Adolescente.jpg

Les relacions entre els adolescents i els seus pares solen ser molt conflictives. La majoria dels pares d’adolescents es queixen que aquests no els escolten, no els fan cas, canvien constantment d’humor, mai saben el que volen o no tenen cap disciplina.

En alguns casos la vida a la casa es converteix gairebé en una batalla campal diària i molts pares no saben què fer. I mentrestant la vida de tota la família es va convertint en un infern amb lleus centelleigs periòdics de normalitat.

Però els pares no volen només aquests oasis de tranquil·litat, volen que la seva vida torni a ser “normal”, com quan no hi havia un adolescent a la casa.

Hi ha solucions

La bona notícia és que l’adolescència no és eterna. Aquesta etapa dura uns anys i després d’ella, el fill o filla es converteix en un jove madur, molt més raonable i, gairebé sempre, una altra vegada proper als seus pares.

Però també és cert que els anys d’adolescència dels fills poden ser una prova molt dura per als seus pares si aquests no afronten adequadament aquesta etapa i no aconsegueixen mantenir la calma.

I una altra bona notícia és que això és possible i no massa complicat. Excepte en casos molt complexos d’adolescents amb greus problemes de comportament, els pares poden seguir una sèrie de passos que milloraran notablement la vida a la casa.

Sis passos per millorar la relació amb els fills adolescent.

1) Passa més temps amb ell o ella. Fins i tot quan les coses van malament o encara més en aquests moments, cerca la forma de dedicar-li més temps al teu fill. Ja el simple fet que ell o ella vegi que et preocupes per aconseguir moments per compartir acabarà aconseguint que aquests moments siguin cada vegada millors per a tots dos.

2) Ets la seva mare o el seu pare però no el seu amic. Alguns pares d’adolescents creuen que convertint-se en amic dels seus fills solucionaran els problemes de relació. La realitat és la contrària, a pesar que els adolescents ja no són nins encara necessiten, o potser encara més, la presència de la figura materna o paterna. Necessiten normes i necessiten disciplina, allò un amic no pot imposar. Per això és important que els pares mantenguin la seva posició. Encara que això no vol dir que siguin pares dictatorials o excessivament autoritaris. El diàleg sol donar molt millors resultats amb els adolescents que l’autoritarisme.

3) No prenguis tot el que faci com alguna cosa personal. Això els ocorr a molts pares d’adolescents, estan convençuts que tot el que aquests fan és per “molestar-los” a ells. Res més lluny de la realitat. Els joves no tenen com a objectiu molestar a ningú però estan vivint una etapa de les seves vides en la qual necessiten una dosi de rebel·lia i han de qüestionar l’autoritat, és una de les característiques naturals del procés de maduració. Si els pares aconsegueixen veure les reaccions dels seus fills amb aquest prisma és molt més senzill que sentin més tolerància cap a les accions dels seus fills.

4) Parla amb ell o ella sobre el que li interessa. Intenta saber tot el que puguis sobre el teu fill, i encarrega’t que ell o ella sàpiguen que estàs informat. Xerra amb ells de les seves aficions, els seus amics, l’escola. Manteniu converses sobre qüestions importants de la seva vida com el seu futur, la seva sexualitat, la seva salut o les seves amistats però també dedica-li un temps a les xerrades intranscendents que moltes vegades et diran més sobre el teu fill que les converses més profundes.

5) Xerra-li de tu. Has de tenir en compte que ell ha de saber com estàs tu. Els teus problemes o les teves preocupacions també li interessen. No has de carregar-li amb ells però sí pots informar-li perquè així aprengui a madurar.

6) Canvia el teu llenguatge. És important que entenguis que el teu fill adolescent ja no és un nen petit al que eduques amb ordres. Tampoc és un adult, això és cert, però si en algunes qüestions li tractes com si fos un adult això li ajudarà a començar a ser-ho. I una de les qüestions que pot marcar la diferència és el llenguatge que utilitzes amb ell o ella. Per exemple, en comptes de dir-li “vull que facis” és més productiu “m’agradaria que facis”. Procura utilitzar menys la paraula “no” i més altres alternatives, com “preferiria” o “estaria bé”. I recorda que és important que corregeixis al teu fill o filla quan en el teu entendre ha fet alguna cosa malament, però igual d’important és que busquis motius per felicitar-li perquè fa moltes coses bé.

Font: http://www.adolescentes.about.com

Avui a les 12.00 he tengut el plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Els jocs i els contes com a eina educativa“.

Ja vos ho podeu imaginar, ha estat una experiència molt interessant i enriquidora. Vos deix aquí unes fotos i el material que els hi he entregat als assistents.

Moltes gràcies a Lila i els Contes i a Neurona 2020 per la seva col·laboració tant amb material com amb contingut.


1


2


3


4.jpg


 

En resum, Jugau, jugau, jugau amb els vostres fills!!!!!!

 

En el post d’avui vos present un nou espai d’aquest blog, Entrevistes. Avui tractarem el tema de la conducta antisocial de la mà d’un referent autonòmic en aquesta matèria, el psicòleg Bernat Vidal.

 

Esper que vos agradi!!!

 


Bernat Vidal i frase


Entrevistador (E): ¿Nos podría describir brevemente su trayectoria profesional?
Bernat Vidal (BV): Entre a trabajar al CS Pinaret en Enero del 2001. El recorrido funcional en el centro es: 1 año (no completo) Educador de centro; 10 años de Subdirector; 4 años Psicólogo; De entonces hasta el presente, Director del centro.

 

E: ¿Por qué escogió esta temática?
BV: Desde que cursé la carrera de psicología, la rama de delictiva es el área de conocimiento que mas me interesaba. A falta de campo de ampliación de estudios en esa época a nivel de especialización o formación complementaria opté por la práctica laboral directa como fuente de conocimiento, haciendo de esto mi profesión.

 

E: ¿A que nos referimos cuando hablamos de conducta antisocial, psicopatía y delincuencia juvenil?
BV: A un patrón de comportamiento estable que correlaciona con actos contra norma con graves consecuencias para víctimas, estado e instituciones.
Es, evidentemente, una conducta y con los mismos mimbres que otras se puede orquestar tanto su análisis como intervención. Pero las particularidades de las variables que influyen y las graves consecuencias personales y sociales que provocan obligan a un estudio particular junto con una intervención diferenciada.
Este fenómeno conductual no es nuevo, lo que ocurre es que en los últimos 100 años se han producido espectaculares avances en su análisis y tratamiento al punto de especializar la disciplina con independencia de otras. ¿Por qué?: pues la ciencia avanza siempre desde la necesidad y esta la generan los estados, que en este mismo periodo temporal, han asumido de forma más tutelar la protección de las personas en su territorio junto con sus bienes lo que obliga a penalizar actos contra los protegidos pero a la vez el deber de tratar e intervenir con los agresores.

 

E: ¿Qué factores explican la aparición, la reincidencia y el abandono de este tipo de comportamientos?
BV: Evidentemente multivariable. En tres grandes áreas: Personal, Socio-familiar y Comunitaria. Con una buena mezcla de factores estáticos y dinámicos que provocan un resultado tremendamente ideográfico (particular, individual y único) en un momento temporal concreto.
De este modo podemos encontrar variables como el consumo de sustancias importantes en la evaluación no por sí mismas sino como peso en la combinación ideográfica en una persona, mezclándose con otras muchas variables, en un momento determinado de su etapa vital. La respuesta, conducta antisocial, genera otras respuestas en el ejecutor que aumentan o disminuyen (pero no es el caso) las probabilidades de repetición ante situaciones similares.
Existen listados de variables con mayor grado de presencia en análisis delictivos dentro de cada una de las áreas comentadas. Pero lo verdaderamente importante es la combinación espectacular entre ellas que pueden llegar a ejercer en una persona y no en otra para emerger una conducta violenta o contra norma.
Dentro de las variables analizadas y su peso ponderado en una persona X, debemos de comenzar a cambiar la visión absolutista de todo o nada. O es impulsivo o tiene buen autocontrol. No. Las líneas actuales marcan una visión más dimensional de las variables o factores a analizar donde la persona puede moverse en ese continúo acercándose a un Factor Protector o de Riesgo (polos del continuo) no de un modo absoluto sino relativo y gradual.
Con respecto al desistimiento delictivo ocurre algo similar. Es un proceso complejo y multifactorial con una dificultad añadida. Su inicio es tan difuso que genera confusión con una especie de generación espontanea. Parece que una persona se levante un primero de año y comienza a dejar de hacer actos anti-norma para abrazar la conducta pro-social. No es, evidentemente, nada parecido. El inicio del desistimiento es insidioso y poco estudiado. Una subárea de conocimiento que deberíamos explotar para poderla precipitar. Si un elevado porcentaje de personas que delinquen lo dejaran de hacer tarde o temprano, cuanto antes y mejor conozcamos las variables que influyen en ellas (y no en otras) antes podremos actuar acortando años carreras delictivas.

 

E: En líneas generales, ¿Cómo se puede intervenir sobre esta población?
BV: Diferenciamos claramente el abordaje desde una institución o desde medio abierto por los condicionantes que contrae pero también por el diferente perfil delictivo – personal del atendido.
En líneas generales, de la exhaustiva evaluación desde la psicología de la delincuencia y la criminología se debe concluir un nivel de riesgo de conducta antisocial / delincuencial que es la base para establecer unos objetivos de tratamiento con el fin de reducir esos niveles. ¿Cómo? A través de los programas de contenido que tengamos al alcance para el caso (y el “para el caso” es importante ya que no todo vale por el compromiso de hacer algo llegando a ser contraproducente si no es adecuado para la persona atendida).
Es importante puntualizar que el proceso de Evaluación – Tratamiento – Evaluación continuo mientras dura la medida judicial, o se llega al suelo de riesgo de reincidencia, es sobre todas las áreas del caso y no únicamente la personal.

 

E: Con los recursos de que disponemos en nuestra comunidad, ¿Es viable la reinserción?
BV: Es muy complicada si seguimos la argumentación del punto anterior. Los programas de contenido para poder atacar los objetivos del caso que nos permiten reducir riesgo deben ser muy ajustados a la evaluación realizada. Esto nos lleva a la necesidad de contar con un abanico amplio de para poder personalizar y dejar el “pan para todos” para otras áreas (y no me refiero precisamente a la prevención donde también esta técnica genera más problemas que inocula conductas antisociales futuras).

 

E: Como sociedad, ¿Qué podríamos cambiar para favorecer la reinserción de los delincuentes juveniles y evitar la reincidencia?
BV: En el despacho de Dirección del CS Pinaret tenemos una frase impresa (entre muchas fotos de fútbol y música) de un tal Pitágoras de Samos: “Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres”. Es tan contundente como real.
Cuanto antes se eduque, mejor. Reclamar como grito al cielo las dos A de la educación parental / social: Autoridad / Afecto.

 

E: Desde las instituciones, ¿Qué habría que tener en cuenta para reducir la delincuencia juvenil?
BV: Mejorar la especialización de los profesionales que trabajan en ellas.
Mejorar y ampliar la coordinación cooperativa entre instituciones. Compartir conocimientos hará crecer el área X y redundará en una mejor intervención general.

 

E: ¿Por qué parece interesar más el agresor que la víctima en el estudio de este campo de conocimiento?
BV: Buena pregunta.
Es cierto. El foco está en el agresor porque puede causar víctimas o daños en plural.
Un área de conocimiento de la criminología es la victimología o la evaluación – tratamiento de la víctima tanto para una mejor atención como generar su estudio como área. Se entiende que desde el punto de vista de la víctima se puede actuar en los tres niveles de prevención.
Como en todo lo que empieza, se necesita tiempo, dinero y profesionales implicados en su avance.
Un hándicap importante en esta área es la visión social de víctima a gran escala como miembros de una asociación de damnificados. Esto se aleja de la necesidad comentada líneas atrás.

 

E: ¿Quiere añadir alguna cuestión más?
BV: Gracias por las preguntas. Alejadas de drama y cuestiones escatológicas. Y gracias por enfocar a un mundo poco conocido pero que genera gran opinión pública.

 

E: Muchas gracias por su colaboración.

 

Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de negociació; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten el joc Catan.

 PÍNDOLA INFORMATIVA:

Negociació.jpg

JOC RECOMANAT:

https://i0.wp.com/devir.es/wp-content/uploads/2016/11/Catan-basico-bodegon-web.jpg


Catan és un joc de gestió de recursos creat per Klaus Teuber. Es tracta d’un joc de taula on els jugadors han de desenvolupar les seves capacitats d’estratègia i negociació amb altres jugadors.

 

Al joc encarnem a uns colons que arriben a l’illa de Catan per a construir una civilització amb els recursos dels quals disposem i els que siguem capaços de negociar amb els nostres companys per construir poblats, ciutats i carreteres i establir rutes comercials.

 

Aquest joc té poc d’atzar. En canvi l’estratègia és bàsica per poder guanyar als oponents i cal conèixer la dels nostres oponents i tractar de frustrar-la per poder guanyar.

 

Una altra capacitat molt important en Catan, és la capacitat de negociació. A Catan, per al correcte desenvolupament de l’estratègia haurem d’aconseguir recursos. Aquests recursos són escassos. És molt important que tinguem la capacitat de negociar amb els nostres oponents per poder aconseguir-los i d’aquesta manera arribar a l’èxit.

 

La dinàmica del joc és senzilla, es tracta d’un tauler en forma hexagonal (que es munta a cada partida, de manera que sempre és diferent) que representa una superfície anomenada “Illa de Catan”, on tindrem caselles que representen cadascuna un tipus de matèria primera (fusta, pedra, palla i or). Llançarem els daus a l’aire i anirem rebent matèries primeres les quals seran necessàries per construir la nostra Ciutat dins de l’Illa.

 

La versió bàsica de Catan és per jugar màxim 4 jugadors però hi ha ampliacions per poder jugar més persones. Aquí pots veure un vídeo de la web oficial de Devir el fabricant oficial del Joc de taula Els Colons de Catan (https://www.youtube.com/watch?v=3t0BVFjhhCA). A més, perquè també puguin jugar els més petit, recentment s’ha publicat Catan Junior, amb el que es pot jugar a partir dels 6 anys i les partides són sensiblement més curtes.

 

Us adjuntem el reglament, per si li voleu donar un cop d’ull. I recordeu, que també existeix la versió de Catan de viatges, Catan en joc de cartes, i Catan en joc de daus, per dur-lo amb nosaltres aquests mesos d’estiu.

 

Reglament: http://wp.devir.es/wp-content/uploads/2014/04/Catan-ManualDeLosColonos-Reglas.pdf

 

Aquesta vegada vos contaré una història personal per introduir el tema que ens ocupa al post d’avui.

 

El cap de setmana passat vàrem anar 11 famílies (21 pares i mares i 21 nins i nines) a passar dos dies al Casal de Colònies de la Colònia de Sant Pere. És una activitat que ja fa dos anys que feim amb un grupet de s’escola i l’objectiu es passar-ho el millor possible en família.

 

En guany vaig decidir organitzar una gimcana per donar contingut al dissabte horabaixa i fer una activitat divertida on pares i fills compartien joc, espai i normes, perseguint el mateix objectiu, passar una estona divertida i si el cas guanyar el premi.

 

A les següents fotografies podeu veure com ens ho passarem de bé.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


I ara entrant en matèria voldria transmetre-vos la importància d’invertir temps jugant amb els nostres fills amb un conjunt d’efectes que es produeixen:

Conèixer millor als fills: A través del joc els nins ens expliquen els seus temors, les seves preocupacions i inquietuds, en lloc de fer interrogatoris que només bloquegen als nins provau a jugar més amb ell i que vos transmetin a través del joc allò que senten.

Transmetre’ls valors: El joc és una oportunitat on poden transmetre tots aquells valors que nosaltres tenim interioritzats i que de vegades no sabem com transmetre (justícia, cooperació, respecte, etc.), a més també els ajuda a regular i controlar les seves emocions i a reconèixer les emocions dels altres.

Aporta seguretat al nin: Jugar junts reforça el vincle i genera en el nin una sensació de tranquil·litat i benestar.

Afavorir un clima de confiança: En totes les casa en les quals es juga molt es genera un clima de confiança, al nin li agrada la companyia dels seus pares i passar moments al costat d’ells, a més la llar es torna un entorn veritablement positiu.

El vostre fill és més feliç: Com més t’impliquis en el seu joc més feliç serà el teu fill, la majoria de nens que juguen bastant amb els seus pares són més alegres i amb un estat d’ànim més elevat, està comprovat i sinó comprova-ho tu mateix.

 – Temps de qualitat junts: El temps que es passa jugant és temps de qualitat, no serveix de res estar al costat del nin sinó li dedicam atenció (exemple mirant el mòbil o l’ordinador), l’important és estar al costat d’ell però fent activitats junts. Podem utilitzar aquests moments de joc per apartar-nos de l’estrès i els problemes diaris, és un moment únic, màgic i irrepetible.

Font: ommicrono.elespanol.com

Des de d’aquestes línies no em cansaré de convidar-vos a jugar amb els vostres fills i filles per tastar de primera mà tots aquests beneficis.

Finalment per tancar aquest post el meu agraïment més sentit al grup de famílies de l’escola que per segon any consecutiu hem compartit aquest dies inoblidables a la Colònia de Sant Pere. L’any qui ve més i si és possible millor!!!

 

Ministeri

Bussejant per la darrera entrega de l’INFOCOP ONLINE (publicació periòdica de Consell General de la Psicologia d’Espanya) vaig trobar aquest recurs del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat on s’ofereix informació i material educatiu a diferents nivells de profunditat per treballar “Per una societat lliure de violència de gènere“.

Vos deix dos enllaços:

1) L’article de l’INFOCOP ONLINE on teniu un resum del que trobareu a l’enllaç del ministeri:

www.infocop.es/view_article.asp?id=6878

2) El portal web del ministeri amb tota la informació:

www.violenciagenero.msssi.gob.es/ca/home.htm

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’enrabiades i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Què són les enrabiades?

– Part del desenvolupament, apareixen entre els 1,5 i 4 anys.

– El més habitual és plorar, cridar, potadetes, tirar-se al terra, rompre objectes i s‘observa un oposicionisme extrem a qualsevol indicació que els hi donam. Duren entre 5 i 10 minuts.

– Són una forma descontrolada d’expressar  un desig o necessitat no s’ha satisfet.

– El comportament que s’observa durant una enrabiada està relacionat amb la falta de maduresa del llenguatge com a mitjà d’expressió.

– L’objectiu d’una enrabiada no és molestar als pares/mares, sinó aconseguir satisfer els seus desitjos/necessitats.

– Les causes més comuns són: frustració, cansament, sobreexcitació, procés evolutiu d’individualització i autoafirmació…

Estratègies de prevenció.

Quan està tranquil…

– Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes: gana, son, fred/calor, atenció, relació afectiva…

– Reconèixer i lloar efusivament  al llarg del dia els comportaments adequats.

– Oferir opcions a l’hora de donar indicacions. Aquesta estratègia afavoreix el control percebut per part del nin/a a l’hora de triar. Ex. De postres pots triar entre: flam, iogurt o plàtan.

– Retirar de la vista, en la mesura del possible, el que sabem que pot provocar una enrabiada. Ex. Un objecte que no pot tocar, un aliment que no pot menjar…

– Evitar un to impositiu a l’hora de donar indicacions. S’ha de parlar d’una manera agradable i alegre.

Quan ja hi ha indicis…

– Observació dels indicis d’aparició d’una enrabiada. Ex. Evitar contacte ocular, no escoltar, bufar, tensió muscular…

– Utilitzar estratègies per despistar. Ex. Hem de fer un trajecte amb bus i el nin no vol. Acabam pujant al bus i observam que està nerviós. En aquest moment se li proposa que anem contant tots els cotxes vermells que vegem pel carrer.

– Canviar d’entorn. Ex. Estam a una festa familiar i la nina ens demana menjar un aliment que ha vist sobre la taula però que ella no pot menjar. Davant la negativa comença a posar-se nerviosa. En aquest moment ens anam amb la nina a un altra habitació per parlar amb ella i tractar de reconduir la situació.

Com manejam les enrabiades?

Les següents indicacions s’han d’aplicar durant els 5-10’ que dura una enrabiada. Perquè l’estratègia funcioni tots els cuidadors han d’actuar de la mateixa manera en totes les enrabiades.

– Hi ha que mantenir-se ferm amb la indicació que s’ha donat. Així evitarem la relació enrabiada → aconsegueix el que vull.

– Hem de mantenir el control de la situació i de les nostres emocions per no generar inseguretat i perquè som un model de conducta.

– En la mesura del possible, canviarem d’entorn. Ens anirem a un altra habitació o a un lloc més apartat.

– És essencial restar importància a les enrabiades quan aquestes s’estan produint, mostrar certa indiferència i no concedir al nin/a una especial atenció quan manifesta aquestes conductes.

– Tot canvia si ha risc de lesionar-se, lesionar als altres o rompre objectes. En aquest cas amb una actitud ferma es realitzarà una contenció i un canvi d’entorn fins que es pugui assegurar la seguretat del nin/a.

– En cas d’haver de parlar amb el nin/a serà si no crida, ni plora i utilitzarem frases curtes assegurant-nos que ens mira i ens atén.

– Quan ja no hi hagi risc de fer-se mal se li ha donar el temps i l’espai necessari perquè es tranquil·litzi.

– Quan comencem a aplicar aquestes indicacions s’observarà un lleuger augmenten de les enrabiades que després gradualment aniran disminuint.

Que hem de fer després?

– Un cop ha acabat l’enrabiada sense que el nin/a hagi aconseguit el que volia amb aquest comportament. La forma d’actuar es la següent:

     · Els cuidadors contendran les seves emocions davant el nin/a.

     · Es pot reforçar el control emocional que està tenint un cop està tranquil.

     · Es tracta de normalitzar la situació continuant amb les rutines habituals i aplicant les recomanacions de prevenció.

Quan hem de demanar ajuda?

– Quan les enrabiades apareixen més enllà dels 4 anys.

– Si el comportament és molt agressiu, arribant a causar lesions als cuidadors o a si mateix/a o sistemàticament romp objectes.

– Si durant l’enrabiada contén la respiració fins a l’acubament.

– Si s’observa un retrocés evolutiu (control d’esfínters, autonomia, etc…), mal de cap o mal de panxa relacionats amb les enrabiades, es nega a menjar/dormir o malsons freqüents.

– Quan els cuidadors sentin impotència per falta d’estratègies d’afrontament a les enrabiades.

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES ENRABIADES:

Quina rebequeria

Quina rebequeria
Autora: Mireille Allance
Editorial: Corimbo

Tots els nines i nines fan qualque vegada una rebequeria. En aquest conte, a través del seu protagonista, en Robert, veurem com la ràbia es materialitza en forma de monstre que puja per la gola de l’infant. Aquest és un conte perfecte per treballar la ira tant a casa com a l’escola per a infants de 3 a 6 anys.


El pot de les enrabiades

El pot de les enrabiades
Autora:M.Àngels Juanmiquel
Il·lustradora:Màriam Ben-Arab
Editorial: Barcanova

Aquest llibre és per a nins i nines a partir de 7 anys. En aquest cas la protagonista és na Paula que quan s’enfada, i això li passa sovint, diu paraules molt gruixudes. Els seus pares un dia van al mercat i li compren un regal molt especial, un pot. La nina decidirà fer-lo servir per amollar-hi totes aquelles paraules malsonants per les quals la castiguen dia sí dia també. L’autora, a més d’oferir-nos una dinàmica per treballar la ràbia, ens proposa un joc lingüístic, ja que na Paula anirà perdent una consonat cada vegada que expulsi les paraules gruixudes dins el pot i per recuperar-les haurà de treballar amb les consonats oclusives i amb paraules compostes.


La nena que sempre deia no

La nena que sempre deia NO.
Autora: Swann Meralli i Carole Cróuzet
Editorial: Picarona

Aquest és un conte amb un text molt senzill, però amb unes il•lustracions molt expressives i divertides. Com el títol indica la història parla d’una nina que li demanis allò que li demanis sempre respon amb un enorme NO!. Però un dia aprendrà que si sempre diu no s’arrisca a no sentir mai un SÍ!

 

Amb el post d’avui vos vull presentar a una nova col·laboradora de tresimes psicologia. El seu nom és Paula Dell´Olmo és advocada (Cda. 4.531 del ICAIB), experta en Dret de Família i Violència de Gènere. Exerceix en el Despatx Triquet Abogados. Trobareu les seves dades de contacte al portal web del despatx triquetabogados.com

 

Avui ens parlarà d’uns termes jurídics que sovint ens duen a confusió com són la pàtria potestat i la custòdia d’un menor una vegada es produeix una separació.

 

Des d’aquestes línies moltes gràcies Paula per la teva col·laboració.


https://i0.wp.com/triquetabogados.com/wp-content/uploads/2015/06/logo-round_shadow.png

Hablemos de la custodia y la patria potestad.

Paula Dell´Olmo, Triquet abogados.

Durante los procesos de separación o divorcio, son muchas las parejas que se preguntan qué es la patria potestad y qué diferencia hay con la guarda y custodia.

 

En términos coloquiales, la patria potestad es el conjunto de deberes y derechos de los padres en relación con los hijos menores de edad, no emancipados. Se trata de la capacidad de los padres de decidir sobre los hijos, representarlos tanto a ellos como a sus bienes.

 

Como ejemplo, ejercer la patria potestad supone decidir dónde va a vivir tu hijo, a qué centro escolar acudirá, qué tipo de educación recibirá o si tiene que someterse a un tratamiento médico quirúrgico determinado. Es, en definitiva, el poderde tomar decisiones determinantes de la vida del menor.

 

La patria potestad se extingue por la muerte de los padres o del hijo, por adquirir el hijo la mayoría de edad, por emancipación y por adopción del hijo.

 

La patria potestad suele ejercerse de forma conjunta por ambos progenitores, aunque puede privarse de la patria potestad al padre o la madre, total o parcialmente, si se considera que aquél incumplió los deberes inherentes a la misma. En cuanto cese el motivo que surgió para acordar la privación de la patria potestad, ésta se puede recuperar.

 

De ejercerse de forma conjunta, los progenitores deberán consensuar este tipo de decisiones sobre la vida de sus hijos menores de edad. En caso de no poder llegar a un acuerdo, los padres separados, divorciados o en uno de estos procesos, podrán interponer un procedimiento judicial para solicitar a un Juez la potestad de decisión sobre un determinado tema en discordia.

La guarda y custodia, en cambio, se trata del cuidado y asistencia diaria, cotidiana a los hijos.

 

Ésta puede ser compartida, que es, si nada lo impide, lo deseable tras una ruptura, siempre pensando en el superior interés de los hijos comunes. También puede ejercerse de forma exclusiva por uno de los progenitores, ostentando el no custodio un derecho a realizar visitas a los hijos, que variará en virtud de las necesidades de cada familia.

 

Estar inmerso en un proceso por violencia de genero supone el veto a la custodia compartida.

 

Lo ideal en un proceso de separación o divorcio es consensuar las condiciones que regirán a partir de ese momento y redactar un Convenio regulador a medida para cada familia. Si tras una negociación, el acuerdo no es viable, habrá que acudir a instancias judiciales para que se regule la nueva situación por un Juez, tras un proceso judicial. En éste, los hijos menores podrán ser oídos mediante exploración judicial si éstos son mayores de 12 años o menores de esa edad si tuvieran suficiente juicio. Hay que tener presente que en cualquier momento es posible negociar un acuerdo y acabar un procedimiento judicial de forma consensual, a pesar de haber empezado como contencioso.

 

https://innovandocoaching.files.wordpress.com/2013/07/551351_134849146705388_1524579026_n.jpg

Entre els motius pels quals la gent s’apunta al gimnàs tenim, millorar la salut cardiovascular, guanyar múscul o tenir un cos de pel·lícula. A més d’això, hi ha altres efectes positius que podem aconseguir amb la pràctica d’activitat física regular, com són els beneficis psicològics.

Tant si acostumes a practicar exercici diàriament, com si ets dels que et costa posar-te el xandall, aquests són els beneficis psicològics de practicar exercici físic:

1. Produeix químics de la felicitat

Córrer uns quants quilòmetres pot ser dur, però mereix la pena! L’exercici afavoreix l’alliberament de endorfines, unes substàncies químiques que produeixen sensació de felicitat i eufòria. Els estudis han demostrat que fins i tot poden alleujar símptomes de la depressió. Tan sols practicant exercici 3 dies a la setmana durant mitja hora pots millorar el teu humor instantàniament.

2. Redueix l’estrès

Després d’un dia dur de treball, no hi ha res millor que anar a desconnectar jugant al pàdel, entrenant al gimnàs o corrent per la platja. A més, l’exercici incrementa la producció de norepirefrina (noradrenalina), un químic que pot modular la resposta del cervell front a l’estrès. Així que posa’t la roba d’esport i a suar una miqueta, que l’exercici millora l’habilitat del nostre cos a l’hora d’afrontar la tensió que l’estrès produeix després de tanta oficina i tantes preocupacions del dia a dia.

3. Millora l’autoestima

Veure’t millor físicament et farà sentir bé. L’exercici continu millorarà la imatge de tu mateix i millorarà la teva autoestima. Independentment del pes, l’edat o el sexe, l’exercici físic pot elevar la percepció positiva de l’atractiu d’un mateix, i en conseqüència, fer que et valoris més.

4. Millora les teves relacions socials

A mesura que la percepció de tu mateix i la teva salut emocional milloren, les teves relacions socials també poden millorar. A causa del teu augment d’autoconfiança tindràs més possibilitats d’arribar als altres, i si participes en classes dirigides o realitzes esport en grup, és d’esperar que coneguis gent nova.

5. Alleuja l’ansietat

Els neurotransmissors alliberats durant i després de practicar exercici poden ajudar a la gent que sofreix ansietat a calmar-se. Un passeig amb bicicleta o algun exercici aeròbic de mitjana o alta intensitat, poden reduir els símptomes que l’ansietat produeix.

6. Prevé el deteriorament cognitiu

A mesura que ens fem majors s’incrementa el risc de sofrir malalties degeneratives com l’Alzheimer, especialment a partir dels 45 anys. Realitzant activitat física principalment entre els 25 i els 45 anys s’aconsegueix augmentar les substàncies químiques del cervell que prevenen la degeneració de les neurones de l’hipocamp. A més, practicar exercici físic de forma regular i adaptant l’exigència per a majors, està associat amb un menor risc de mortalitat. Principalment, com a conseqüència d’un efecte protector cardiovascular, l’activitat física disminueix el risc de sofrir un infart cerebral i millora la funció cognitiva reduint el risc de patir demència i Alzheimer.

7. Millora la teva memòria

Practicar exercici regularment millora la memòria i l’habilitat d’aprendre coses noves, doncs incrementa la producció de cèl·lules de l’hipocamp que són responsables de la memòria i l’aprenentatge. La recerca en aquest camp relaciona positivament el desenvolupament cerebral dels nins amb la condició física dels mateixos. Això no només succeeix en el cas dels menors, els majors també poden millorar la seva memòria amb entrenament físic regular.

8. Augmenta la capacitat cerebral

En fer exercici el teu cervell produeix més neurones i més connexions entre elles, fenomen que es coneix com neurogènesi. Per tant, el teu cervell guanyarà forma i augmentarà la seva capacitat d’aprenentatge.

9. Ajuda a ser més productiu

Recent estudis han demostrat que el treballadors que practiquen exercici o esport regularment són més productius i tenen més energia que els seus companys sedentaris. A més, si acudim a practicar esport al migdia, en la pausa del menjar, o abans d’anar a treballar, l’activitat ens ajudarà a mantenir-nos més actius al llarg de la jornada, evitant moments de baixada o de falta d’atenció en el treball.

10. Ajuda a controlar l’addicció

El cervell allibera dopamina (la substància de la recompensa) en resposta a un estímul plaent com el sexe, les drogues o els aliments. Desafortunadament, hi ha gent que es torna addicta i dependent a les substàncies que produeixen el seu alliberament en grans quantitats. La pràctica d’exercici pot ajudar a postergar el desig de consum (almenys a curt termini) i  a reiniciar el rellotge biològic.

En resum, l’exercici físic és natural, és fàcil, ajuda a millorar la qualitat de vida, augmenta la autoestima, prevé malalties i millora l’aprenentatge. Després de llegir això, encara vols renunciar a aquests beneficis?

Font: psicologiaymente.net

 

Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.

TICCs Adolescència.jpg

En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.

 

Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.

 

Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:

– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.

 

– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.

 

– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.

 

– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.

 

– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.

 

– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.

 

– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.

 

– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.

 

– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.

 

– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.

 

– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.

Font: spcsalut.org