Avui he tengut l’oportunitat de participar al programa de formació dels TISOC (Tècnics d’Intervenció Sociocomunitària) amb una jornada de formació a sobre “Tècniques i estratègies d’intervenció en problemes de conducta”.
Des d’aquestes línies vull transmetre el meu agraïment per la confiança dipositada en mi per impartir aquesta jornada de formació i el meu suport i ànim al grup d’Educadores Socials que s’incorporen aquest curs escolar a 10 centres de la CAIB.
Ha estat un plaer compartir aquest horabaixa amb vosaltres!
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de l’inici de l’escola i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 09/09/17 parlant a sobre pautes i recomanacions per a l’inici de l’escola (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’INICI DE L’ESCOLA:
Bibi va a l’escola. Autor: Alejandro Rosas. Editorial: Tandem edicions.
Aquest conte forma part d’una col·lecció de diferents títols en què el seu protagonista, en Bibi, aprèn a fer allò que es propi de les diferents etapes de maduració: deixar el xumet, anar al bany, i, com no, començar l’escola. Un dels canvis més importants en la vida de qualsevol persona.
L’inici a l’escola preocupa tant els nins com els pares i anar-los preparant sobre què hi trobaran allà a través dels contes els fa perdre un poc la por d’allò que per a ells i elles, de moment, és un misteri.
El primer dia. Autores: Meritxell Martí i Mercè Galí. Editorial: Parramon.
El primer dia ve acompanyat d’una guia per a pares per ajudar-nos en les pors que poden aparèixer entre els infants durant l’adaptació a l’escola. Té unes il·lustracions molt acolorides i originals.
La súper Sara a la súper escola. Autores: Cressida Cowel i Russell Ayo.. Editorial: Beascoa.
A través del text de la Cressida Cowel i de les l il·lustracions de Rusell Ayto descobrim el primer dia d’escola de la Super Sara: resulta ser una experiència ben divertida.
En Pep va a l’escola. Autors: Denchfield, Nick. Il·lustracions: An Parker. Editorial: Cruïlla.
Per als que han de començar a l’escoleta els recomanam aquest conte. També forma part d’una col·lecció, el primer llibre del quals es titula En Pep hi ha estat tot un èxit de vendes. Són llibres molt senzills en pop-up que captiven els més menuts i els treuen una rialla.
Al post d’avui vos present sa col·laboració que vaig fer a IB3 Radio el dissabte 19 d’Agost al programa “No venim amb manual” parlant sobre pèrdua i recomanant un conjunt de contes per treballar aquest tema.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de llenguatge; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten tres jocs per estimular aquesta funció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
QUÈ ÉS?
És la capacitat dels éssers humans per comunicar-se a través de signes lingüístics, ja siguin sonors, gestos, senyals o signes gràfics.
PER A QUE SERVEIX?
La principal funció del llenguatge és la comunicativa (pensaments i emocions). Però també pot utilitzar-se per captar l’atenció del que escolta i pel plaer d’utilitzar-ho (ex. poesia).
COM ES DESENVOLUPA?
La capacitat del llenguatge és innata en les persones i es desenvolupa per contacte amb el llenguatge d’altres persones. En tot cas, per aconseguir una plena competència lingüística l’ésser humà ha d’estar ben alimentat almenys en el primer any de la seva vida (especialment amb proteïnes) i estimulat a través del diàleg per altres humans en els primers 4 anys de vida. Les fites més significatives del desenvolupament del llenguatge són els següents:
Fase prelingüística:
0-12 mesos: es caracteritza per l’expressió vocal de sons variats, inclòs el plor, que sol ser el so dominant. Durant aquesta etapa la comunicació que estableix el nin amb el seu entorn (família) és de tipus afectiu i gestual. Dins d’aquesta etapa tenim el prebalboteig (0-2 mesos) on predominen les vocalitzacions reflexes i cantadisses (cast. gorgojeos); el balboteig on, dels 3 a 6 mesos predomina el joc vocal i després (dels 6 als 12 mesos) la imitació.
Fase lingüística:
– 12-18 mesos: paraules soltes. Frases simples.
– 18-24 mesos: frases de 2-3 paraules.
– 2-3 anys: frases llargues de 3 elements. Vocabulari ampli.
– 3-4 anys: inicia regles de conversa social (guarda torn en la conversa).
– 4-5 anys: narra històries amb sentit. Conversa. Augmenta el seu vocabulari. Oracions complexes.
BENEFICIS DELS JOCS DE TAULA PER Al DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE.
No hi ha lloc a dubte, el joc és el llenguatge dels nens; i com a tal, és el millor escenari per al desenvolupament infantil.
El joc afavoreix el desenvolupament de la capacitat del llenguatge ja que és una oportunitat per practicar, imitar i aprendre l’ús del llenguatge, d’una forma lúdica i divertida.
JOCS RECOMANATS:
STORY CUBES
Si la vostra intenció és passar una bona estona, desenvolupar la vostra creativitat i imaginació, Story Cubes és una alternativa perfecta. Es tracta d’un petit joc de 9 daus de sis cares, en total sumen 54 imatges diferents. A partir del llançament comença l’aventura. L’objectiu del joc inicialment és senzill, es tracta d’inventar històries a partir del que ens suggereixin les imatges dels daus. És un joc amb poques normes, la veritat, és que per a cada situació pot haver una manera diferent de jugar. No té per què ser un joc competitiu, donat que l’objectiu final és construir històries noves. Jugant a crear històries, no només estimulem la creativitat, sinó que és treballem la competència lingüística. És un joc perfecte per jugar a casa, amb els amics o per treballar a l’escola. Si estàs interessada en conèixer més sobre aquest joc, fes aquí un clic.
COMIX
Un altre joc per entrenar les habilitats comunicatives és el joc de taula Comix. Sabeu en què està inspirat no? Si, ho heu endevinat, el nom del joc no ens enganya. Els components del joc estan inspirats en els còmics. L’objectiu és crear històries a partir de 6 o 9 targetes amb imatges (segons el nivell de dificultat amb el que volem jugar). El sistema de valoració de les històries és força interessant, donat que ens ajuda a crear criteris d’opinió segons diferents indicadors (la història més completa, la més original, etc). El material del joc és tant atractiu, que obrir la capsa ja convida a jugar. Si vols saber més, ja ho saps, fes un clic aquí.
¿Quién Soy?
Teniu tota la raó, si en acabar el breu escrit, considereu que en això podem jugar amb un paper aferrat en el front. De tota manera, deixeu-nos que us recomanem el joc ¿quien soy? de Haba. Es tracta d’un joc on per torns cada jugador es posarà una imatge aferrada en el front, i farà preguntes als altres jugadors per esbrinar quina imatge té en el cap. La gràcia del joc està en el fet que els jugadors només poden respondre a les preguntes amb un “sí” o un “no”. I ara us demanareu perquè hem triat la versió d’HABA d’aquest joc (perquè hi ha moltes altres) doncs perquè té unes imatges molt adequades pels més petits de la casa, va en una llauna i ocupa poc espai, i té una cinta de tela amb un imant per sostenir les cartes en el front.
En aquesta ocasió vos vull presentar dues pel·lícules amb contingut educatiu per veure amb els nostres fills i després poder establir un diàleg educatiu.
LA INVENCIÓN DE HUGO.
Direcció: Martin Scorsese. País: EUA. Any: 2011 Duració: 127 min. Interpretació: Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz, Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Helen McCrory, Michael Stuhlbarg, Jude Law, Emily Mortimer, Ray Winstone, Christopher Lee, Richard Griffiths, Frances de la Tour, Martin Scorsese. Guió: John Logan (Llibre: Brian Selznick) Sinopsi: París, anys 30. Hugo (Rosteix Butterfield) és un nin orfe, rellotger i lladre que viu entre els murs d’una atrafegada estació de trens parisenca. Ningú sap de la seva existència fins que el descobreix una excèntrica nena (Chloë Moretz) al costat de la qual viurà una increïble aventura… Claus per treballar: pèrdua del pare i la mare, perseverança i autonomia personal.
LORAX. EN BUSCA DE LA TRÚFULA PERDIDA.
Direcció: Chris Renaud. País: EUA. Any: 2012.
Duració: 88 min.
Interpretació: Danny DeVito, Ed Helms, Zac Efron, Taylor Swift, Jenny Slate, Rob Riggle, Betty White. Guió: Ken Daurio i Cinco Paul (Llibre: Dr. Seuss) Sinopsi: Un al·lot es proposa conquistar l’afecte de l’al·lota dels seus somnis. Per aconseguir-ho, ha d’esbrinar la història del Lorax, una encantadora encara que remugadora criatura que lluita per protegir un món en vies d’extinció. Claus per treballar: consciència medi ambient, superació i sostenibilitat.
Aquí teniu les dues participacions radiofòniques que vaig realitzar el passat dissabte 29 de juliol de 2017.
Per una part, entre les 08:00 i les 09:00 del matí vaig participar al programa No venim amb manual de IB3 Radio de la mà de Regina Cortès parlant a sobre pors infantils i l’ús del contes com a eina d’intervenció. Clicau al següent enllaç per escolar el programa.
Per altra part, entre les 12.00 i les 13.00 vaig participar al program Swing de la Radio de Radio Balear parlant a sobre la gestió dels pensaments negatius en la pràctica de l’esport. Podeu escoltar el programa en el següents enllaços.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de la creativitat i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA CREATIVITAT:
Tanca els ulls.
Autora: Victòria Pérez Escrivà.
Editorial: Thule Ediciones.
La disputa entre dos germans per la manera com interpreten el món és tema d’aquest conte. El germà gran té un pensament realista sobre les coses, el petit, en canvi, tot ho percep a partir de la imaginació. Qui té raó? La mare ho resoldrà de manera tendra i senzilla.
Un llibre.
Autor: Hervé Tullet.
Editorial: Cruïlla.
Hervé Tullet és un pintor i il·lustador francès que fa llibres per a infants amb l’objectiu de treballar la imaginació i la creativitat. Tots els seus contes són una meravella. Aquest és el primer d’una sèrie de tres, on el segon es diu Colors i el tercer Juguem? En tots el punt central és el color i les seves pàgines esdevenen un joc divertit, creatiu i màgic. A mi em tenen completament enamorada!
El punt.
Autor: Peter H. Reynolds.
Editorial: Serres.
El punt ens ensenya com n’és de bàsica la motivació per aconseguir els nostres objectius i millorar l’autoestima i com aquest acte es pot multiplicar en cadena. En aquesta ocasió serà una professora qui aconseguirà que el seu alumne es converteixi en tot un artista animant-lo a crear i explorar per ell mateix.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels germans i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
D’On venen els nins?
En funció de l’edat aprofundirem més o manco en l’explicació:
• Entre els 3 i 4 anys d’edat ja comencen a sorgir les preguntes. En aquests casos convé fer alguna analogia com la de la sembra de la llavor, a més d’explicar-li com ell pegava potadetes o es movia dins la panxa de la mare, li agradarà.
• Si el nin té entre 5 i 6 anys les preguntes solen ser més específiques, així que no tenguis por d’anomenar cada cosa pel seu nom. Alguns llibres o il•lustracions poden ser tremendament útils per explicar-li al teu fill d’on vénen els nens.
• Prop dels 7 i 8 anys ja tenen major consciència del seu cos i de les clares diferències entre un nin i una nina. Saben que els homes tenen un penis i les dones una vagina, per la qual cosa el llenguatge a usar ha de ser més clar.
• Als 9 i 10 anys ja tenen una idea sobre el sexe i se’ls hi ha d’explicar que els nins vénen al món quan els pares tenen un grau de maduresa i sobretot en un acte que es fa amb sentiments d’ambdues parts.
Hi ha un recurs ( http://www.xtec.cat/~mpuigpe1/nens/ ) molt interessant que es pot utilitzar a partir dels 5-6 anys on s’explica de manera molt correcta, clara i amb imatges aquest procés vital.
Escolta al teu fill amb atenció, de vegades una simple resposta basta per buidar tots els seus dubtes. No intentis desviar la conversa o tallar-la, això solament ampliarà la seva inquietud. No t’estranyis si una vegada va rebre una resposta i no torna a esmentar el tema, l’important és que sempre estiguis en disposició per donar-li la informació correcta.
Preparació per rebre a un germanet.
L’arribada d’un germà, és una situació d’estrès (nova, que no comprèn, …), i hem d’aprendre a afrontar-la amb la major naturalitat del món, com ho facem influirà en com ho assumeixi ell. A continuació vos deix una sèrie de consells per afrontar aquesta situació:
1. Durant l’embaràs explica-li els canvis que vagis sentint perquè es senti inclòs, explica-li el procés tal com ocorre amb paraules senzilles i digues-li que així també és com es va formar ell. 2. Perquè comenci a comprendre que el seu germanet és un nin igual que ell, és aconsellable que senti les potades del bebè o que escolti els batecs del seu cor. 3. Implica al nen en la preparació de l’arribada del bebè. Pot col•laboració en triar el nom, i des d’aquest moment ens referirem al bebè sempre amb aquest nom, perquè entengui que es tracta d’una persona diferent a mamà encara que estigui en la seva panxa. 4. Explica-li que, quan el bebè hagi de sortir, hauràs d’anar a l’hospital perquè t’ajudin els metges, i que algú s’encarregarà de cuidar d’ell fins que torneu a casa tots junts. 5. Preparar amb temps l’habitació i les compres del bebè, perquè els canvis es produeixin a poc a poc. 6. Organitzar-se per passar una estona tot sol amb el nin, per exemple l’hora del bany, perquè sàpiga que pot seguir comptant amb la seva mamà, i que és una activitat només pels dos. 7. Assegura’t de tenir en compte els seus sentiments, pregunta-li si està feliç amb el seu germanet, si li agrada, i anima’l a participar en la seva cura canviant el bolquer, engronsar el bressol o fer el bany, perquè se senti més major i responsable. 8. Quan el bebè neixi, que el nin faci visites a l’hospital per comprovar que la mare està bé i que per conèixer a l seu germà. Es recomana tornar a casa el més aviat possible per tornar a la “normalitat”. 9. Explica-li que el seu germà és un bebè i requereix moltes cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer, i que ha de col•laborar en la seva cura. 10. Explica-li els avantatges que té tenir un germà petit, i que entengui el molt que va a gaudir jugant amb ell quan sigui major.
Estratègies per manejar la gelosia.
La gelosia infantil és un sentiment natural que sorgeix en el nin quan se sent desplaçat. Consisteix a sentir odi i rebuig cap a persones a les que estima molt. El fet que sigui un sentiment contradictori és el que més dificulta el seu maneig. Què podem fer?:
– En primer lloc, intentar entendre què és el que provoca la gelosia.
– Deixar que el nin expressi el que sent, d’una forma adequada, que no resulti nociva per a ell ni per a uns altres.
– Evitar realitzar compensacions de tipus material, ja que el que els nins troben a faltar en aquestes ocasions és la nostra companyia i atenció, no el fet de tenir una jugueta o un regal.
– Evitar realitzar comparacions entre fills.
– Cercar moments per dedicar-se únicament a cada fill per separat.
– Ensenyar a compartir.
Font: kidshealth.org
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR TEMES RELACIONATS AMB GERMANS:
La mamà va pondre un ou.
Autora: Babel Col.
Editorial: Destino.
A qui no han fet mai aquesta pregunta? Mamà, d’on venen els nins? Buff, el primer de tot és badar la boca, esbufegar i voler-se amagar davall d’una pedra. Aquest conte és una solució per aquest moment d’incertesa. La mamà va pondre un ou és un llibre divertit i senzill que ajuda a explicar als nins com es concep una criatura. El més interessant de la història és que després que els pares s’inventin mil explicacions recargolades per contar als fills d’on venen els nins, són aquests qui d’una manera natural corregeixen els adults i els expliquen la veritat de tot plegat.
Tu i jo. El conte més bonic del món.
Autora: Elisenda Roca.
Editorial: Combel.
Sempre recoman aquest conte quan qualque mamà em diu que espera un infant i que vol un conte per preparar al qui serà el germà gran per a l’arribada del nou membre de la família. I és que és cert, no sé si Tu i jo és el conte més bonic del món, però segur que és un dels que més s’hi acosta. És una narració en vers, on la veu principal és la del germà gran i explica el procés des que li diuen que la mare té un nin dins la panxa fins que arriba a casa i hi conviuen. No amaga cap detall ni es deixa cap etapa, però ajuda a fer veure que un germà és el millor regal que et poden fer els teus pares i el paper cabdal que tenen els germans grans en la criança dels petits.
Es ven germà petit.
Autors: Stefan Booner i Marja Meijer.
Editorial: Símbol edicions.
Tot i que ja hem dit abans que els germans són el millor regal del món, la veritat és que de vegades en són un d’enverinat. Els germans grans han d’aguantar que els petits els treguin, el rompin o els amaguin les coses, que els segueixin allà on van, que plorin i remuguin i se surtin amb la seva perquè són més petits i, és clar, de vegades cansa. A la protagonista de la història li passa això mateix i per tant decideix posar un anunci que diu: Es ven germà petit. Un veïnat ho veu i decideix acceptar la proposta i se’n du el petit a ca seva. La nina tarda poc a enyorar l’infant; no té amb qui jugar, hi ha molt de silenci, es banya tota sola… El veïnat, d’altra banda, aviat n’està fart d’aquell marrec cridaner i decideix tornar-l’hi. Quan ella el veu a la porta se n’adóna de com l’estima.
A continuación os presento el contenido de la partición de esta mañana de tresimes psicologia en el programa Swing de la Radio (101.4 FM) hablando sobre el rol de los padres en el desarrollo de la actividad deportiva de los hijos.
Desde estas líneas mi agradecimiento al equipo del Programa Swing de la Radio por confiar de nuevo en mi.
“Me siento triste cuando mi padre me regaña después del torneo. Me dice que no he jugado con intensidad, que así no nunca mejorará mi handycap, que fallo en los golpes más sencillos porque me falta concentración. Y mi madre le apoya. Dice que juego como si no me importara ganar. También me echan en cara que se gasten dinero en mí y que me dedican muchas horas llevándome y recogiéndome de los entrenos. A mí me gusta el golf, me gusta aprender cosas nuevas, dar un buen golpe, estar con amigos, ganar, pero tampoco me importa mucho perder, porque eso es lo que nos dice el entrenador. Pero últimamente ya no disfruto, voy a los torneos nervioso, pensando que si no le gusto a mi padre, luego tendremos una charla (ya me entendéis..). Vale la pena seguir viniendo cuando ya no disfruto? Pero si decido no jugar más, también les voy a decepcionar”.
(Texto adaptado de Patricia Ramírez).
TIPOS DE PADRES TÓXICOS
– Sobreprotectores, resolviendo lo que haga falta en pos del mejor rendimiento.
– El entrenador, excesivamente crítico y exigente.
– El indeferente, también llamado padre taxista. Se trata de “colocar al niño” unas horas a la semana.
Los dos primeros tipos de padres generan presión innecesaria, exigiendo resultados y poniendo unas expectativas por encima de lo que el entrenador o el club esperan del niño; favoreciendo el abandono de la actividad.
RECOMENDACIONES PARA DESARROLLAR UN ROL POSITIVO COMO PADRES:
– Anteponer la felicidad y el bienestar del niño frente a la exigencia del rendimiento.
– Aceptar el papel del entrenador, sin realizar interferencias en sus instrucciones y planteamientos.
– Aceptar los éxitos y fracasos de los hijos, facilitando que centre su atención en la mejora y quitando importancia al resultado, todo ello en un ambiente de respeto al contrario y a los jueces.
– Mostrar una dedicación e interés adecuado, dando apoyo y ánimos tanto en los entrenamientos como en las competiciones.
Les relacions entre els adolescents i els seus pares solen ser molt conflictives. La majoria dels pares d’adolescents es queixen que aquests no els escolten, no els fan cas, canvien constantment d’humor, mai saben el que volen o no tenen cap disciplina.
En alguns casos la vida a la casa es converteix gairebé en una batalla campal diària i molts pares no saben què fer. I mentrestant la vida de tota la família es va convertint en un infern amb lleus centelleigs periòdics de normalitat.
Però els pares no volen només aquests oasis de tranquil·litat, volen que la seva vida torni a ser “normal”, com quan no hi havia un adolescent a la casa.
Hi ha solucions
La bona notícia és que l’adolescència no és eterna. Aquesta etapa dura uns anys i després d’ella, el fill o filla es converteix en un jove madur, molt més raonable i, gairebé sempre, una altra vegada proper als seus pares.
Però també és cert que els anys d’adolescència dels fills poden ser una prova molt dura per als seus pares si aquests no afronten adequadament aquesta etapa i no aconsegueixen mantenir la calma.
I una altra bona notícia és que això és possible i no massa complicat. Excepte en casos molt complexos d’adolescents amb greus problemes de comportament, els pares poden seguir una sèrie de passos que milloraran notablement la vida a la casa.
Sis passos per millorar la relació amb els fills adolescent.
1) Passa més temps amb ell o ella. Fins i tot quan les coses van malament o encara més en aquests moments, cerca la forma de dedicar-li més temps al teu fill. Ja el simple fet que ell o ella vegi que et preocupes per aconseguir moments per compartir acabarà aconseguint que aquests moments siguin cada vegada millors per a tots dos.
2) Ets la seva mare o el seu pare però no el seu amic. Alguns pares d’adolescents creuen que convertint-se en amic dels seus fills solucionaran els problemes de relació. La realitat és la contrària, a pesar que els adolescents ja no són nins encara necessiten, o potser encara més, la presència de la figura materna o paterna. Necessiten normes i necessiten disciplina, allò un amic no pot imposar. Per això és important que els pares mantenguin la seva posició. Encara que això no vol dir que siguin pares dictatorials o excessivament autoritaris. El diàleg sol donar molt millors resultats amb els adolescents que l’autoritarisme.
3) No prenguis tot el que faci com alguna cosa personal. Això els ocorr a molts pares d’adolescents, estan convençuts que tot el que aquests fan és per “molestar-los” a ells. Res més lluny de la realitat. Els joves no tenen com a objectiu molestar a ningú però estan vivint una etapa de les seves vides en la qual necessiten una dosi de rebel·lia i han de qüestionar l’autoritat, és una de les característiques naturals del procés de maduració. Si els pares aconsegueixen veure les reaccions dels seus fills amb aquest prisma és molt més senzill que sentin més tolerància cap a les accions dels seus fills.
4) Parla amb ell o ella sobre el que li interessa. Intenta saber tot el que puguis sobre el teu fill, i encarrega’t que ell o ella sàpiguen que estàs informat. Xerra amb ells de les seves aficions, els seus amics, l’escola. Manteniu converses sobre qüestions importants de la seva vida com el seu futur, la seva sexualitat, la seva salut o les seves amistats però també dedica-li un temps a les xerrades intranscendents que moltes vegades et diran més sobre el teu fill que les converses més profundes.
5) Xerra-li de tu. Has de tenir en compte que ell ha de saber com estàs tu. Els teus problemes o les teves preocupacions també li interessen. No has de carregar-li amb ells però sí pots informar-li perquè així aprengui a madurar.
6) Canvia el teu llenguatge. És important que entenguis que el teu fill adolescent ja no és un nen petit al que eduques amb ordres. Tampoc és un adult, això és cert, però si en algunes qüestions li tractes com si fos un adult això li ajudarà a començar a ser-ho. I una de les qüestions que pot marcar la diferència és el llenguatge que utilitzes amb ell o ella. Per exemple, en comptes de dir-li “vull que facis” és més productiu “m’agradaria que facis”. Procura utilitzar menys la paraula “no” i més altres alternatives, com “preferiria” o “estaria bé”. I recorda que és important que corregeixis al teu fill o filla quan en el teu entendre ha fet alguna cosa malament, però igual d’important és que busquis motius per felicitar-li perquè fa moltes coses bé.
Bibi va a l’escola.
El primer dia.
En Pep va a l’escola.
STORY CUBES
COMIX
¿Quién Soy?
LA INVENCIÓN DE HUGO.
Tanca els ulls.
Un llibre.
El punt.
Es ven germà petit.
tresimespsicologia.com 