Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Tenir emocions negatives o veure-les  en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.

Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se’l prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nins comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.

Font:www.lavanguardia.com/vida/20160330/40741925338/padres-deben-llorar-delante-hijos-aprendizaje-emocional.html

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES EMOCIONS NEGATIVES:

Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pes de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.

CATALAN interior:P02-31_UKMenjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka

En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba  que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorbir les pors i fer-les desaparèixer.

Aquest  és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.

El abrigo de pupaEl abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule

En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.

Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.

El buitEl buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore

Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil  d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…

Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?

Que és?

enuresis-nocturna-cuando-mi-hijo-se-hace-pis-en-la-cama_739_1000-300x271.jpgL’enuresi nocturna infantil consisteix en la incontinència involuntària de l’orina mentre la persona està dormint, perquè la persona no actua, ja sigui despertant-se o aguantant l’orina, quan la bufeta està plena. Es considera que estam front aquest problema quan la incontinència es produeix al manco dues vegades per setmana durant un mínim de 3 mesos consecutius.

Un 7,8% de persones entre 6-10 anys tenen aquest problema. A mesura que augmenta l’edat disminueix la presència d’aquest problema, això s’explica pels diferents ritmes maduratius de les persones. L’enuresi és significativament més freqüent en nins que en nines i té un fort component hereditari.

Com es tracta?

La primera indicació és que no es recomana tractar el problema fins que es compleixin aquestes tres condicions:

1) Que la persona hagui complit 6 anys.
2) Que després d’un estudi nefrològic complet (anàlisi de sang i orina, ecografia del sistema urinari i registre del patró de micció) es descarti qualsevol malaltia mèdica.
3) Que tant les persones que supervisaran el tractament com la persona que té el problema estiguin molt motivats per afrontar el tractament ja que sobretot al principi és molt dur (despertar-se dues o tres vegades al llarg del vespre, canvis de roba, canvis de llençols, etc.).

Un cop superades aquestes condicions arriba l’hora de realitzar una avaluació psicològica completa del cas i si l’avaluació és favorable s’iniciarà el tractament basat en un sistema d’alarma que ens avisa quan la persona s’orina de manera involuntària al llarg del vespre. El que s’espera del sistema d’alarma és que afavoreixi l’associació de la sensació de bufeta plena amb la contracció de l’esfínter per no orinar-se i això s’aconsegueix despertant a la persona mitjançant l’alarma quan comença a orinar-se. El fet de despertar-se produeix la contracció de l’esfínter per a continuació anar al bany a orinar. La repetició d’aquest cicle farà que la persona, o es desperti abans d’orinar-se al llit i vagui al bany, o que mentre la bufeta tengui cabuda la persona pugui dormir sense orinar-se al llit i sense anar al bany.

El sistemíndicea d’alarma s’acompanyarà d’un sistema de premis per afavorir l’avanç del tractament i d’unes rutines que afavoreixin el control de l’orina (Ex. no beure líquid en excés poc abans d’anar a dormir, anar a orinar sempre abans d’anar a dormir, etc.).

Aquest sistema de tractament té una eficàcia del 95% i el millor de tot, les recaigudes són mínimes i fàcils de reconduir. La duració del tractament és variable perquè depèn del ritme d’aprenentatge de la persona però entre les 6-7 setmanes el 80% de persones aconsegueixen acabar amb èxit el tractament.

Evolució del darrer cas tractat amb èxit.

Es tracta d’un nin de 6 anys amb un ritme de desenvolupament correcte en relació a la seva edat excepte per l’enuresi nocturna. Els pares i el nin presenten alta motivació per afrontar el tractament i a l’estudi nefrològic sols es detecta que la capacitat de la bufeta és lleugerament inferior a l’esperada per la seva edat (això és un “handicap” afegit perquè la bufeta s’omplirà més aviat que en altres persones, però no bloqueja la possibilitat d’iniciar el tractament).

Es posa en marxa el sistema de tractament combinat (alarma, premis i rutines) i aquest és el resultat setmana a setmana:
1ª Setmana: l’alarma sona cada vespre i alguns vespres dues i tres vegades. Els primers dies hi ha que despertar al nin perquè dorm tan profund que no sent l’alarma. Cap el final de la setmana comença a observar-se un augment del temps de contenció.
2ª i 3ª setmana: el nin banya el llit una vegada, en dues ocasions completa un vespre eixut sense aixecar-se per anar al bany; i la resta de dies demana per anar al bany una vegada.
4ª i 5ª Setmana: el nin bany el llit una vegada i la tendència canvia augmentant el dies de vespres eixut i sense anar al bany.
6ª i 7ª Setmana: la tònica habitual és no banyar el llit amb una clara tendència a no despertar-se per anar al bany. Finalment acumula 14 vespres consecutius sense banyar i el tractament intensiu s’atura. A continuació s’inicia una fase de seguiment on si banya un dia el llit es torna a utilitzar uns dies els sistema d’alarma fins que s’aconsegueixi de nou el control.

Si voleu més informació no dubte en contactar amb mi.

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia.jpeg

Estrenam un nou espai de col·laboració entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Es tracta de fer una píndola informativa sobre un tema i de la mà de Lila i els contes ens aproparem al món dels jocs didàctics i els llibres infantils com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Que és l’amistat?
L’amistat és una relació d’afecte recíproca i voluntària entre dues o més persones. En el si de la relació s’espera acceptació, sinceritat, lleialtat, confiança, ajuda, comunicació íntima, sensibilitat, empatia i proximitat física. En cas de separació o ruptura es produeixen sentiments de tristesa, abandonament i ansietat.

Desenvolupament i amistat.
L’amistat té una significació diferenciada en relació al moment evolutiu de la persona. Així a l’ Etapa preescolar (3-7 anys) l’individualisme limita el concepte d’amistat al qui me deixa una jugueta, al qui en aquell moment vol jugar amb mi; a l’Etapa escolar (7-12 anys) les relacions d’amistat es perceben com a més estables en el temps i es basen en la cooperació i l’ajuda recíproca envers a un objectiu comú; i a l’Adolescència (12-18 anys) i ja des d’una posició de maduració avançada es concep l’amistat com una relació estable en el temps basada en la confiança, la intimitat i la comunicació.

Finalment destacar que l’amistat compleix dues funcions cabdals en el desenvolupament de la persona. Per un part, és un mecanisme compensador en el procés de socialització;  i per altra part, és una eina per afavorir la transició de les relacions familiars a la autonomia personal.

(Font: Las amistades infantiles, Melero y Fuentes)

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AMISTAT:

Hi ha moltíssim contes per a nins i nines que tenen l’amistat com a eix central, per tal de fer més interessant la nostra selecció hem intentat fer una tria que tracti aquesta temàtica des de perspectives ben diferents. En concret: la gelosia entre els amics, els rols que s’estableixen entre un grup d’amics, i l’acceptació de la diferència.

Els fantasmes no truquen a la portaEls fantasmes no truquen a la porta
Il•lustracions: Rocío Bonilla
Ànima llibres
Publicació: 2016

Els fantasmes no truquen a la porta és un dels llibres que es varen publicar el 2016 que destacaria per diferents aspectes. Un d’ells són les magnífiques il·lustracions de na Rocío Bonilla, qui ja va publicar el 2015 el gran èxit De quin color és un petó. Aquest conte parla de la gelosia i l’amistat des de la perspectiva d’un ós i una marmota que conviuen i són feliços jugant i rient tots sols, fins que l’ós convida a berenar un ànec amic seu i la marmota no s’ho pren gens bé.   A partir d’aquí es creen un seguit d’absurds encadenats que fan que la història cobri un gran sentit còmic. Us deixarem amb el cuquet i no us desvetllarem res més per tal que sigueu vosaltres qui pugueu descobrir la continuació de la història.

Sopa de carabassaSopa de carabassa
Autora: Helen Hoper
Editorial Juventud
Publicació: 1998

Sopa de carabassa gairebé ja s’ha convertit en un clàssic, un d’aquells contes que no poden faltar a una biblioteca infantil. Un cop més, els protagonistes de la història són un grup d’animals que viuen junts en una cabanya enmig del bosc: un Gat, un Esquirol i un Ànec. Cada dia fan sopa de carbassa per sopar: el Gat trosseja la carbassa, l’Esquirol remou la sopa i l’Ànec li posa la sal. Viuen els tres molt feliços, tot tenint cadascun la seva tasca diària. Però un dia l’Ànec decideix canviar els papers, i s’organitza un gran embolic entre els tres amics…
En aquest cas la convivència i els rols que s’estableixen entre els membres d’un grup centren aquesta història dolça i divertida alhora.

T'estimo quasi sempreT’estimo (quasi sempre)
Autora: Anna Llenas
Editorial: Estrella Polar
Publicació: 2015

Què us he dir que no sapigueu ja de n’Anna Llenas? Tot el que escriu ho converteix en or, tant per les il·lustracions tan personals que fa com per la tendresa que traspuen les seves històries. Els protagonistes d’aquest conte són en Lolo i la Rita i a través de la seva relació descobrim que les persones tot i ser diferents es poden atreure i estimar, el que cal és cedir en ocasions i valorar la diferència com quelcom enriquidor. No trobau?

Ja ha arribat el moment… Quina il·lusió!

Fulletó Català.png