Avui a Diario de Mallorca surt publicat un artícle meu a sobre la síndrome de l’Emperador. Esper que vos agradi.


Yo voy conmigo.
No vull tenir els cabells arrissats
Wonder o la lliçó de l’Agus
Vermell, història d’una cera de colors

Día sí, día también, me encuentro en la consulta con alteraciones en el cuerpo de las personas que atiendo, hasta aquí no es nada extraño. Pero cuando las personas te dicen que les duele algo y no saben cuál puede ser el origen y además te dicen que no han hecho nada y le ha aparecido la dolencia así de golpe. Si descartamos factores externos físicos, alimentarios o medioambientales, seguramente estamos ante una Somatización.


La mecànica del joc és molt senzilla: el joc està format per una baralla de manera que en cada carta hi ha dibuixat una icona i cada jugador té tres d’aquestes cartes. Per torns, cada jugador haurà de fer una pregunta del tipus “Com et sentiries si…?” i els altres, hauran de tirar cap per avall una de les seves cartes, aquella que pensin que la icona de la mateixa s’acosti més al que pensen que sentiria el seu company.


Ja tenim aquí el nou post de l’espai de col·laboració i divulgació entre Lila i els contes i tresimes psicologia. Aquest vegada parlarem d’emocions negatives i Lila i els contes ens proposarà tres llibres com a eina d’intervenció.
Tenir emocions negatives o veure-les en altres persones no és una experiència que s’hagi d’evitar als petits de la casa. Experimentar i compartir diferents tipus d’emocions connecta a la persona amb el seu estat interior i ajuda a que s’adapti al seu entorn.
Ara bé, hi ha una sèrie d’aspectes bàsics que ens ajudaran a que el patiment no sigui gratuït, sinó que serveixi per créixer:
– La perfecció. És important evitar transmetre la idea que tot és perfecte, que la felicitat dura sempre. És un error intentar ocultar al nins els problemes existents en el seu entorn familiar. Això no implica que calgui explicar-li-ho tot, però sí fer-li partícip del que ocorre.
– La sobreprotecció. La vida té moments de felicitat, però cal assumir que aquest estat no té patent de perpetuïtat. Quan s’oculten els problemes quotidians, el nin acaba vivint en una bombolla irreal i no se’l prepara per superar la frustració que aquest fill patirà quan sigui conscient que no tot és perfecte.
– La resolució. Si els pares comparteixen les emocions negatives, aquests nins comprendran que un problema no és una amenaça. I que els problemes poden superar-se.
– La gestió. Pares i germans majors han de ser el model de gestió d’emocions pels més petits de la casa. Però això no s’aconsegueix si no hi ha un permís exprés perquè tots els membres de la família puguin expressar en públic alegria, tristesa, por o ràbia.
– L’acompanyament. Cal acompanyar en tot moment als fills als moments difícils, que els fills sentin que els pares estan aquí disposats a ajudar-los a superar el problema i a protegir-los.
– L’escola. L’escola és un escenari ideal per treballar la identificació de les emocions bàsiques dels nins. És, juntament amb l’ambient familiar, el lloc ideal per a l’aprenentatge de la gestió, tant dels moments feliços com dels tristos.
Els protagonistes que avui us presentaré són en Bernat, na Pupa i na Júlia, tres nins que d’una manera o una altra viuen sota el pes de la por o de l’angoixa i lluiten de diferent manera per ensortir-se’n.
Menjacabòries
Text i il·lustracions: Anthony Browne
Traductor: Jaume Centelles.
Editorial: Kalandraka
En Bernat és un nin que té el cap ple de preocupacions. De vegades en té tantes que no pot ni dormir. La seva àvia, però, l’ajudarà a superar l’angoixa i la por. Com ho farà? Doncs gràcies a uns petits ninotets fets amb fusta i roba que tradicionalment fabriquen els nins de Guatemala. Els posen davall del coixí i aquests s’encarreguen d’absorbir les pors i fer-les desaparèixer.
Aquest és un conte on hi predomina el misteri i les imatges fosques es contraposen a les de color per endinsar-nos en les diferents emocions.
El abrigo de Pupa
Text i il·lustracions: Elena Ferrandiz
Editorial: Thule
En aquest cas la nostra protagonista és Pupa. Una nina que amaga les seves pors davall d’un abric molt gran. La petita té por de tot: de què no l’estimin, d’estar sola, de volar… Fins que uns dia decideix despendre’s d’aquest abric que no la deixa avançar i… La resta l’haureu de descobrir vosaltres.
Aquest és un conte molt senzill replet d’un gran simbolisme. Les il·lustracions són simplement meravelloses i els colors del llibre ens transporten a un món oníric.
El buit
Text i il·lustracions: Anna Llenas
Editorial: Barbara Fiore
Anna Llenas es va atrevir amb aquest conte a parlar d’un tema tant difícil d’afrontar amb els més petits com és la pèrdua. En el llibre no s’especifica exactament a què fa referència així que ens serveix per treballar multitud d’episodis traumàtics per als nins i nines: la pèrdua de la jugueta preferida, canvis de casa, perdre un amic, la mort d’una persona estimada…
Personalment pens que allò més important que transmet aquest conte és que els episodis tristos que patim al llarg de la nostra vida també ens ajuden a trobar forces dins nostre i seguir endavant. No trobau que és ben important?
Bon dia a tothom!
Avui compartiré un post que malgrat ja té el seu temps avui l’he llegit per primera vegada. És impressionant…
Com a resum diré que és una interpretació equilibrada de la feminitat i la masculinitat en el si d’una família.
Per favor, llegiu-ho.
www.albertosoler.es/yo-no-ayudo-mujer-los-ninos-tareas-casa/
L’enuresi nocturna infantil consisteix en la incontinència involuntària de l’orina mentre la persona està dormint, perquè la persona no actua, ja sigui despertant-se o aguantant l’orina, quan la bufeta està plena. Es considera que estam front aquest problema quan la incontinència es produeix al manco dues vegades per setmana durant un mínim de 3 mesos consecutius.
Un 7,8% de persones entre 6-10 anys tenen aquest problema. A mesura que augmenta l’edat disminueix la presència d’aquest problema, això s’explica pels diferents ritmes maduratius de les persones. L’enuresi és significativament més freqüent en nins que en nines i té un fort component hereditari.
La primera indicació és que no es recomana tractar el problema fins que es compleixin aquestes tres condicions:
1) Que la persona hagui complit 6 anys.
2) Que després d’un estudi nefrològic complet (anàlisi de sang i orina, ecografia del sistema urinari i registre del patró de micció) es descarti qualsevol malaltia mèdica.
3) Que tant les persones que supervisaran el tractament com la persona que té el problema estiguin molt motivats per afrontar el tractament ja que sobretot al principi és molt dur (despertar-se dues o tres vegades al llarg del vespre, canvis de roba, canvis de llençols, etc.).
Un cop superades aquestes condicions arriba l’hora de realitzar una avaluació psicològica completa del cas i si l’avaluació és favorable s’iniciarà el tractament basat en un sistema d’alarma que ens avisa quan la persona s’orina de manera involuntària al llarg del vespre. El que s’espera del sistema d’alarma és que afavoreixi l’associació de la sensació de bufeta plena amb la contracció de l’esfínter per no orinar-se i això s’aconsegueix despertant a la persona mitjançant l’alarma quan comença a orinar-se. El fet de despertar-se produeix la contracció de l’esfínter per a continuació anar al bany a orinar. La repetició d’aquest cicle farà que la persona, o es desperti abans d’orinar-se al llit i vagui al bany, o que mentre la bufeta tengui cabuda la persona pugui dormir sense orinar-se al llit i sense anar al bany.
El sistem
a d’alarma s’acompanyarà d’un sistema de premis per afavorir l’avanç del tractament i d’unes rutines que afavoreixin el control de l’orina (Ex. no beure líquid en excés poc abans d’anar a dormir, anar a orinar sempre abans d’anar a dormir, etc.).
Aquest sistema de tractament té una eficàcia del 95% i el millor de tot, les recaigudes són mínimes i fàcils de reconduir. La duració del tractament és variable perquè depèn del ritme d’aprenentatge de la persona però entre les 6-7 setmanes el 80% de persones aconsegueixen acabar amb èxit el tractament.
Es tracta d’un nin de 6 anys amb un ritme de desenvolupament correcte en relació a la seva edat excepte per l’enuresi nocturna. Els pares i el nin presenten alta motivació per afrontar el tractament i a l’estudi nefrològic sols es detecta que la capacitat de la bufeta és lleugerament inferior a l’esperada per la seva edat (això és un “handicap” afegit perquè la bufeta s’omplirà més aviat que en altres persones, però no bloqueja la possibilitat d’iniciar el tractament).
Es posa en marxa el sistema de tractament combinat (alarma, premis i rutines) i aquest és el resultat setmana a setmana:
1ª Setmana: l’alarma sona cada vespre i alguns vespres dues i tres vegades. Els primers dies hi ha que despertar al nin perquè dorm tan profund que no sent l’alarma. Cap el final de la setmana comença a observar-se un augment del temps de contenció.
2ª i 3ª setmana: el nin banya el llit una vegada, en dues ocasions completa un vespre eixut sense aixecar-se per anar al bany; i la resta de dies demana per anar al bany una vegada.
4ª i 5ª Setmana: el nin bany el llit una vegada i la tendència canvia augmentant el dies de vespres eixut i sense anar al bany.
6ª i 7ª Setmana: la tònica habitual és no banyar el llit amb una clara tendència a no despertar-se per anar al bany. Finalment acumula 14 vespres consecutius sense banyar i el tractament intensiu s’atura. A continuació s’inicia una fase de seguiment on si banya un dia el llit es torna a utilitzar uns dies els sistema d’alarma fins que s’aconsegueixi de nou el control.
Si voleu més informació no dubte en contactar amb mi.