertat que no obtenen en les relacions ordinàries. Si bé s’han de seguir unes regles i unes normes pròpies del mitjà, les xerrades es produeixen de manera que permeten actuar des del convenciment que s’eludiran possibles conseqüències no buscades. Els internautes creuen controlar la situació i usen fórmules d’expressió impensables en altres entorns. A més, l’escriptura els descobreix interioritats que en la vida ordinària romanen ocultes i aquesta activitat li permet practicar una vella afició de la humanitat: el simulacre, la possibilitat de jugar a ser altres persones, de viure altres vides, encara que sigui de forma passatgera. Però, sobretot, qui comparteix amb altres persones el seu temps gràcies a Internet entén que pot trencar el compromís amb els seus interlocutors de manera unilateral i sense explicacions.

L’eina, Internet, és bona, però cal donar-li l’ús adequat.

Tot l’apuntat, excepte la incapacitat d’assumir compromisos, no és bo ni dolent. Jugar a ser un altre és una pràctica unida a l’home i la dona. De fet, hi ha persones que fan d’això la seva professió, aquí estan els actors; descobrir matisos d’un mateix gràcies a la seva plasmació per escrit pot ser positiu; sentir-se lliure i segur amb el que es fa, també. Els qui troben en Internet una fórmula més que sumar a les seves altres formes de relacionar-se, faran de la Xarxa un lloc on s’expressaran feliços i sociables, on conversar, on aprendre coses noves i compartir sentiments i coneixements. Faran del seu ordinador i d’Internet un instrument més per al seu desenvolupament personal i enriquiran la seva vida social.

Però Internet pot convertir-se en un refugi i despertar patologies ocultes o aguditzar-les. Ofereix la possibilitat de viure una irrealitat sense connexions coherents, la qual cosa potser molt atractiva per qui no se sent feliç amb si mateix. També possibilita fer mal i exposa a sofrir-ho. L’alerta es dispara quan aquesta eina, que dóna llibertat, o almenys ofereix la sensació de donar-la, es converteix en una nova forma d’esclavitud de la qual la víctima, a més, no és conscient.

Hi ha massa dependència si…

  • Les hores lliures es dediquen de forma gairebé exclusiva a relacionar-se amb altres persones a través d’Internet.
  • Es desatenen els llaços anteriors d’amistat, o fins i tot es trenquen.
  • Es vam mostrar agressius o irritables si no aconseguim establir connexió.
  • La persona afectada nega la seva dependència perquè no li agrada escoltar que s’està “enganxant” al xat, al messenger o als fòrums.
  • Oculta informació sobre els amics “virtuals”. Si en alguna ocasió va parlar d’ells, deixa de fer-ho.
  • Dedica moltes més hores a una conversa virtual del que és capaç de dedicar-li-ho a una relació personal, fins i tot robant hores de somni, treball o altres obligacions.

Font: revista.consumer.es