By |

Del temps que estàs en el teu treball Quant temps estàs treballant? I d’aquest Quin temps estàs treballant en allò que fa que l’empresa tingui èxit? Després de respondre aquestes preguntes Quin percentatge del teu temps és productiu?

Una pregunta més Quantes vegades has acabat la teva jornada laboral i tens la sensació de que no has fet res?

Si tens aquesta sensació, en la majoria dels casos el problema és degut al temps dedicat en temes que no són importants i en els que ho són no has rendit durant el temps destinat a treballar a causa dels lladres de temps, és a dir, interrupcions (gent, correus electrònics, cridades, etc.), reunions absurdes, falta d’especificació del treball, etc.

Saps quin és el cost de cedir a aquests lladres de temps? El temps és irrecuperable i irreemplaçable i gestionar el temps és gestionar la vida. I això és clau, ja que els lladres del temps contribueixen significativament a no complir amb els nostres objectius professionals, personals, familiars i socials, és més, cedir a ells significa postergar o no aconseguir els nostres desitjos i aspiracions, a més de llevar temps de qualitat a les nostres famílies, amics i a nosaltres mateixos.

Per tant a causa de la importància d’aquest tema a continuació proposo una sèrie de consells para enfrontar-nos als lladres de temps:

  1. Aprendre a dir no. Moltes persones no saben dir no i acaben fent el que altres persones volen que facin, per que accepten ser interromputs per anar a una reunió, conversar o tractar temes que no contribueixen al seu treball. Per tant és important aprendre a dir no, però de forma amable, sense ferir susceptibilitats, per exemple: t’agraeixo molt la invitació però no puc anar, o en aquest moment justament no et puc atendre.
  2. Comunicar eficaçment. Si no transmetem missatges clars és molt possible que els altres realitzin malament el treball i hagin de tornar a repetir-ho, la qual cosa suposa una enorme pèrdua de temps. Hem de comunicar amb claredat i comprovar que l’altra persona ha comprès el que intentem transmetre-li. De la mateixa forma, cal escoltar amb atenció i preguntar si alguna cosa no ens queda clar.
  3. Aprendre a delegar. Moltes persones pensen que són les úniques que poden realitzar tots els treballs bé, subestimant als altres i carregant-se tot el treball, no podent complir amb els mateixos per falta de temps. És necessari aprendre a delegar, és a dir a preparar a les persones en coneixements i tècniques perquè puguin realitzar els treballs.
  4. Evitar distraccions. Cedir a aquestes sol·licituds és una temptació constant ja que d’elles deriva moltes vegades la nostra popularitat i acceptació personal enfront de les altres persones. És necessari aprendre a establir horaris en els quals pots rebre visites, ser interromput. Si t’interrompen en ple procés indica de forma assertiva i amable que en aquest moment no li pots atendre i si aplica emplaça-li a solucionar el tema en un altre moment o en l’horari que hagis destinat a aquest efecte.
  5. Realitzar un bon ús del correu electrònic. En la actualitat, el correu s’ha convertit en font de interrupcions i en ocasions d’estrès i ansietat. Si el teu treball de debò no precisa d’estar online amb el correu constantment, no tinguis por a no contestar en el moment, el correu no és una eina de missatgeria instantània. Planifica moments per revisar-los. Per exemple, una vegada al matí i un altre a la tarda. Revisar i respondre correus electrònics lleva molt temps, és necessari filtrar els correus. Revisa i atén aquells que són del treball, deixant aquells que no ho són si ho consideres per a un temps fora de l’horari de treball.
  6. Usar correctament el telèfon. Quantes converses realitzes que són llargues, intranscendents, vagues i sense un sentit clar? Moltes vegades contestem instintivament a qualsevol trucada, fins i tot en plena conversa amb una altra persona. Rep i fes cridades que siguin només de treball o estrictament de màxima importància personal, ajornant aquelles que no ho són per respondre en un horari fora del treball. Si és necessari apaga el telèfon, utilitza les notificacions de trucades per identificar i respondre a aquelles que tinguin sentit.
  7. Aprendre a utilitzar correctament Internet. Utilitzes aplicacions, entres en xarxes socials, xateges o veus vídeos o blogs de manera automàtica i sense pensar-ho?. Tingues cura amb la navegació inconscient. Pregunta’t, per què et serveixen i elimina o deixa de visitar allò que no t’aporti res significatiu.
  8. Ser ordenat. Si destinem uns pocs minuts cada dia a arxivar ens evitarem perdre hores cercant un arxiu en l’ordinador o un paper per la taula. Costa, però val la pena.
  9. Ser puntual i exigir puntualitat. Si no ets puntual, els teus companys de treball faran el mateix amb tu i et robaran temps. Sigues puntual, exigeix-ho i els altres respectaran el teu temps.
  10. Gestionar bé les reunions. Aprèn a filtrar reunions. Si pots prendre una decisió fes-ho i no convoquis a una reunió innecessària. Acudeix a una reunió si és veritablement necessari i si la convoques solament fes-ho amb les persones estrictament necessàries. Quan realitzis una reunió o participis en una d’elles exigeix tenir una agenda de temes a tractar amb un temps estimat per cada tema i per a tota la reunió, amb hora d’inici i de finalització per evitar divagacions que allarguin la reunió. Si alguns dels temes no t’incumbeixen demana permís para sortir de la reunió quan s’arribi a ells.
  11. Gestionar sentiments inútils. Aprèn a gestionar emocionalment les preocupacions, sentiments de culpa, odi, por, ansietat, etc. que et lleven temps i no et generen valor.
  12. Aprendre a utilitzar els temps morts per tornar-los productius. Per exemple un viatge de treball, pots portar alguna lectura, l’ordinador portàtil, etc. per aprofitar el trajecte.
  13. Gestionar conflictes. Es perd molt temps en conflictes innecessaris, dedicant gran part del temps a defensar-se o cobrir-se per una possible culpabilització. Encara que és un tema d’actitud personal i de la cultura de l’empresa, canvia l’enfocament, no personalitzis les discrepàncies amb els teus companys, soluciona els problemes buscant relacions de guanyar guanyar.
  14. Evitar caure en el perfeccionisme. Moltes persones per voler realitzar un treball perfecte, no acaben mai un treball, ajornant-ho permanentment.

Realitzem molts gestos instintivament que devem eliminar i que ens resten temps de treball. El procés de canvi ha d’esser gradual, però la tasca més difícil és conèixer-nos i conscienciar-nos. Moltes vegades els factors que contribueixen als lladres de temps estan arrelats en la cultura de l’organització i solem justificar-nos en això per no canviar, però hem de recordar el cost tan gran que això suposa, per la qual cosa et proposo que encara que suposi esforç, et centris en els indubtables beneficis que obtindràs i adoptis una actitud pro-activa (com va dir Gandhi, Sigues tu el canvi que vols pels altres), cerquis aliats (molts dels teus companys compartiran les teves idees ja que volen aconseguir els seus objectius i tenir una vida més profitosa) i conscienciïs al teu entorn per poder complir amb els objectius plantejats.

El que resulta veritablement urgent, és ocupar-se del que és important i la teva vida i el teu temps ho són.

Font: http://www.projectcoaching.es

By |

LES NOVES TECNOLOGIES NO PRODUEIXEN NECESSÀRIAMENT RELACIONS PERJUDICIALS, PERÒ TENDEIXEN A CONVERTIR-SE EN PROBLEMA SI SÓN L’ÚNIC INSTRUMENT DE RELACIÓ.

Sòcrates va afirmar: “Vaig a parlar amb el cap tapat, perquè, galopant per les paraules, arribi ràpidament fins al final, i no em freni, de vergonya, en mirar-te”. Escoltat això, el seu deixeble Plató, en un dels seus diàlegs escrits, va demostrar que és més fàcil entaular una relació, i mantenir-la durant un cert temps, amb una persona a la qual no veus, a la qual no has vist mai i a la qual probablement mai veuràs, que amb una persona a la qual veus, sobretot quan el que es vol transmetre són afectes i sentiments amorosos. Encara que aquests filòsofs de l’Antiga Grècia no coneixien les tecnologies de comunicació del segle XXI, les seves paraules ajuden a entendre el fenomen de les relacions personals remotes que es valen de la paraula escrita per comunicar-se.

Bo o dolent, segons l’ús.

Entaular relacions a través d’un xat (“sala” virtual en la qual diferents persones connectades a Internet mitjançant el seu propi ordinador intercanvien missatges en temps real), per mitjà de SMS (missatges escrits enviats pel telèfon mòbil) o recorrent a els populars correus electrònics (missatges escrits enviats a l’adreça electrònica, és a dir, a l’ordinador connectat a Internet, d’una altra persona), messenger, fòrums, etc. és més senzill que fer-ho en persona.

Per començar, en l’inici de la “conversa” o relació virtual es pot mentir fins i tot en allò que és més difícil fer-ho cara a cara: sexe, aspecte físic i edat. A més, s’eviten els condicionants més convencionals del nostre entorn humà habitual, com la distància física, la situació econòmica i social, etc. Freqüentment, en aquestes relacions a través de la Xarxa, s’oculten facetes que quan es parla cara a cara no agrada que quedin en evidència. La vergonya, la timidesa i la por al ridícul queden superats en el mitjà virtual perquè parlem amb el “cap tapat”. I malgrat el llenguatge escrit pot ser inferior en alguns matisos, té l’avantatge d’eludir les barreres que esdevenen dels rols que cadascú exerceix en la societat. Això ofereix avantatges i inconvenients. Gràcies a les noves tecnologies s’estableixen fèrtils relacions entre persones amb gustos i inquietuds semblants, i fins i tot poden lliurar a una persona de l’aïllament, però també li poden sumir en mentides i confusions que causen frustració.

Nova via per relacionar-se.

Què es busca en les relacions per Internet? Es pretén substituir les relacions cara a cara per les relacions virtuals per considerar-les més gratificants? Es busca una manera d’ampliar el cercle de relacions que mantenim en el nostre entorn proper?

En la majoria dels casos, la Xarxa és la via de contacte amb persones i grups que d’una altra manera ens serien inaccessibles. Se superen distàncies físiques i se sadolla la curiositat de conèixer gent, amb els qui, en general, es comparteixen aficions i interessos. Fins a aquí, tot és positiu. Bona part del problema apareix quan aquestes relacions substitueixen a les mantingudes al món físic, el dels nostres amics i familiars “reals”. Però no es pot convertir a Internet en eina maligna. Les patologies que la Xarxa evidencia són preexistents: Internet no és causa de les relacions anòmales, sinó una oportunitat que s’obre a persones amb problemes emocionals i de relació que, pretenent resoldre’ls, poden quedar atrapats a la Xarxa fins al punt que es transformi en la seva única forma de comunicació amb els altres.

La sensació de llibertat.

Les persones que es relacionen a través d’Internet experimenten una sensació de llibertat que no obtenen en les relacions ordinàries. Si bé s’han de seguir unes regles i unes normes pròpies del mitjà, les xerrades es produeixen de manera que permeten actuar des del convenciment que s’eludiran possibles conseqüències no buscades. Els internautes creuen controlar la situació i usen fórmules d’expressió impensables en altres entorns. A més, l’escriptura els descobreix interioritats que en la vida ordinària romanen ocultes i aquesta activitat li permet practicar una vella afició de la humanitat: el simulacre, la possibilitat de jugar a ser altres persones, de viure altres vides, encara que sigui de forma passatgera. Però, sobretot, qui comparteix amb altres persones el seu temps gràcies a Internet entén que pot trencar el compromís amb els seus interlocutors de manera unilateral i sense explicacions.

L’eina, Internet, és bona, però cal donar-li l’ús adequat.

Tot l’apuntat, excepte la incapacitat d’assumir compromisos, no és bo ni dolent. Jugar a ser un altre és una pràctica unida a l’home i la dona. De fet, hi ha persones que fan d’això la seva professió, aquí estan els actors; descobrir matisos d’un mateix gràcies a la seva plasmació per escrit pot ser positiu; sentir-se lliure i segur amb el que es fa, també. Els qui troben en Internet una fórmula més que sumar a les seves altres formes de relacionar-se, faran de la Xarxa un lloc on s’expressaran feliços i sociables, on conversar, on aprendre coses noves i compartir sentiments i coneixements. Faran del seu ordinador i d’Internet un instrument més per al seu desenvolupament personal i enriquiran la seva vida social.

Però Internet pot convertir-se en un refugi i despertar patologies ocultes o aguditzar-les. Ofereix la possibilitat de viure una irrealitat sense connexions coherents, la qual cosa potser molt atractiva per qui no se sent feliç amb si mateix. També possibilita fer mal i exposa a sofrir-ho. L’alerta es dispara quan aquesta eina, que dóna llibertat, o almenys ofereix la sensació de donar-la, es converteix en una nova forma d’esclavitud de la qual la víctima, a més, no és conscient.

Hi ha massa dependència si…

  • Les hores lliures es dediquen de forma gairebé exclusiva a relacionar-se amb altres persones a través d’Internet.
  • Es desatenen els llaços anteriors d’amistat, o fins i tot es trenquen.
  • Es vam mostrar agressius o irritables si no aconseguim establir connexió.
  • La persona afectada nega la seva dependència perquè no li agrada escoltar que s’està “enganxant” al xat, al messenger o als fòrums.
  • Oculta informació sobre els amics “virtuals”. Si en alguna ocasió va parlar d’ells, deixa de fer-ho.
  • Dedica moltes més hores a una conversa virtual del que és capaç de dedicar-li-ho a una relació personal, fins i tot robant hores de somni, treball o altres obligacions.

Font: revista.consumer.es

By |

“Hi ha 3 tipus de persones al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen” Aquestes són paraules de Benjamin Franklin, recitades per Ken Robinson al gener de 2012, en finalitzar la seva exposició donada en un dels esdeveniments organitzats per RSA, on desenvolupa algunes de les idees que després aprofundiria en la seva xerrada de maig en TED “Bring on the Learning Revolution”. Learning Cognitive “va traduir” en un format d’animació Scribing, les principals idees de la xerrada en RSA.

By |

a
a
a
Tú ganas / Yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones.
CORNELIUS, HELENA; FAIRE, SHOSHANA
Ed. Gaia ediciones, Madrid, 1995.
I.S.B.N. 84-88242-27-1
Col. Libros de ayuda y creatividad, núm. 1.
Págs. 214.
Amb aquest llibre ens arriba un material d’una altra zona del món, geogràficament parlant. Les autores formen part del que en el llibre han traduït per Organització de Resolució de Conflictes d’Austràlia, lloc on exerceixen la seva feina, assessorant i desenvolupant seminaris de resolució de conflictes, negociació i mediació, a diverses organitzacions socials i col·lectius. També han dissenyat programes de mediació per a escoles i universitats.
a
A diferència d’altres materials no està centrat en l’aplicació en l’educació formal, el que no és un impediment perquè es pugui aplicar en ella. Es presenta com una veritable caixa d’eines, aquelles de les quals s’ha de dotar tant un nin com un diplomàtic, per aprendre a fer front a les diferents situacions de conflicte amb les quals ens trobem. Es tracta d’un programa d’aprenentatge.
a
Els primers capítols ens presenten el model “Tu guanyes/jo guany” que és la base del programa. Els capítols següents aborden el desenvolupament d’algunes actituds fonamentals: la creativitat, l’empatia, l’assertivitat, el poder cooperatiu, el maneig de les emocions. Posteriorment s’entra ja més de ple en eines que ens permetin analitzar i intervenir en els conflictes. Entre aquestes últimes trobarem: l’habilitat d’aprendre a crear opcions, la negociació i la mediació.
El disseny del llibre resulta molt amè i pràctic, amb gran quantitat d’experiències, anècdotes, dinàmiques, exercicis i esquemes que resultaran realment suggeridors. Una obra de fàcil lectura i amb idees clares i ben presentades i organitzades.
a
Índex:
Agraïments.
Pròleg.
Introducció.
1.- “Tu guanyes/Jo guany”.
2.- Resposta creativa.
3.- Empatia.
4.- Assertivitat adequada.
5.- El poder cooperatiu.
6.- Manejar les emocions.
7.- El desig de resoldre.
8.- Traçar el mapa del conflicte.
9.- Crear opcions.
10.- Negociació.
11.- Mediació.
12. Ampliar les perspectives.
apèndix: Guia de preguntes.