Aquest post comença de manera atípica…

Bussejant per la xarxa vaig topar amb aquest article, hem va parèixer molt  interessant i vaig fer la recerca de la font original per fer una anàlisi de la qualitat de la publicació.

Al final del document s’atribuïa l’autoria de l’article al Dr. Luis Rojas Marcos (un referent internacional en psiquiatria)  i per aquí vaig començar la cerca. Hem va sorprendre que no pogués trobar l’article original signat per el Dr. Luis Rojas Marcos i vaig contactar directament amb  ell. Molt amablement me va explicar que estava al corrent de la situació i que ell no era l’autor de l’article en qüestió.

Arribat en aquest punt vaig seguir cercant i finalment vaig localitzar la font original de l’article. Es tracta d’una Terapeuta Ocupacional canadenca que es diu Victoria Prooday.

I després d’aquesta explicació vos present l’article. És necessari realitzar una lectura pausada, reflexiva i amb capacitat d’autocrítica per identificar els punts a millorar i esforçar-se en provocar els canvis necessaris.

ÀNIM!!!

MAL COMPORTAMENT: La cridada desesperada del seu fill per demanar ajuda! Solucions reals per a un millor comportament a l’escola i a casa.

Victoria Prooday – Terapeuta Ocupacional

Hi ha una tragèdia silenciosa que s’està desenvolupant a diari en les nostres llars, i concerneix a les nostres més precioses joies: els nostres fills. Els nostres fills estan en un estat emocional devastador! En els últims 15 anys, els investigadors ens han regalat estadístiques cada vegada més alarmants sobre un augment agut i constant de malaltia mental infantil que ara està assolint proporcions epidèmiques.

Les estadístiques no menteixen:
• 1 de cada 5 nins té problemes de salut mental.
• S’ha observat un augment del 43% en el TDAH.
• S’ha observat un augment del 37% en la depressió adolescent.
• S’ha observat un augment del 200% en la taxa de suïcidis en nins de 10 a 14 anys.

Què és el que està passant i què estem fent malament?

Els nins d’avui estan essent sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats dels fonaments d’una infància sana, tals com:

• Pares emocionalment disponibles.
• Limitis clarament definits.
• Responsabilitats.
• Nutrició equilibrada i un hàbit de son adequat.
• Moviment en general però especialment a l’aire lliure.
• Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurats i espais per a l’avorriment.

En canvi, aquests últims anys els hi ha omplert als nins de:
• Pares distrets digitalment.
• Pares indulgents i permissius que deixen que els nins “governin el món” i siguin els qui posin les regles.
• Un sentit de dret, de merèixer-ho tot sense guanyar-s’ho o ser responsable d’obtenir-ho.
• Hàbit de son inadequat i nutrició desequilibrada.
• Un estil de vida sedentari.
• Estimulació sense fi, minyones tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?
Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al bàsic. Encara és possible! Moltes famílies veuen millores immediates després de setmanes d’implementar les següents recomanacions:

• Estableixi límits i recordi que vostè és el capità del vaixell. Els seus fills se sentiran més segurs en saber que vostè té el control del timó.
• Ofereixi als nins un estil de vida equilibrat ple del que els nins NECESSITEN, no només del que VOLEN. No tengui por de dir “no” als seus fills si el que volen no és el que necessiten.
• Proporcioni aliments nutritius i limiti els menjar altament processats.
• Passar almenys una hora al dia a l’aire lliure fent activitats com: ciclisme, caminada, pesca, observació d’aus / insectes.
• Gaudeixi d’un sopar familiar diari sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.
• Juguin jocs de taula com a família o si els nins són molt petits per a jocs de taula, deixi’s anar pels seus interessos i permeti que siguin ells els qui manin en el joc
• Involucri als seus fills en alguna tasca o quefer de la llar d’acord a la seva edat (doblegar la roba, ordenar les juguetes, penjar la roba, desembalar els queviures, posar la taula, donar de menjar al ca, etc.).
• Implementi una rutina de son consistent per assegurar que el seu fill dormi prou. Els horaris seran encara més importants per als nins d’edat escolar.
• Ensenyar responsabilitat i independència. No els protegeixi en excés contra tota frustració o tota equivocació. Equivocar-se els ajudarà a desenvolupar resiliència i aprendran a superar els desafiaments de la vida.
• No carregui la motxilla dels seus fills,  no els faciliti la tasca que es van oblidar, no els peli els plàtans ni els peli les taronges si ho poden fer per si sols (4-5 anys). En comptes de donar-los el peix, ensenyi’ls a pescar.
• Ensenyi’ls a esperar i a retardar la gratificació.
• Proporcioni oportunitats per a el “avorriment”, ja que l’avorriment és el moment en què la creativitat desperta. No se senti responsable de mantenir sempre als nins entretinguts.
• No usi la tecnologia com una cura per a l’avorriment, ni ho ofereixi al primer segon d’inactivitat.
• Eviti l’ús de la tecnologia durant els menjars, en automòbils, restaurants, centres comercials. Utilitzi aquests moments com a oportunitats per socialitzar entrenant així als cervells a saber funcionar quan estiguin en manera: “avorriment”
• Ajudi’ls a crear un “pot de l’avorriment” amb idees d’activitats per quan estan avorrits.
• Estigui emocionalment disponible per connectar-se amb els nins i ensenyar-los auto-regulació i habilitats socials.
• Apagui els telèfons a la nit quan els nins/joves hagin d’anar al llit per evitar la distracció digital.
• Converteixi’s en un regulador o entrenador emocional dels seus fills. Ensenyi’ls a reconèixer i a gestionar les seves pròpies frustracions i ira.
• Ensenyi’ls a saludar, a respectar els torns de paraula, a compartir sense quedar-se sense res, a dir gràcies i per favor, a reconèixer l’error i disculpar-se (no els obligui), sigui model de tots aquests valors que inculca.
• Connecti’s emocionalment: somrigui, abraci, besi, pessigollegi, llegeixi, balli, boti, jugui o gategi amb ells.