ENRABIADES. COM PODEM MANEJAR-LES?
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’enrabiades i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Què són les enrabiades?
– Part del desenvolupament, apareixen entre els 1,5 i 4 anys.
– El més habitual és plorar, cridar, potadetes, tirar-se al terra, rompre objectes i s‘observa un oposicionisme extrem a qualsevol indicació que els hi donam. Duren entre 5 i 10 minuts.
– Són una forma descontrolada d’expressar un desig o necessitat no s’ha satisfet.
– El comportament que s’observa durant una enrabiada està relacionat amb la falta de maduresa del llenguatge com a mitjà d’expressió.
– L’objectiu d’una enrabiada no és molestar als pares/mares, sinó aconseguir satisfer els seus desitjos/necessitats.
– Les causes més comuns són: frustració, cansament, sobreexcitació, procés evolutiu d’individualització i autoafirmació…
Estratègies de prevenció.
Quan està tranquil…
– Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes: gana, son, fred/calor, atenció, relació afectiva…
– Reconèixer i lloar efusivament al llarg del dia els comportaments adequats.
– Oferir opcions a l’hora de donar indicacions. Aquesta estratègia afavoreix el control percebut per part del nin/a a l’hora de triar. Ex. De postres pots triar entre: flam, iogurt o plàtan.
– Retirar de la vista, en la mesura del possible, el que sabem que pot provocar una enrabiada. Ex. Un objecte que no pot tocar, un aliment que no pot menjar…
– Evitar un to impositiu a l’hora de donar indicacions. S’ha de parlar d’una manera agradable i alegre.
Quan ja hi ha indicis…
– Observació dels indicis d’aparició d’una enrabiada. Ex. Evitar contacte ocular, no escoltar, bufar, tensió muscular…
– Utilitzar estratègies per despistar. Ex. Hem de fer un trajecte amb bus i el nin no vol. Acabam pujant al bus i observam que està nerviós. En aquest moment se li proposa que anem contant tots els cotxes vermells que vegem pel carrer.
– Canviar d’entorn. Ex. Estam a una festa familiar i la nina ens demana menjar un aliment que ha vist sobre la taula però que ella no pot menjar. Davant la negativa comença a posar-se nerviosa. En aquest moment ens anam amb la nina a un altra habitació per parlar amb ella i tractar de reconduir la situació.
Com manejam les enrabiades?
Les següents indicacions s’han d’aplicar durant els 5-10’ que dura una enrabiada. Perquè l’estratègia funcioni tots els cuidadors han d’actuar de la mateixa manera en totes les enrabiades.
– Hi ha que mantenir-se ferm amb la indicació que s’ha donat. Així evitarem la relació enrabiada → aconsegueix el que vull.
– Hem de mantenir el control de la situació i de les nostres emocions per no generar inseguretat i perquè som un model de conducta.
– En la mesura del possible, canviarem d’entorn. Ens anirem a un altra habitació o a un lloc més apartat.
– És essencial restar importància a les enrabiades quan aquestes s’estan produint, mostrar certa indiferència i no concedir al nin/a una especial atenció quan manifesta aquestes conductes.
– Tot canvia si ha risc de lesionar-se, lesionar als altres o rompre objectes. En aquest cas amb una actitud ferma es realitzarà una contenció i un canvi d’entorn fins que es pugui assegurar la seguretat del nin/a.
– En cas d’haver de parlar amb el nin/a serà si no crida, ni plora i utilitzarem frases curtes assegurant-nos que ens mira i ens atén.
– Quan ja no hi hagi risc de fer-se mal se li ha donar el temps i l’espai necessari perquè es tranquil·litzi.
– Quan comencem a aplicar aquestes indicacions s’observarà un lleuger augmenten de les enrabiades que després gradualment aniran disminuint.
Que hem de fer després?
– Un cop ha acabat l’enrabiada sense que el nin/a hagi aconseguit el que volia amb aquest comportament. La forma d’actuar es la següent:
· Els cuidadors contendran les seves emocions davant el nin/a.
· Es pot reforçar el control emocional que està tenint un cop està tranquil.
· Es tracta de normalitzar la situació continuant amb les rutines habituals i aplicant les recomanacions de prevenció.
Quan hem de demanar ajuda?
– Quan les enrabiades apareixen més enllà dels 4 anys.
– Si el comportament és molt agressiu, arribant a causar lesions als cuidadors o a si mateix/a o sistemàticament romp objectes.
– Si durant l’enrabiada contén la respiració fins a l’acubament.
– Si s’observa un retrocés evolutiu (control d’esfínters, autonomia, etc…), mal de cap o mal de panxa relacionats amb les enrabiades, es nega a menjar/dormir o malsons freqüents.
– Quan els cuidadors sentin impotència per falta d’estratègies d’afrontament a les enrabiades.
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES ENRABIADES:
Quina rebequeria
Autora: Mireille Allance
Editorial: Corimbo
Tots els nines i nines fan qualque vegada una rebequeria. En aquest conte, a través del seu protagonista, en Robert, veurem com la ràbia es materialitza en forma de monstre que puja per la gola de l’infant. Aquest és un conte perfecte per treballar la ira tant a casa com a l’escola per a infants de 3 a 6 anys.
El pot de les enrabiades
Autora:M.Àngels Juanmiquel
Il·lustradora:Màriam Ben-Arab
Editorial: Barcanova
Aquest llibre és per a nins i nines a partir de 7 anys. En aquest cas la protagonista és na Paula que quan s’enfada, i això li passa sovint, diu paraules molt gruixudes. Els seus pares un dia van al mercat i li compren un regal molt especial, un pot. La nina decidirà fer-lo servir per amollar-hi totes aquelles paraules malsonants per les quals la castiguen dia sí dia també. L’autora, a més d’oferir-nos una dinàmica per treballar la ràbia, ens proposa un joc lingüístic, ja que na Paula anirà perdent una consonat cada vegada que expulsi les paraules gruixudes dins el pot i per recuperar-les haurà de treballar amb les consonats oclusives i amb paraules compostes.
La nena que sempre deia NO.
Autora: Swann Meralli i Carole Cróuzet
Editorial: Picarona
Aquest és un conte amb un text molt senzill, però amb unes il•lustracions molt expressives i divertides. Com el títol indica la història parla d’una nina que li demanis allò que li demanis sempre respon amb un enorme NO!. Però un dia aprendrà que si sempre diu no s’arrisca a no sentir mai un SÍ!
Presentació col·laboradora. Paula Dell´Olmo de Triquet abogados.
Amb el post d’avui vos vull presentar a una nova col·laboradora de tresimes psicologia. El seu nom és Paula Dell´Olmo és advocada (Cda. 4.531 del ICAIB), experta en Dret de Família i Violència de Gènere. Exerceix en el Despatx Triquet Abogados. Trobareu les seves dades de contacte al portal web del despatx triquetabogados.com
Avui ens parlarà d’uns termes jurídics que sovint ens duen a confusió com són la pàtria potestat i la custòdia d’un menor una vegada es produeix una separació.
Des d’aquestes línies moltes gràcies Paula per la teva col·laboració.
Hablemos de la custodia y la patria potestad.
Paula Dell´Olmo, Triquet abogados.
Durante los procesos de separación o divorcio, son muchas las parejas que se preguntan qué es la patria potestad y qué diferencia hay con la guarda y custodia.
En términos coloquiales, la patria potestad es el conjunto de deberes y derechos de los padres en relación con los hijos menores de edad, no emancipados. Se trata de la capacidad de los padres de decidir sobre los hijos, representarlos tanto a ellos como a sus bienes.
Como ejemplo, ejercer la patria potestad supone decidir dónde va a vivir tu hijo, a qué centro escolar acudirá, qué tipo de educación recibirá o si tiene que someterse a un tratamiento médico quirúrgico determinado. Es, en definitiva, el poderde tomar decisiones determinantes de la vida del menor.
La patria potestad se extingue por la muerte de los padres o del hijo, por adquirir el hijo la mayoría de edad, por emancipación y por adopción del hijo.
La patria potestad suele ejercerse de forma conjunta por ambos progenitores, aunque puede privarse de la patria potestad al padre o la madre, total o parcialmente, si se considera que aquél incumplió los deberes inherentes a la misma. En cuanto cese el motivo que surgió para acordar la privación de la patria potestad, ésta se puede recuperar.
De ejercerse de forma conjunta, los progenitores deberán consensuar este tipo de decisiones sobre la vida de sus hijos menores de edad. En caso de no poder llegar a un acuerdo, los padres separados, divorciados o en uno de estos procesos, podrán interponer un procedimiento judicial para solicitar a un Juez la potestad de decisión sobre un determinado tema en discordia.
La guarda y custodia, en cambio, se trata del cuidado y asistencia diaria, cotidiana a los hijos.
Ésta puede ser compartida, que es, si nada lo impide, lo deseable tras una ruptura, siempre pensando en el superior interés de los hijos comunes. También puede ejercerse de forma exclusiva por uno de los progenitores, ostentando el no custodio un derecho a realizar visitas a los hijos, que variará en virtud de las necesidades de cada familia.
Estar inmerso en un proceso por violencia de genero supone el veto a la custodia compartida.
Lo ideal en un proceso de separación o divorcio es consensuar las condiciones que regirán a partir de ese momento y redactar un Convenio regulador a medida para cada familia. Si tras una negociación, el acuerdo no es viable, habrá que acudir a instancias judiciales para que se regule la nueva situación por un Juez, tras un proceso judicial. En éste, los hijos menores podrán ser oídos mediante exploración judicial si éstos son mayores de 12 años o menores de esa edad si tuvieran suficiente juicio. Hay que tener presente que en cualquier momento es posible negociar un acuerdo y acabar un procedimiento judicial de forma consensual, a pesar de haber empezado como contencioso.
BENEFICIS PSICOLÒGICS DE LA PRÀCTICA D’EXERCICI FÍSIC
Entre els motius pels quals la gent s’apunta al gimnàs tenim, millorar la salut cardiovascular, guanyar múscul o tenir un cos de pel·lícula. A més d’això, hi ha altres efectes positius que podem aconseguir amb la pràctica d’activitat física regular, com són els beneficis psicològics.
Tant si acostumes a practicar exercici diàriament, com si ets dels que et costa posar-te el xandall, aquests són els beneficis psicològics de practicar exercici físic:
1. Produeix químics de la felicitat
Córrer uns quants quilòmetres pot ser dur, però mereix la pena! L’exercici afavoreix l’alliberament de endorfines, unes substàncies químiques que produeixen sensació de felicitat i eufòria. Els estudis han demostrat que fins i tot poden alleujar símptomes de la depressió. Tan sols practicant exercici 3 dies a la setmana durant mitja hora pots millorar el teu humor instantàniament.
2. Redueix l’estrès
Després d’un dia dur de treball, no hi ha res millor que anar a desconnectar jugant al pàdel, entrenant al gimnàs o corrent per la platja. A més, l’exercici incrementa la producció de norepirefrina (noradrenalina), un químic que pot modular la resposta del cervell front a l’estrès. Així que posa’t la roba d’esport i a suar una miqueta, que l’exercici millora l’habilitat del nostre cos a l’hora d’afrontar la tensió que l’estrès produeix després de tanta oficina i tantes preocupacions del dia a dia.
3. Millora l’autoestima
Veure’t millor físicament et farà sentir bé. L’exercici continu millorarà la imatge de tu mateix i millorarà la teva autoestima. Independentment del pes, l’edat o el sexe, l’exercici físic pot elevar la percepció positiva de l’atractiu d’un mateix, i en conseqüència, fer que et valoris més.
4. Millora les teves relacions socials
A mesura que la percepció de tu mateix i la teva salut emocional milloren, les teves relacions socials també poden millorar. A causa del teu augment d’autoconfiança tindràs més possibilitats d’arribar als altres, i si participes en classes dirigides o realitzes esport en grup, és d’esperar que coneguis gent nova.
5. Alleuja l’ansietat
Els neurotransmissors alliberats durant i després de practicar exercici poden ajudar a la gent que sofreix ansietat a calmar-se. Un passeig amb bicicleta o algun exercici aeròbic de mitjana o alta intensitat, poden reduir els símptomes que l’ansietat produeix.
6. Prevé el deteriorament cognitiu
A mesura que ens fem majors s’incrementa el risc de sofrir malalties degeneratives com l’Alzheimer, especialment a partir dels 45 anys. Realitzant activitat física principalment entre els 25 i els 45 anys s’aconsegueix augmentar les substàncies químiques del cervell que prevenen la degeneració de les neurones de l’hipocamp. A més, practicar exercici físic de forma regular i adaptant l’exigència per a majors, està associat amb un menor risc de mortalitat. Principalment, com a conseqüència d’un efecte protector cardiovascular, l’activitat física disminueix el risc de sofrir un infart cerebral i millora la funció cognitiva reduint el risc de patir demència i Alzheimer.
7. Millora la teva memòria
Practicar exercici regularment millora la memòria i l’habilitat d’aprendre coses noves, doncs incrementa la producció de cèl·lules de l’hipocamp que són responsables de la memòria i l’aprenentatge. La recerca en aquest camp relaciona positivament el desenvolupament cerebral dels nins amb la condició física dels mateixos. Això no només succeeix en el cas dels menors, els majors també poden millorar la seva memòria amb entrenament físic regular.
8. Augmenta la capacitat cerebral
En fer exercici el teu cervell produeix més neurones i més connexions entre elles, fenomen que es coneix com neurogènesi. Per tant, el teu cervell guanyarà forma i augmentarà la seva capacitat d’aprenentatge.
9. Ajuda a ser més productiu
Recent estudis han demostrat que el treballadors que practiquen exercici o esport regularment són més productius i tenen més energia que els seus companys sedentaris. A més, si acudim a practicar esport al migdia, en la pausa del menjar, o abans d’anar a treballar, l’activitat ens ajudarà a mantenir-nos més actius al llarg de la jornada, evitant moments de baixada o de falta d’atenció en el treball.
10. Ajuda a controlar l’addicció
El cervell allibera dopamina (la substància de la recompensa) en resposta a un estímul plaent com el sexe, les drogues o els aliments. Desafortunadament, hi ha gent que es torna addicta i dependent a les substàncies que produeixen el seu alliberament en grans quantitats. La pràctica d’exercici pot ajudar a postergar el desig de consum (almenys a curt termini) i a reiniciar el rellotge biològic.
En resum, l’exercici físic és natural, és fàcil, ajuda a millorar la qualitat de vida, augmenta la autoestima, prevé malalties i millora l’aprenentatge. Després de llegir això, encara vols renunciar a aquests beneficis?
Font: psicologiaymente.net
RECOMANACIONS D’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES EN L’ADOLESCÈNCIA
Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.
En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.
Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.
Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:
– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.
– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.
– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.
– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.
– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.
– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.
– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.
– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.
– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.
– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.
– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.
Font: spcsalut.org
Els beneficis psicològics dels jocs de taula.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels beneficis dels jocs de taula en el desenvolupament dels infants; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens proposen quatre jocs de taula per créixer jugant.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Els jocs de taula són una eina fonamental en l’aprenentatge de competències, a més de proporcionar diversió i interrelació entre els participants, potencien habilitats cognitives, motrius i relacionals. Per una estona ens convertim en companys, on poder compartir una situació i un moment, que en altres situacions no és possible.
Tenim una gran quantitat de jocs al nostre abast, que ens permeten començar a jugar des dels 3 anys i fins i tot quan són adolescents (sí, sí, també quan són adolescents, increïble veritat?).
De la mateixa manera, l’aula és un espai ideal per utilitzar el joc i treballar habilitats i competències d’una manera divertida i participativa.
Neurona 2020 anomena diferents raons per utilitzar el joc de taula a l’aula i a casa:
1. És divertit i permet representar diferents rols.
2. Ens permet viure en unes dimensions d’espai i temps diferents de la realitat.
3. Enriqueix i enforteix la relació familiar.
4. Ensenyen: a saber guanyar, a aprendre a perdre, a cooperar, a potenciar capacitats matemàtiques i capacitats lingüístiques, a resoldre problemes, a prendre decisions, a acceptar i comprendre normes, a treballar la memòria, la percepció i l’atenció, a millorar les nostres habilitats emocionals, a pensar i a ser més creatius.
Des d’aquestes línies vos volem animar a jugar amb els vostres fills i filles. Sens dubte, Vos sorprendrà!!!
Font: Article “10 i més raons per utilitzar els jocs de taula a casa i a l’aula” de Neurona 2020.
http://atreyud.blogspot.com.es/2017/02/10-i-mes-raons-per-utilitzar-els-jocs.html
JOCS RECOMANATS:
GLOOBZ
El seu nou joc de taula en el qual les figures de plàstic de monstres i pots de pintura s’uneixen a unes regles basades en la rapidesa mental i en l’habilitat. És un joc de taula de 2 a 6 jugadors, amb partides de 20 minuts de durada, recomanat per a majors de sis anys. És un joc ràpid i divertit que posa a prova la nostra capacitat de concentració i d’atenció, i en el qual hem de ser el més ràpid en prendre les decisions adequades per agafar un o més dels pots de pintura o monstres.
DOBBLE
És un joc de 55 cartes redones en les quals trobarem 8 símbols diferents. En total hi ha més de 50 símbols, però solament tenen un símbol idèntic entre cada carta. Es tracta de ser el primer a descobrir-ho. Existeixen diferents variants del joc, però sempre cal cercar el símbol idèntic en dues cartes, dir-ho en veu alta i agafar o deixa una carta, segons les regles. Amb aquest joc entrenem la concentració, l’atenció, la velocitat d’actuació i decisió, l’observació, els reflexos.
RUSHHOUR Jr.
És la versió més infantil del joc multi premiat Rush Hour editat per Thinkfun. Es tracta un joc de taula en el qual es parteix d’un embús de cotxes. Conté una tauleta de plàstic quadriculada, 16 cotxets, i una capsa de cartes amb 40 reptes.
PICTUREKA
És un joc que podem trobar en diferents formats. Aquí et proposem el Joc de Cartes Pictureka. L’objectiu és ser el primer a descobrir l’objecte ocult. És una versió del tradicional Pictureka en una baralla de cartes per jugar en família i entre amics. Permet diferents maneres de joc i les variades tasques dere cerca existents en el joc fan que cada ronda sigui impredictible imolt divertida. Amb Pictureka entrenarem la nostra capacitat d’observació, de concentració, a més de la nostra creativitat.
Síndrome de l’Emperador.
Avui a Diario de Mallorca surt publicat un artícle meu a sobre la síndrome de l’Emperador. Esper que vos agradi.
Parlem d’autoestima
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’autoestima i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Que és l’autoestima?
L’autoestima és el resultat de la valoració per comparació (estat ideal vs. interpretació de l’estat actual) que una persona fa de si mateixa, en relació als seus pensaments, les seves emocions i el seu comportament, en diferents àrees personals com són:
– L’escola.
– La família.
– L’entorn social (Ex. Amistats).
– L’aspecte físic.
– Altres característiques personals (estat emocional, acceptació d’un mateix, confiança en si mateix)
Que destrueix l’autoestima en els infants?
– Pautes educatives familiars massa permissives o massa autoritàries.
– Que el mestre/professor tengui una autoestima baixa.
– Que a l’escola no s’utilitzi correctament el premi com a mitjà de canvi.
– Pensament excessivament autocrític.
– Un sistema de creences i valors molt rígid i absolut.
Pautes per afavorir una autoestima positiva.
– Elogiar els infants quan fan quelcom bé.
– Tractar els infants amb respecte i afecte.
– No demanar la perfecció.
– Escoltar i respondre els infants.
– Estimular els infants a prendre decisions per si mateixos.
– Donar responsabilitats.
– Fomentar els interessos i les habilitats dels infants.
– Evitar fer comparacions entre fills, amb altres familiars o amics.
– Afavorir un entorn ordenat, amb límits i estructura.
– Com a mare i pare treballau la vostra autoestima per ser un model positiu.
(Font: Bermúdez Sánchez, María Paz, (2004), “Manual de psicología clínica infantil”, Ed. Biblioteca Nueva, Madrid).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA:
Yo voy conmigo.
Raquel Díaz Requera
Editorial Thule
Sens dubte és un dels contes que he recomanat més darrerament. No el puc explicar sense que se’m posi la carn de gallina.
La història és molt senzilla: a la protagonista li agrada un nin de la classe que nom Martín, però aquest nin no la mira. Ella demana consell a diferents companys de com pot aconseguir que en Martín sàpiga que existeix. Cada un d’ells li diu que s’ha de desfer d’alguna cosa. S’ha de llevar les ulleres, amollar-se els cabells, deixar de dur ales, parlar menys, treure’s els ocells del cap… Una vegada queda desposseïda de tot allò que la identifica, en Martín la mira, però ella veu la seva imatge reflectida en el mirall i no s’hi reconeix. Li agraden les seves ales, els ocells, les seves ulleres… i diu .”Yo voy conmigo”. Un llibre fantàstic per valorar qui som i com som.
D’aquí a poques setmanes sortirà la traducció al català.
No vull tenir els cabells arrissats
L.E. Anderson
Editorial Picarona
A qui no li ha passat? Qui té els cabells arrissats els vol llisos i qui té rinxols voldria tenir el cabell ben llis. La protagonista d’aquest conte fa de tot per estirar la seva mata de cabells. Utilitza raspalls, es posa llibres amb pes damunt del cap, s’hi aferra globus inflats…
Un conte divertit i imaginatiu que ens parla d’acceptar-nos.
Wonder o la lliçó de l’Agus
R.J Palacio
Editorial La Campana
L’Agus ha estudiat a casa fins els deu anys. Ara començarà a l’escola. L’Agus se sent un nin completament normal, tot i que va néixer amb una malformació que fa que la seva cara sigui bastant especial.
Aquest és un conte preciós, captivador, que parla la diferència, els prejudicis i la superació. També sobre l’amor, en aquest cas del de la germana de l’Agus, que fa que tot sigui un poc més fàcil.
Vermell, història d’una cera de colors
Hall Michael
Editorial Takatuka
Què passa quan ets una cera vermella, però a l’etiqueta hi diu que ets blava?
Aquest és un conte sobre la diferència i sobre les etiquetes que ens posen i posam als altres i que ens angoixen i limiten a l’hora de desenvolupar-nos.
Pors infantils.
A l’entrada d’avui vos present un article fantàstic a sobre les pors infantils de la psicòloga Virgínia González (www.conmishijos.com). Destaca per la senzillesa a l’hora d’explicar el tema.
PORS INFANTILS.
Riure, plorar, enfadar-se… Experimentar emocions és un fet quotidià en nins i adults. Sentir por, també. És normal i fins i tot positiu, ja que suposa un estat d’alerta que protegeix de possibles riscos.
Hi ha temors comuns en gairebé tots els nins, propis de cada etapa evolutiva, els quals se superaran amb una mica d’ajuda de forma espontània. Només hem de preocupar-nos si les pors perduren massa en el temps o provoquen un estat d’ansietat desproporcionat.
Per què tenen por els nens?
Témer als estranys, a separar-se dels pares, a la foscor, al col·legi… són pors evolutives. Són temors comuns a gairebé tots els nins, la majoria passatgers, de poca intensitat i propis d’una etapa evolutiva concreta. Estan associats a les diferents fases del desenvolupament i van variant a mesura que evolucionen les característiques cognitives, socials o emocionals dels nins.
Ara bé, cadascun, en funció de les seves característiques personals i de les seves experiències, viurà aquestes pors de forma diferent o en diferents moments que uns altres, o fins i tot no experimentarà mai un temor determinat. No reaccionarà de la mateixa manera un nin que ha estat agredit per un ca que un altre que ha tengut experiències positives amb animals.
Freqüentment, els pares recorren a la por per protegir als seus fills de situacions perilloses (electricitat, animals, trànsit), però també, els fiquen la por en el cos innecessàriament per controlar el seu comportament. És una pràctica educativa que, encara que aconsegueixi que el nin obeeixi en aquest moment, pot originar a la llarga problemes més seriosos.
Pors en funció de l’edat.
– Durant el primer any, el que més els sobresalta és la pèrdua de sustentació, els renous forts, els estranys i separar-se dels pares.
– A partir del segon any, descobreixen que hi ha animals que els poden fer mal, que no els agrada la foscor, que s’angoixen quan es fan alguna ferida i que els espanta allò desconegut. Per això, segueixen sense voler separar-se dels pares.
– Amb 3 i 4 anys les seves pors es fan més patents. La imaginació els juga males passades i elucubren sobre els monstres que s’amaguen en la foscor. També els espanta el dany físic i apareix la por als fenòmens naturals (trons, vent, terratrèmols).
– En arribar als 5 i 6 anys, mantenen la por a separar-se dels pares, als animals, a la foscor i al dany físic, però a més se suma la por a éssers malvats (lladres, segrestadors) i personatges imaginaris (bruixes, fantasmes, el “coco”, personatges de dibuixos animats). Tampoc els agraden els metges, sobretot si vesteixen bata blanca, i els preocupa la malaltia i la mort.
– Als 7 i 8 anys segueixen tenint por a la foscor, als animals i als éssers sobrenaturals, i afegeixen el temor a fer el ridícul per l’absència d’habilitats escolars, socials o esportives.
– De 9 a 12 anys disminueix la por a la foscor i als éssers imaginaris, però ara són especialment sensibles al col·legi (exàmens, suspensos), a l’acceptació social (integració en el grup, aspecte físic), a la solitud, a la malaltia i a la mort.
La reacció del nen davant la por.
Quan són bebès poden reaccionar amb sobresalt o plorant; més tard, a més de plorar, intenten evitar costi el que costi la font que els causa el temor, cercant la companyia d’un adult que els protegeixi.
De vegades, simplement, experimenten algun canvi en el seu comportament habitual, per exemple, poden manifestar alguna regressió en els seus hàbits, tornant-se a fer pis en el llit o a xuclar-se el dit quan ja havien deixat de fer-ho.
Les pors no són motiu de grans preocupacions, però si són tan intenses i persistents que repercuteixen negativament en el desenvolupament del nin, en la seva vida quotidiana o en els seus estudis; i la família, malgrat els seus esforços, no sap com manejar la situació, seria convenient visitar a un professional.
Com ajudar al nin a superar la por.
· Primer, identificar el que produeix por.
· Parlar sobre les coses que li causen temor, que se senti escoltat.
· Tenir un talant comprensiu. Procurar que no se senti avergonyit ni renyat.
· Transmetre-li seguretat i confiança, sempre amb un to relaxat.
· Motivar-li al fet que s’enfronti als seus temors de forma gradual, encara que al principi sigui amb la nostra ajuda, sense forçar-los i elogiant les seves conductes valeroses.
· Fomentar la seva autoestima i autonomia.
· Ensenyar-li maneres de contrarestar l’ansietat: escoltar música, relaxar-se, o activitats que el mantinguin ocupat (explicar fitxes, enumerar menjars favorits).
· Concedir-li algun poder sobre la situació (encendre una petita llum, tenir una petita mascota).
· Esser un exemple per ells, de manera que tingui en nosaltres un model adequat d’afrontament.
· Oferir al nen una visió positiva del món. Ensenyant-li a no preocupar-se excessivament per les coses i a trobar solucions als problemes que li sorgeixin.
· Molt d’humor. Un bon antídot contra la por és transformar aspectes aterridors en característiques gracioses mitjançant dibuixos i bromes.
Què NO fer si el nin té por.
· No s’ha d’ignorar la por. Frases del tipus “no t’espantis, no tens motiu” o “has de ser valent” els fan sentir incomprès i tot sol davant el perill, ja que si els seus pares neguen la seva por, segurament no el podran ajudar a superar-la.
· Tampoc es recomana reaccionar de forma exagerada. El nin pot veure en això més atenció i concessions de les normals, que li lliuren de tasques i obligacions, reforçant accidentalment els temors.
· No burlar-nos dels ells, ni renyar-los per aquest motiu. La ridiculització els hi minva la confiança en si mateixos i fa que tractin d’ocultar la seva por.
· No evitar-li els objectes i fets que tem, ja que així supera momentàniament la por, però no li ajuda a vèncer-ho definitivament.
· Permetre’ls dormir en el llit amb els pares ha de ser alguna cosa molt excepcional, com a motiu de festa, però mai com a mitjà per solucionar el problema.
· No mentir al nin. La informació sobre un fet que li sobrepassa (per exemple, vacunar-se) li pot ajudar a controlar-ho. Simplement s’han d’explicar les coses de manera senzilla perquè les pugui entendre.
· Si són nens especialment temorosos, evitar les històries d’ogres, fantasmes o bruixotes, o activitats que puguin espantar-los (pel·lícules de por, esglais…), sobretot abans d’anar-se a dormir.
· No transmetre’ls els nostres temors personals.
Día sí, día también, me encuentro en la consulta con alteraciones en el cuerpo de las personas que atiendo, hasta aquí no es nada extraño. Pero cuando las personas te dicen que les duele algo y no saben cuál puede ser el origen y además te dicen que no han hecho nada y le ha aparecido la dolencia así de golpe. Si descartamos factores externos físicos, alimentarios o medioambientales, seguramente estamos ante una Somatización.
tresimespsicologia.com 