Deia Virginia Woolf que un no podia pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no havia sopat bé.

El cervell és un intricat embull de neurones o cèl·lules nervioses i cables elèctrics interconnectats mitjançant unes substàncies químiques molt simples, la missió de les quals és transmetre missatges d’una cèl·lula nerviosa a un altra. El cervell representa només el 2% del nostre pes: no obstant això, necessita al voltant del 20% de l’energia que ingerim. Si nosaltres “som el que mengem”, llavors el nostre cervell també dependrà del que mengem.

Podem millorar la salut i les funcions del cervell a través de l’alimentació. La principal energia que necessita el cervell para funcionar és la glucosa que prové de menjar aliments rics en carbohidrats, com a cereals, llegums, fruites i vegetals, així com productes làctics. Però, a més, necessita altres nutrients essencials: vitamines, minerals, àcids grassos, proteïnes… Un excés o un defecte del nutrient necessari pot afectar al sistema nerviós. Una alimentació desequilibrada pot produir manques específiques d’alguns dels nutrients, que es manifesten mitjançant símptomes o sensacions com a apatia, desgana, irritabilitat, nerviosisme, cansament, falta d’atenció, fallades de memòria, de concentració i fins i tot depressió.

Sabem que la nutrició és important, però encara ho és més per a la funció cerebral. El nostre cervell, com qualsevol part del nostre cos, necessita alimentar-se. En funció dels nutrients que rebi, la seva activitat serà diferent. És a dir, la composició de cada menjar té un efecte directe en la producció dels senyals químics del cervell. Aquestes substàncies, responsables de la transmissió d’informació al llarg del sistema nerviós, són els anomenats neurotransmissors, i poden modular-se en part per la nostra alimentació. Per mitjà de l’alimentació podríem influir sobre el nostre humor i comportament, ajudar a alleujar la depressió, l’ansietat i els trastorns del son.

Cadascun de els neurotransmissors existents —existeixen uns 50 diferents— té una missió específica. Per formar-los, es requereixen determinats nutrients que proporcionen els diferents aliments. Per exemple, els làctics (formatges, llet), ous, peixos, carns, llegums, fruits secs i fruites (plàtan, pinya, alvocat) aporten una substància denominada triptòfan, imprescindible per sintetitzar un neurotransmissor denominat serotonina, que està relacionada amb les emocions, la depressió, el control de la temperatura, de la gana i del son. Així, un dèficit de serotonina implica una fallada en els circuits que requereixen aquesta substància. Si menjam correctament, millorarà el nostre estat d’ànim, pensarem més ràpid, tindrem més memòria, ens podrem concentrar millor.

Aquests són només uns petits exemples del que els aliments poden fer pel nostre cervell. Quan pensem en alimentació, no hem de pensar només en diabetis, malalties cardiovasculars, obesitat, etc.., sinó també en l’òrgan més important, el cervell.

Com dur a terme una alimentació intel·ligent?

Cal intentar menjar més aliments rics en carbohidrats amb una mica de proteïna a la nit; ajudaran a relaxar-se i a dormir millor. Han de consumir-se àcids grassos essencials (Ex. peix blau). És desitjable incloure aliments rics en proteïnes en la dieta. Les proteïnes són essencials per fabricar els neurotransmissors que són vitals pel bon funcionament del cervell. S’ha d’intentar que el menjar del migdia sigui més ric en proteïnes, per optimitzar els processos cerebrals i mantenir-se més despert a l’horabaixa. Cal menjar aliments rics en vitamines i minerals; posseeixen la clau perquè moltes reaccions puguin dur-se a terme. Beure 1,5 o 2 litres d’aigua al dia ajuda a mantenir el cervell ben hidratat. Per oxigenar el cervell, són convenients l’exercici i els menjars lleugers i freqüents.

Font: Dra. MARTA CASTELL