Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes, Neurona 2020 i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem dels beneficis dels jocs de taula en el desenvolupament dels infants; i a continuació Lila i els contes i Neurona 2020 ens proposen quatre jocs de taula per créixer jugant.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Els jocs de taula són una eina fonamental en l’aprenentatge de competències, a més de proporcionar diversió i interrelació entre els participants, potencien habilitats cognitives, motrius i relacionals. Per una estona ens convertim en companys, on poder compartir una situació i un moment, que en altres situacions no és possible.
Tenim una gran quantitat de jocs al nostre abast, que ens permeten començar a jugar des dels 3 anys i fins i tot quan són adolescents (sí, sí, també quan són adolescents, increïble veritat?).
De la mateixa manera, l’aula és un espai ideal per utilitzar el joc i treballar habilitats i competències d’una manera divertida i participativa.
Neurona 2020 anomena diferents raons per utilitzar el joc de taula a l’aula i a casa:
1. És divertit i permet representar diferents rols.
2. Ens permet viure en unes dimensions d’espai i temps diferents de la realitat.
3. Enriqueix i enforteix la relació familiar.
4. Ensenyen: a saber guanyar, a aprendre a perdre, a cooperar, a potenciar capacitats matemàtiques i capacitats lingüístiques, a resoldre problemes, a prendre decisions, a acceptar i comprendre normes, a treballar la memòria, la percepció i l’atenció, a millorar les nostres habilitats emocionals, a pensar i a ser més creatius.
Des d’aquestes línies vos volem animar a jugar amb els vostres fills i filles. Sens dubte, Vos sorprendrà!!!
GLOOBZ
El seu nou joc de taula en el qual les figures de plàstic de monstres i pots de pintura s’uneixen a unes regles basades en la rapidesa mental i en l’habilitat. És un joc de taula de 2 a 6 jugadors, amb partides de 20 minuts de durada, recomanat per a majors de sis anys. És un joc ràpid i divertit que posa a prova la nostra capacitat de concentració i d’atenció, i en el qual hem de ser el més ràpid en prendre les decisions adequades per agafar un o més dels pots de pintura o monstres.
DOBBLE
És un joc de 55 cartes redones en les quals trobarem 8 símbols diferents. En total hi ha més de 50 símbols, però solament tenen un símbol idèntic entre cada carta. Es tracta de ser el primer a descobrir-ho. Existeixen diferents variants del joc, però sempre cal cercar el símbol idèntic en dues cartes, dir-ho en veu alta i agafar o deixa una carta, segons les regles. Amb aquest joc entrenem la concentració, l’atenció, la velocitat d’actuació i decisió, l’observació, els reflexos.
RUSHHOUR Jr.
És la versió més infantil del joc multi premiat Rush Hour editat per Thinkfun. Es tracta un joc de taula en el qual es parteix d’un embús de cotxes. Conté una tauleta de plàstic quadriculada, 16 cotxets, i una capsa de cartes amb 40 reptes.
PICTUREKA
És un joc que podem trobar en diferents formats. Aquí et proposem el Joc de Cartes Pictureka. L’objectiu és ser el primer a descobrir l’objecte ocult. És una versió del tradicional Pictureka en una baralla de cartes per jugar en família i entre amics. Permet diferents maneres de joc i les variades tasques dere cerca existents en el joc fan que cada ronda sigui impredictible imolt divertida. Amb Pictureka entrenarem la nostra capacitat d’observació, de concentració, a més de la nostra creativitat.
Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquesta vegada parlarem d’empatia i Lila i els contes ens proposa un joc de taula per treballar-la.
La mecànica del joc és molt senzilla: el joc està format per una baralla de manera que en cada carta hi ha dibuixat una icona i cada jugador té tres d’aquestes cartes. Per torns, cada jugador haurà de fer una pregunta del tipus “Com et sentiries si…?” i els altres, hauran de tirar cap per avall una de les seves cartes, aquella que pensin que la icona de la mateixa s’acosti més al que pensen que sentiria el seu company.
El jugador que ha fet la pregunta les barrejarà per no saber de qui era cada carta, les anirà descobrint interpretant en veu alta el que l’entén que han volgut dir i triarà la que consideri millor resposta. L’autor de la resposta guanyarà la carta com un punt de victòria.
El que cada jugador inventi la seva pregunta provoca que el joc sigui molt divertit, donat que podem aconseguir posar-nos en situacions i conflictes reals, però per començar a jugar, us passem un enllaç on trobareu un llista de 150 preguntes de mostra que ens ofereixen des de BrainPicnic, els editors d’aquest gran joc. http://brainpicnic.com/preguntasikonikus.pdf
Estrenam un nou espai de col·laboració entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Es tracta de fer una píndola informativa sobre un tema i de la mà de Lila i els contes ens aproparem al món dels jocs didàctics i els llibres infantils com a eina d’intervenció.
PÍNDOLA INFORMATIVA:
Que és l’amistat?
L’amistat és una relació d’afecte recíproca i voluntària entre dues o més persones. En el si de la relació s’espera acceptació, sinceritat, lleialtat, confiança, ajuda, comunicació íntima, sensibilitat, empatia i proximitat física. En cas de separació o ruptura es produeixen sentiments de tristesa, abandonament i ansietat.
Desenvolupament i amistat.
L’amistat té una significació diferenciada en relació al moment evolutiu de la persona. Així a l’ Etapa preescolar (3-7 anys) l’individualisme limita el concepte d’amistat al qui me deixa una jugueta, al qui en aquell moment vol jugar amb mi; a l’Etapa escolar (7-12 anys) les relacions d’amistat es perceben com a més estables en el temps i es basen en la cooperació i l’ajuda recíproca envers a un objectiu comú; i a l’Adolescència (12-18 anys) i ja des d’una posició de maduració avançada es concep l’amistat com una relació estable en el temps basada en la confiança, la intimitat i la comunicació.
Finalment destacar que l’amistat compleix dues funcions cabdals en el desenvolupament de la persona. Per un part, és un mecanisme compensador en el procés de socialització; i per altra part, és una eina per afavorir la transició de les relacions familiars a la autonomia personal.
(Font: Las amistades infantiles, Melero y Fuentes)
LLIBRES RECOMANATS PER TREBALLAR L’AMISTAT:
Hi ha moltíssim contes per a nins i nines que tenen l’amistat com a eix central, per tal de fer més interessant la nostra selecció hem intentat fer una tria que tracti aquesta temàtica des de perspectives ben diferents. En concret: la gelosia entre els amics, els rols que s’estableixen entre un grup d’amics, i l’acceptació de la diferència.
Els fantasmes no truquen a la porta
Il•lustracions: Rocío Bonilla
Ànima llibres
Publicació: 2016
Els fantasmes no truquen a la porta és un dels llibres que es varen publicar el 2016 que destacaria per diferents aspectes. Un d’ells són les magnífiques il·lustracions de na Rocío Bonilla, qui ja va publicar el 2015 el gran èxit De quin color és un petó. Aquest conte parla de la gelosia i l’amistat des de la perspectiva d’un ós i una marmota que conviuen i són feliços jugant i rient tots sols, fins que l’ós convida a berenar un ànec amic seu i la marmota no s’ho pren gens bé. A partir d’aquí es creen un seguit d’absurds encadenats que fan que la història cobri un gran sentit còmic. Us deixarem amb el cuquet i no us desvetllarem res més per tal que sigueu vosaltres qui pugueu descobrir la continuació de la història.
Sopa de carabassa
Autora: Helen Hoper
Editorial Juventud
Publicació: 1998
Sopa de carabassa gairebé ja s’ha convertit en un clàssic, un d’aquells contes que no poden faltar a una biblioteca infantil. Un cop més, els protagonistes de la història són un grup d’animals que viuen junts en una cabanya enmig del bosc: un Gat, un Esquirol i un Ànec. Cada dia fan sopa de carbassa per sopar: el Gat trosseja la carbassa, l’Esquirol remou la sopa i l’Ànec li posa la sal. Viuen els tres molt feliços, tot tenint cadascun la seva tasca diària. Però un dia l’Ànec decideix canviar els papers, i s’organitza un gran embolic entre els tres amics…
En aquest cas la convivència i els rols que s’estableixen entre els membres d’un grup centren aquesta història dolça i divertida alhora.
Què us he dir que no sapigueu ja de n’Anna Llenas? Tot el que escriu ho converteix en or, tant per les il·lustracions tan personals que fa com per la tendresa que traspuen les seves històries. Els protagonistes d’aquest conte són en Lolo i la Rita i a través de la seva relació descobrim que les persones tot i ser diferents es poden atreure i estimar, el que cal és cedir en ocasions i valorar la diferència com quelcom enriquidor. No trobau?
En motiu de la realització d’una sessió formativa sobre la teoria del vincle afectiu al grup de mares de postpart del C.S. S’Escorxador, a continuació vos present el material que els hi he entregat:
TEORIA DEL VINCLE AFECTIU.
• Introducció.
Com a persones que som, estam contínuament començant noves relacions, les quals ens condueixen a experiències personals i interpersonals que influeixen en com pensam i sentim sobre aquestes relacions i com ens comportam en elles.
La teoria del vincle afectiu s’utilitza per explicar aquests processos, bàsicament la forma i el motiu pel qual establim les nostres primeres relacions amb persones significatives.
El primer a desenvolupar una teoria del vincle afectiu va ser John Bowlby, l’any 1969, posteriorment Mary Ainsworth, Mary Main i altres autors han anat realitzant importants aportacionsfins arribar al contingut de la teoria del vincle afectiu que tenim actualment.
Aquesta teoria ha contribuït a millorar l’enteniment dels processos de la personalitat i les diferències individuals dels adults, ja que la divisió de les formes de vincle en els nins/es té una determinada relació amb les característiques de personalitat, la forma en què establim relacions amb altres persones i en la forma que tenim de pensar i sentir les emocions.
• Que és el vincle? i Com es forma?
La teoria del vincle parteix del supòsit que els éssers humans tendeixen a formar forts llaços afectius amb persones determinades. Per vincle s’entén el llaç afectiu que es forma entre el bebè i la seva mare/pare. Aquest vincle un cop establert té una tendència estable al llarg del temps; produeix seguretat, consol i plaer; i la pèrdua o l’amenaça de pèrdua de la persona determinada, provoca una intensa ansietat.
Segons el tipus d’interacció que s’estableixi entre el bebè i la mare/pare, s’estableix un patró del que pot esperar el bebè de la mare/pare. Mentre la mare/pare se segueixi comportant de la mateixa manera, el bebè mantindrà aquest patró. Per contra, si la mare/pare canvia el seu comportament de manera consistent (no només una o dues vegades), el bebè pot modificar el seu patró i el vincle afectiu que s’estava creant pot canviar (per exemple, pot tornar-se més insegur).
El vincle afectiu segur s’estableix a partir de la confiança. El bebè confia que la mare/pare sempre hi serà per cobrir les seves necessitats i la considerarà com una base segura a la qual tornar sempre que ho necessiti. Quan el bebè sap que compta amb aquesta base segura, és més capaç d’allunyar-se d’ella per explorar el món que l’envolta.
• Tipus de vincle.
Si ens basam en el patró de relació del bebè amb la mare/pare en situacions estranyes (SE) es poden diferenciar 4 tipus de vincle afectiu:
Descripció
Resposta a SE
Segur
El bebè té cuidadors sensibles a les seves necessitats i té confiança en què rebrà suport en SE. Aquest tipus de vincle afavoreix l’exploració de l’entorn, permetent el desenvolupament del joc i les activitats socials, sense presentar-se la necessitat de proximitat contínua.
Explora amb la mare/pare; s’altera amb la separació; s’alegra quan torna; cerca el contacte físic i consol quan es retroben.
Evasiu
El bebè sent falta de confiança per part de la mare/pare per rebre suport i cura. Són nins/es que han sofert moltes experiències en les quals no se’ls ha calmat. Els pares ofereixen poc contacte físic.
Ignora a la mare quan està present; mostra poca angoixa per la separació; es separa d’ella activament quan es retroben.
Resistent
S’observa una ambigüitat del comportament de la mare/pare. En ocasions es troba accessible i col·laboradora i en altres distant i el rebutja.
Explora poc quan la mare/pare està present, i es manté prop d’ella; molt angoixat amb la separació; es resisteix al contacte físic amb la mare en retrobar-se i es mostra ambivalent.
Desorganitzat
Es relaciona amb una severa desatenció i/o maltractament per part de la mare/pare.
Confusió sobre si apropar-se o evadir a la mare/pare alhora d’explorar l’entorn; summament angoixat amb la separació; en retrobar-se actua confós i no sap si apropar-se o allunyar-se.
• Pautes per afavorir un vincle segur.
Les investigacions mostren que el desenvolupament físic, emocional i neurològic d’un bebè és major quan les seves necessitats de protecció, seguretat i proximitat són satisfetes. Així que aquí teniu vuit principis per fomentar un vincle segur:
1) Preparar-se per a l’embaràs, el part i la criança. El bebè no sols tendrà necessitats materials també necessitarà un ambient tranquil i segur on pugui créixer.
2) Alimentar amb amor i respectant el procés individual de cada bebè.
3) Respondre amb sensibilitat a les necessitats físiques i emocionals genera confiança.
4) Fomentar el contacte físic, ja que satisfà les necessitats de proximitat, seguretat i afecte del bebè. La lactància, els banys i els massatges són formes de contacte pell a pell.
5) Participar activament en les rutines per anar a dormir.
6) Proporcionar amor i cura constant. La cura diària i el joc són excel·lents oportunitats per construir llaços sòlids.
7) Usar disciplina positiva, basada en l’empatia, l’amor i el respecte. L’objectiu és el desenvolupament de l’autocontrol, l’autodisciplina i l’establiment d’una connexió afectiva entre pares i fills.
8) Procurar un equilibri entre la vida personal i la vida familiar. Encara que les necessitats del nin/a han de ser una prioritat, també és important que els pares, com a persones individuals i com parella, cerquin un equilibri per satisfer les seves necessitats tant com sigui possible.
Font: Lda. Ana Belen Tejero Martín.
A més per complementar l’explicació i el material entregat hem visionat el següent vídeo:
GLOOBZ
RUSHHOUR Jr.
PICTUREKA
La mecànica del joc és molt senzilla: el joc està format per una baralla de manera que en cada carta hi ha dibuixat una icona i cada jugador té tres d’aquestes cartes. Per torns, cada jugador haurà de fer una pregunta del tipus “Com et sentiries si…?” i els altres, hauran de tirar cap per avall una de les seves cartes, aquella que pensin que la icona de la mateixa s’acosti més al que pensen que sentiria el seu company.
Els fantasmes no truquen a la porta
Sopa de carabassa
T’estimo (quasi sempre)
tresimespsicologia.com 