Avui a les 12.00 he tengut el plaer de participar amb una xerrada a l’Escola de pares del C.S. de Pediatria de s’Escorxador amb el tema “Els jocs i els contes com a eina educativa“.

Ja vos ho podeu imaginar, ha estat una experiència molt interessant i enriquidora. Vos deix aquí unes fotos i el material que els hi he entregat als assistents.

Moltes gràcies a Lila i els Contes i a Neurona 2020 per la seva col·laboració tant amb material com amb contingut.


1


2


3


4.jpg


 

En resum, Jugau, jugau, jugau amb els vostres fills!!!!!!

 

Aquesta vegada vos contaré una història personal per introduir el tema que ens ocupa al post d’avui.

 

El cap de setmana passat vàrem anar 11 famílies (21 pares i mares i 21 nins i nines) a passar dos dies al Casal de Colònies de la Colònia de Sant Pere. És una activitat que ja fa dos anys que feim amb un grupet de s’escola i l’objectiu es passar-ho el millor possible en família.

 

En guany vaig decidir organitzar una gimcana per donar contingut al dissabte horabaixa i fer una activitat divertida on pares i fills compartien joc, espai i normes, perseguint el mateix objectiu, passar una estona divertida i si el cas guanyar el premi.

 

A les següents fotografies podeu veure com ens ho passarem de bé.


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


I ara entrant en matèria voldria transmetre-vos la importància d’invertir temps jugant amb els nostres fills amb un conjunt d’efectes que es produeixen:

Conèixer millor als fills: A través del joc els nins ens expliquen els seus temors, les seves preocupacions i inquietuds, en lloc de fer interrogatoris que només bloquegen als nins provau a jugar més amb ell i que vos transmetin a través del joc allò que senten.

Transmetre’ls valors: El joc és una oportunitat on poden transmetre tots aquells valors que nosaltres tenim interioritzats i que de vegades no sabem com transmetre (justícia, cooperació, respecte, etc.), a més també els ajuda a regular i controlar les seves emocions i a reconèixer les emocions dels altres.

Aporta seguretat al nin: Jugar junts reforça el vincle i genera en el nin una sensació de tranquil·litat i benestar.

Afavorir un clima de confiança: En totes les casa en les quals es juga molt es genera un clima de confiança, al nin li agrada la companyia dels seus pares i passar moments al costat d’ells, a més la llar es torna un entorn veritablement positiu.

El vostre fill és més feliç: Com més t’impliquis en el seu joc més feliç serà el teu fill, la majoria de nens que juguen bastant amb els seus pares són més alegres i amb un estat d’ànim més elevat, està comprovat i sinó comprova-ho tu mateix.

 – Temps de qualitat junts: El temps que es passa jugant és temps de qualitat, no serveix de res estar al costat del nin sinó li dedicam atenció (exemple mirant el mòbil o l’ordinador), l’important és estar al costat d’ell però fent activitats junts. Podem utilitzar aquests moments de joc per apartar-nos de l’estrès i els problemes diaris, és un moment únic, màgic i irrepetible.

Font: ommicrono.elespanol.com

Des de d’aquestes línies no em cansaré de convidar-vos a jugar amb els vostres fills i filles per tastar de primera mà tots aquests beneficis.

Finalment per tancar aquest post el meu agraïment més sentit al grup de famílies de l’escola que per segon any consecutiu hem compartit aquest dies inoblidables a la Colònia de Sant Pere. L’any qui ve més i si és possible millor!!!

 

Ministeri

Bussejant per la darrera entrega de l’INFOCOP ONLINE (publicació periòdica de Consell General de la Psicologia d’Espanya) vaig trobar aquest recurs del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat on s’ofereix informació i material educatiu a diferents nivells de profunditat per treballar “Per una societat lliure de violència de gènere“.

Vos deix dos enllaços:

1) L’article de l’INFOCOP ONLINE on teniu un resum del que trobareu a l’enllaç del ministeri:

www.infocop.es/view_article.asp?id=6878

2) El portal web del ministeri amb tota la informació:

www.violenciagenero.msssi.gob.es/ca/home.htm

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’enrabiades i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Què són les enrabiades?

– Part del desenvolupament, apareixen entre els 1,5 i 4 anys.

– El més habitual és plorar, cridar, potadetes, tirar-se al terra, rompre objectes i s‘observa un oposicionisme extrem a qualsevol indicació que els hi donam. Duren entre 5 i 10 minuts.

– Són una forma descontrolada d’expressar  un desig o necessitat no s’ha satisfet.

– El comportament que s’observa durant una enrabiada està relacionat amb la falta de maduresa del llenguatge com a mitjà d’expressió.

– L’objectiu d’una enrabiada no és molestar als pares/mares, sinó aconseguir satisfer els seus desitjos/necessitats.

– Les causes més comuns són: frustració, cansament, sobreexcitació, procés evolutiu d’individualització i autoafirmació…

Estratègies de prevenció.

Quan està tranquil…

– Assegurar que les necessitats bàsiques estiguin cobertes: gana, son, fred/calor, atenció, relació afectiva…

– Reconèixer i lloar efusivament  al llarg del dia els comportaments adequats.

– Oferir opcions a l’hora de donar indicacions. Aquesta estratègia afavoreix el control percebut per part del nin/a a l’hora de triar. Ex. De postres pots triar entre: flam, iogurt o plàtan.

– Retirar de la vista, en la mesura del possible, el que sabem que pot provocar una enrabiada. Ex. Un objecte que no pot tocar, un aliment que no pot menjar…

– Evitar un to impositiu a l’hora de donar indicacions. S’ha de parlar d’una manera agradable i alegre.

Quan ja hi ha indicis…

– Observació dels indicis d’aparició d’una enrabiada. Ex. Evitar contacte ocular, no escoltar, bufar, tensió muscular…

– Utilitzar estratègies per despistar. Ex. Hem de fer un trajecte amb bus i el nin no vol. Acabam pujant al bus i observam que està nerviós. En aquest moment se li proposa que anem contant tots els cotxes vermells que vegem pel carrer.

– Canviar d’entorn. Ex. Estam a una festa familiar i la nina ens demana menjar un aliment que ha vist sobre la taula però que ella no pot menjar. Davant la negativa comença a posar-se nerviosa. En aquest moment ens anam amb la nina a un altra habitació per parlar amb ella i tractar de reconduir la situació.

Com manejam les enrabiades?

Les següents indicacions s’han d’aplicar durant els 5-10’ que dura una enrabiada. Perquè l’estratègia funcioni tots els cuidadors han d’actuar de la mateixa manera en totes les enrabiades.

– Hi ha que mantenir-se ferm amb la indicació que s’ha donat. Així evitarem la relació enrabiada → aconsegueix el que vull.

– Hem de mantenir el control de la situació i de les nostres emocions per no generar inseguretat i perquè som un model de conducta.

– En la mesura del possible, canviarem d’entorn. Ens anirem a un altra habitació o a un lloc més apartat.

– És essencial restar importància a les enrabiades quan aquestes s’estan produint, mostrar certa indiferència i no concedir al nin/a una especial atenció quan manifesta aquestes conductes.

– Tot canvia si ha risc de lesionar-se, lesionar als altres o rompre objectes. En aquest cas amb una actitud ferma es realitzarà una contenció i un canvi d’entorn fins que es pugui assegurar la seguretat del nin/a.

– En cas d’haver de parlar amb el nin/a serà si no crida, ni plora i utilitzarem frases curtes assegurant-nos que ens mira i ens atén.

– Quan ja no hi hagi risc de fer-se mal se li ha donar el temps i l’espai necessari perquè es tranquil·litzi.

– Quan comencem a aplicar aquestes indicacions s’observarà un lleuger augmenten de les enrabiades que després gradualment aniran disminuint.

Que hem de fer després?

– Un cop ha acabat l’enrabiada sense que el nin/a hagi aconseguit el que volia amb aquest comportament. La forma d’actuar es la següent:

     · Els cuidadors contendran les seves emocions davant el nin/a.

     · Es pot reforçar el control emocional que està tenint un cop està tranquil.

     · Es tracta de normalitzar la situació continuant amb les rutines habituals i aplicant les recomanacions de prevenció.

Quan hem de demanar ajuda?

– Quan les enrabiades apareixen més enllà dels 4 anys.

– Si el comportament és molt agressiu, arribant a causar lesions als cuidadors o a si mateix/a o sistemàticament romp objectes.

– Si durant l’enrabiada contén la respiració fins a l’acubament.

– Si s’observa un retrocés evolutiu (control d’esfínters, autonomia, etc…), mal de cap o mal de panxa relacionats amb les enrabiades, es nega a menjar/dormir o malsons freqüents.

– Quan els cuidadors sentin impotència per falta d’estratègies d’afrontament a les enrabiades.

 

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES ENRABIADES:

Quina rebequeria

Quina rebequeria
Autora: Mireille Allance
Editorial: Corimbo

Tots els nines i nines fan qualque vegada una rebequeria. En aquest conte, a través del seu protagonista, en Robert, veurem com la ràbia es materialitza en forma de monstre que puja per la gola de l’infant. Aquest és un conte perfecte per treballar la ira tant a casa com a l’escola per a infants de 3 a 6 anys.


El pot de les enrabiades

El pot de les enrabiades
Autora:M.Àngels Juanmiquel
Il·lustradora:Màriam Ben-Arab
Editorial: Barcanova

Aquest llibre és per a nins i nines a partir de 7 anys. En aquest cas la protagonista és na Paula que quan s’enfada, i això li passa sovint, diu paraules molt gruixudes. Els seus pares un dia van al mercat i li compren un regal molt especial, un pot. La nina decidirà fer-lo servir per amollar-hi totes aquelles paraules malsonants per les quals la castiguen dia sí dia també. L’autora, a més d’oferir-nos una dinàmica per treballar la ràbia, ens proposa un joc lingüístic, ja que na Paula anirà perdent una consonat cada vegada que expulsi les paraules gruixudes dins el pot i per recuperar-les haurà de treballar amb les consonats oclusives i amb paraules compostes.


La nena que sempre deia no

La nena que sempre deia NO.
Autora: Swann Meralli i Carole Cróuzet
Editorial: Picarona

Aquest és un conte amb un text molt senzill, però amb unes il•lustracions molt expressives i divertides. Com el títol indica la història parla d’una nina que li demanis allò que li demanis sempre respon amb un enorme NO!. Però un dia aprendrà que si sempre diu no s’arrisca a no sentir mai un SÍ!

 

Amb el post d’avui vos vull presentar a una nova col·laboradora de tresimes psicologia. El seu nom és Paula Dell´Olmo és advocada (Cda. 4.531 del ICAIB), experta en Dret de Família i Violència de Gènere. Exerceix en el Despatx Triquet Abogados. Trobareu les seves dades de contacte al portal web del despatx triquetabogados.com

 

Avui ens parlarà d’uns termes jurídics que sovint ens duen a confusió com són la pàtria potestat i la custòdia d’un menor una vegada es produeix una separació.

 

Des d’aquestes línies moltes gràcies Paula per la teva col·laboració.


https://i2.wp.com/triquetabogados.com/wp-content/uploads/2015/06/logo-round_shadow.png

Hablemos de la custodia y la patria potestad.

Paula Dell´Olmo, Triquet abogados.

Durante los procesos de separación o divorcio, son muchas las parejas que se preguntan qué es la patria potestad y qué diferencia hay con la guarda y custodia.

 

En términos coloquiales, la patria potestad es el conjunto de deberes y derechos de los padres en relación con los hijos menores de edad, no emancipados. Se trata de la capacidad de los padres de decidir sobre los hijos, representarlos tanto a ellos como a sus bienes.

 

Como ejemplo, ejercer la patria potestad supone decidir dónde va a vivir tu hijo, a qué centro escolar acudirá, qué tipo de educación recibirá o si tiene que someterse a un tratamiento médico quirúrgico determinado. Es, en definitiva, el poderde tomar decisiones determinantes de la vida del menor.

 

La patria potestad se extingue por la muerte de los padres o del hijo, por adquirir el hijo la mayoría de edad, por emancipación y por adopción del hijo.

 

La patria potestad suele ejercerse de forma conjunta por ambos progenitores, aunque puede privarse de la patria potestad al padre o la madre, total o parcialmente, si se considera que aquél incumplió los deberes inherentes a la misma. En cuanto cese el motivo que surgió para acordar la privación de la patria potestad, ésta se puede recuperar.

 

De ejercerse de forma conjunta, los progenitores deberán consensuar este tipo de decisiones sobre la vida de sus hijos menores de edad. En caso de no poder llegar a un acuerdo, los padres separados, divorciados o en uno de estos procesos, podrán interponer un procedimiento judicial para solicitar a un Juez la potestad de decisión sobre un determinado tema en discordia.

La guarda y custodia, en cambio, se trata del cuidado y asistencia diaria, cotidiana a los hijos.

 

Ésta puede ser compartida, que es, si nada lo impide, lo deseable tras una ruptura, siempre pensando en el superior interés de los hijos comunes. También puede ejercerse de forma exclusiva por uno de los progenitores, ostentando el no custodio un derecho a realizar visitas a los hijos, que variará en virtud de las necesidades de cada familia.

 

Estar inmerso en un proceso por violencia de genero supone el veto a la custodia compartida.

 

Lo ideal en un proceso de separación o divorcio es consensuar las condiciones que regirán a partir de ese momento y redactar un Convenio regulador a medida para cada familia. Si tras una negociación, el acuerdo no es viable, habrá que acudir a instancias judiciales para que se regule la nueva situación por un Juez, tras un proceso judicial. En éste, los hijos menores podrán ser oídos mediante exploración judicial si éstos son mayores de 12 años o menores de esa edad si tuvieran suficiente juicio. Hay que tener presente que en cualquier momento es posible negociar un acuerdo y acabar un procedimiento judicial de forma consensual, a pesar de haber empezado como contencioso.

 

Dues claus importants en el desenvolupament de l’adolescència són la necessitat d’establir noves relacions i el sentit de pertinença a un grup. Internet i les noves tecnologies en general s’han convertit en un facilitador de les interaccions socials. Però hem de tenir present que també hi ha riscos en la seva utilització i pot generar mal ús i abús.

TICCs Adolescència.jpg

En l’actualitat internet i les noves tecnologies són eines imprescindibles en la nostra societat. Les darreres generacions contemplen la tecnologia des d’una perspectiva diferent a la dels adults perquè han nascut amb ella. Tenen molta facilitat per utilitzar-la i sense ella en el seu entorn els hi seria molt complicat moure’s, relacionar-se i passar el seu temps d’oci.

 

Amb aquesta perspectiva, l’ús de la tecnologia -a la vegada que també és molt beneficiosa i està al darrera de molts dels avanços que han fet progressar a la societat en els darrers anys en diferents disciplines- ha fet sorgir un mal ús i molts abusos. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar-la i fer-ho de forma correcta. De la mateixa manera que passa amb el cotxe: pot ser un instrument perillós però si es respecten els senyals, la velocitat o es prenen les mesures de seguretat adients com l´ús del cinturó –per exemple-, els riscos són molt menors.

 

Consells per fer un bon ús de les noves tecnologies:

– Primer de tot és vital que la persona que supervisa al menor coneixi les eines a supervisar per poder fer un acompanyament complet.

 

– Ensenyar als adolescents el funcionament tècnic de les tecnologies en relació a aspectes com virus, spam, suplantació de la identitat… entre altres.

 

– Tenir instal·lades eines com els antivirus i practicar hàbits segurs com no entrar en pàgines no fiables, utilitzar contrasenyes segures i canviar-les de forma periòdica.

 

– Acordar entre l’adolescent i la família els horaris de l’ús: parlar i pactar quan de temps es juga, quins dies o en quins moments.

 

– Col·locar l’ordinador en una zona de trànsit o comú de la casa. D’aquesta manera els pares o qui hi visqui en el domicili poden realitzar una certa supervisió dels continguts d’internet que consulta l’adolescent.

 

– Promocionar altres formes de relacions socials entre iguals, més pròximes i reals com les sortides amb amics o fer esport.

 

– Establir entre els pares un criteri d’edats per fer ús de la tecnologia. Per exemple: decidir a quina edat el seu fill pot tenir mòbil o pot tenir accés a determinats continguts d’internet.

 

– Potenciar la comunicació dels pares amb els fills adolescents: s’han d’obrir vies de comunicació amb l’adolescent i està obert al diàleg amb el fill en qualsevol moment o situació.

 

– Educació a les escoles i instituts sobre la gestió de sentiments i emocions, la comunicació de dades personals, el dret a la intimitat i el respecte per la imatge d’un mateix o dels altres. S’han de donar pautes per a les interaccions virtuals de forma segura.

 

– Detecció de símptomes que denotin un excés d’hores d’ordinador o mòbil: canvi en els hàbits, deixar de fer coses que abans els hi agradaven, canvis en la relació amb els iguals o els adults, pèrdua de la capacitat d’atenció o concentració, canvis d’humor en el seu estat d’ànim, augment de la irritabilitat, mals de cap, insomni i dificultats per a sortir de casa.

 

– Cercar ajuda professional si la simptomatologia abans descrita no millora o hi ha un agreujament dels símptomes.

Font: spcsalut.org

 

Avui a Diario de Mallorca surt publicat un artícle meu a sobre la síndrome de l’Emperador. Esper que vos agradi.

tmp_7953-2017-05-23 14.49.15-797837322

 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’autoestima i Lila i els contes ens proposarà quatre llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Que és l’autoestima?

L’autoestima és el resultat de la valoració per comparació (estat ideal vs. interpretació de l’estat actual) que una persona fa de si mateixa, en relació als seus pensaments, les seves emocions i el seu comportament,  en diferents àrees personals com són:

– L’escola.

– La família.

– L’entorn social (Ex. Amistats).

– L’aspecte físic.

– Altres característiques personals (estat emocional, acceptació d’un mateix, confiança en si mateix)

Que destrueix l’autoestima en els infants?

– Pautes educatives familiars massa permissives o massa autoritàries.

– Que el mestre/professor tengui una autoestima baixa.

– Que a l’escola no s’utilitzi correctament el premi com a mitjà de canvi.

– Pensament excessivament autocrític.

– Un sistema de creences i valors molt rígid i absolut.

Pautes per afavorir una autoestima positiva.

– Elogiar els infants quan fan quelcom bé.

– Tractar els infants amb respecte i afecte.

– No demanar la perfecció.

– Escoltar i respondre els infants.

– Estimular els infants a prendre decisions per si mateixos.

– Donar responsabilitats.

– Fomentar els interessos i les habilitats dels infants.

– Evitar fer comparacions entre fills, amb altres familiars o amics.

– Afavorir un entorn ordenat, amb límits i estructura.

– Com a mare i pare treballau la vostra autoestima per ser un model positiu.

(Font: Bermúdez Sánchez, María Paz, (2004), “Manual de psicología clínica infantil”, Ed. Biblioteca Nueva, Madrid).

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AUTOESTIMA:

Yo voy conmigoYo voy conmigo.
Raquel Díaz Requera
Editorial Thule

Sens dubte és un dels contes que he recomanat més darrerament. No el puc explicar sense que se’m posi la carn de gallina.
La història és molt senzilla: a la protagonista li agrada un nin de la classe que nom Martín, però aquest nin no la mira. Ella demana consell a diferents companys de com pot aconseguir que en Martín sàpiga que existeix. Cada un d’ells li diu que s’ha de desfer d’alguna cosa. S’ha de llevar les ulleres, amollar-se els cabells, deixar de dur ales, parlar menys, treure’s els ocells del cap… Una vegada queda desposseïda de tot allò que la identifica, en Martín la mira, però ella veu la seva imatge reflectida en el mirall i no s’hi reconeix. Li agraden les seves ales, els ocells, les seves ulleres… i diu .”Yo voy conmigo”. Un llibre fantàstic per valorar qui som  i com som.

D’aquí a poques setmanes sortirà la traducció al català.


NO VULL TENIR EL CABELL ARRISSAT_Cubierta.inddNo vull tenir els cabells arrissats
L.E. Anderson
Editorial Picarona

A qui no li ha passat? Qui té els cabells arrissats els vol llisos i qui té rinxols voldria tenir el cabell ben llis. La protagonista d’aquest conte fa de tot per estirar la seva mata de cabells. Utilitza raspalls, es posa llibres amb pes damunt del cap, s’hi aferra globus inflats…
Un conte divertit i imaginatiu que ens parla d’acceptar-nos.


WonderWonder o la lliçó de l’Agus
R.J Palacio
Editorial La Campana

L’Agus ha estudiat a casa fins els deu anys. Ara començarà a l’escola. L’Agus se sent un nin completament normal, tot i que va néixer amb una malformació que fa que la seva cara sigui bastant especial.

Aquest és un conte preciós, captivador, que parla la diferència, els prejudicis i la superació. També sobre l’amor, en aquest cas del de la germana de l’Agus, que fa que tot sigui un poc més fàcil.


VermellVermell, història d’una cera de colors
Hall Michael
Editorial Takatuka

Què passa quan ets una cera vermella, però a l’etiqueta hi diu que ets blava?
Aquest és un conte sobre la diferència i sobre les etiquetes que ens posen i posam als altres i que ens angoixen i limiten a l’hora de desenvolupar-nos.

 

 

Logo Lila i els contes i tresimes psicologia

Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.

PÍNDOLA INFORMATIVA:

Tenir emocions negatives o veure-les  en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.

Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se’l prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nins comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.

Font:www.lavanguardia.com/vida/20160330/40741925338/padres-deben-llorar-delante-hijos-aprendizaje-emocional.html

LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR LES EMOCIONS NEGATIVES:

Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pes de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.

CATALAN interior:P02-31_UKMenjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka

En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba  que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorbir les pors i fer-les desaparèixer.

Aquest  és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.

El abrigo de pupaEl abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule

En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.

Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.

El buitEl buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore

Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil  d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…

Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?

Bon dia a tothom!Familia casa

Avui compartiré un post que malgrat ja té el seu temps avui l’he llegit per primera vegada. És impressionant…

Com a resum diré que és una interpretació equilibrada de la feminitat i la masculinitat en el si d’una família.

Per favor, llegiu-ho.

www.albertosoler.es/yo-no-ayudo-mujer-los-ninos-tareas-casa/