L’amistat.

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia.jpeg

Estrenam un nou espai de col·laboració entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Es tracta de fer una píndola informativa sobre un tema i de la mà de Lila i els contes ens aproparem al món dels jocs didàctics i els llibres infantils com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Que és l’amistat?
L’amistat és una relació d’afecte recíproca i voluntària entre dues o més persones. En el si de la relació s’espera acceptació, sinceritat, lleialtat, confiança, ajuda, comunicació íntima, sensibilitat, empatia i proximitat física. En cas de separació o ruptura es produeixen sentiments de tristesa, abandonament i ansietat.

Desenvolupament i amistat.
L’amistat té una significació diferenciada en relació al moment evolutiu de la persona. Així a l’ Etapa preescolar (3-7 anys) l’individualisme limita el concepte d’amistat al qui me deixa una jugueta, al qui en aquell moment vol jugar amb mi; a l’Etapa escolar (7-12 anys) les relacions d’amistat es perceben com a més estables en el temps i es basen en la cooperació i l’ajuda recíproca envers a un objectiu comú; i a l’Adolescència (12-18 anys) i ja des d’una posició de maduració avançada es concep l’amistat com una relació estable en el temps basada en la confiança, la intimitat i la comunicació.

Finalment destacar que l’amistat compleix dues funcions cabdals en el desenvolupament de la persona. Per un part, és un mecanisme compensador en el procés de socialització;  i per altra part, és una eina per afavorir la transició de les relacions familiars a la autonomia personal.

(Font: Las amistades infantiles, Melero y Fuentes)

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AMISTAT:

Hi ha moltíssim contes per a nins i nines que tenen l’amistat com a eix central, per tal de fer més interessant la nostra selecció hem intentat fer una tria que tracti aquesta temàtica des de perspectives ben diferents. En concret: la gelosia entre els amics, els rols que s’estableixen entre un grup d’amics, i l’acceptació de la diferència.

Els fantasmes no truquen a la portaEls fantasmes no truquen a la porta
Il•lustracions: Rocío Bonilla
Ànima llibres
Publicació: 2016

Els fantasmes no truquen a la porta és un dels llibres que es varen publicar el 2016 que destacaria per diferents aspectes. Un d’ells són les magnífiques il·lustracions de na Rocío Bonilla, qui ja va publicar el 2015 el gran èxit De quin color és un petó. Aquest conte parla de la gelosia i l’amistat des de la perspectiva d’un ós i una marmota que conviuen i són feliços jugant i rient tots sols, fins que l’ós convida a berenar un ànec amic seu i la marmota no s’ho pren gens bé.   A partir d’aquí es creen un seguit d’absurds encadenats que fan que la història cobri un gran sentit còmic. Us deixarem amb el cuquet i no us desvetllarem res més per tal que sigueu vosaltres qui pugueu descobrir la continuació de la història.

Sopa de carabassaSopa de carabassa
Autora: Helen Hoper
Editorial Juventud
Publicació: 1998

Sopa de carabassa gairebé ja s’ha convertit en un clàssic, un d’aquells contes que no poden faltar a una biblioteca infantil. Un cop més, els protagonistes de la història són un grup d’animals que viuen junts en una cabanya enmig del bosc: un Gat, un Esquirol i un Ànec. Cada dia fan sopa de carbassa per sopar: el Gat trosseja la carbassa, l’Esquirol remou la sopa i l’Ànec li posa la sal. Viuen els tres molt feliços, tot tenint cadascun la seva tasca diària. Però un dia l’Ànec decideix canviar els papers, i s’organitza un gran embolic entre els tres amics…
En aquest cas la convivència i els rols que s’estableixen entre els membres d’un grup centren aquesta història dolça i divertida alhora.

T'estimo quasi sempreT’estimo (quasi sempre)
Autora: Anna Llenas
Editorial: Estrella Polar
Publicació: 2015

Què us he dir que no sapigueu ja de n’Anna Llenas? Tot el que escriu ho converteix en or, tant per les il·lustracions tan personals que fa com per la tendresa que traspuen les seves històries. Els protagonistes d’aquest conte són en Lolo i la Rita i a través de la seva relació descobrim que les persones tot i ser diferents es poden atreure i estimar, el que cal és cedir en ocasions i valorar la diferència com quelcom enriquidor. No trobau?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s