Com gestionar l’arribada d’un germà?
Ahir divendres 03/11/2017 a les 12.00 vaig tenir plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Com gestionar l’arribada d’un germà?”.
Ja vos ho podeu imaginar, va ser una experiència molt interessant i enriquidora. Vos deix aquí el material que els hi vaig entregar als assistents.
Moltes gràcies a Lila i els Contes per la seva col·laboració tant amb material com amb contingut.
DEURES I ESCOLA
Aquesta vegada les ones radiofòniques m’han duit fins a Formentera a parlar sobre els deures escolars al prograna “De far a far” de Ràdio Illa, 107.9 FM. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
Podeu llegir en el següent enllaç l’article que es va publicar dia 23/10/2017 al Diario de Mallorca que dóna contingut a la participació d’avui a Ràdio Illa – clica aquí per llegir l’article –
L’ATENCIÓ I LA CONCENTRACIÓ EN EL RENDIMENT ESPORTIU.
Aquí teniu la darrera participació (dissabte 28/10/2017) de tresimes psicologia a Canal 4 Radio al programa Miraixo – Swing de la Radio parlant de l’atenció i la concentració en el rendiment esportiu. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
9 RECOMENDACIONES PARA ESTABLECER UN VÍNCULO SALUDABLE CON NUESTROS HIJOS.
1
Entender que los vínculos afectivos que creamos con nuestros hijos no son inalterables. En las relaciones humanas, estos vínculos, pueden ir cambiando según el contexto social, la familia, el momento de vida y la persona con la que surja la relación (mamá, papá, abuelos o otros cuidadores habituales).
2
Ajustar las expectativas a la edad y al nivel de maduración del niño, para no frustrarnos al esperar lo que no debemos. Debemos adaptarnos al ritmo del niño, no el niño debe adaptarse al ritmo del adulto. Destacar especialmente en este apartado que debemos entender el comportamiento de nuestro hijo desde un nivel más instintivo/emocional, que no racional.
3
Estar disponible para ofrecer seguridad y cuidado satisfaciendo las necesidades en todo momento, ya que con la personas que se vinculará será con aquella que esté presente para realizar los cuidados necesarios.
4
Generar confianza a través de una coherencia en el comportamiento de los padres como modelo de conducta y cumpliendo las promesas realizadas.
5
Invertir tiempo de calidad (no necesariamente cantidad) en jugar, ver dibujos/película, comer/cenar juntos sin distracciones, leer un cuento, etc.
6
Marcar un rol claro padre/madre (autoridad y afecto). Un padre o madre jamás será un amigo.
7
Estar dispuesto a escuchar atentamente lo que nos cuentan, por muy banal que nos parezca, porque para ellos es muy importante.
8
Expresar nuestro afecto abiertamente, con gestos, palabras, besos y abrazos.
9
Marcar límites y normas, ya que ofrece una línea que seguir dando seguridad.
DEURES.
Avui surt publicat al Diario de Mallorca un article de tresimes psicologia parlant dels deures. És un tema que no deixa indiferent, així que esper els vostre comentaris. Clicau a la imatge per llegir l’article sencer.
GESTIÓ D’ESTRÈS EN COMPETICIÓ.
Aquí teniu la darrera participació (dissabte 21/10/2017) de tresimes psicologia a Canal 4 Radio al programa Miraixo-Swing de la Radio parlant de la gestió de l’estrès en competició. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
Primera part…
Segona part…
DIVERSITAT I INCLUSIÓ.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de diversitat i inclusió i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 21/09/17 parlant a sobre diversitat i inclusió (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ:
TOTS SOM WONDER
Autora: R.J. Palacio
Traducció: Imma Falcó
Sé que jo no puc canviar la meva cara. PERÒ potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’AUGGIE SAP QUE NO ÉS UN NEN NORMAL I CORRENT. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.
COM UN PEIX A L’AIGUA
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Riki Blanco
“Com un peix a l’aigua” és un d’aquells àlbums on es nota que autor i il·lustrador han treballat junts per crear el personatge del Sebastià (que a mig llibre canvia de nom i es fa dir “Oceà”) i la seva falera per tot el tingui a veure amb l’aigua: la pluja, els mars, la natació… El Sebastià va amb cadira de rodes, cosa que no llegim, però sí veiem, i aquest llibre ens l’explica un amic (o amiga?) seu que li diu que qualsevol dia d’aquests li sortiran escates, un parell d’aletes, i sortirà nedant cap a una nova vida.
“Com un peix a l’aigua” és un àlbum poètic. Poètic en les seves il·lustracions, amb un punt d’oníriques i de simbòliques (els fulls del llibre es converteixen en onades quan el Sebastià és a classe), imprescindibles per entendre del tot el que el text ens està dient; i poètic en la narració, és clar, sense renunciar a la senzillesa d’un narrador infantil que parla sobre el seu amic.
ORELLES DE PAPALLONA
Autora: Luisa Aguilar
Il·lustració: André Neves
Traducció: Joan Barahona
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet… El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d’aprendre a fer-se forta per ella mateixa.
EL CAZO DE LORENZO
Autora: Isabelle Carrier
La seva autora, Isabelle Carrier, intenta transmetre’ns, amb tendresa, afecte i d’una forma propera, la història d’un nen, anomenat Lorenzo, que ha d’arrossegar un perol vermell, sempre al costat d’ell. De vegades, el perol li posa certes dificultats i reptes en la vida que, gràcies a l’ajuda d’algunes amables persones, aprèn a superar a poc a poc. Tenint, d’aquesta forma, que trobar on abans solament veia aspectes negatius, els aspectes positius de la vida.Potser, la principal moralitat que s’amaga entre les seves lletres, és que les persones amb discapacitat, que en aquest cas simula el perol vermell, no tenen per què voler desfer-se d’ella, és a dir no tenen per què veure-la com una molèstia o una molèstia. És cert que, de vegades, impedeix realitzar una vida normal però és molt millor, sobretot per a ells mateixos i les seves famílies, que intentin portar-ho de forma creativa en comptes de crear una contínua lluita, encara que no sempre resulti tan senzill, així com Lorenzo acaba portant el seu perol vermell ficat en una bossa, el quin li permet superar els obstacles que abans trobava d’una forma menys complicada. Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com alguna cosa intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar als qui conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió al món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, portar una vida plena i feliç.
CURTMETRATGES PER TREBALLAR EMOCIONS.
Actualitació: Clicant a la imatge podeu escoltar el programa.
Bon dia a tothom!!!
Ara mateix i fins a les 9.00 s’està emetent a IB3 Radio el programa No venim amb manual – Primers capítols, on estic parlant a sobre l’ús del curtmetratge com a eina educativa. En aquest cas treballarem les emocions.
Per acompanyar l’emisió del programa aquí teniu els enllaços per poder visionar els curtsmetratges que anam compartint.
ELS CURTSMETRATGE COM A EINA EDUCATIVA.
Un curtmetratge reuneix diverses característiques que als infants i adolescents els hi atreu: és veu a una pantalla, té una duració reduïda, és molt directe i gràficament cridaner. Tota això fa que es capti l’atenció i que el missatge tengui més probabilitat d’arribar.
A continuació vos present una selcció de curtsmetratges per treballar emcions. El criteri de l’agrupació és en relació a la necessitat del maneig del llenguatge i de la capacitat d’abstracció per poder entendre el missatge que ens transmeten.
PER A TOTES LES EDATS:
DIA I NIT. Els protagonistes d’aquest curt són dos fantasmes molt simpàtics. El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.
PARCIALMENTE NUBLADO. És un curtmetatge que tracta l’amistat incondiccional.
A PARTIR DELS 4-5 ANYS:
FOR THE BIRDS. Curtmetratge d’animació. La trama es desenvolupa en un cable telefònic, on 15 ocells petits comencen a burlar-se d’un ocell de major grandària.
EL PONT. En aquest divertit curt animat els seus personatges solament es preocupen de les seves pròpies necessitats, oblidant la importància d’entendre i respectar els drets dels altres.
TAN SOLS RESPIRA. Recull testimonis de nens davant la càmera que expliquen com se senten davant determinades situacions amb un valor emocional negatiu per als mateixos.
A PARTIR DELS 6-10 ANYS:
CUERDAS. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials, però també és una obra que parla de valors i il·lusions.
EL REGAL. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio Coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi…Reflexió sobre la diversitat funcional i l’actitud a la vida…
EL PODER DE LA EMPATÍA. És un curtmetratge de la Doctora en Treball Social Brené Brown, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a estudiar el coratge, la vulnerabilitat o la vergonya com algunes de les dificultats que impedeixen que les persones connectin i es comuniquin entre si.
A PARTIR D’11 ANYS I MÉS:
EL CIRCO DE LA MARIPOSA. En aquest curt, que ja no és d’animació, es treballa la capacitat de superació.
DOLL FACE. Aquest curtmetratge està més enfocat per a adolescents ja que mostra la pressió que sofreixen les dones per complir amb els estereotips femenins que es veuen en els mitjans de comunicació.
EL VENDEDOR DE HUMO. Aquest curt ens explica la història d’un venedor ambulant que arriba fins a un petit llogaret per vendre’ls una nova experiència en les seves vides. Al principi els habitants no estan emocionats amb la nova visita, però a poc a poc, aconseguirà atreure tota la seva atenció. Amb aquest recurs es pot treballar que “no es oro todo lo que reluce”.
CONVIVÈNCIA
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de convivència i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En totes les llars s’han de tenir normes que apuntin a la bona convivència, el respecte i al suport en família, aquestes normes han de ser respectades per tots, des dels més petits, fins als pares, que són els que han de donar l’EXEMPLE.
La violència no és un bon mètode perquè els nins respectin les normes a casa, però si el diàleg, per tal de fer entendre la raó de les regles.
Mitjantçant les normes, cadascun dels membres de la família serà respectat, creant-se llaços d’afecte, sense agredir l’espai personal de ningú. En tots els llocs existeixen normes, per la qual cosa els nins s’han d’acostumar a complir les mateixes, per arribar a tenir una intervenció adequada en la societat.
6 RECOMANACIONS PER FER QUE ELS NINS RESPECTIN LES NORMES A CASA:
1) Crear normes que ajudin a la convivència. Amb la finalitat de que es respectin les normes a casa, aquestes han de tenir un propòsit clar i encertat, com és el tenir una bona convivència, per mitjà del respecte i l’ajuda mútua.
2) L’EXEMPLE dels pares és indispensable. Els pares han de ser els primers a complir les normes, com a exemple i referent per als nins. Els pares són els primer mestres i el que els nins més admiren per seguir el seu exemple.
3) Diàlegs per socialitzar les normes. Aquest diàleg no es refereix a demanar-li permís als nins per establir les regles, sinó a socialitzar-les amb ells, perquè així els nins puguin entendre perquè són acordades i aprenguin a respectar les normes a la casa. És apropiat que els nins en aquesta classe de trobades expressin els que pensen, perquè aprenguin a comunicar-se i vegin respectada la seva opinió.
4) Les normes han de proporcionar beneficis a tots. Les normes establertes en la llar han de ser equitatives, això vol dir que tots els membres de la llar s’han de beneficiar de les mateixes i s’ha de sancionar per igual els incompliments de les mateixes.
5) Normes d’ajuda per viure millor. S’ha de treballar la comprensió que una norma és per ajudar-nos a millorar la convivència. Ex. respecte a la privadesa, no agafar una pertinença d’un altre persona sense permís, etc.
6) Conseqüències dels actes. Quan els nins es comporten d’una forma apropiada han de ser recompensats, mitjançant alguna cosa que ells desitgin o simplement amb una felicitació; però quan es rompen les normes s’han d’aplicar conseqüències negatives, com no tenir accés a privilegis o activitats que els hi agradi, com per exemple jugar videojocs.
Font: http://www.educapeques.com
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA CONVIVÈNCIA:
La gran fàbrica de les paraules
Autora: Anges de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Do Campo
Editorial: Tramuntana
Sens dubte aquest és un dels contes més bells i millor il·lustrats. És una petita història d’amor entre dos nins, però de fons hi ha molt més. La narració transcorr en un país on els seus ciutadans han de comprar paraules per poder parlar. Els pobres, com és natural, en tenen poques i els rics, en canvi, poden dir tot allò que volen. El protagonista només té tres paraules: “cadira, pols i cirera”, però la manera de pronunciar-les i la dolçor que transmet farà que arribin al cor de la seva enamorada.
La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Editorial: Takatuka
Aquest conte parteix d’una cançó de Josep Maria Carandell que es va fer famosa gràcies a n’Ovidi Montllor. A l’autora del conte, veïna, del Pla de na Tesa, li cantava sa mare quan era petita.
El conte ens parla de la justícia social i dels governants injustos i opressors.
Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només li importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent. Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessitaven un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.
D’aquí no passa ningú!
Il·lustracions: Bernardo P. Carvalho
Editorial: Takatuka
Il·lustrat com si fossin dibuixos de nins i nines fets amb retoladors escolars, aquest conte enginyós ens endinsa en conceptes com repressió, prohibició, revolta, desobediència. I ens mostra què fa el poble quan els seus governants volen dur a terme ordres absurdes.
tresimespsicologia.com 