Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de diversitat i inclusió i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 21/09/17 parlant a sobre diversitat i inclusió (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ:

TOTS SOM WONDER
Autora: R.J. Palacio
Traducció: Imma Falcó
Sé que jo no puc canviar la meva cara. PERÒ potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’AUGGIE SAP QUE NO ÉS UN NEN NORMAL I CORRENT. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.
COM UN PEIX A L’AIGUA
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Riki Blanco
“Com un peix a l’aigua” és un d’aquells àlbums on es nota que autor i il·lustrador han treballat junts per crear el personatge del Sebastià (que a mig llibre canvia de nom i es fa dir “Oceà”) i la seva falera per tot el tingui a veure amb l’aigua: la pluja, els mars, la natació… El Sebastià va amb cadira de rodes, cosa que no llegim, però sí veiem, i aquest llibre ens l’explica un amic (o amiga?) seu que li diu que qualsevol dia d’aquests li sortiran escates, un parell d’aletes, i sortirà nedant cap a una nova vida.
“Com un peix a l’aigua” és un àlbum poètic. Poètic en les seves il·lustracions, amb un punt d’oníriques i de simbòliques (els fulls del llibre es converteixen en onades quan el Sebastià és a classe), imprescindibles per entendre del tot el que el text ens està dient; i poètic en la narració, és clar, sense renunciar a la senzillesa d’un narrador infantil que parla sobre el seu amic.
ORELLES DE PAPALLONA
Autora: Luisa Aguilar
Il·lustració: André Neves
Traducció: Joan Barahona
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet… El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d’aprendre a fer-se forta per ella mateixa.
EL CAZO DE LORENZO
Autora: Isabelle Carrier
La seva autora, Isabelle Carrier, intenta transmetre’ns, amb tendresa, afecte i d’una forma propera, la història d’un nen, anomenat Lorenzo, que ha d’arrossegar un perol vermell, sempre al costat d’ell. De vegades, el perol li posa certes dificultats i reptes en la vida que, gràcies a l’ajuda d’algunes amables persones, aprèn a superar a poc a poc. Tenint, d’aquesta forma, que trobar on abans solament veia aspectes negatius, els aspectes positius de la vida.Potser, la principal moralitat que s’amaga entre les seves lletres, és que les persones amb discapacitat, que en aquest cas simula el perol vermell, no tenen per què voler desfer-se d’ella, és a dir no tenen per què veure-la com una molèstia o una molèstia. És cert que, de vegades, impedeix realitzar una vida normal però és molt millor, sobretot per a ells mateixos i les seves famílies, que intentin portar-ho de forma creativa en comptes de crear una contínua lluita, encara que no sempre resulti tan senzill, així com Lorenzo acaba portant el seu perol vermell ficat en una bossa, el quin li permet superar els obstacles que abans trobava d’una forma menys complicada. Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com alguna cosa intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar als qui conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió al món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, portar una vida plena i feliç.