Aquí teniu la darrera participació (dissabte 21/10/2017) de tresimes psicologia a Canal 4 Radio al programa Miraixo-Swing de la Radio parlant de la gestió de l’estrès en competició. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de diversitat i inclusió i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En aquesta ocasió la píndola informativa serà la participació que vaig realitzar a IB3 Radio el dissabte 21/09/17 parlant a sobre diversitat i inclusió (fes clic sobre la imatge per sentir el programa).
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LA DIVERSITAT I INCLUSIÓ:
TOTS SOM WONDER
Autora: R.J. Palacio
Traducció: Imma Falcó
Sé que jo no puc canviar la meva cara. PERÒ potser la gent podria canviar la seva manera de mirar. L’AUGGIE SAP QUE NO ÉS UN NEN NORMAL I CORRENT. Fa tot de coses normals i corrents. Ell se sent normal. El que passa és que el seu aspecte no ho és. No és fàcil, créixer sent un nen normal i corrent quan tens una cara que no ho és gens. Però l’Auggie és una meravella. Amb la seva companya inseparable, la gosseta Daisy, juguen a pilota, mengen gelat i s’empesquen un munt de maneres de passar plegats l’estona. Ells saben que l’Auggie no és l’únic nen diferent. Tots som diferents, i tots som una meravella. El que passa és que no ho sabem veure.
COM UN PEIX A L’AIGUA
Autor: Daniel Nesquens
Il·lustrador: Riki Blanco
“Com un peix a l’aigua” és un d’aquells àlbums on es nota que autor i il·lustrador han treballat junts per crear el personatge del Sebastià (que a mig llibre canvia de nom i es fa dir “Oceà”) i la seva falera per tot el tingui a veure amb l’aigua: la pluja, els mars, la natació… El Sebastià va amb cadira de rodes, cosa que no llegim, però sí veiem, i aquest llibre ens l’explica un amic (o amiga?) seu que li diu que qualsevol dia d’aquests li sortiran escates, un parell d’aletes, i sortirà nedant cap a una nova vida.
“Com un peix a l’aigua” és un àlbum poètic. Poètic en les seves il·lustracions, amb un punt d’oníriques i de simbòliques (els fulls del llibre es converteixen en onades quan el Sebastià és a classe), imprescindibles per entendre del tot el que el text ens està dient; i poètic en la narració, és clar, sense renunciar a la senzillesa d’un narrador infantil que parla sobre el seu amic.
ORELLES DE PAPALLONA
Autora: Luisa Aguilar
Il·lustració: André Neves
Traducció: Joan Barahona
Tenir les orelles de pàmpol, el cabell indomable, ser alt o baix, prim o grassonet… El tret més insignificant pot ser motiu de burla per als més petits. Això és el que li va succeir a la Clara, que haurà d’aprendre a fer-se forta per ella mateixa.
EL CAZO DE LORENZO
Autora: Isabelle Carrier
La seva autora, Isabelle Carrier, intenta transmetre’ns, amb tendresa, afecte i d’una forma propera, la història d’un nen, anomenat Lorenzo, que ha d’arrossegar un perol vermell, sempre al costat d’ell. De vegades, el perol li posa certes dificultats i reptes en la vida que, gràcies a l’ajuda d’algunes amables persones, aprèn a superar a poc a poc. Tenint, d’aquesta forma, que trobar on abans solament veia aspectes negatius, els aspectes positius de la vida.Potser, la principal moralitat que s’amaga entre les seves lletres, és que les persones amb discapacitat, que en aquest cas simula el perol vermell, no tenen per què voler desfer-se d’ella, és a dir no tenen per què veure-la com una molèstia o una molèstia. És cert que, de vegades, impedeix realitzar una vida normal però és molt millor, sobretot per a ells mateixos i les seves famílies, que intentin portar-ho de forma creativa en comptes de crear una contínua lluita, encara que no sempre resulti tan senzill, així com Lorenzo acaba portant el seu perol vermell ficat en una bossa, el quin li permet superar els obstacles que abans trobava d’una forma menys complicada. Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com alguna cosa intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar als qui conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió al món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, portar una vida plena i feliç.
Aquí teniu la darrera participació (dissabte 14/10/2017) de tresimes psicologia a Canal 4 Radio al programa Miraixo-Swing de la Radio parlant dels esportistes retirats i les claus per adaptar-se a la seva nova realitat. Clicau a la imatge per escoltar el programa.
Actualitació: Clicant a la imatge podeu escoltar el programa.
Bon dia a tothom!!!
Ara mateix i fins a les 9.00 s’està emetent a IB3 Radio el programa No venim amb manual – Primers capítols, on estic parlant a sobre l’ús del curtmetratge com a eina educativa. En aquest cas treballarem les emocions.
Per acompanyar l’emisió del programa aquí teniu els enllaços per poder visionar els curtsmetratges que anam compartint.
ELS CURTSMETRATGE COM A EINA EDUCATIVA.
Un curtmetratge reuneix diverses característiques que als infants i adolescents els hi atreu: és veu a una pantalla, té una duració reduïda, és molt directe i gràficament cridaner. Tota això fa que es capti l’atenció i que el missatge tengui més probabilitat d’arribar.
A continuació vos present una selcció de curtsmetratges per treballar emcions. El criteri de l’agrupació és en relació a la necessitat del maneig del llenguatge i de la capacitat d’abstracció per poder entendre el missatge que ens transmeten.
PER A TOTES LES EDATS: DIA I NIT. Els protagonistes d’aquest curt són dos fantasmes molt simpàtics. El curt permet reflexionar sobre el fet que no s’ha de rebutjar el que desconeixem.
PARCIALMENTE NUBLADO. És un curtmetatge que tracta l’amistat incondiccional.
A PARTIR DELS 4-5 ANYS:
FOR THE BIRDS. Curtmetratge d’animació. La trama es desenvolupa en un cable telefònic, on 15 ocells petits comencen a burlar-se d’un ocell de major grandària.
EL PONT. En aquest divertit curt animat els seus personatges solament es preocupen de les seves pròpies necessitats, oblidant la importància d’entendre i respectar els drets dels altres.
TAN SOLS RESPIRA. Recull testimonis de nens davant la càmera que expliquen com se senten davant determinades situacions amb un valor emocional negatiu per als mateixos.
A PARTIR DELS 6-10 ANYS: CUERDAS. Aquest curtmetratge narra una tendra història d’amistat entre dos nens molt especials, però també és una obra que parla de valors i il·lusions.
EL REGAL. Aquest curtmetratge és una commovedora història, basada en un còmic de Fabio Coala, que reflexiona sobre la importància de les coses senzilles i l’amor propi…Reflexió sobre la diversitat funcional i l’actitud a la vida…
EL PODER DE LA EMPATÍA. És un curtmetratge de la Doctora en Treball Social Brené Brown, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a estudiar el coratge, la vulnerabilitat o la vergonya com algunes de les dificultats que impedeixen que les persones connectin i es comuniquin entre si.
A PARTIR D’11 ANYS I MÉS: EL CIRCO DE LA MARIPOSA. En aquest curt, que ja no és d’animació, es treballa la capacitat de superació.
DOLL FACE. Aquest curtmetratge està més enfocat per a adolescents ja que mostra la pressió que sofreixen les dones per complir amb els estereotips femenins que es veuen en els mitjans de comunicació.
EL VENDEDOR DE HUMO. Aquest curt ens explica la història d’un venedor ambulant que arriba fins a un petit llogaret per vendre’ls una nova experiència en les seves vides. Al principi els habitants no estan emocionats amb la nova visita, però a poc a poc, aconseguirà atreure tota la seva atenció. Amb aquest recurs es pot treballar que “no es oro todo lo que reluce”.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de convivència i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
En totes les llars s’han de tenir normes que apuntin a la bona convivència, el respecte i al suport en família, aquestes normes han de ser respectades per tots, des dels més petits, fins als pares, que són els que han de donar l’EXEMPLE.
La violència no és un bon mètode perquè els nins respectin les normes a casa, però si el diàleg, per tal de fer entendre la raó de les regles.
Mitjantçant les normes, cadascun dels membres de la família serà respectat, creant-se llaços d’afecte, sense agredir l’espai personal de ningú. En tots els llocs existeixen normes, per la qual cosa els nins s’han d’acostumar a complir les mateixes, per arribar a tenir una intervenció adequada en la societat.
6 RECOMANACIONS PER FER QUE ELS NINS RESPECTIN LES NORMES A CASA:
1) Crear normes que ajudin a la convivència. Amb la finalitat de que es respectin les normes a casa, aquestes han de tenir un propòsit clar i encertat, com és el tenir una bona convivència, per mitjà del respecte i l’ajuda mútua.
2) L’EXEMPLE dels pares és indispensable. Els pares han de ser els primers a complir les normes, com a exemple i referent per als nins. Els pares són els primer mestres i el que els nins més admiren per seguir el seu exemple.
3) Diàlegs per socialitzar les normes. Aquest diàleg no es refereix a demanar-li permís als nins per establir les regles, sinó a socialitzar-les amb ells, perquè així els nins puguin entendre perquè són acordades i aprenguin a respectar les normes a la casa. És apropiat que els nins en aquesta classe de trobades expressin els que pensen, perquè aprenguin a comunicar-se i vegin respectada la seva opinió.
4) Les normes han de proporcionar beneficis a tots. Les normes establertes en la llar han de ser equitatives, això vol dir que tots els membres de la llar s’han de beneficiar de les mateixes i s’ha de sancionar per igual els incompliments de les mateixes.
5) Normes d’ajuda per viure millor. S’ha de treballar la comprensió que una norma és per ajudar-nos a millorar la convivència. Ex. respecte a la privadesa, no agafar una pertinença d’un altre persona sense permís, etc.
6) Conseqüències dels actes. Quan els nins es comporten d’una forma apropiada han de ser recompensats, mitjançant alguna cosa que ells desitgin o simplement amb una felicitació; però quan es rompen les normes s’han d’aplicar conseqüències negatives, com no tenir accés a privilegis o activitats que els hi agradi, com per exemple jugar videojocs.
Sens dubte aquest és un dels contes més bells i millor il·lustrats. És una petita història d’amor entre dos nins, però de fons hi ha molt més. La narració transcorr en un país on els seus ciutadans han de comprar paraules per poder parlar. Els pobres, com és natural, en tenen poques i els rics, en canvi, poden dir tot allò que volen. El protagonista només té tres paraules: “cadira, pols i cirera”, però la manera de pronunciar-les i la dolçor que transmet farà que arribin al cor de la seva enamorada.
La cançó de les balances
Autora: Alba Salvador Llopis
Editorial: Takatuka
Aquest conte parteix d’una cançó de Josep Maria Carandell que es va fer famosa gràcies a n’Ovidi Montllor. A l’autora del conte, veïna, del Pla de na Tesa, li cantava sa mare quan era petita.
El conte ens parla de la justícia social i dels governants injustos i opressors.
Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només li importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent. Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessitaven un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.
D’aquí no passa ningú!
Il·lustracions: Bernardo P. Carvalho
Editorial: Takatuka
Il·lustrat com si fossin dibuixos de nins i nines fets amb retoladors escolars, aquest conte enginyós ens endinsa en conceptes com repressió, prohibició, revolta, desobediència. I ens mostra què fa el poble quan els seus governants volen dur a terme ordres absurdes.
Al llarg de la segona quinzena del mes de setembre i primera setmana d’octubre he tengut la oportunitat de realitzar un curs a sobre “Prevenció i maneig de situacions d’estrès en l’àmbit laboral” a un grup de funcionaris de l’Ajuntament d’Inca.
Vull agrair la confiança dipositada en mi per impartir aquest curs i per tractar de millorar les estratègies d’afrontament a l’estrès que sorgeixen al nostre entorn.
Ha estat un plaer compartir aquestes sessions amb vosaltres!
Aquí teniu les dues participacions radiofòniques que he realitzat avui dissabte 23 de setembre de 2017.
Per una part, entre les 09:00 i les 09.30 he participat al programa No venim amb manual de IB3 Radio de la mà de Regina Cortès parlant a sobre les activitats extraescolars esportives i les seves implicacions. Clicau a la següent imatge per escolar el programa.
Per altra part, entre les 10.00 i les 13.00 he participat al programa Miraixo-Swing de la Radio de Canal 4 Radio parlant a sobre la importància de la son en el rendiment esportiu. Podeu escoltar el programa clicant a la següent imatge.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem de l’atenció; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens presenten dos jocs per estimular aquesta funció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
QUE ÉS L’ATENCIÓ?
L’atenció és l’acte de dirigir el pensament cap a un objecte (problema, tasca…) concret. L’atenció selecciona els estímuls percebuts de l’exterior de manera que a continuació es pugui fer un anàlisi on la memòria aportarà informació per fer significatiu allò percebut.
L’atenció pot ser voluntària, quan dirigeixes conscientment cap a una tasca o un estímuls; o involuntària quan per un acte reflex et dirigeixes cap a un estímul que ha captat la teva atenció.
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ATENCIÓ:
Factors externs.
– Potència de l’estímul (ex: un renou fort atreu l’atenció de forma més immediata que un de molt fluix).
– Canvi (ex: una interferència a la ràdio atreu l’atenció perquè canvia l’estímul).
– Repetició (ex: una tornada d’una cançó s’acaba fixant a la memòria).
– Estructura (ex: és més senzill cercar una informació en un esquema que en una llista caòtica).
Factors interns.
– Motivació (ex: es llegeix amb més atenció una novel·la que un fulletó comercial).
– Emoció (ex: les emocions com la por, la vergonya, la pena, l’avorriment, la ràbia, la impotència o la desesperació, dispersen l’atenció).
– Necessitats del moment (ex: la persona que té set, és més sensible als estímuls relacionats amb la beguda).
– Connexió (ex: s’atén millor a allò que té a veure amb el que ja sabem).
JOCS RECOMANATS:
SHRIMP és un partygame en el qual podrem trobar gambes de 3 països, de 3 grandàries, 3 colors i en cada carta hi haurà 1, 2 o 3 gambes. Aquestes gambes les cuinarem en un wok, una torradora o en una paella.
L’objectiu del joc és fer-se amb el nombre més gran de gambes possibles.
Es tracta d’un joc molt interessant perquè:
– Treballem l’observació, l’atenció i la concentració.
– Té un disseny divertir i agradable que convida a jugar.
– Treballem la presa de decisions i el pensament amb velocitat.
– Per jugar-hi bé, cal controlar la impulsivitat.
– El format amb bossa de tela ens facilita la seva conservació.
– El polsador en forma de pot de maionesa és un gran encert.
El SET és un joc senzill, tal volta és més difícil d’explicar que jugar-hi. És un joc interessant per l’aula i a casa per diferents motius:
– Es treballen diferents capacitats cognitives.
– Ens dóna peu a treballar diferents conceptes matemàtics, com el reconeixement de patrons i la combinatòria.
– Permet jugar al mateix temps a un nombre considerable de jugadors.
– Encara que tots els jugadors juguen al mateix temps, no es tracta d’un joc de jugada ràpida. Per identificar els patrons requerim un cert temps, amb el que és un joc tranquil.
– Amb SET treballem la reflexió i la validació, quan cada jugador fa un SET ja de defensar davant de la resta la lògica que ha seguit, i la resta han de validar aquesta tria.
Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.
Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria) i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.
Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.
I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.
ÀNIM!!!
MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.
Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional
Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.
Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.
Què és el que està passant i què estem fent malament?
Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:
• Pares emocionalment disponibles. • Limitis clarament definits. • Responsabilitats. • Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat. • Moviment en general però especialment a l’aire lliure. • Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.
En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de: • Pares distrets digitalment. • Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles. • Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho. • Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada. • Un estil de vida sedentari. • Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.
Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:
• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó. • Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten. • Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats. • Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes. • Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui. • Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc • Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.). • Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar. • Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida. • No carregui la motxilla dels seus fills, no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar. • Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació. • Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts. • No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat. • Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment” • Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits. • Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials. • Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital. • Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira. • Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca. • Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.
Avui vos vull presentar un llibre que malgrat ja té els seus anys ens ajuda a reflexionar a sobre la comunicació amb els nostres fills i els aspecte que podem millorar.
Títol: Como hablar para que sus hijos le escuchen y escuchar para que sus hijos le hablen.
Autores: Adele Faber i Elaine Mazlish.
Editorial: Medici.
Sinòpsi: Aquest és un llibre molt pràctic i directe, que ens ofereix idees per millorar la comunicació amb els nostres fills, des que comencen a parlar (o abans). Les autores han escrit aquest llibre amb molt sentit comú, i és per aquesta raó es fa molt fàcil acceptar les seves propostes: en el fons ho sabíem! Ens donen exemples de conflictes freqüents, ajudant-nos a entendre el punt de vista dels nins i permetent-nos alhora mantenir-nos dins dels nostres paràmetres de conducta. Tot això sense deixar de respectar-los i de mostrar afecte per ells. El llibre és molt senzill de llegir, fins i tot pels qui fugen dels llibres sobre criança. N’hi ha prou amb donar un ullada a les tires còmiques presents al llarg de tot el llibre per captar el missatge i començar a parlar perquè els nostres nins ens escoltin.
Índex:
· Una carta a los lectores.
· Cómo leer y usar este libro.
· Cómo ayudar a los niños a enfrentarse a sus sentimientos.
· Cómo obtener cooperación.
· Alternativas para el castigo.
· Cómo fomentar la autonomía.
· Las alabanzas.
· Cómo liberar a los niños de la representación de papeles.
· Cómo reunir todos estos conocimientos.
· En resumen, ¿de qué trata este libro?
· Algunos libros que pueden encontrar interesantes.
Primera part…
COM UN PEIX A L’AIGUA
La gran fàbrica de les paraules
La cançó de les balances
D’aquí no passa ningú!
MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.
tresimespsicologia.com 