Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels beneficis dels jocs de taula en el desenvolupament dels infants; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens proposen quatre jocs de taula per créixer jugant.

 PÍNDOLA INFORMATIVA:

Els jocs de taula són una eina fonamental en l’aprenentatge de competències, a més de proporcionar diversió i interrelació entre els participants, potencien habilitats cognitives, motrius i relacionals. Per una estona ens convertim en companys, on poder compartir una situació i un moment, que en altres situacions no és possible.

Tenim una gran quantitat de jocs al nostre abast, que ens permeten començar a jugar des dels 3 anys i fins i tot quan són adolescents (sí, sí, també quan són adolescents, increïble veritat?).

De la mateixa manera, l’aula és un espai ideal per utilitzar el joc i treballar habilitats i competències d’una manera divertida i participativa.

Neurona 2020 anomena diferents raons per utilitzar el joc de taula a l’aula i a casa:

1. És divertit i permet representar diferents rols.
2. Ens permet viure en unes dimensions d’espai i temps diferents de la realitat.
3. Enriqueix i enforteix la relació familiar.
4. Ensenyen: a saber guanyar, a aprendre a perdre, a cooperar, a potenciar capacitats matemàtiques i capacitats lingüístiques, a resoldre problemes, a prendre decisions, a acceptar i comprendre normes, a treballar la memòria, la percepció i l’atenció, a millorar les nostres habilitats emocionals, a pensar i a ser més creatius.

Des d’aquestes línies vos volem animar a jugar amb els vostres fills i filles. Sens dubte, Vos sorprendrà!!!

Font: Article “10 i més raons per utilitzar els jocs de taula a casa i a l’aula” de Neurona 2020.
http://atreyud.blogspot.com.es/2017/02/10-i-mes-raons-per-utilitzar-els-jocs.html

JOCS RECOMANATS:

GloobzGLOOBZ
El seu nou joc de taula en el qual les figures de plàstic de monstres i pots de pintura s’uneixen a unes regles basades en la rapidesa mental i en l’habilitat. És un joc de taula de 2 a 6 jugadors, amb partides de 20 minuts de durada, recomanat per a majors de sis anys. És un joc ràpid i divertit que posa a prova la nostra capacitat de concentració i d’atenció, i en el qual hem de ser el més ràpid en prendre les decisions adequades per agafar un o més dels pots de pintura o monstres.


Dobble

DOBBLE
És un joc de 55 cartes redones en les quals trobarem 8 símbols diferents. En total hi ha més de 50 símbols, però solament tenen un símbol idèntic entre cada carta. Es tracta de ser el primer a descobrir-ho. Existeixen diferents variants del joc, però sempre cal cercar el símbol idèntic en dues cartes, dir-ho en veu alta i agafar o deixa una carta, segons les regles. Amb aquest joc entrenem la concentració, l’atenció, la velocitat d’actuació i decisió, l’observació, els reflexos.


 RUSHHOUR JrRUSHHOUR Jr.
És la versió més infantil del joc multi premiat Rush Hour editat per Thinkfun. Es tracta un joc de taula en el qual es parteix d’un embús de cotxes. Conté una tauleta de plàstic quadriculada, 16 cotxets, i una capsa de cartes amb 40 reptes.


PicturekaPICTUREKA
És un joc que podem trobar en diferents formats. Aquí et proposem el Joc de Cartes​ P​ictureka. L’objectiu és ser el primer a descobrir l’objecte ocult. És una versió del tradicional Pictureka en una baralla de cartes per jugar en família i entre amics. Permet diferents maneres de joc​ i les variades tasques de​re​ cerca existents en el joc fan que cada ronda sigui impredictible i​molt divertida. Amb Pictureka entrenarem la nostra capacitat d’observació, de concentració, a més de la nostra creativitat.

 

Avui a Diario de Mallorca surt publicat un artícle meu a sobre la síndrome de l’Emperador. Esper que vos agradi.

tmp_7953-2017-05-23 14.49.15-797837322

 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’autoestima i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Que és l’autoestima?

L’autoestima és el resultat de la valoració per comparació (estat ideal vs. interpretació de l’estat actual) que una persona fa de si mateixa, en relació als seus pensaments, les seves emocions i el seu comportament,  en diferents àrees personals com són:

– L’escola.

– La família.

– L’entorn social (Ex. Amistats).

– L’aspecte físic.

– Altres característiques personals (estat emocional, acceptació d’un mateix, confiança en si mateix)

Que destrueix l’autoestima en els infants?

– Pautes educatives familiars massa permissives o massa autoritàries.

– Que el mestre/professor tengui una autoestima baixa.

– Que a l’escola no s’utilitzi correctament el premi com a mitjà de canvi.

– Pensament excessivament autocrític.

– Un sistema de creences i valors molt rígid i absolut.

Pautes per afavorir una autoestima positiva.

– Elogiar els infants quan fan quelcom bé.

– Tractar els infants amb respecte i afecte.

– No demanar la perfecció.

– Escoltar i respondre els infants.

– Estimular els infants a prendre decisions per si mateixos.

– Donar responsabilitats.

– Fomentar els interessos i les habilitats dels infants.

– Evitar fer comparacions entre fills, amb altres familiars o amics.

– Afavorir un entorn ordenat, amb límits i estructura.

– Com a mare i pare treballau la vostra autoestima per ser un model positiu.

(Font: Bermúdez Sánchez, María Paz, (2004), “Manual de psicología clínica infantil”, Ed. Biblioteca Nueva, Madrid).

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA:

Yo voy conmigoYo voy conmigo.
Raquel Díaz Requera
Editorial Thule

Sens dubte és un dels contes que he recomanat més darrerament. No el puc explicar sense que se’m posi la carn de gallina.
La història és molt senzilla: a la protagonista li agrada un nin de la classe que nom Martín, però aquest nin no la mira. Ella demana consell a diferents companys de com pot aconseguir que en Martín sàpiga que existeix. Cada un d’ells li diu que s’ha de desfer d’alguna cosa. S’ha de llevar les ulleres, amollar-se els cabells, deixar de dur ales, parlar menys, treure’s els ocells del cap… Una vegada queda desposseïda de tot allò que la identifica, en Martín la mira, però ella veu la seva imatge reflectida en el mirall i no s’hi reconeix. Li agraden les seves ales, els ocells, les seves ulleres… i diu .”Yo voy conmigo”. Un llibre fantàstic per valorar qui som  i com som.

D’aquí a poques setmanes sortirà la traducció al català.


NO VULL TENIR EL CABELL ARRISSAT_Cubierta.inddNo vull tenir els cabells arrissats
L.E. Anderson
Editorial Picarona

A qui no li ha passat? Qui té els cabells arrissats els vol llisos i qui té rinxols voldria tenir el cabell ben llis. La protagonista d’aquest conte fa de tot per estirar la seva mata de cabells. Utilitza raspalls, es posa llibres amb pes damunt del cap, s’hi aferra globus inflats…
Un conte divertit i imaginatiu que ens parla d’acceptar-nos.


WonderWonder o la lliçó de l’Agus
R.J Palacio
Editorial La Campana

L’Agus ha estudiat a casa fins els deu anys. Ara començarà a l’escola. L’Agus se sent un nin completament normal, tot i que va néixer amb una malformació que fa que la seva cara sigui bastant especial.

Aquest és un conte preciós, captivador, que parla la diferència, els prejudicis i la superació. També sobre l’amor, en aquest cas del de la germana de l’Agus, que fa que tot sigui un poc més fàcil.


VermellVermell, història d’una cera de colors
Hall Michael
Editorial Takatuka

Què passa quan ets una cera vermella, però a l’etiqueta hi diu que ets blava?
Aquest és un conte sobre la diferència i sobre les etiquetes que ens posen i posam als altres i que ens angoixen i limiten a l’hora de desenvolupar-nos.

 

 

A l’entrada d’avui vos present un article fantàstic a sobre les pors infantils de la psicòloga Virgínia González (www.conmishijos.com). Destaca per la senzillesa a l’hora d’explicar el tema.


PORS INFANTILS.

MIEDOS.jpg

Riure, plorar, enfadar-se… Experimentar emocions és un fet quotidià en nins i adults. Sentir por, també. És normal i fins i tot positiu, ja que suposa un estat d’alerta que protegeix de possibles riscos.

Hi ha temors comuns en gairebé tots els nins, propis de cada etapa evolutiva, els quals se superaran amb una mica d’ajuda de forma espontània. Només hem de preocupar-nos si les pors perduren massa en el temps o provoquen un estat d’ansietat desproporcionat.

Per què tenen por els nens?

Témer als estranys, a separar-se dels pares, a la foscor, al col·legi… són pors evolutives. Són temors comuns a gairebé tots els nins, la majoria passatgers, de poca intensitat i propis d’una etapa evolutiva concreta. Estan associats a les diferents fases del desenvolupament i van variant a mesura que evolucionen les característiques cognitives, socials o emocionals dels nins.

Ara bé, cadascun, en funció de les seves característiques personals i de les seves experiències, viurà aquestes pors de forma diferent o en diferents moments que uns altres, o fins i tot no experimentarà mai un temor determinat. No reaccionarà de la mateixa manera un nin que ha estat agredit per un ca que un altre que ha tengut  experiències positives amb animals.

Freqüentment, els pares recorren a la por per protegir als seus fills de situacions perilloses (electricitat, animals, trànsit), però també, els fiquen la por en el cos innecessàriament per controlar el seu comportament. És una pràctica educativa que, encara que aconsegueixi que el nin obeeixi en aquest moment, pot originar a la llarga problemes més seriosos.

Pors en funció de l’edat.

– Durant el primer any, el que més els sobresalta és la pèrdua de sustentació, els renous forts, els estranys i separar-se dels pares.
– A partir del segon any, descobreixen que hi ha animals que els poden fer mal, que no els agrada la foscor, que s’angoixen quan es fan alguna ferida i que els espanta allò desconegut. Per això, segueixen sense voler separar-se dels pares.
– Amb 3 i 4 anys les seves pors es fan més patents. La imaginació els juga males passades i elucubren sobre els monstres que s’amaguen en la foscor. També els espanta el dany físic i apareix la por als fenòmens naturals (trons, vent, terratrèmols).
– En arribar als 5 i 6 anys, mantenen la por a separar-se dels pares, als animals, a la foscor i al dany físic, però a més se suma la por a éssers malvats (lladres, segrestadors) i personatges imaginaris (bruixes, fantasmes, el “coco”, personatges de dibuixos animats). Tampoc els agraden els metges, sobretot si vesteixen bata blanca, i els preocupa la malaltia i la mort.
– Als 7 i 8 anys segueixen tenint por a la foscor, als animals i als éssers sobrenaturals, i afegeixen el temor a fer el ridícul per l’absència d’habilitats escolars, socials o esportives.
– De 9 a 12 anys disminueix la por a la foscor i als éssers imaginaris, però ara són especialment sensibles al col·legi (exàmens, suspensos), a l’acceptació social (integració en el grup, aspecte físic), a la solitud, a la malaltia i a la mort.

La reacció del nen davant la por.

Quan són bebès poden reaccionar amb sobresalt o plorant; més tard, a més de plorar, intenten evitar costi el que costi la font que els causa el temor, cercant la companyia d’un adult que els protegeixi.

De vegades, simplement, experimenten algun canvi en el seu comportament habitual, per exemple, poden manifestar alguna regressió en els seus hàbits, tornant-se a fer pis en el llit o a xuclar-se el dit quan ja havien deixat de fer-ho.

Les pors no són motiu de grans preocupacions, però si són tan intenses i persistents que repercuteixen negativament en el desenvolupament del nin, en la seva vida quotidiana o en els seus estudis; i la família, malgrat els seus esforços, no sap com manejar la situació, seria convenient visitar a un professional.

Com ajudar al nin a superar la por.

· Primer, identificar el que produeix por.
· Parlar sobre les coses que li causen temor, que se senti escoltat.
· Tenir un talant comprensiu. Procurar que no se senti avergonyit ni renyat.
· Transmetre-li seguretat i confiança, sempre amb un to relaxat.
· Motivar-li al fet que s’enfronti als seus temors de forma gradual, encara que al principi sigui amb la nostra ajuda, sense forçar-los i elogiant les seves conductes valeroses.
· Fomentar la seva autoestima i autonomia.
· Ensenyar-li maneres de contrarestar l’ansietat: escoltar música, relaxar-se, o activitats que el mantinguin ocupat (explicar fitxes, enumerar menjars favorits).
· Concedir-li algun poder sobre la situació (encendre una petita llum, tenir una petita mascota).
· Esser un exemple per ells, de manera que tingui en nosaltres un model adequat d’afrontament.
· Oferir al nen una visió positiva del món. Ensenyant-li a no preocupar-se excessivament per les coses i a trobar solucions als problemes que li sorgeixin.
· Molt d’humor. Un bon antídot contra la por és transformar aspectes aterridors en característiques gracioses mitjançant dibuixos i bromes.

Què NO fer si el nin té por.

· No s’ha d’ignorar la por. Frases del tipus “no t’espantis, no tens motiu” o “has de ser valent” els fan sentir incomprès i tot sol davant el perill, ja que si els seus pares neguen la seva por, segurament no el podran ajudar a superar-la.
· Tampoc es recomana reaccionar de forma exagerada. El nin pot veure en això més atenció i concessions de les normals, que li lliuren de tasques i obligacions, reforçant accidentalment els temors.
· No burlar-nos dels ells, ni renyar-los per aquest motiu. La ridiculització els hi minva la confiança en si mateixos i fa que tractin d’ocultar la seva por.
· No evitar-li els objectes i fets que tem, ja que així supera momentàniament la por, però no li ajuda a vèncer-ho definitivament.
· Permetre’ls dormir en el llit amb els pares ha de ser alguna cosa molt excepcional, com a motiu de festa, però mai com a mitjà per solucionar el problema.
· No mentir al nin. La informació sobre un fet que li sobrepassa (per exemple, vacunar-se) li pot ajudar a controlar-ho. Simplement s’han d’explicar les coses de manera senzilla perquè les pugui entendre.
· Si són nens especialment temorosos, evitar les històries d’ogres, fantasmes o bruixotes, o activitats que puguin espantar-los (pel·lícules de por, esglais…), sobretot abans d’anar-se a dormir.
· No transmetre’ls els nostres temors personals.

 

En el post d’avui el col·laborador de tresimes psicologia Enrique Soler Benito de Apunto Fascioterapia ens explicarà que són les somatitzacions. Vos anim a llegir l’article de manera reflexiva i honesta.

NUESTRO CUERPO NOS HABLA – SOMATIZACIONES

cuerpogrita.jpgDía sí, día también, me encuentro en la consulta con alteraciones en el cuerpo de las personas que atiendo, hasta aquí no es nada extraño. Pero cuando las personas te dicen que les duele algo y no saben cuál puede ser el origen y además te dicen que no han hecho nada y le ha aparecido la dolencia así de golpe. Si descartamos factores externos físicos, alimentarios o medioambientales, seguramente estamos ante una Somatización.
Me gusta hacer un símil de nuestro cuerpo con los coches, si nuestro cuerpo tuviera un panel con chivatos en que indicara lo que nos falta o nos sobra, todo sería más fácil. Realmente nuestro cuerpo nos habla, lo que pasa es que no sabemos o no queremos escucharlo.
Hay estudios que localizan corporalmente las somatizaciones marcando el cuerpo humano como si fuera una diana, repercutiendo a nivel musculo-esquelético, mental, visceral, dérmico, etc. El factor diferencial reside en que las pautas generales son parecidas entre nuestros congéneres, pero cada individuo es único y puede manifestarse de diferente manera o no manifestarse, para cada circunstancia.
La ventaja como fascioterapeuta, es que tengo herramientas para poder reconocer si las alteraciones que presentan la persona son reflejas, por somatizaciones o son mecánicas, por exceso o por un mal uso del cuerpo. El reto como terapeuta viene cuando le explicas lo que le está pasando a la persona por causa de una somatización. Si la persona es receptiva, se muestra dispuesta a dejarse ayudar y trabajarse ella misma se producirán mejorías, gracias a su estímulo mental y a la ayuda del terapeuta, por el contrario, si es escéptica y quiere autoengañarse seguirá buscando el remedio mágico luchado contra su propio cuerpo.
 Enrique Soler Benito
Fascioterapeuta y osteópata
www.apuntofascioterapia.com
banner apunto fascioterapia

Logo Lila i els contes, Neurona  i tresimes psicologia.jpeg

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’empatia i Lila i els contes ens proposa un joc de taula per treballar-la.

 PÍNDOLA INFORMATIVA:

Empatia.png

(Font: http://www.fides.us)

JOC RECOMANAT PER TREBALLAR L’EMPATIA:

ikonikus.jpgLa mecànica del joc és molt senzilla: el joc està format per una baralla de manera que en cada carta hi ha dibuixat una icona i cada jugador té tres d’aquestes cartes. Per torns, cada jugador haurà de fer una pregunta del tipus “Com et sentiries si…?” i els altres, hauran de tirar cap per avall una de les seves cartes, aquella que pensin que la icona de la mateixa s’acosti més al que pensen que sentiria el seu company.

 

El jugador que ha fet la pregunta les barrejarà per no saber de qui era cada carta, les anirà descobrint interpretant en veu alta el que l’entén que han volgut dir i triarà la que consideri millor resposta. L’autor de la resposta guanyarà la carta com un punt de victòria.

El que cada jugador inventi la seva pregunta provoca que el joc sigui molt divertit, donat que podem aconseguir posar-nos en situacions i conflictes reals, però per començar a jugar, us passem un enllaç on trobareu un llista de 150 preguntes de mostra que ens ofereixen des de BrainPicnic, els editors d’aquest gran joc. http://brainpicnic.com/preguntasikonikus.pdf

Bon dia a tothom!!!

Vos vull presentar un nou col·laborador de tresimes psicologia. Es diu Miquel Àngel Llompart, és psicòleg especialitzat amb Psicologia de l’esport i el responsable de SAPS -Servei d’Atenció Psicològica-.

Vos adjunt un resum del que oferix i no dubteu en visitar la web per saber més sobre ell i llegir articles ben interessants a sobre psicologia i esport.

 

SAPS.jpg

Aquesta entrada del blog la vull dedicar a presentar-vos una infografia a sobre el control, deixant molt clar d’una manera senzilla quines són les nostres parcel.les de control i quines no.

tmp_24867-FB_IMG_1491947326391869588921

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Tenir emocions negatives o veure-les  en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.

Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se’l prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nins comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.

Font:www.lavanguardia.com/vida/20160330/40741925338/padres-deben-llorar-delante-hijos-aprendizaje-emocional.html

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES EMOCIONS NEGATIVES:

Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pes de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.

CATALAN interior:P02-31_UKMenjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka

En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba  que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorbir les pors i fer-les desaparèixer.

Aquest  és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.

El abrigo de pupaEl abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule

En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.

Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.

El buitEl buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore

Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil  d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…

Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?

Que és?

enuresis-nocturna-cuando-mi-hijo-se-hace-pis-en-la-cama_739_1000-300x271.jpgL’enuresi nocturna infantil consisteix en la incontinència involuntària de l’orina mentre la persona està dormint, perquè la persona no actua, ja sigui despertant-se o aguantant l’orina, quan la bufeta està plena. Es considera que estam front aquest problema quan la incontinència es produeix al manco dues vegades per setmana durant un mínim de 3 mesos consecutius.

Un 7,8% de persones entre 6-10 anys tenen aquest problema. A mesura que augmenta l’edat disminueix la presència d’aquest problema, això s’explica pels diferents ritmes maduratius de les persones. L’enuresi és significativament més freqüent en nins que en nines i té un fort component hereditari.

Com es tracta?

La primera indicació és que no es recomana tractar el problema fins que es compleixin aquestes tres condicions:

1) Que la persona hagui complit 6 anys.
2) Que després d’un estudi nefrològic complet (anàlisi de sang i orina, ecografia del sistema urinari i registre del patró de micció) es descarti qualsevol malaltia mèdica.
3) Que tant les persones que supervisaran el tractament com la persona que té el problema estiguin molt motivats per afrontar el tractament ja que sobretot al principi és molt dur (despertar-se dues o tres vegades al llarg del vespre, canvis de roba, canvis de llençols, etc.).

Un cop superades aquestes condicions arriba l’hora de realitzar una avaluació psicològica completa del cas i si l’avaluació és favorable s’iniciarà el tractament basat en un sistema d’alarma que ens avisa quan la persona s’orina de manera involuntària al llarg del vespre. El que s’espera del sistema d’alarma és que afavoreixi l’associació de la sensació de bufeta plena amb la contracció de l’esfínter per no orinar-se i això s’aconsegueix despertant a la persona mitjançant l’alarma quan comença a orinar-se. El fet de despertar-se produeix la contracció de l’esfínter per a continuació anar al bany a orinar. La repetició d’aquest cicle farà que la persona, o es desperti abans d’orinar-se al llit i vagui al bany, o que mentre la bufeta tengui cabuda la persona pugui dormir sense orinar-se al llit i sense anar al bany.

El sistemíndicea d’alarma s’acompanyarà d’un sistema de premis per afavorir l’avanç del tractament i d’unes rutines que afavoreixin el control de l’orina (Ex. no beure líquid en excés poc abans d’anar a dormir, anar a orinar sempre abans d’anar a dormir, etc.).

Aquest sistema de tractament té una eficàcia del 95% i el millor de tot, les recaigudes són mínimes i fàcils de reconduir. La duració del tractament és variable perquè depèn del ritme d’aprenentatge de la persona però entre les 6-7 setmanes el 80% de persones aconsegueixen acabar amb èxit el tractament.

Evolució del darrer cas tractat amb èxit.

Es tracta d’un nin de 6 anys amb un ritme de desenvolupament correcte en relació a la seva edat excepte per l’enuresi nocturna. Els pares i el nin presenten alta motivació per afrontar el tractament i a l’estudi nefrològic sols es detecta que la capacitat de la bufeta és lleugerament inferior a l’esperada per la seva edat (això és un “handicap” afegit perquè la bufeta s’omplirà més aviat que en altres persones, però no bloqueja la possibilitat d’iniciar el tractament).

Es posa en marxa el sistema de tractament combinat (alarma, premis i rutines) i aquest és el resultat setmana a setmana:
1ª Setmana: l’alarma sona cada vespre i alguns vespres dues i tres vegades. Els primers dies hi ha que despertar al nin perquè dorm tan profund que no sent l’alarma. Cap el final de la setmana comença a observar-se un augment del temps de contenció.
2ª i 3ª setmana: el nin banya el llit una vegada, en dues ocasions completa un vespre eixut sense aixecar-se per anar al bany; i la resta de dies demana per anar al bany una vegada.
4ª i 5ª Setmana: el nin bany el llit una vegada i la tendència canvia augmentant el dies de vespres eixut i sense anar al bany.
6ª i 7ª Setmana: la tònica habitual és no banyar el llit amb una clara tendència a no despertar-se per anar al bany. Finalment acumula 14 vespres consecutius sense banyar i el tractament intensiu s’atura. A continuació s’inicia una fase de seguiment on si banya un dia el llit es torna a utilitzar uns dies els sistema d’alarma fins que s’aconsegueixi de nou el control.

Si voleu més informació no dubte en contactar amb mi.